L’avantprojecte de la LOMCE i les Humanitats

Firma perquè la LOMCE no elimini les Humanitats!

Després de la lectura de l’Avantprojecte de la LOMCE aprovat el 21-9-12 pel Consell de Ministres, un grup de professors de Llatí i Grec hem constatat que, objectivament, suposa un greu perjudici per a les matèries d’Humanitats:

  1. La Cultura Clàssica de 3r / 4t d’ESO. no apareix entre les matèries optatives.
  2. El Llatí es manté, més o menys, com en la LOE
    1. 4rt ESO (al curs d’Iniciació al Batxillerat, per als alumnes que anirien després al Batxillerat d’Humanitats o Ciències Socials): Llatí o Biologia i Geologia.
    2. 1r i 2n de Batxillerat: Llatí I i Llatí II: matèria específica de la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials, per a la via d’Humanitats.
  3. El Grec queda relegat a la categoria de matèria optativa d’oferta no obligada per al Batxillerat d’Humanitats.
  4. Tampoc no apareixen les matèries que proposàvem molts professors de Llatí i Grec: «Referents clàssics» per als alumnes d’Humanitats i «Fonaments lèxics» per a tots els alumnes de Batxillerat.

Davant aquesta situació, demanem la col·laboració d’intel·lectuals i persones relacionades amb el món de la cultura perquè es llegeixin i sentin veus als mitjans de comunicació a favor de la presència de les humanitats en el sistema escolar, ja que la dràstica disminució de les matèries humanístiques en l’avantprojecte de la LOMCE suposaran una pèrdua irreparable per a la nostra societat. Si això no es modifica, dins de no gaire temps s’haurà perdut el ric llegat de la llengua i la cultura gregues, amb tot el que això suposa d’empobriment per al bagatge cultural de les futures generacions.

La Cultura Clàssica és una matèria imprescindible en el currículum de l’ESO. Contribueix a l’adquisició de les competències bàsiques, ja que permet millorar l’expressió oral i escrita, fomenta l’adquisició de vocabulari, la comprensió i valoració del patrimoni artístic i cultural, la comprensió del món actual i el respecte a altres cultures i a altres formes de pensar. I l’estudi de la mitologia grecoromana és fonamental per entendre el contingut de nombroses obres artístiques i literàries, així com el significat de multitud d’aspectes de la vida quotidiana.

L’estudi i aprenentatge del Grec, igual que els del Llatí, ofereix una formació sòlida i completa, ja que comprèn aspectes culturals, històrics, artístics, lingüístics, literaris i de vocabulari relacionats estretament amb altres assignatures i amb el món en què vivim; facilita, així mateix, l’aprenentatge de llengües modernes, a més proporciona la capacitat de raonar amb lògica, així com una estructura mental que resulta molt útil per afrontar i resoldre problemes en les diferents situacions de la vida.

Proposem les següents modificacions a l’avantprojecte de llei:

  1. Que la cultura clàssica sigui matèria optativa a 3r i 4t d’ESO per a tots els alumnes.
  2. Que el llatí sigui matèria obligatòria per a tots els alumnes de 4 º d’ESO.
  3. Que el Grec i el Llatí siguin matèries obligatòries en la modalitat d’Humanitats, tant a 1r com al 2n curs.

A més, considerem imprescindible un pacte d’Estat en Educació que faci possible que les lleis educatives tinguin una base sòlida i estable de consens, i només es modifiquin els aspectes concrets que, després d’una avaluació rigorosa, siguin millorables.

Grupo Somos de Clásicas 

Nota: Si vol unir-te al grup o enviar-nos informació, pots escriure un missatge a somosdeclasicas@gmail.com

3 thoughts on “L’avantprojecte de la LOMCE i les Humanitats

  1. No, Emilio, no. Ensenyar les llengües llatina i grega és allò que hem de defensar perquè són la nostra raó d’existir. A veure, en un institut qualsevol, què sap el profe de clàssiques (o de llatí, o de grec, segons la plaça) que no sap ningú més en tot l’institut? Doncs llatí i grec, caram: són les úniques matèries que NOMÉS podem donar nosaltres. I aquí cal primer ser corporativistes, i després argumentar sobre les bondats de l’oferiment i pràctica de les llengües clàssiques, i bla, bla, bla. Si ens centrem en la defensa de la matèria de cultura clàssica, ens carregarem l(es)’especialitat(s), perquè qualsevol mico pot impartir cultura clàssica: per a això no calen prefes especialitzats, ni places d’especialitat, ni oposicions d’especialitat, ni res de res, i en uns quants anys ens haurien liquidat. Es tracta d’estratègia bàsica de negociació: 1, jo ofereixo un producte que no ofereix ningú més; 2, vostè necessita el producte que jo ofereixo (i aquí no cal ser sincer sinó CONVINCENT). I, Emilio, de debò, et sorprendria la quantitat de motos que se li poden vendre a un polític si et fiques amb convicció en el paper de venedor i el convences que realment necessita el que li vens.

  2. alopc, no sé si se habrá dado cuenta pero Chiron se publica en varias lenguas y aceptamos la participación en todas las lenguas, sin discriminación. Todo el mundo tiene libertad de escribir en la lengua que quiera y también tiene la libertad de leer o no lo que los demás escriban. Si alguien no quiere leer algo porque no está escrito en su lengua, es libre de no hacerlo pero no es agradable ver presiones en ningún sentido. Es más, si es un foro «nacional» lo lógico es que se acepten todas las lenguas del país.

  3. De todas maneras, Alopc, ahí va una traducción de mi anterior comentario:
    «No, Emilio, no. Enseñar las lenguas latina y griega es lo que tenemos que defender porque son la nuestra razón de existir. A ver, en un instituto qualquiera, ¿qué sabe el profe de clásicas (o de latín, o de griego, según la plaza) que no sabe nadie más en todo el instituto? Pues latín y grieo, caramba: son las únicas materias que solo podemos dar nosotros. Y aquí hay que ser primero corporativistas, y después argumentar sobre las bondades de la oferta y la práctica de les lenguas clásicas, y bla, bla, bla. Si nos centramos en la defensa de la materia de cultura clásica, nos carregaremos l(as) especialidad(es), porque qualquier mico puede impartir cultura clásica: para eso no hacen falta prefes especializados, ni plazas de especialidad, ni oposiciones de especialidad, ni nada de nada, y en unos cuantos años nos habrían liquidado. Se trata d’estrategia básica de negociación: 1, yo ofrezco un producto que no ofrece nadie más; 2, usted necesita el producto que yo ofrezco (y aquí no hay que ser sincero sino CONVINCENTE). Y, Emilio, de verdad, te sorprendería la cantidad de motos que se le pueden vender a un político si te metes con convicción en el papel de venedor y le convences de que realmente necesita lo que le vendes.»
    Y abundo en ello: como ya hay suficientes compañero/as que defienden la enseñanza de las lenguas clásicas sobre principios morales, éticos, de tradición, de pérdida de valores culturales, de lo que pierde el alumnado que no tiene opción de pasar por los estudios clásicos, etc., etc., yo defiendo que lo hagamos a base de negociación, de maniobras políticas, de intereses profesionales (per qué no), si hece falta mintiendo como bellacos y comportándonos como trileros. Facta, non uerba, o como dice el refranero castellano, obras son amores, y no buenas razones: predicando una y otra vez la catástrofe que para el mundo supondría la desaparición de las lenguas clásicas de los programas de secundaria solo conseguiremos ser como esos ridículos profetas que andan predicando que según los mayas el mundo se acabará el próximo diciembre, o sea, tontos y fracasados. Tenemos que encontrar un punto descubierto donde hundir el gladius o estamos listos.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.