17128 items (0 unread) in 422 feeds
(VI)
- Entre los adornos que he visto en el puesto de la nueva orfebre, había unos muy curiosos – dijo Rea Silvia, sin que las acompañantes comprendieran por qué cambiaba de conversación –. Eran unas serpientes escamosas que se mordían su propia cola. Tenían los ojos grandes y muy abiertos. Y, sin embargo, no veían que se estaban engullendo a sí mismas.
Desde ese día en mi corazón sólo hay miedo y tinieblas, incertidumbre, pesar, una carga insoportable que a duras penas resisto. Pero ¿qué ocurrirá si me devoro a mí misma, si destruyo mi propio fruto y resulta ser de la simiente de un dios? Pensáis que si los dejo crecer en mi vientre me arrastrarán a la tumba, pues delatarán mi crimen y seré castigada. Yo, en cambio, me pregunto ¿y si, pese a todo, fueran mi salvación? Y, además, si al sacrilegio que ya se ha cometido en mi persona contra la diosa Vesta añado una ofensa a Marte o a quienquiera que fuese esa divinidad ¿dónde me esconderé de su ira? ¿Habré destruido la posibilidad de que vivan mis hijos, si de todos modos sufriré un castigo divino?Aquí teniu el meu treball personal de la sortida Fem de romans al mercat de la Boqueria . Vàrem fer cuina romana amb la prestigiosa cuinera Eulàlia Fargas (ja heu vist el nostre vídeo a El Fil de les Clàssiques? impressionant!), però jo no parlaré de cuina sinó dels aliments que, com a romans, podíem o no comprar al mercat de la Boqueria i ja heu vist que els porteu d’arreu. No us perdeu el final del programa El rebost d’Apici, presentat per una servidora i gravat in situ el dia de la sortida a la Boqueria. No us oblideu de respondre la pregunta, com sempre, en forma de comentari; potser hi haurà premi!
Sílvia Espinanch García
1r de batx. Llatí
?
La entrada al Monte Athos se hace normalmente por ferry desde el puerto de Ouranoupoli, para los monasterios en la costa occidental, y desde Lerrisos para los de la costa oriental. Para entrar allí se debe tener una clase de visa otorgada por cuatro de los secretarios de los monasterios principales. Los peregrinos sólo se podrán quedar una noche en cada monasterio y tiene que reservar su cama y su viaje en el ferry tanto de ida como de vuelta.
Los monjes de este monte creen que la presencia de mujeres altera las dinámicas sociales de la comunidad por lo que su entrada se encuentra totalmente prohibida, incluso los animales domésticos hembras no son permitidos, exceptuando los gatos y las gallinas. Así que este es un destino exclusivo para los hombres que quieran hacer su peregrinación a este lugar, que forma parte del Patrimonio Mundial de la Unesco desde 1988.
Fuentes:
http://enciclopedia.us.es/
http://serturista.com
Fotograma de La legión del águila, 2011
A l’examen de llatí d’avui ha sortit aquest fragment de La guerra de les Gàl·lies 5, 14 de Cèsar que tracta d’alguns costums dels habitants de Britànnia entre els quals generalitza el fet que s’embadurnin la cara amb glast i esdevenen amb aquesta aparença blavosa més esfereïdors. Si heu vist la pel·lícula La legión del águila , no us haurà sobtat gens.
Ex Britannis omnibus sunt humanissimi illi qui Cantium incolunt neque multum a Gallica consuetudine differunt. Interiores frumenta non serunt, sed lacte et carne uiuunt pellibusque uestiti sunt. Omnes Britanni uitro se inficiunt, quod caeruleum efficit colorem, atque hoc aspectu horridiores sunt in pugna.
La legión del águila - Tráiler. Símbolo romano por cine365
Si voleu aprofundir sobre els romans a Britànnia us recomano aquests documentals que trobareu en aquesta galeria ad hoc:


La Junta Electoral queda constituida por:Presidente: Milagros del Amo LozanoSecretaria: Mercedes Moreno GallegoVocal: Rosario Arcas Velázquez
IMAGEN: MANUDivendres 13 de maig del 2011. La capital de la Terra ferma ens rep amb un dia assoleiat i ens ofereix l’hospitalitat gòtica de l’antic Hospital de Santa Maria, actual seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (me’n podeu dir l’etimologia?). La Sara, l’Ariadna, la Carla i la Jéssica, de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, arriben a aquesta construcció del segle XV -que s’emmarca dins del gòtic català i és pràcticament l’únic exponent civil d’aquesta època que existeix a la Catalunya occidental- disposades a compartir amb d’altres alumnes i docents les seves reflexions sobre la influència de la mitologia clàssica en la lírica de Màrius Torres. I com a cirereta del pastís, una nova creació de la Sara que sargeix versos del poeta per teixir un text en prosa que traspua l’alè entre esperançat i desesperançat del poeta lleidatà.
En entrar a l’Aula Magna, plena de gom a gom d’un auditori compost principalment de professorat, els nervis de les nostres protagonistes, un xic alterats des de bon matí i incrementats durant el trajecte i l’espera, augmenten notablement, cosa que no impedeix que en el moment de la seva exposició es mostrin segures i mantinguin la calma fins i tot quan la moderadora els marca el temps d’exposició.
A partir d’aquest moment, totes respirem tranquil·les i satisfetes i ens disposem a escoltar, relaxades, les comunicacions dels altres participants, només aturades per la pausa de l’esmorzar, que aprofitem per comentar la jugada i rebre les felicitacions d’alguns dels assistents. De totes les ponències voldria destacar la presència del bloc com a eina fonamental de la majoria d’experiències pedagògiques presentades i les reiterades referències gregues i llatines que feien que les vostres companyes busquessin la meva mirada còmplice, com si jo en fos responsable…
Onze comunicacions molt interessants, en definitiva, algunes més didàctiques, d’altres més erudites, de les quals les més autèntiques i emotives em van semblar aquelles en què el professsorat vam donar la paraula a l’alumnat. A part de la nostra, dues noies de 2n d’ESO de Tremp van fer una emotiva presentació de la feina realitzada des de Francès, Música i Biblioteca, i un grup sencer de 4 d’ESO de Vic va fer un sentit recital poètic amb música en viu.
En acabar, amb el regust dels mots de Torres encara a la boca, dinar, conversa i tornada a casa amb el convenciment de la feina ben feta. Què més es pot desitjar d’una jornada literària?
A continuació trobareu el text de la comunicació i la presentació que l’acompanyava. La Montse, que aprareix càmera en mà a les fotos, ben aviat penjarà el video de la comunicació a “Litecat”, però de moment podeu recordar com s’explicava l’Ànnia al davant de l’exposició del vestíbul del primer pis del nostre institut.
[Cliqueu a Pantalla completa per llegir-ho còmodament]I pensar que tot va començar amb el comentari d’aquella entrada d’El fil de les Clàssiques… Aleshores jo no sabia què treballàveu a Literatura catalana ni que publicaríeu un article relacionant les nostres matèries, ni que la Montse Vilà, la vostra professora, em proposaria embarcar-me en aquesta aventura. La màgia de la xarxa, doncs, ens ha permès crear un projecte nou, comú, fruit de la col·laboració. N’hi haurà més, segur!
TERESA
Aquí tienes las intrucciones para añadir a tu blog el botón de adhesión a Χείρων·Chiron.
