Blogs en Χείρων·Chiron » June 5, 2017

Home
Refresh
Search
Admin
Last Update: Sat 15 Jun 2019 03:18:15 PM UTC

Feeds

6422 items (0 unread) in 434 feeds

Profesores

Aula

Estudiantes

Instituciones

Varios

« Expand/Collapse

June 05, 2017
Palladium
» ‎ LUDUS ANGLENSIS

Ethan Pérez.
Helium
» ‎ LUDUS ANGLENSIS

Ethan Pérez.
Fermium
» ‎ LUDUS ANGLENSIS

Ethan Pérez.
Gallium
» ‎ LUDUS ANGLENSIS

Ethan Pérez.
Neptunium
» ‎ LUDUS ANGLENSIS

Ethan Pérez.
Rosae
» ‎ LUDUS ANGLENSIS

Ethan Pérez.

Descubierto un tesoro de finales del Imperio romano en los Países Bajos
» ‎ La túnica de Neso

Las monedas cubren un amplio período de tiempo y en ellas aparecen representados los emperadores Valentiniano II, Honorio, Constantino III, Jovino y Mayoriano Monedas de oro. Conjunto de monedas de oro de finales del Imperio romano. Foto: Museum Het Valkhof, Nijmegen Fuente: ALEC FORSSMANN | NATIONAL GEOGRAPHIC 5 de junio de 2017 Un conjunto de […]

QUE EL DIOS FIDIUS PROTEJA A MEDEA
» ‎ Mujeres de Roma

Nota de Clodia a la noble Claudia
Claudia querida, ¿te importaría acompañarme hoy al templo de Semo Sancus Dius Fidius en la colina del Quirinal? He recordado que hoy se celebra su fiesta y me han entrado ganas de hacerle una petición: que proteja siempre los juramentos que me preste un hombre y lo castigue debidamente si los traiciona. No quisiera verme en la piel de Medea, la heroína de Eurípides, que se vengó ella misma del perjuro Jasón. Acabé ayer mismo de leer su historia y créeme si te digo que aún me estremezco…
NOTA 1.- Queridos amigos: la próxima semana, a partir del día 13, estará a la venta en los kioscos mi nueva novela corta de la colección mitológica Gredos, LA IRA DE MEDEA. Y sí, aún tengo escalofríos.
NOTA 2.- Semo Sancus Dius Fidiuses una antiquísima divinidad latina, protectora de los pactos y los juramentos. En la fiesta que se celebraba el 5 de junio se conmemoraba la consagración, en el años 466 a.C., de su templo en la colina del Quirinal. Probablemente se trataba de un templo sin tejado. En alguna de sus dependencias se conservaban los tratados firmados por Roma con otros pueblos.

Convocatoria de Contrato Predoctoral
» ‎ Sociedad Española de Estudios Clásicos

La Universidad de Castilla-La Mancha abre una convocatoria de contrato predoctoral de tres años en la Escuela de Traductores de Toledo para realizar una tesis doctoral en Filología Latina sobre traducciones medievales de textos médicos procedentes de la denominada Escuela de Traductores de Toledo. Los candidatos deben estar en posesión de un título de grado/licenciatura en Filología Clásica. El plazo de presentación de solicitudes concluirá el 2 de julio de 2017.

Información en [escueladetraductores.uclm.es] y en el email de Teresa Santamaría (directora de la ETT): *protected email*.

Si estudies llatí, a Itàlia has d’anar!
» ‎ Aracne fila i fila

Per Setmana Santa, vaig tenir la sort de poder viatjar a Itàlia, conèixer Roma… i gaudir de tot el que havia estudiat a classe de Llatí de 4t.

Per què és important conèixer Itàlia, viatjar a Roma… si estudiem llatí?

Alba Moreno

Alumna de 4t d’ESO Llatí

La domus de Sant Honorat i el temple d'August
» ‎ El vaixell d'Odisseu

Aprofitant que el passat dissabte 20 de maig era la Nit dels Museus, mon pare i jo vam decidir apropar-nos fins a la domus de Sant Honorat i el temple d’August; si bé les restes del temple ja les havia vistes, la domus era totalment desconeguda per a mi.
Vam començar per aquesta, situada al carrer de la Fruita, vora de la plaça Sant Jaume. En aquest espai hi conviuen les restes del que era una gran domus romana i diversos locals comercials del segle IV, i sis sitges medievals del segle XII-XIV, força ben conservades, per emmagatzemar tot tipus de gra, blat, llavors, farratge i pinso.

Fotografia: Kènia Sanz
La domus era propietat d’un personatge important de la ciutat, i va ser construïda, com ja he dit abans, al segle IV, en un moment pròsper i dinàmic de l’antiga Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Com era habitual, la casa segueix l’estructura de referència i està organitzada al voltant del peristylum, el qual permetia l’entrada de la llum i de la ventilació. També era, però, el punt de trobada familiar com a espai d’oci i de reunió, sobretot a l’estiu.
Al voltant del peristil hi havia diverses estances, algunes d’elles pavimentades amb mosaics policromats i decorades amb pintures, fet que posa de manifest l’estatus social de la família que hi vivia.L’altre element que sorprèn quan es visiten aquestes restes són les grans sitges medievals que van formar part d’un gran magatzem i d’un alfòndec (espai on els mercaders que arribaven a la ciutat deixaven les mercaderies i passaven la nit) situat al call o barri jueu de Barcelona.
Havent visitat la domus, vam fer via cap al temple d’August. Temple que, com bé sabeu, va ser construït al segle I dC, era hexàstil i situat a l’eix del fòrum elevat damunt d’un podi. Només se’n conserven quatre columnes de 9m d’alçària amb uns fusts acanalats i capitells d’ordre corinti, l’arquitrau que les unia i una part del podi.Durant més de quatre-cents anys va presidir el fòrum de la ciutat. Després de perdre la seva funció, l’edifici va experimentar diverses transformacions, però va seguir marcant la fesomia de la ciutat.
Fotografia: Kènia Sanz
Al segle XI se’l coneixia com “el Miraculum”, segurament a causa de la seva presència encara imponent. La construcció de noves edificacions a la baixa edat mitjana va propiciar que el que quedava del temple es preservés, encara que de manera fragmentada, dins de les noves cases. A partir del segle XV, les columnes i els capitells del temple que encara es podien veure dins dels edificis van cridar poderosament l’atenció i van donar lloc a moltes interpretacions: un gran sepulcre, un monument commemoratiu, un temple, el final d’un aqüeducte, etc. Finalment, a mitjan del segle XIX es va aclarir definitivament que es tractava d’un temple romà.
Una anècdota curiosa que em va cridar l’atenció és una d’aquestes quatre columnes conservades, la qual ha estat molt “viatgera”, ja que, a mitjan del segle XIX, l’Acadèmia de Bones Lletres va recollir fragments del temple procedents d’uns enderrocs. Amb ells es va formar la columna que cap al 1879 es va erigir a la plaça del Rei, vora el Museu Provincial d’Antiguitats allotjat a la capella reial de Santa Àgata. Quan a principis del segle XX es va recuperar el temple, ja es pensava reincorporar la columna, però el trasllat no es va fer fins el 1956.

Fotografia: Kènia Sanz
Un cop finalitzada la nostra visita, ens hagués agradat poder entrar també a la domus d’Avinyó, però atès l’hora i la gran cua vam desistir i vam tornar cap a casa amb un regust agredolç: per una banda, la descoberta d’una domus totalment desconeguda per a mi i, per l’altra, a causa de les ganes que tenia de poder visitar les restes mudes d’aquest últim habitatge romà. Així doncs, em queda una visita quasi obligada a la domus d’Avinyó!
Kènia Sanz2n batxillerat

Una lluvia de pétalos de rosa tiñe de rojo el Panteón en Roma por Pentecostés
» ‎ La túnica de Neso

Foto: La Repubblica Fuente: EFE – EL PERIÓDICO 4 de junio de 2017 Una lluvia de pétalos de rosa ha teñido hoy de rojo el Panteón de Roma con motivo de la festividad de Pentecostés, un espectáculo original que cada año sorprende a cientos de turistas y romanos que no dudan en captar el momento […]

RESTES ROMANES PROP DE TARRAGONA (III)
» ‎ Clàssics a la romana.

En aquesta entrada podreu trobar les últimes restes romanes més importants prop de roma que podem trobar.

ARC DE BERÀ

Tots els arcs romans estaven pensats per suportar alguna figura, una estàtua o un grup d'estàtues d'un gran valor honorífic. Després d'August es van difondre molt ràpidament aquest tipus de construccions, els quals la majoria d'aquestes ferien honor al seu emperador. No tots els arcs tenien la mateixa funció, alguns definien el límit d'un territori, d'altres es trobaven dins les ciutats o d'altres es construïen en memòria d'algú que havia mort.L'arc de Berà el podem trobar situat a la Via Augusta a uns 20 km al nord-est de Tarragona, construït en honor a August. És d'una sola obertura i està construïda amb pedra calcària, d'una pedrera al costat de l'actual poble de Roda de Berà anomena n'Elies. El primer escrit que en trobem que ens dona informació sobre aquest monument és l'any 1563 quan A. Van Wyngaerde el va dibuixar. En aquest moment por ja veiem que l'estructura de l'arc està en bastant mal estat pel pas dels anys. Després d'unes quantes dècades però, l'any 1788, l'arc va ser parcialment restaurat. El 1840 es va fer una nova restauració molt lamentable, dirigida per Juan Van-Halen, qui en aquells moments era el governador de la ciutat de Tarragona. L'objectiu d'aquesta reconstrucció no era del tot reconstruir-lo sinó la seva reutilització, amb la funció de dedicar aquest monument a la reina Isabel II i al general Espartero. En aquest moment l'arc va ser rebatejat amb el nom d'"Arco de la paz".

El juliol del 1936 el monument va estar a punt de desaparèixer a causa dels efectes d'un atemptat, tot hi així el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Generalitat de Catalunya, va intervenir apuntalant provisionalment el monument el qual més endavant seria sotmès a una gran restauració molt respectuosa amb la realitat de l'edifici.

Com podem veure, doncs, l'Arc de Berà és molt diferent del que va ser construït principalment, només es conserven quatre capitells de l'estructura són de l'època romana. Entre els anys 1984 i el 1992 es va fer un procés d'investigació molt llarg que ens va portar tot el coneixement actual que tenim sobre el monument, amb tota la informació, durant els anus 1994 i 1997 es va fer l'última restauració, aquesta va ser la que va deixar el monument amb el seu aspecte actual.

(Arc de Berà)
OBELISC O AGULLA DEL MÈDOLA la pedrera romana del Mèdol, la qual trobem a uns nou quilòmetres de Tarragona, molt aprop de la Via Augusta. D'aquesta pedrera en van extreure uns 50.000 metres cúbics de pedra calcària per construir l'antiga ciutat de Tarraco
Com segurament tots suposem, en aquesta pedrera no s'hi acostaven ni emperadors ni governadors, era un lloc feiner per treure la pedra que anava donant forma a la ciutat, com més quantitat i més velocitat es treballava millor.

El que més destaca d'aquesta pedrera, és l'anomenada Agulla del Mèdol, fa uns setze metres d'alçada i dos d'amplada, i la trobem just al centre de la pedrera. No està formada posant una pedra sobre l'altre, sinó que es va formar excavant tota la pedra del voltant i deixant aquest petit espai central sense excavar. No se sap qui va decidir deixar aquest bloc a la part central de l'espai, com hem dit no s'hi acostaven ni governadors ni emperadors, i no n'ha quedat cap escrit que ens ho expliqui.

La pedrera a més té unes condicions acústiques que la fan molt especial. i per això durant les primeres dècades del segle XX l'utilitzaven per fer-hi concerts i audicions.

Eva Bujons1r Batx

← June 4 (7 items) June 6 (3 items) →

Aquí tienes las intrucciones para añadir a tu blog el botón de adhesión a Χείρων·Chiron.

RSS Atom Parte de Χείρων Chiron Hecho con Gregarius 0.6.1