Ací va la carta, mireu si voleu canviar alguna cosa.
AA. Coordinació de les PAU de 2012
Conste aquest escrit per manifestar la nostra perplexitat i desacord davant l’elecció del text de Cèsar en les proves de les PAU de juny de 2012, donat que, si bé s’adiu amb la programació establerta, sobrepassa amb escreix les capacitats de l’alumnat de segon de Batxillerat.
Encara que el text de Ciceró era més fàcil del que correspon a la mitjana, és altament improbable que l’alumnat de segon de Batxillerat, en un context de màxima tensió en què una elecció pot decidir el seu futur i condicionat per haver segut preparat en les particularitat de la traducció d’un autor d’obligada aparició, pogués percebre a primer cop d’ull la dificultat del text de Cèsar, abocant-se així a afrontar un text molt més complex que els textos que se solen traduir a classe. Encara més, sembla que els electors del text han fet un considerable esforç per trobar en solament dues línies una densitat sintàctica que l’especialista considerarà rica, modèlica i representativa, però que per a l’alumnat de segon de Batxillerat, amb només dos anys de tracte amb el llatí, no pot ser sinó qualificada d’excessiva en els següents termes:
1. Amplitud del període oracional. El subjecte de l’oració principal Pompeius té el verb communit exactament 27 paraules després.
2. Acumulació d’oracions subordinades. En un període de 27 paraules es concentren:
2.a. dues oracions participials amb els seues complements.
2.b. una oració relativa adverbial.
2.c. una oració d’infinitiu depenent d’aquesta.
2.d. una oració relativa trimembre amb les dificultats afegides de:
2.d.1. no estar marcada per comes al principi i al final.
2.d.2. acabar amb un Complement Circumstancial ventis, en comptes del verb
esperat protegit.
3. Abundància anòmala d’hipèrbaton, més propi de la poesia que de la prosa cesariana, on l’adjectiu està esquinçat del seu substantiu fins en tres ocasions: secundo ... consilio, aditum ... mediocrem, quibusdam ... ventis.
4. Concentració de funcions no gaire freqüents per a l’alumnat de segon de Batxillerat en el seu segon any d’estudi:
4.a. Complement de Règim Verbal secundo usus consilio.
4.b. Atribut amb verb passiu appellatur Petra.
5. Deficient elecció dels significats en el Lèxic respecte a mediocris,-e, que dificulta i confon el sentit del text, ja que en relació a aditus hauria de comptar amb el significat de “menut” “deficient” i en quant a la seua associació amb navibus s’encamina cap al sentit especial de “sem”, “de mitjana profunditat”.
El text en definitiva resulta poc adient amb les destreses pròpies de l’alumnat de segon de Batxillerat. És per això que ha fet baixar al voltant del 50% la nota de Batxillerat en Llatí, una circumstància significativa respecte a la nota de Grec, on el mateix alumne amb el mateix professor que en Llatí ha tret el 100% de la nota de Batxillerat.
Tot plegat no alleuja la difícil situació en què es troba l’assignatura de Llatí, on a la manca de ponderació a Magisteri o Dret, que hem de compensar amb el convenciment cert d’un bon resultat a les PAU treballat a còpia de fer l’assignatura el més atractiva possible, s’afig ara una prova que no avalua el que l’alumnat sap realment i llança per terra gran part de les expectatives d’aquells que havien confiat en el Llatí per aconseguir la seua nota de tall.
A la vista d’açò es fa necessari doncs actuar en conseqüència per tal de no perjudicar-nos a nosaltres mateixos, bandejant el tòpic que el Llatí és una assignatura elitista, abstrusa i, al cap i a la fi, inútil. Per la qual cosa demanem una revisió del procediment d’elecció dels textos per a les PAU en el qual s’estableisquen una sèrie de filtres que haurien d’avaluar el grau de dificultat i l’adequació a les competències de l’alumnat de segon de Batxillerat i en el qual no hauria d’estar absent el professorat de Batxiller, coneixedors de primera mà de les dicultats i les tendències de l’alumnat preuniversitari.
Aprofite l’avinentesa per saludar vostè ben cordialment.
Oliva, 27b de juny de 2012
Gregori Royo
