Encara que puguin semblar anecdòtic, una mostra de la precària situació de les nostres matèries en la Comunitat Canària la trobem en les afirmacions que es realitzen en determinats àmbits de la Consejería de Educación en el sentit que el llatí no serveix per a adquirir les competències bàsiques i en
l'absència de cap matisació o rectificació després que aquestes
declaracions s'han conegut públicament.

En efecte, els professors de clàssiques, que a les Canàries s'agrupen en la Sección Canaria de la SEEC i en l'associació de professors INSVLAE, ja en el curs passat van sofrir la imposició d'unes ràtios inflexibles, especialment per a Grec I. Això ha fet que en diversos centres aquesta assignatura desaparegui de les aules. No és possible quantificar la repercussió d'aquesta mesura, ja que ni la Consejería fa públics aquesta mena de dades ni és fàcil recopilar-ne informació centre a centre. Els professors de Grec senten com si la seva especialitat estigués en vies d'extinció, però la situació del Llatí, sense ser tan greu, no és encoratjadora. En la  normativa d'aquest curs la situació s'ha suavitzat en part, però el mal més greu ja està fet. Se segueixen posant condicionants que fan molt difícil que es puguin impartir Grec I i II.

Durant aquest curs, la SEEC ha realitzat gestions davant la situació preocupant en què queden les nostres matèries per la ponderació de les PAU, com ens explica Francisco Santana, vicepresident de la SEEC a les Canàries.

"Després de la publicació dels criteris sobre els coeficients de ponderació aplicables en el districte universitari únic de les Canàries, ens vam posar en contacte amb els vicerectorats d'alumnes de totes dues universitats per manifestar-los el malestar de la SEEC-Canàries pel que considerem una absurditat acadèmica i una discriminació en detriment dels nostres alumnes.

És just reconèixer l'acolliment comprensiu de la nostra protesta i el reconeixement per part dels responsables dels vicerectorats de possibles defectes imputables a la precipitació i urgència amb què van establir les esmentades ponderacions. No obstant això, es reconeix el caràcter modificable i millorable dels criteris i, a més, la transitorietat (dos cursos) d'aquestes mesures.

La qüestió, de forma resumida, es refereix a la valoració assignada a Llatí II respecte dels estudis de l'àrea de Ciències Socials i Jurídiques, atès que se li assigna un coeficient 0,1 enfront de Biologia, Matemàtiques II, Física en especialitats com a Dret o Periodisme. Aquest fet és a més d'una absurditat cultural que posa en evidència els criteris usats que ignoren el currículum i la naturalesa de les nostres matèries. Cal dir que Geografia pondera 0,2 al costat de les matèries de ciències esmentades. És de destacar que no s'estableixen separacions d'especialitats dins de l'àrea jurídicosocial. Al costat d'això en la branca d'Art i Humanitats s'aplica a Geografia i Llatí la ponderació 0,2. La matèria de Grec II és ponderada amb 0,1 en totes les branques i especialitats amb excepció de Filologia Clàssica que rep 0,2. La nostra protesta va destinada al fet que es reconegui la discriminació de què són objecte els alumnes que cursin Grec II i vulguin estudiar qualsevol branca de Filologia (excepte Clàssica) relacionada òbviament amb el seu currículum perquè la seva matèria solament rep un valor de 0,1 enfront de Geografia, menys connectada acadèmicament amb aquests estudis, que rep un valor de 0,2 en la ponderació.

En vista d'això proposem les següents modificacions:

1. Donar a Llatí II el coeficient 0,2 a Ciències Socials i Jurídiques (això és evident almenys en Dret i Periodisme).
2. Ponderar amb coeficient 0,2 al Grec II en totes les Filologies i Traducció i Interpretació (és una matèria específica de formació i capacitació lingüística per traduir i interpretar). Per a aquestes carreres d'índole lingüístic és evident que Geografia, amb un currículum d'un altre contingut, ha de tenir menor ponderació (a les branques d'Història i Història de l'Art Geografia tindria el valor 0,2 que ara té. Evidentment Grec II tindria coeficient 0,1 en aquestes carreres).
3. Equiparar Grec II i Geografia (coeficients 0,2 o 0,1 per les dues) en els estudis universitaris diferents dels establerts en l'apartat 2. Geografia i Grec II són matèries d'igual rang acadèmic dins del Batxillerat d'Art i Humanitats i per tant fora de les seves carreres matrius tenen el mateix tractament. Donar-li valor diferent estableix un desequilibri no compatible amb la seva situació en el currículum de batxillerat i pot suposar una de discriminació gratuïta a favor d'una matèria enfront d'una altra d'iguals drets, tractament i valor curricular."

Una altra peculiaritat de les Canàries és l'oferta d'educació d'adults. En la Formació Bàsica de Persones Adultes, equivalent a l'ESO, no existeixen ni Cultura Clàssica ni Llatí, ni tan sols com a opcionals, atès que el currículum d'adults es limita al d'àmbits similars als de Diversificació. En els nocturns, anomenats Batxillerats semipresencials, les matèries de llatí i grec s'imparteixen en la meitat d'hores que les altres assignatures, en funció del nombre d'alumnes. Aquestes limitacions es donen també en els Batxillerats a Distància, fins al punt que Grec s'ha suprimit del Batxillerat per Internet a tota la província de Santa Cruz de Tenerife. A més, l'optativa de Batxillerat €œLa Mitologia i les Arts€ ha estat eliminada de l'ensenyament d'adults.

Conseqüencies evidents:

• La diferència numèrica impedirà al professor de clàssiques assumir la direcció del departament i influir-hi decisivament. A la pràctica quedarà exclòs de l'Equip Tècnic de Coordinació Pedagògica.

• La situació pot ser greu en qüestions com la tria d'assignatures. Els condicionants per a aquesta tria són l'antiguitat i la pertinença a un determinat cos. En aquest nou estat de coses, si no s'afegeix de manera expressa el condicionant de l'especialitat es podrien donar situacions que anirien contra el sentit comú, com per exemple que, per tenir més antiguitat, un professor de llengua castellana escollís donar llatí o grec a segon de batxillerat mentre el llicenciat en filologia clàssica es veiés obligat a donar llengua castellana i literatura en qualsevol curs.
• Afegim que, en trobar-se els grups de llatí i grec amb menys de quinze  alumnes sotmesos a la condició que no impliquin augment de plantilla, molts desapareixerien, atès que el professor de clàssiques estaria sempre a disposició d'un departament que pot necessitar-lo per cobrir les hores de llengua i literatura castellanes.

D'altra banda, serà molt més fàcil per a l'Administració amortitzar les places dels professors que es jubilin, cas que les seves hores puguin ser assumides pel macrodepartament.

Les entitats que han pres posició i han iniciat actuacions en contra de la implantació del ROC són principalment:

L'Asociación Andaluza de Latín y Griego, amb seu a Cadis:  conjuntament amb la SEEC, i Culturaclasica.com, convoquen al professorat a manifestar l'oposició a la nova llei a través del fòrum que la Consejería té obert al seu web.

Culturaclasica.com, a través del seu web,"sol·licita que es mantingui l'actual situació dels departaments de llatí, grec i cultura clàssica o, almenys, la presència d'un departament de llengües clàssiques que permeti que, tant com sigui possible, les humanitats quedin representades dignament dins dels esquemes organitzatius dels centres d'educació secundària d'Andalusia". Facilita enviar enviar el text de protesta de l'associació a l'adreça següent de correu que ha habilitat la Consejería de Educación de la Junta d'Andalusia: reglamento.secundaria.ced@juntadeandalucia.es.

Pel que fa a la SEEC sol·licita de l'administració:

A la Comunitat Valenciana existixen diverses associacions que apleguen docents de clàssiques. Des de la SEEC, que té dues seccions (l'una per a Castelló i València; l'altra per a Alacant); Prosopon, que s'encarrega dels festivals de teatre grecollatí que se celebren anualment a Sagunt; Ludere et discere, que aglutina els docents de clàssiques implicats en els tallers de Cultura Clàssica dels Ludi Saguntini i que fa poc han vist reflectit el seu esforç en la creació de l'aula permanent de la Domus Baebia Saguntina; a més d'una assessoria de clàsiques del CEFIRE molt activa que proporciona formació permanent als docents de clàssiques i que servix de pont de comunicació entre ells.

Amb la publicació precipitada per part de les universitats d'un primer document sobre les ponderacions per a la nova selectivitat, des de la xarxa es llançà la veu d'alarma i alguns docents començaren a organizar-se elaborant un manifest i sol·licitant a les diferents organizacions que prenguessen protagonisme per a frenar les desastroses conseqüències que podia tindre eixe document per a les nostres matèries.

Representants de la secció de Castelló i València de la SEEC començaren a fer gestions en eixe sentit i el document fou modificat (també per la pressió d'altres especialitats) encara que el mal ja estava fet en molts centres educatius, perquè l'orientació als estudiants es basà en eixe primer document que restringia moltíssim les opcions per al llatí i el grec, en baremar-les amb la ponderació de 0,1 en moltes titulacions.

Considerant que era necessària una resposta unànime de tots els docents de clàssiques que poguera actuar com a suport de qualsevol negociació, de la SEEC o d'altres associacions, i que poguera ser inclosa en les negociacions amb les administracions, es decidí organitzar una Plataforma en defensa del grec i del llatí on els docents s'unixen a títol individual en esta lluita i des d'on s'informa de les actuacions que es van realitzant.

Des d'esta plataforma s'intenta alertar tots els docents de clàssiques de la Comunitat Valenciana de la situació, perquè l'orientació que es proporciona als estudiantes no se falsege i s'aprofite la situació per a eliminar grups, vies i places. Dissortadament la situació de confusió creada pels documents publicats per les universidats fou aprofitada en alguns casos per a desviar els estudiants a altres vies d'estudi on hi haguera alguna o algunes matèries ponderades al 0,2, amb arguments com "les llengües clàssiques no et serviran de res", "si ni tan sols la universitat creu que tenen valor preferent o equiparable a altres assignatures..."

Per a este curs en el que s'engega la nova selectivitat, totes les matèries de modalitat puntuen 0,2 en la fase de mèrit per a quasi totes les carreres. El problema és per al curs vinent, en el qual de nou desaparix la valoració de mèrit (0,2) en algunes carreres que tradicionalment han estat vinculades a les nostres matèries, com Dret o Periodisme.

Representants de la Plataforma han portat a terme entrevistes amb els degans de les facultats de Filologia, Història i Dret de la Universitat de València per a informar-los de la situació i sol·licitar-los que exercisquen pressió en els fòrums pertinents perquè la valoració prevista a partir del curs pròxim contemple entre altres coses, una ponderació de 0,2 per a les carreres que es cursen en les seues facultats.

Continuem necessitant el suport de molts més professors de clàssiques per a poder protegir els companys que seguixen amb les gestions davant les universitats.

Tenim un curs per endavant, la lluita continua.