La situació del professorat de Llatí i de Grec a Catalunya passa per un moment decisiu. Si els antics seminaris d'aquestes matèries ja es van esvair dins els macrodepartaments instaurats per la LOGSE, a partir del curs vinent, el nom del llatí i grec serà esborrat de les especialitats i passarem tots a ser professors de Cultura Clàssica. Sospitem que sota aquest epígraf tant eteri s'amaga una maniobra del Departament per reduir les plantilles de cara al curs vinent, emparant-se en eufemismes com autonomia en gestió de personal, flexibilitat, polivalència, et cetera. En la Resolució de 20 d'abril de 2010 per la qual es fixen els criteris generals per a la confecció de plantilles de professorat per als instituts d'educació secundària per al curs 2010-2011 i per a la supressió o transformació dels actuals llocs de treball es posa de manifest que per tal de “facilitar la mobilitat del professorat adscrit a un dels tres esmentats llocs de treball...tots els llocs de treball de Grec i de Llatí seran reconvertits amb denominació de cultura clàssica”. És clar, hi ha crisi. La mateixa crisi va empènyer el Departament a suprimir a l'inici del present curs les subscripcions de la revista Auriga, que durant deu anys ha estat fent una gran tasca de divulgació del món clàssic, tot abocant-la al perill de desaparició.

Pel que fa a la normativa, després d'haver patit la LOE i ara la Llei d'Educació de Catalunya, ens trobem amb la paradoxa que l'augment d'hores total per a les nostres matèries no ha suposat necessàriament una millora de la seva situació: al Batxillerat les matèries de Grec i de Llatís'ofereixen a 1r i 2n, amb un total de 4 hores per cada curs. A l'ESO tots els centres han d'oferir -tal com diu la normativa- Llatí de 4rt, amb un mínim de 70 hores i Cultura Clàssica, entre 1r i 3r d'ESO amb un mínim de 35 hores. Ara bé, cal veure quins efectes reals té aquesta normativa en la realitat. En aquest sentit per conèixer a fons la situació de les clàssiques en els centres de secundària de Catalunya val la pena consultar l'enquesta realitzada per l'Equip de Clàssiques de l'ICE de la UAB durant el curs 2009, que inclouen resultats de 217 centres públics i privats (un 19 %). Se'n desprèn que el més habitual era l'oferta de totes les matèries. Tanmateix, si el número d'hores lectives d'un professor de secundària són 18, la suma de totes les matèries abans referides és d'un mínim de 20 o 21 hores. Per tant en aquells instituts que disposen de dos professors -normalment un de Grec i un de Llatí- no hi ha problema. El problema el tenen aquells instituts on només hi ha un professor -la gran majoria. Aquest pot optar gratis et amore per cobrir totes les hores, però està en tot el seu dret de no fer-ho, sacrificant alguna de les matèries o deixant-la en mans d'un altre docent no especialista. Els problemes no s'acaben aquí. Els instituts en què el batxillerat no és gaire nombrós i la matèria no arriba a tenir un mínim de 8 alumnes, l'equip directiu pot decidir no oferir-la. I també si creuen que per autonomia de centre la matèria no és necessària, encara que superin de llarg el número mínim, la pot deixar d'oferir. La trista solució que es proposa és cursar-la a distància a través de l'Institut Obert de Catalunya (IOC).

En aquesta situació es troba cada vegada més la matèria de Grec. A més les ponderacions per a la nova selectivitat tampoc no hi ajuden gaire. En les ponderacions actuals (corresponent al període transitori de 2010-2011) el Llatí rep un 0,2 per a les branques humanística i social, mentre que el Grec resta amb 0,1. En l'esborrany per al 2012, que seran les més o menys definitives, la situació del Llatí empitjora en no ser considerat en quasi cap estudi de la branca social llevat de Dret. De tota manera aprofitant el breu període d'al·legacions que va obrir el Consell Interuniversitari, l'Aplec i l'Equip de Clàssiques de l'ICE de la UAB ja van enviar-hi cartes demanant una valoració més justa del Llatí i del Grec.

No és que vulguem ser tràgics, però la situació va de mal en pitjor. El Grec està en perill d'extinció. Assistirem a aquesta damnatio memoriae sense fer-hi res? Deixarem que ens prenguin fins i tot el nom? Tant costa dir les coses pel seu nom? Diem sí al Grec i al Llatí. Iniciatives com l'Aplec -una associació creada ara fa dos anys que se suma a les tradicionals Secció Catalana de la SEEC i Societat Catalana d'Estudis Clàssics- o el recentíssim grup de discussió auspiciat per l'Equip de Clàssiques de l'ICE de la UAB pretenen trencar la passivitat general amb què el professorat va entomant els constants canvis i retallades.

Pel que fa a l'ensenyament superior les dues universitats que impartien les tradicionals carreres de clàssiques han les posat al dia amb l'oferta dels respectius graus de Filologia Clàssica (Universitat de Barcelona) i d'Estudis Clàssics (Universitat Autònoma de Barcelona). Per tant la seva continuïtat aparentment està assegurada, almenys ara com ara, però de vegades sembla oblidar-se en l'àmbit universitari que la seva supervivència depèn totalment de la fortuna que les nostres matèries tinguin a la secundària. Si es redueix el número d'estudiants de llatí i grec al Batxillerat també minvaran el dels graus clàssics. D'altra banda la producció científica desenvolupada des dels departaments universitaris no tan sols destaca en els camps tradicionalment vinculats a la filologia clàssica sinó que també s'ha sabut estendre cap a altres àrees de coneixement.

La tradició dels estudis clàssics a Catalunya i a la resta de la nostra àrea lingüística és arrelada i fructífera com demostra l'existència de la venerable Fundació Bernat Metge, que aquests darrers anys ha fet un esforç per posar-se al dia i arribar a un públic més ampli amb edicions de quiosc i per al llibre digital. Més recentment s'hi han afegit altres iniciatives editorials valuoses com la col·lecció l'Esparver clàssic de La Magrana -malauradament aturada des de fa uns anys- o de la nova editorial Adesiara. Així mateix la didàctica de les llengües i la cultura clàssiques ofereix noms i obres destacades des dels temps de Jaume Berenguer i Eduard Valentí. Tot plegat representa una riquesa que ens hem d'esforçar per mantenir viva.

Redacció: Aplec