Not logged in | Login

Χείρων·Chiron

Blogs en Χείρων·Chiron » quod sumus

Home
Refresh
Search
Admin
Last Update: Wed 22 May 2013 02:56:08 AM CEST

Feeds

17207 items (0 unread) in 422 feeds

Profesores

Aula

Estudiantes

Varia

Institucionales

« Expand/Collapse

quod sumus

October 03, 2012
Horarium linguae latinae
» ‎ quod sumus

Comencem un nou curs amb molta il·lusió i ganes de treballar !
Aprofitant que tots vosaltres ompliu els vostre horari, us deixo aquest amb els dies de la setmana i les hores.
*Vull que comenteu les imatges i que hi les relacioneu.
*Veureu que la casella del dijous és buida. Esbrineu la divinitat que hauria d’anar-hi i expliqueu tot el que en saps.

https://docs.google.com/a/xtec.cat/document/pub?id=1iwPd4303J25t2-reBJw7p6G05K357jekPDeLRHU9HR4
May 06, 2012
Ara que el Barcelonisme viu moments emocionants, ...
» ‎ quod sumus

Ara que el Barcelonisme viu moments emocionants, moments molt humans, volia compartir amb tots vosaltres on va començar tot aquest camí i va ser : “CAP A LA FINAL DE ROMA, la champions league del 2009″

Per a tots els seguidors del FC Barcelona, el dimecres dia 18 d’Abril, va ser un dia gran: el Barça es va enfrontar en un partit de semifinals de futbol de la champions contra el Chelsea, partit d’anada , al camp de futbol de Stamford Bridge, a Londres. El Barça necessitava, després de veure el desenvolupament del partit, un gol que l’endugués a la final. Però, recordem una mica… Iniesta en el temps de descompte va fer un increïble gol que ningú esperava i axí l’equip, el Barça , es va guanyar un lloc a la final contra el Manchester United, a Roma.

En la transmissió d’aquest partit, els locutors de la cadena de radio de RAC1, en el moment del gol d’Iniesta, van fer els següents comentaris que durant aquest dies les televisions han repetit moltes vegades.

T08/09 1/2 UEFA CL: Chelsea FC 1-1 FC Barcelona (RAC1) from FCBarcelonaRAC1 on Vimeo.

> Pot ser que estigui veient un coliseu imponent?

< Pot ser Joan Maria, pot ser.

>Pot ser que estigui veient una font plena de monedes amb una dona banyant-se de manera seductora?

< Pot ser Joan Maria, pot ser.

>Pot ser que estigui veient una lloba alletant a dos nens que es diuen Ròmul i Rem a la vora del riu Tíber?

Saperes, és Roma?

Com es pot veure en el diàleg dels dos locutors, mencionen els trets més importants de Roma. El més sobtat, o el que personalment em va cridar més l’atenció és el de la lloba alletant dos fills, Ròmul i Rem a la vora del riu Tíber. Ara el podem fer servir per repasar l’origen de la ciutat de Roma, l’amfiteatre i fins i tot, podem fer un itinerari fotogràfic de la ciutat ja que moltes fonts tenen motius mitològics.

Gemma Parareda Barcons.
1r Batx. Llatí
INS Miquel Martí i Pol
Epistula XXII, Una Heroïna
» ‎ quod sumus

Per casualitat, a la recerca d’un llibre per evadir-me, buscant pels racons dels armaris i a les prestatgeries més altes , vaig trobar “Cartas de las heroínas“, d’Ovidi. Cartas! Ara no les escrivim, tenim els mòbils, intenet o simplement, cridem !!! Val dir que de seguida el vaig fullejar i ECCE: tres dies de lectura intensiva, entre moments i moments, vint-i-una carta, vints estones ploriquejant, vint identificacions…i moltes emocions. Els déus me’l van posar al meu camí i crec que em va ajudar per escampar alguns dimonis que portava dins. No sóc professora ni alumne, sóc una dona com moltes d’abans i d’ara,en sento una heroïna del passat i del present, i espero que aixó que he fet us ajudi a entendre millor a aquest senyor de laliteratura que va ser Ovidi. Soror, multas gratias !!!!!
“Una dona com qualsevol altre et desitja a tu, fill del Sol i La lluna, al meny fins ara eres tot el meu món i vivia per la teva vida, la salut que jo no en tinc perquè tu no me la dones dia a dia.
Et prego que llegeixis fins al final tot el que et dic en aquest escrit. Quin mal et farà llegir una carta? Fins i tot , potser, hi hagi alguna cosa que t’agradarà .
Moltes vegades vaig intentar parlar-te, mil i mil després de la vergonya passada per les teves mans i la teva veu. Mil i mil després de sentir-te com em deies aquelles paraules tan ofensives i ofegants pel meu cor i la meva ànima !!!! Com hem arribar fins aquí, com he permè que tot arribi fins aquí? Potser els record dels dies feliços, els records dels primers dies on m’acaronaves, em deies sensualitats a l’oïda, els primers dies cara al sol, al costat d’una finestra…els primers dies sota una lluna plena, sota un món d’estrelles…I ara barrejo l’amor d’abans, d’ ara, i la vergonya. El meu amor i la meva vergonya, perquè a tu, veig que aquesta situació et rellisca, no t’importa gens. Em diràs , si us plau, què t’ha passat ? Tan fàcil ha estat oblidar-me?
Els teus fets el demostren i el teus sielencis molt més !!!! Em seduïes amb les teves canços, amb les melodies de la guitarra,amb els teus moviments a la platja, amb els sopars senzills i amorosos…T’afalaga sentir això!!! A mi ara m’ofèn perquè no m’has considerat una dona de veritat !!! No teníem lligants, no teníem compromís, però si un llaç comú al cor que ens unia per sempre, al meny així ho pensava jo…
Podies haver marxat i res més, podies haver agafat les teves fotos i res més, podies haver replegar la teva roba i res més, o simplement podies haver dit ” no t’estimo” i res més…però no, el teu orgull de mascle no et deixava lliure, havies d’ humiliar-me, a mi i als meus que també són els teus, havies de sentir-te més home amb les mans i les paraules, sense adonar-te que així quedaves com un monstre, com un animal que s’aprofita de la seva força!!! De què t’han servit tants viatges ? No has après res de les relacions humanes, de la relació entre un home i una dona, sobretot, d’aquesta dona que t’esperava sempre en candeletes, sempre, sempre…
Ara, crec que els Déus no són amb tu, com deia la meva àvia quan algun obstacle vital arribava a la seva vida, i et són hòstils, i a més, t’han llençat del Sol i la LLuna…!!!Hauràs de viure amb la teva mala conciència, hauràs de viure amb els mals que m’has infringit, mals sicològics, perquè els físics es curen, i tinc ajuda per a curar-los, hauràs de viure sol i amb els teus amics de bar, aquests amics que et donen, segons tu, l’ambrosia de la juventud i de l’alegria, però que en realitat et donen la vellesa física i mental, perquè després de l’eufòria, ve la tristor i les males maneres que pagues amb la persona que t’estima i que t’espera, abans amb il·lusió, ara amb por… És que el fet de beure aquesta ambrosia dolça et fa més alt, més fort o més home ? No veus que és al contrari ? No et conec, no reconec les camises plantxades i els pantalons nets en l’ home que entra per la porta de casa , no reconec aquest home dur i agre, que no somriu perquè aquesta ambrosia només és eufòria momentània!!! Camines ràpid i sense mirar, només al terra, què sents, què hi veus ? Amb els teus amics cantes, a casa crides…
Marxa amb aquests amics als que consideres més que a aquesta que va ser la teva dona, aquesta que ja no té llàgrimes per vessar, però si té ànims per serguir endavant.”

Ovidi, Heroides, carta XXII, Antonia a Petrus
May 04, 2012
La Vida es Sueño i Èdip
» ‎ quod sumus

Bibliografia: CALDERÓN DE LA BARCA, Pedro, La Vida es Sueño, Editorial, Cátedra, Madrid 1992

A l’assignatura de “literatura castellana ” hem llegit el llibre La Vida es Sueño. He de dir que he tingut moltes dificultats per seguir l’argument, però de mica en mica vaig agafar el fil i aquí us deixo la meva relació amb la cultura clàssica.

La Vida es Sueño és un llibre de Calderón de la Barca. El seu protagonista és Segismundo, princep i fill del rei Basilio, però per culpa d’un somni que va tenir el rei abans que nasqués Segismundo, va fer girar tota la història i el princep es va convertir en un presoner en una cova, perquè el rei va somniar que el seu fill seria el futur rei i que tambè seria culpable de la seva mort i li prendria el poder; per això el va tancar en una cova on el fill va créixer tot sol ,sense ningú…
Aquets petit resum del llibre em recorda el mite d‘Edip : abans de néixer, els seus pares van consultar a l’ oracle com seria el seu fill . La resposta va ser demolidora, els va dir que el seu fill arribaria a ser l’assassí del seu pare i espòs de sa mare; el rei en sentir això, el primer que va fer en néixer el nadò va ser encarregar a un servent fidel que mátés a la criatura, però el serf, compadit per la fragilitat del nen, es va limitar a abandonar-lo a la muntanya,, lligat pels peus a un arbre. D’aquí li ve a Èdip el seu nom (Peus inflats). Un pastor anomenat Forbes, que pasturava els ramats de Polibi, rei de Corint, el va alliberar i se’l va afillar. Finalment Polibi i la seva dona Peribea el van adoptar com a fill propi. Quan va créixer i va ser un jove heroi ,van començar les seves aventures i tal com havia dit l’oracle, va matar el seu pare i es va casar amb la seva mare.

Èdip, quan descobreix la veritat, es treu els ulls i queda cec.

Si alguna de vosaltres en troba més referents, us convido a entrar…

Souad Kouh, 1r Batx. Llatí
April 29, 2012
Draco et dracones…et fabulae…et consueta…
» ‎ quod sumus

“Una gruesa y alta serpiente con garras y alas es quizás la descripción más fiel del Dragón. Puede ser negro, pero conviene que también sea resplandeciente, asimismo suele exigirse que exhale bocanadas de fuego y de humo. Lo anterior se refiere a su imagen actual; los griegos parecen haber aplicado su nombre a cualquier serpiente considerable. Plinio refiere que en verano el Dragón apetece la sangre del elefante, que es notablemente fría(…) También leemos que los Dragones de Etiopía, en busca de mejores pastos, suelen atravesar el Mar Rojo y emigrar a Arabia. Para ejecuatar esa hazaña, cuatro o cinco Dragones se abrazan y forman una especie de embarcación, con las cabezas fuera del agua. Otro capítulo hay dedicado a los remedios que se derivan del Dragón. ahí se lee que sus ojos, secados y batidos con miel, forman un linimento eficaz contra las pesadillas…

En el libro undécimo de la Iliada se lee que en el escudo de Agamenón había un dragón azul y tricéfalo; siglos después los piratas escandinavos pintaban Dragones en sus escudos y esculpían cabezas de Dragones en las proas de las naves. Entre los romanos, el Dragón fue insignia de la cohorte, como el águila de la legión; tal es el origen de los actuales Regimiento de Dragones…

En occidente , el Dragón siempre fue concebido como malvado. Una de las hazañas clásicas de los héroes ( Hércules, Sigurd, San Miguel, San Jorge) era vencerlo y matarlo…

El tiempo ha desgastado notablemente el prestigio de los Dragones. Creemos en el león como realidad y como símbolo; creemos en el minotauro como símbolo, ya que no como realidad; el Dragón es acaso el más conocido, pero también el menos afortunado de los animales fantásticos. Nos parece pueril y suele contaminar de puerilidad las històrias en que figura. Conviene no olvidar, sin embargo, que se trata de un prejuicio moderno, quizá provocado por le exceso de Dragones que hay en los cuentos de Hadas.”

JORGE LUIS BORGES, El libro de los Seres Imaginarios,

Ed.Bruguera Alfaguara, Barcelona 1979, Pàg. 95-98

En 1678 , Athanasius Kircher publicava Mundus Subterraneus, en el qual hi havia dibuixats quatre dracs, entre ells el de Suïssa i el de Rodes.

El dia 23 d’abril hi celebrem la “Diada de Sant Jordi” , la lluita del Sant contra un Drac que pretenia menjar-se una jove princesa. És el dia els enamorats i les parelles es regalen una rosa vermella, símbol de la sang del drac , i un llibre perquè es commemora la mort de Miguel de Cervantes i de Shakespeare.

És un festa popular i tradicional que omple de colors, de gresca i alegria els carrers de Catalunya. Un dels documents més antics que hi en tenim és la ” Consueta de Sant Jordi”, del segle XIV i d’origen mallorqui. Es tracta d’una representació teatral on apareixen tres caçadors ( Antímaco, Andrònico i el tercer caçador ), el rei, l’algotzir, lo fadrinet , la filla i Sant Jordi. I diu així: ”

ANTÍMACO

Amichs de mi molt amats,

un poch vosvoldria dir

que anàssem a cassar

per nostra vida recrear

y aquella divertir.

(…)Are descobren lo drach.

ANTÍMACO

¿ Què és lo que veig venir

ab una ten gran furia?

ANDRÒNICO

¿ A on és, que descobrir

no u puch ab la vista mia?

TERCER CAÇADOR

¿ No veys an aquell endret

un drach, segons mon parer? (…)

Are van el rey, y diuen an el porter:

ANTÍMACO

Dieu-me, senyor porter:

¿poriem parlar ab lo rey? (…)

Are se dóna un colp el front, y diu lo rey:

REY

O male sort! ¿ Y què serà

de mi, si asó és ver?

Tot quan és devorarà,

desminuint mon poder. (…)

Are fan la batalla y lo drach los desberate a tots

(…)Are escriuen los noms, y trauen un fadrinet, y

aporten-lo al drach (…) Are i lígan an el pal, y lo drach ve a menjar-lo-

Y los cavallers, tornant an el cadefal, trauen la filla del rey a sort.

Y lo algutzir va devant lo rey, y diu (…)

Are aporten la filla an el pal, y anant anant

diu, “Plant”:

LA FILLA

O cavallers de bondad !,

¿ quin desliber és aquest,

voler-me donar el drach

sabent que jo no u maresch? (…)

Are ve Sant Jordi a cavall ab un cavall blanch,

a la donzella, y diu a to de “Veni Creator”

Are ve lo drach envés la donzella, y diu en to “Vexilla”:

LA DONZELLA

Fugiu, fugiu, bon cavaller,

car lo drach me ve devorar.

Baste prou lo vostro voler:

salvau-vos, si us poreu salvar.(…)

Are sant Jordi pega la lansade an el drach,

y aprés devalle del cavall y desliga la donzella. (…)

Are sant Jordi arranque la spase y acaba de

matar lo drach. Y diu-li lo rey, en to “Almé”:

LO REY

En senyal de bona amor

vull prengau, vos ,cavaller,

ma filla ab mon tresor;

que sia vostra muller.

SANT JORDI

No vull muller, o bon rey,

ni or que puga robar;

mas, per fer a Déu servey,

quatre coses vull manar.

La Sglésia honrereu,

venerau los capellans,

missa tots jorns oireu,

feu bé els pobres vergonyans (…)

are se’n va sant Jordi, i cavalca. Y lo rey fa fer una crida:

ALGUTZIR

Per contentar el gran Déu

façam-nos tots cristians.

Bateix-se tot hom arreu,

i cascú dó lo nom seu,

y viscam com a germans. (…)

Finis

A la mitologia grega tenim una història molt semblant a la de Sant Jordi. Us deixo unes imatges representatives de totes dues. Sabreu dir:

a) Quina imatge pertany a la llegenda de Sant Jordi i quina al mite grec?

b) A quin mite fa referència?
”
A més a més, a la literatura llatina Fedre fa una faula titulada La guineu i el drac , i també explica això: “Una guineu, mentre excavava el seu cau, va treure molta terra fent profundes galeries subterrànies. Així va arribar a la profundíssima cova d’un drac que custodiava uns tresors amagats. Quan el va veure, li va dir: (…)” Fedre acaba la faula criticant un vici humà que està representat pel drac. Feu una petita recerca i escriviu la resta de la faula, i després digueu a quin vici es refereix.
April 28, 2012
El Naixement d’Afrodita : La Molla i els Obels
» ‎ quod sumus

Les llegendes diuen i diuen,   expliquen, pinten i representen el mateix mite d’Afrodita. Però com molt bé diuen, sempre hi ha un dia que tot canvia, doncs avui, el mite d’Afrodita està a punt de ser capgirat.

Gaia ,mare dels Titans, de les Titànides, dels Cíclops, dels Hecatonquirs i esposa d’Urà, creia que la seva vida no podia ser millor. Havia tingut molts i molts fills, havia satisfet al seu marit i no havia de fer esforços, ja que, quan necessitava ajuda, aplaudia dos cops i ja tenia al seu costat algun dels seus fills per fer-li suport. Però, per a Gaia el paradís va durar poc. Una nit, preocupada perquè el seu marit no tornava d’una visita al món dels humans, una d’aquelles visites programades per omplir l’agenda, va sortir a buscar-lo .  A l’hora de sortir, va aplaudir, com era el seu costum, i a l’ instant va tenir els seus fills   allà mateix; bé, tots no, ràpidament es va adonar que faltava la gran de les Titànides, Febe, la necessitava, era la que havia anat més vegades al món dels vius i sense ella estava perduda. Va deixar els altres fills en un racó  envoltats de núvols nous, recent nascuts, i la va anar a buscar. Quan va entrar a la seva’habitació , l’infern va envair el seu paradís: la Titànida hi era, però no sola, Urà també, estaven junts, l’enganyaven !!! Gaia va embogir.

Gaia es va llençar a sobre d’Urà i li va arrencar els genitals per assegurar-se que no ho tornaria a fer mai més. Després, es va treure la vida, però abans va tirar els genitals al món dels vius per a què Urà no els pogués recuperar. Els genitals van caure directament a la mar. A l’instant, la mar va començar a fer unes erupcions mai vistes, onades , remolins…Al cap de vuit dies la mar es va tranquil·litzar i en va sortir una dona preciosa. Aquella màgica sortida de l’aigua no la podran oblidar ni déus, ni semidéus, ni monstres, ni humans, ni ningú. Afrodita (nom de la bella dona) va sortir cavalcant d’una enorme Molla i envoltada de petitíssims Obels. Tot el món va parar per un instant. La MOLLA tenia ales de mosca, cos i cap de llagosta i les potes dels dos animals, però el més impressionant eren els petits ocellets que l’acompanyaven, els OBELS. La Molla era bonica, impactant, però els Obels eren…màgics: tenien cos d’ocell i ales de libèl·lula, un animals fantàstics, de somni, de vol agradable, expressava tristesa i a la vegada tendresa, i el seu cant era preciós,hitnotitzador.

Envoltaven a Afrodita i piulaven mentre la Molla avançava cap a la sorra; quan Afrodita hi va baixar , la va fer tornar mar endins i els Obels, amb un obrir i tancar d’ulls, van desaparèixer; després, tothom va reaccionar, déus, semidéus, monstres i humans van afanyar-se a buscar a Afrodita per fer-la seva.

Quan la deessa els va veure córrer cap a ella, es va espantar, no entenia què feia tota aquella gent, monstres, déus i semidéus , comportant-se d’aquella manera; al principi   es va quedar immòbil, el cervell no pensava, el cos no es movia, la boca no parlava, què estava passant? Al final ,va reaccionar i va cridar a la Molla mentre corria cap a l’aigua. Aquesta va aparèixer i se la va endur mar endins per protegir-la d’aquella ramada.

Afrodita no va tornar   a terra ferma i tots els que l’havien anar a buscar, s’hi van quedar amb la seva mirada fixa a l’horitzó, esperant poder tornar a veure aquella bellesa. Mai més hi va sortir el Sol en aquell racó, mai més la mar va estar serena, i aquell nombre infinit d’humans van morir de tristesa.

Diuen que les nits de lluna plena es veuen unes llumetes com unes estrelles molt petites, al voltant de l’aigua, i que la mar és pura nata, dolça i es torna riallera. Diuen que és Afrodita, que hi baixa per fer el seu bany, i que les llumetes són les ales dels Obels que l’acompanyen…

Violeta Casadesús 4t d’ESO B, Llatí

INS Miquel Martí i Pol
April 21, 2012
CRYFLY, de fantàstic a mitològic
» ‎ quod sumus

Cryfly és un animal fantàstic, el mires i veus un ocell curiós: té un cos de marieta amb ales i potes d’ocell, semblant a una àliga; diuen que aquest animal pot viure durant 150 anys, però després d’aquest 150 anys, Cryfly és capaç de seguir vivint ocupant el cos d’un humà recentment nascut; si l’animal no troba cap nadó, morirà juntament amb una dona embarassada perquè representa que l’ocell havia de ser el seu fill i, a causa d’això, la dona no podrà seguir vivint.
Per aquest motiu és acompanyat per la gran deessa Ceres, en grec Demèter, ja que ella s’encarrega de la fecunditat i l’amor maternal, de manera que sempre li intenta aconseguir un nadól i així evitar qualsevol mort . Però , a més, quan Cryfly encara té vida ,pot canviar el pas del temps, pot aturar-lo o avançar-lo ; això ho fa amb un cop de bec i així pot controlar el naixement d’un nadó.
Un dels seus mites més famosos està relacionat amb el naixement del tot poderòs Zeus:
conten que Cryfly és un dels animals més extraordinaris que existeixen, ja que va tenir un paper fonamental en el naixement de Zeus; es creu que hi va haver una època on les relacions entre els humans i els déus eren molt dolentes.Els humans van deixar de creure en la seva existència. La situació era molt catastròfica i es va crear una baralla entre tots dos bàndols: déus i humans, sobretot amb Cronos i Rea, just en el moment que Rea estava embarassada. Els humans no els invocaven, no els feien ofrenes i de mica en mica hi van deixar de creure. Davant d’aquest fet ,Cronos i Rea havien d’actuar per a que els homes poguessin continuar confiant en ells. La situació va arribar a tal extrem que Cronos i Rea van baixar a la terra, però just en el moment que Cronos feia un discurs des del podium , Rea es va posar de part trencant aigües. Passaven les hores i el part s’anava complicant molt perquè el nadó estava lligat amb el cordill umbilical, el més probable és que Zeus morís. Però just en aquest moment tan difícil, va aparèixer Cryfly , es va ficar a sobre de la panxa de Rea i de cop i volta, Zeus va néixer sense cap problema , l’animal va morir només amb una tancada d’ ulls i amb una gran tranquil·litat. Tots els humans es van quedar sense paraules , ben bocabadats. I així és com els homes van tornar a creure de nou en l’existència dels déus i van aprovar la seva continuïtat , i també Cryfly es va convertir en un animal mitològic.

Montse Royo Serradell, 4t ESO B, Llatí
INS Miquel Martí i Pol

Quod sumus
April 18, 2012
JUNO
» ‎ quod sumus

Director: Jason Reitman
Actors/Actrius: Ellen Page, Allison Janney, J.K. Simmons, Olivia Thirlby, Michael Cera, Jason Bateman, Jennifer Garner
Gènere: comèdia
País: Estats Units
Any: 2007
Juno és una pel·licula molt bonica sobre una adolescent que ha de combatre un embaràs, donar el seu bebè en adopció, passar l’últim any d’institut i continuar la relació amb el pare del seu fill. Li pregunten en una escena si es deia Juno pel planeta i ella contesta que és perquè el seu pare és un fanàtic dels mites clàssics. El seu nom queda molt ben reflectit en el personatge, ja que és molt protectora , es dedica a assegurar el futur del fill que tindrà, igual que la deessa Juno, Hera en la mitologia grega; el pare ,en canvi, busca altres noies i Juno està molt gelosa, tot i que mai li mostra la seva ràbia, sinó que sempre ho comenta a les seves amigues ( igual que Hera, quan dolguda , comenta a les altres deesses les infidelitats de Júpiter/ Zeus). Finalment la història acaba molt bé: ells acaben junts i s’estimen molt, el bebè viurà feliçment amb la seva nova mare i tots dos començen una nova vida dedicada a la música i l’amor.

M’encanta aquesta pel·lícula per moltes raons: la lluita, la responsabilitat d’una adolescent que no busca el camí més fàcil, l’ajut sempre dels pares i la comprensió de la seva amiga.
La meva primera filla es dirà Juno, com la deessa i sobretot, pel significat que té per mi tota la història d’aquesta adolescent.

Jessica Rubricatus Mcdaid
1r Batx. Llatí
INS Miquel Martí i Pol
April 17, 2012
L’esclava de blau
» ‎ quod sumus

“(…) -Me’ls regalà Tòcul – es justificà-. Sempre ha dit que gastar soles en esclaves és una despesa debades.

-Baiasca deixarà de ser esclava abans que es pongui el sol – li vaig replicar. I per algun misteriós mecanisme psicològic que renuncio a explorar, parlava amb un to d’orgull.

Des de la porta ens arribà la veu d’Alcímenes:

- És hora que marxem- ens recordà-. El pretor ens espera…”

pàg. 264-266

Heu de fer:
1) Llegiu el text que forma part de l’obra l‘Esclava de blau. Fixeu-vos en les paraules subratllades i busqueu informació sobre elles (ha de ser una informació detallada ).
2) Aneu a Biblos( hi cliqueu) i deixeu el vostre comentari-opinió a l’article corresponent.
També aquí hi trobareu un ventall de preguntes i respostes que potser us ajudaran.
April 09, 2012
Una Curiositat!!!
» ‎ quod sumus

No ho sabia pas, però he vist que els cotxes, que en teoria són uns invents nous, també tenen referències clàssiques.

Per exemple AUDI i VOLVO són marques de cotxes i els seus noms són en llati.

AUDI : del verb AUDIO, el seu infinitiu és AUDIRE i vol dir” escoltar, sentir” en llati. Sincerament no veig cap relació amb el cotxe, però és guai veure que un cotxe molt modern, el seu nom és en llatí i que aquesta llengua fa milions d’anys que fou parlada- Potser un significat sigui que com que corre molt, no el sents, no fa soroll, i llavors és molt còmode i condueixes molt relaxat i segur.

VOLVO: vol dir “jo rodo “i segons com ho he entés, crec que volen dir que que” jo sol, sense l’ ajuda d’una bèstia puc conduir un cotxe i puc arribar a on vulgui”.

Souad Kouhli
1r Batx. Llatí i Grec
March 29, 2012
Circus romanus semper !!!
» ‎ quod sumus

Els romans eren molt aficionats als jocs, sobretot als espectacles de masses. Al principi es celebraven en honor d’algun déu, però després eren organitzats per a contentar el poble i allunyar-lo dels problemes polítics i econòmics i fins i tot, com explica Virgili a l’Eneida, per commemorar la memòria d’una persona estimada.
“Amb tanta envestida, a la carrera de carros,
els cavalls es precipiten des de les cotxeres
i volen per la pista ….,
aixi, els conductors, futejant els seus cavalls,
agiten les regnes soltes i
inclinen el cos cap endavant amb el fuet preparat a la mà.
Llavors, amb el estrèpit dels aplaudiments
i les veus dels que criden animant-los , tot ressona …”

Virgili, Eneida, 5, 144-149

Aquests ludi es divideixen en carreres al circ, lluites a l’amfiteatre i representacions teatrals.
Hem estudiat els dos primers i ara amb tota la informació de la que disposeu, feu:

Imatge d’un circ romà

1. Us deixo dos vídeos que reflecteixen molt bé la carrera de carros o vehicles en diferents moments de la història: el passat i el futur.
Compareu-los i expliqueu com eren les carreres, on es feien, les parts…
2. A més ,escriviu en llatí els noms en negreta del text i expliqueu el seu significat.

3. Comenteu aquest mapa on es localitzen els circs romans existents a Europa i escriviu el topònim de la ciutat on es troben:
March 27, 2012
Elektra versus Electra
» ‎ quod sumus

Director: Rob Bowman
País: Estats units
Any: 2005
Gènere: Acció i fantasia
Protagonistes: Jennifer Garner i Goran Visnjic
Elektra és una dona que viu dins del misteri: els seus pares van ser assassinats, ella va morir misteriosament, però de la mateixa manera va resucitar. Torturada per tot això , només viu per venjar la mort dels seus pares i no pot controlar aquest desig. S’entrena en la disciplina del ninjutsu, i el seu mestre és un sensei , tot i així no pot controlar la seva fúria. La necessitat d ‘Elektra de venjar aquest crim la força a l’exili i es converteix en una assassina, la millor . De la mà d’una jove adolescent de 13 anys, Abby, una noia que s’assembla molt a ella, i del seu pare , Mark, intentarà redimir-se.
D’aquesta Elektra ens parla l‘Electra clàssica, filla de Clitemnestra i Agamèmnon. Ella també va ser testimoni de la mort del seu pare a mans de l’amant de la seva mare , Egist. Ella també viu per a venjar aquesta mort i intentarà redimir-se salvant el seu germà Orestes, legítim hereu del tron de Micenes.
La nostra Elektra es converteix en una assassina professional, l’altra incita el seu germà per a que mati als assassins del seu pare i hi participa, i hi pateix els mateixos remordiments…La salvació de totes dues ve donada per l’aparició dels sentiments, per l’objectiu de salvar a Abby i Mark, filla i pare, adolescent de 13 anys molt semblant a ella mateixa i el seu antic enamorat.
En el seu camí, Elektra es troba amb personatges sobrenaturals que tenen vida pròpia, amb un dimoni que propaga malalties, el Tifó … Quina casualitat, en tenim un mitològic que per la seva forma titànica omple de mal tota la terra!!! A l’altra Electra, ella i el seu germà són perseguits per les Erínies, divinitats que castiguen els homicidis de família . En el seu camí, Elektra té l’ajut del poder conegut com Kimagure: l’habilitat de predir els esdeveniments abans que ocorrin i aquest l’ajuda; l‘oracle a qui consulta Orestes i Electra els marca el camí , el destí, han de fer el que cal. Els remordiments són la seva redempció i la seva salvació.

Núria Lozano Martell

1r Batxillerat B.
March 25, 2012
Animals Fantàstics / Animals Mitològics
» ‎ quod sumus

Havent preguntat a l’alumnat sobre quina diferència hi ha entre un animal fantàstic i un animal mitològic, la majoria respon que l’animal mitològic és creat pels déus i enviat als homes com a càstig, per a pertorbar-los… la lluita contra ells reflecteix l’esforç de la humanitat per conservar l’harmonia còsmica. Però també és cert que l’home ha gaudit sempre d’una fèrtil imaginació i ha creat uns éssers fabulosos, dignes de qualsevol mite. Tot i així tothom ha coincidit en què se’ls pot considerar uns monstres i i sobretot uns éssers sobrenaturals.

Els alumnes de 4t d’ESO de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, han treballat a l’assignatura de “Plàstica” els animals, el dibuix a llapis i com fer les ombres. Des del primer moment em vaig posar en contacte amb la M. Rosa Terradellas, l’excel·lent professora, per a veure si podien deixar volar la imaginació dels alumnes, i sense deixar de banda els nostres objectius, poder treballar entre totes dues els animals mitològics, a partir dels seus animals fantàstics. Em va dir que sí i van començar la feina.

Ecce imagines !!!

i Ara a partir del que hem estudiat responeu les següents preguntes:
1) Posar nom als vostres animals ( cada dibuix té un número) i raonar-lo.
2) Identificar els animals mitològics ( podeu consultar l’article de TERESA) del segon vídeo i explicar-los breument.

3) No tots els animals mitològics fan referència a la cultura clàssica. A quines altres mitologies pertanyen ?

Rocío
March 20, 2012
La Colònia d’homes gladiadors !!!
» ‎ quod sumus

Ara, fa no res, mirant la tele, he vist un anunci que possiblement en algun moment vosaltres també l’heu vist i és la colònia de Dolce & Gabbana, “The One Sport”. Hi apareix un noi vestit només de la part de baix ,amb un xandall, ensenyant tots els seus músculs monumentals dels braços, espatlles, esquena, pectorals, etc. El cas és que el guapíssim noi es passeja per unes restes romanes que pertanyen a l’Amfiteatre de Tarragona. La relació que hi trobo entre la colònia i les restes de l’amfiteatre és que la colònia és per a homes que fan esport,homes lluitadors… per això el seu nom és: “The one Sport”. A l’amfiteatre s’hi practicaven les lluites entre gladiadors o bèsties ( venationes) i alguns cops, batalles nàutiques ( les naumàquies). En aquells temps era l’esport que feien alguns, eren les estrelles, els que morien , però també els que guanyaven molts diners, els que tenien dones atractives perquè ells eren forts i famosos, i relaciona els gladiadors de llavors amb els homes atlètics d’avui.
Aquest anunci em demostra que la cultura clàssica és arreu del món i que fins i tot , una marca de disseny com aquesta , l’utilitza i sap que el seu missatge arribarà a tothom.
També he de comentar que la imatge d’entrada de l’anunci em recorda els atlants que feien de columnes a les termes centrals de la ciutat desapareguda de Pompeia. Mireu i compareu, són ben bé IGUALS!!!!

Fem una mica de repàs: Quines eren les parts d’un amfiteatre?
Com es mantenien en forma els gladiadors? Com s’anomenaven els seus entrenadors? Quina era la seva frase de presentació?

Núria Lozano Martell
1r Batxillerat

INS MIQUEL MARTÍ I POL
March 18, 2012
Un taller de ceràmica grega especial!!!
» ‎ quod sumus

La ceràmica és una de les més riques fonts d’informació sobre la vida pública i privada de l’antiga Grècia. Els segles VI i V a. C. constitueixen el període més important de la seva producció. Corint i , sobretot , Atenes són les ciutats des d’on s’exportava la ceràmica a totes les zones que mantenien relacions comercials amb Grècia.

El procès de fabricació es realitzava en dues etapes: En primer lloc , el fang era modelat pel terrasaire en un torn. Es formava primer el cos de la peça, després les anses i el peu, si en tenia. Una vegada formada, s’assecava al sol o es feia una primera cocció on la ceràmica adquiria la duresa necessària que permitia la pintura o l’incisió.

A continuació el pintor decorava el vas, utilitzant pinzells, burins , unes pintures especials i el vernís.

Finalment la peça era introduïda al fonr per a la cocció definitiva, a més de 100 graus de temperatura i després es feia l’envernissat final, ja cuita la peça.

Les diferents formes de fer servir el vernís, les pintures, si es feien o no incisions, distingueixen els dos tipus de la ceràmica àtica: LA CERÀMICA DE FIGURES NEGRES , sobre el fons ocre natural del fang es pintaven les figures en negre i , amb l’ajut d’un burí, s’hi feien les incisions per a marcar els plecs de la roba o la musculatura del cos, i LA DE FIGURES VERMELLES on, pel contrari, es deixava el fons vermell del fang per a les figures i es recobria la resta amb vernís negre; els detalls del cos i la roba es marcaven amb un pinzell molt prim.

La forma dels diferents vasos grecs estava lligada al seu ús.

El vídeo que veureu fa referència a la fabricació d’aquest tipus de ceràmica. És un taller realitzat l’agost passat on intentem reproduir la tècnica dels terrasaires grecs. Les tres peces les van comprar, (a classe és podem fer de fang, tipus “churro”, fins donar forma a la peça, deixar-la assecar més o menys una setmana, i després rascar amb un paper de vidre per eliminar les parts més rugoses ), la resta ja el veieu: calcar el dibuixos de temàtica mitològica ( una medusa, animals i diferents senefes) ,pintar amb pintures acríliques o betum de judea i envernissar. Va ser molt divertit i un motiu més per fer família !!!!

Identifiqueu les peces?

Quina era la seva funció?

Quines són de “ figures vermelles “?

Podeu explicar el fet mitològic del vas de” figures negres” ?
March 15, 2012
Oleum i Afrodita
» ‎ quod sumus

Fa temps que volia fer un article sobre la pervivència clàssica, però no tenia correo electrònic. Ara em veig amb cor de fer-ho. Aquí us deixo la meva recerca. Són dos anuncis publicitaris:
El primer anunci és sobre el restaurant Olèum,, un restaurant nou, de cuina mediterrània, on enuncia la gran qualitat i bellesa , tant en l’aparença del restaurant com en la manera de fer dela seva cuina . Per demostrar-ho ha utilitzat el terme olèum , com a nom del restaurant, per dir-nos que és un restaurant de gran qualitat, que els seus àpats són bons i sans , perquè en llatí Oleum vol dir “oli ” , però el fet d’escriure’l en llatí li dona un gran valor. A més crec que també vol dir que és un restaurant autèntic, ja que geogràficament és una zona de grans cultius d’oliveres, per tant el millor oli.
El segon és un perfum que es diu AFRODITA i segurament li han posat aquest nom perquè atregui els clients ,perquè fa referència i ens informa que aquest perfum és bell i de gran valor, perqué com ja sabem q la deessa Afrodita era deessa de l’amor i la bellesa femenina, i si els clients saben qui era aquesta deessa, s’hi interressaran i el compraran amb mès facilitat. Tambè si ens hi fixem en l’ampolla del perfum, veurem que té com una mena de cadera i aixó també fa referència la sensualitat femenina i és una atracció més!!!!!!!!!

Souad Kouhli
1r Batx. Llatí i Grec
March 13, 2012
Còmic mitològic
» ‎ quod sumus

Aquesta imatge presenta una tira còmica que, a darrera de la part divertida, presenta un fons mitològic que val la pena esmentar: això fa referència al mite de Dèdal i al laberint del Minotaure. El personatge que insisteix a fer un laberint podria ser Dèdal, un famós i docte arquitecte de Grècia, i l’altre podria ser Minos, rei de Creta pel que treballava l’arquitecte. En el mite hi han moltes coses diferents, però sintetitzant, Minos encarrega a Dèdal fer un laberint per tancar el minotaure, una criatura fruit d’una relació de la seva dona Pasifae amb Zeus convertit en toro.

A Vilanova i la Geltrú, a la vora de la platja, he trobat aquesta escultura.

Quins altres personatges apareixen al mite?
Coneixes altres laberints?
Perquè Pasifae va sentir un amor passional per un brau?
Creus que l’escultura reflecteix plenament el mite de Pasifae?
Quins altres animals mitològics en coneixes?
Minos va donar nom a una civilització. Quina? Explica breument les seves característiques.
Ana Dierksheide Molina
1r Batx.
March 05, 2012
JUDICI DE PARIS (Nabil)
» ‎ quod sumus

EL JUDICI DE PARIS

Tots els déus van ser convidats al casament de Peleus i Tetis, excepte Eris, la Discòrdia. Ofesa, va fer-se invisible i va deixar sobre la taula una poma daurada en què hi havia inscrita la paraula fasciae (“A la més lletxa”). La poma va ser reclamada per Hera, Atena, i Afrodita. Van discutir agrament sobre a qui pertocava, i tots els déus van començar a fer apostes per aviam qui era ala mes lletxa. Finalment, Zeus va ordenar que la disputa es tancaria amb el Judici de Paris, príncep de Troia, que havia estat educat com a pastor perquè una profecia havia predit que causaria la caiguda de la ciutat. Les deesses van intentar amenaçar el pastor: Atena va amenaçar-lo dient-li que seria mediocre i que no guanyaria mai cap batalla, Hera no tenir res sota els seus dominis mai, i Afrodita va dir-li que mai ningú s’enamoraria d’ell. Paris va entregar la poma a Afrodita, i va tornar a Troia.

Tot seguit a Paris al no perjudica ni a Hera ni a Atena, Va aconseguir apoderar-se’n de la ciutat i de tot el que pertanyia a Esparta, però la cosa que mes volia i valorava era l’amor de Helena la qual no el corresponia. Per tant Paris va demanar a Afrodita que l’ajudes, però Afrodita si negava ja que la va deixar com la deessa mes lletxa en el casament de Peleus i Tetis.

Una nit Paris, va entrar a l’habitació de Helena i la va forçar a fer-li l’amor, el que no sabia ell era que Menelao tenia una trampa preparada ala que intentes intimar amb Helena un mecanisme s’activaria i el castraria, al castrar-lo Paris perdria tot el seu poder com a home i es va acabar suïcida’n i Menelao va recuperar totes les terres i vens perduts.

Nabil El Quaissi
4tC
March 04, 2012
Sóc de Pompeia i…
» ‎ quod sumus

Fa temps, sota la plàcida ombra d’una muntanya i a la vora de les clares aigües del golf de Nàpols, va existir un poble, Pompeia. Però el 24 d’agost de l’any 79 d.C. els pous deixen de tenir aigua, els gossos udolen, els ocells deixen de cantar i el terra comença a tremolar. Llavors ningú creu que pot ser perillós, però amb un terrorífic i desafiant crit , el Vesuvi entra en erupció. La vida de la ciutat va finalitzar de cop. Del cel van caure pedres, cendres, foc… que ho van cobrir tot. Pompeia es va mantenir intacta i ara podem saber com era la vida romana de l’època.
Mireu el vídeo i després narreu la vostra història ( és indispensable que surtin edificis, carrers, monuments, domus etc).

Pompeia View more presentations from rooocio44.
March 02, 2012
Les lliçons de Demèter
» ‎ quod sumus

Hi havia una vegada un déu anomenat Hades que era el déu del reialme dels morts. Un dia Hades es va enamorar de Persèfone ,que més tard es va convertir en la deessa de la mort i la renovació . Hades volia reptar-la quan recollia flors; quan la va veure i anava per agafar-la, es va adonar que era Demèter, la mare de Persèfone. Hades es va quedar paralitzat en veure que no era la jove. Demèter li va demanar el motiu de la seva visita i Hades improvitzant va dir-li que volia aprendre tot el possible sobre el creixement de les plantes , ja que Demèter era la deessa de la fertilitat. Durant nou dies i nou nits Demèter li va explicar tots els seus coneixements sobre els vegetals . Aquest, cada dia estava més avorrit i més cansat de les llargues explicacions de Demèter, però no sabia com dir-li que no en volia saber res més sobre aquelles malaïdes plantes. Al final, al vuitè dia, quan Hades ja no podia més ,li va dir la veritat: que no li agradaven les plantes i que no l’interessaven per res tots aquells coneixements. En veure la primera reacció de Demèter, Hades es va espantar, però després Demèter va canviar radicalment la cara i li va dir que no es preocupès, que tingut molt mèrit que aguantès tants dies d’explicació simplement per no ferir-li els sentiments, i que li estava agraïda per haver-li dit la veritat. Hades , content de com havia acabat la història , va tornar ben content al món subterrani. Però quan hi va arribar, es va adonar que totes les plantes estaven mortes i que tot el seu reialme s’havia tornat un desert. Desesperat pel paissatge descobert, de seguida va saber qui era la responsable, però com que estava tan enfadat, es va esperar a tranquil·litzar-se per planejar una bona venjança. Va rumiar i rumiar durant uns quatre dies sense menjar, dormir i tancat a la seva habitació , i finalment tenia el pla perfecte. Reptaria la filla de Demèter (Persèfone), ja que per una mare el més important són els fills, li faria menjar aliments del món dels morts (un cop menjaves qualsevol aliment del món dels morts ja no podies surtir-ne) i la faria la seva esposa per tal que no poguès tornar al món dels vius. Així decidit a enfonsar Demèter , va tornar al món dels vius i va reptar a Persèfone, la va portar al món subterrani i va seguir el seu pla fil per randa.Persèfone ,innocent com un àngel, no se n’ adonava de res i va acabar convertint-se amb la seva esposa i per això tranformant-se en la deessa de la mort i de la renovació.

Demèter en adonar-se’n no sabia què fer ja que tenia prohibida l’entrada al món subterrani, i l’únic que se li va acudir va ser anar a visitar a Zeus, explicar-li el que havia passat i que aquest l’ajudès , però l’únic que va treure de Zeus va ser: No reperteixis maldats, si no vols rebre’n.

Demèter va viure escarmentada la resta de la seva vida i mai més va tornar a fer una cosa així.

Violeta Casadesús Cabral

4tB
February 28, 2012
Nous relats mitològics!!!!
» ‎ quod sumus

Els alumnes de 4t d’Eso de llatí han començat una nova activitat: es tracta de fer un llibre de relats mitològics. Això està molt vist,veritat ?? , però és que ells en faran uns una mica diferents, mireu: dels mites i fets ja estudiats, només mantindran els personatges, i a partir d’aquí en faran noves narracions, imaginaran noves situacions, canviaran
situacions, personatges d’un mite apareixeran en d’altres…de les seves narracions en farem una audició ( serà com quan sentien el conte de la Caputxeta Vermella de la veu de la nostra mare o la nostra àvia), però encara hi ha més…de cada narració, en faran un dibuix que també publicarem…i si tot va sobre rodes, per Sant Jordi sortirà al públic el nostre libre de relats. La portada, és clar, la faran entre la Gina, l’Elisabhet, la Judit i la
Cristina, que fan l’assignatura de Visual i Plàstica.

Ara us deixo el primer relat titulat PARIS, DAFNE i EROS: un triangle ambiciós

Tot va començar amb la mítica boda de Tetis y Peleo, una gran celebració a la que hi estaven convidats déus i mortals. Però Eris, la deessa de la discòrdia no va rebre la invitació de l’event, així que va jurar venjar-se, i de quina manera millor que escampant la discòrdia entre tots els convidats. Dit i fet, es va presentar a la festa amb una polsera de plata, marca Pandora, la millor de les joieries i la més cara, que duia una inscripció que hi posava “Per a la més bella”; la va llençar sobre la taula on estaven tots els déus i va marxar. Atena, Afrodita y Hera es van barallar per disputar-se-la entre elles. Veient el descontrol de les joves, l’entrebanc de peus i braços, Zeus va intervenir dient que la polsera seria de qui guanyès el premi a “Mis Olimp”. El jurat i l’elecció la duria a terme un mortal: Paris, heroi guapo i valent, membre destacat de la monarquia troiana i assidu a les revistes del cor , Paris, el fill del rei de Troia.Cada deessa havia de fer-li una promesa a Paris, així que ell havia d’escollir la dona més bella segons la promesa més apetitosa que li fessin. Hera li va oferir tot el poder que pugues desitjar i el títol d’Emperador de tots els emperadors; Atena li oferí la saviesa i la victòria en qualsevol guerra futura; i per últim Afrodita li va prometre l’amor de la dona més bella del món. El jove ,sense dubtar, va proclamar guanyadora a Hera ja que podia aconseguir fàcilment tot el que desitgés, incloent el que li prometeren les altres dos candidates a la polsera.

París era un noi molt espavilat, així que va demanar a Hera que li concedís el poder de fer les coses realitat: pensar una cosa que desitges molt i aquesta apareixeria i<em>pso facto</em>. Va decidir provar el nou poder i s’imaginà una plata plena de fruita fresca i en obrir els ulls ,ja la tenia davant seu !!!. Continuà imaginant… aquest cop amb un cavall alt, gros i molt fort, i … en qüestió de segons, ja el tenia !!!. Cada dia n’aconseguia més i més sense haver-se de moure. Com era d’esperar, va pensar en la noia més bella del món i se li aparegué allí una jove donzella de pell blanca i melena dorada. Veient el descontrol de París desitjant coses, Zeus va decidir actuar, va ordenar a Eros que llancés una fletxa d’amor no correspost al príncep i la seva nova amada.

París boig per l’enamorament cap a Dafne, la més bella de les mortals, començà a perseguir-la, però ella desesperada per escapar ,corrè perquè no l’atrapés. Paris no enten que ella no el vulgui, acostumat a tenir-lo tot. Però és que el seu poder només converteix les coses imaginàries a la realitat material i l’amor no té res de material.

Ella cansada d’amagar-se suplicà a Zeus que ja que ella no ha fet res per merèixer això, que l’ajudi de qualsevol manera ,però no vol tornar a escapar, està cansada d’anar d’un loc a un altre, sense parar. Així que, quan Paris la perseguia pels jardins del palau de Versailles , quan ell la tocà, a l’instant ella es converteix en un bell i florit roser. Paris es desesperà i agafant una llarga i dura espina ,se la clavà al cor: Allà mateix ell quedà estés al terra, mort. Els seus últims pensaments van ser què hauria passat si hagués escollit a Afrodita i a la noia més bella del món.

Gina Miearelli
4t ESO
Ins Miquel Martí i Pol
JUDICI DE PARIS (Nabil)
February 16, 2012
Boig per tu…I la lluna !!!
» ‎ quod sumus

Aquesta cancó de Sau l’hem cantada mil i una vegades, la música i la lletra conviden a la malenconia, a l’amor que potser vindrà, a les papallones que sents quan el recordes i no és…
Encara que molts pensen que la cancó és el lament d’un noi envers la noia estimada, jo crec que la seva enamorada és la lluna i per això espera la nit per tornar a comtemplar-la.
El referent clàssic el trobo en la història de la deessa Selene i un pastor: diuen que quan la deessa passejava pel cel amb el seu carro d’argent, va il·luminar una cova on hi descansava el pastor. El va comtemplar i es va enamorar d’ell. Llavors aquesta va baixar a fer-li un petó, ell es va despertar quan va tocar els seus llavis. Tots dos es van enamorar. Selene va demanar a Zeus que concedís un desig al seu estimat. Zeus va accedir i el pastor va demanar un son etern on només la seva estimada el pugui despertar.

A Torelló, quan arriba el carnaval hi ha sempre una carrosssa que se’n diu “Pescallunes”. La llegenda diu que un veí del poble caminava per la nit i va veure reflectida a les aigües de la riera la lluna plena, es va quedar bocabadat de la seva bellesa que brillava a la foscor de l’aigua i va decidir que la pescaria i la tindria sempre en una cove, però no aconseguia ficar-la-hi. Algú li va dir amb burla: “què voleu fer, pescar la lluna? “ Des d’aquell dia als de Torelló li diuen “PESCALLUNES”: gent que s’il·lusiona, té somnis, romàntica i amb molta empenta per a fer coses.

BOIG PER TU Sau

En la terra humida escric: “Nena estic boig per tu”
Em passo els dies esperant la nit.
Com et puc estimar si de mi estàs tan lluny
Servil i acabat
Boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu
Però dins la meva copa veig reflexada la teva llum
Me la beuré
Servil i acabat
Boig per tu.

Quan no hi siguis al matí, les llàgrimes es perdran
Entre la pluja que caurà avui.
Em quedaré atrapat, ebri d’aquesta llum,
Servil i acabat
Boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu
Però dins la meva copa veig reflexada la teva llum
Me la beuré
Servil i acabat
Boig per tu.

Servil i acabat…. Boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu
Però dins la meva copa veig reflexada la teva llum
Me la beuré
Servil i acabat
Boig per tu.
Ivette Pagès, 1r Batx. Llatí i Grec
Ins Miquel Martí i Pol
Quod sumus
February 07, 2012
Repàs de mitologia…
» ‎ quod sumus

Aprofitant aquest vídeo, una cortina de tela molt prima amb un dibuix d’una divinitat, dibuixat i pintat a mà amb pintures de “tela”, repasarem dues divinitats, Venus i Ceres, dues deesses importants dins de la mitologia. Heu de triar, una o l’altra, dient el perquè de la vostra elecció.

a més us ajunto un enllaç on podeu ampliar les fotografies del vídeo
i l’enllac del bloc on apreixen,el rincón de las poyato
Una altra manualitat del mateix bloc, representa a una altra divinitat: mireu-la i digueu qui és i el perquè:
January 26, 2012
De “quod sumus” a “Biblos”
» ‎ quod sumus

Benvinguts blocaires, quod sumus us presenta un nou bloc, Biblos , un bloc pels apasionats de la lectura, entusiastes dela imaginació i fanàtics del món clàssic. És un projecte en el qual esperem que hi volgueu participar, ja que la vostra col·laboració és primordial. La idea va sorgir a partir de la pàgina “Racó de lectura” on es comentaven i recomenaven llibres. Ara volem ampliar-la i donar l’oportunitat a tothom de crear un espai on pogueu fer menció de les novetats a les llibreties, de llibres i publicacions en general; escriviu els seus arguments, el que us sembli més adequat, però també i sobretot, poseu els referents clàssics que hi trobeu: noms, temes, portada, cites etc.

L’objectiu és demostrar que el món clàssic és viu, que quan estudiem, a més del llibre de text, hem de mirar més enllà, ens hem de creure que les clàssiques hi són, que el món clàssic no és només el passat , sinó que perdura en el temps fins a l’actualitat.Els fets ho demostren: quan tenim un llibre a les mans , l’hem de tocar, sí, cuidar, sí, però sobretot, hem d’entendre el què hi diu, i diuen molt… Des d’aquí us convido a posar,a l’abast de tothom, les experiències de les vostres lectures.
Deixeu-hi la vostra petjada, voleu, imagineu, interpreteu… i segur que farem la nostra biblioteca més complerta .
January 23, 2012
REGNUM ROMANUM
» ‎ quod sumus

La monarquia romana , en llatí Regnum Romanum ,va ser la primera forma política de govern de la ciutat estat de Roma . Cronològicament es situa entre la seva fundació llegendària el 21 d’abril del 753 aC. fins al 509 aC, quan va ser expulsat l’últim rei, Tarquini el Superb. En aquest període van haver set reis: Ròmul, Numa Pompili,   Tul.lus Hostili, Ancus Marci, Tarquini Prisc,        Servi Tul·li i Tarquini el superb  . Hi  van haver personatges i fets que van marcar cada regnat. Aquí hi teniu la presentació que vau fer. Veure que són numerades, però no ordenades. Heu de fer:

1-Identificar, explicar i  relacionar-les amb el rei corresponen.

2-Ordenar-les.

3-Reproduir el text que apareix a la diapositiva de Servi Tul·li i traduir-lo.

4-Traducció del text que us poso a continuació. De quin autor és? A quin rei fa referència aquest fet?

Cum ad exercitum   recensendum contionem in campo ad Caprae paludem haberet, subito coorta tempestas cum magno fragore tonitribusque tam   denso regem   operuit    nimbo ut conspectum   eius contioni abstulerit: nec deinde in terris (rex) fuit.

———————-Ab Urbe Condita
December 29, 2011
Feliciter, discipulae !!!!!!!!!
» ‎ quod sumus

    Heus! Ego Andrea sum . Puella multum laeta sedecim annorum sum. Filia unica sum. In Roda de Alba cum mea familia habito, patre et matre . Nomen mei patris Lluisus Dachus est. Meus pater tignarius faber est. Nomen meae matris Núria est atque illa non laborat.
Ego Núria, puella fusca sedecim anorum , sum . Kalendis Ianuariis nata sum . In  Roda de Alba in magna domo cum duos fratres habito . Mihi cubicula aprica est. Parentes , Petrus et Susagna, triginta novem annos habent.

Beata esse volo!!!!!!!!!!!!!! FELIX     NATALIS
Ego Gemma , puella sedecim annorum, sum . Ante diem sextum Kalendas Iunias nata sum . In Roda de Alba cum mea familia, patre, matre et fratre , habito . Cotidie in schola MMP studeo . Nomina meorum parentum Xavius et Rosa sunt. Meus frater magister est. Pingere volo!!!!!!!!!!!!!!!!
Ego Iulia, puella sedecim annorum, sum. . In Roda de Alba habito. Nomen patris Iaumus Tolosus est. Ille rotas fabricat. Nomen meae matris Marta Carbonella est. Illa venditorem est. Sororem , parva puella novem annorum, habeo et suum nomem Iana est.

Ego Ana sum et etiam puella sedecim annorum sum. In vico prope Ausam cum mea matre et meo patre habito . Nomen mei patris Rogelius est et nomen meae matris Spes est. Tres fratres , Rogerium, Eduardum et Angelum , habeo.
December 22, 2011
Dorian Grey i la Sibil·la
» ‎ quod sumus

Hola! L’altre dia vaig mirar una pel·licula que en un principi no hauria de tenir pervivència clàssica, però hi vaig trobar uns quants elements que em van cridar l’atenció: la pel·licula es diu El retrato de Dorian Gray de O. Wilde. És la versió del 2009.

Títul original: Dorian Grey Direcció: Oliver Parker País: Regne Unit Any: 2010 Gènere: Drama

Dorian, un jove aristòcrata, torna a Londres després de viure la seva adolescència al camp. Quan arriba a la ciutat, fa amistat amb lord Henry Wotton que l’ntrodueix a la vida nocturna. A mesura que coneix nous vicis i plaers, s’obsesiona per tenir l’eterna juventut i bellesa , i per això fa un tracte amb el dimoni a qui li dona la seva ànima a canvi de ser immortal. Ell queda aixíns durant molts anys ,però el retrat que li havia pintat Basil Hallward , s’anava fent vell i corrumput i és un recordatori de les seves faltes greus. Dorian es llença a una vida desenfrenada i fins i tot és transforma en un criminal perquè mata al seu amic Basil . La primera vegada que veu com el retrat canvia és quan rebutja fredament a la seva promesa Sibyl Vane, una actriu de teatre. Passen divuit anys i Dorian disfruta de tots els vicis possibles. El seu aspecte exterior continua igual mentres que el retrat és degrada cada vegada més i per això el tanca en una habitació. S’enamora de Hetti Merton i decideix retirar-se de la vida nocturna, però el quadre segueix la seva corrupció i en un atac de ràbia l’apunyala. Els criats senten un crit horripilant, hi entren i hi veuen el retrat del seu senyor com era al principi, i al terra, hi troben un monstre horripilant ja mort.

Podriem relacionar aquesta història amb la Sibil·la de Cumes i el déu Apol·lo. Ell volia aconseguir la sacerdotessa tan si com no i li va dir que li portaria a terme qualsevol dels seus desitjos. La Sibil·la va agafar un grapat de sorra i va dir que volia tants anys com granets. Apol·lo li va concedir, però en veure que tot i haver-li garantit el desig , la Sibil·la es negava a tenir cap mena de relació amb ell, va maleir-la i aquesta envellia, però no li va donar l’eternitat. Igual que el quadre: es fa vell i lleig, però mentres duri Dorian no en podrà morir .
A part de la història hi ha d’altres elements que podem observar : hi ha una escena on Dorian va a una casa de barrets i allà representada hi ha una estàtua immensa de la Deesa Venus/Afrodita amb la gran closca. És interessant també que la primera dona, la que Dorian més estima, té una cabellera llarguíssima i pèl-roja com la mateixa Afrodita.
La pel·lícula m’ha agradat força i segur que hi té moltes coses més per a comentar , però el llibre sempre serà millor.

Jèssica “Rubricatus” Mcdaid, 1r Batx. llatí
Ins Miquel Martí i Pol,
Roda de Ter
December 18, 2011
El Tió de Nadal
» ‎ quod sumus

Segons una llegenda germànica, Odín, el déu suprem, va crear la humanitat a partir d’un tros de fusta, concretament un fragment d’una branca que el vent va trencar i que el bosc va llençar a la mar. El déu el va agafar , en va fer dos i els va donar vida: així fou com va crear l’home i la dona. D’on ve aquesta llegenda? Sembla que el llibre sagrat dels nòrdics , els Eddas, fa menció d’aquest fet i a més, no oblidem que els pobles del nord havien divinitzat els arbres com el roure, el freixe… i que el freixe perene Yggdrasil sosté al seu cim el Valhalla, residència dels déus de la vora del riu Rin.

A la nostra tradició nadalenca en tenin un tronc, un tibosc màgic, una soca al que donem vida els dies abans de la “Nit de Nadal”. És el Tió, el tibosc a qui mimem, escalfem amb una manteta i alimentem amb galetes, fruites, verdures, garrofes… Quan arriba la tarda o la nit senyalada, se’l posa al foc una estona abans de cagar, perquè ha d’estar encès, i així fa regals com llaminadures, figues, torrons, figures del pessebre… És una gran alegria !!!

Els alumnes de l’Aula d’Acollida de l’Ins MMP han fet uns tions a partir de taps de suro d’ampolles, els han pintat els ulls , el nas, la boca i així s’han assabentat de la història. Aquí us he posat les imatges.
Ara, discipulae cerqueu d’altres mites on aparegui un tronc i expliqueu la relació amb el nostre Tió.
December 15, 2011
Veeenus !!!!!!
» ‎ quod sumus

Hola , sóc Jessica i mirant la televisió he vist que sobre la deessa Venus podem trobar una cosa que potser fins ara ningú s’hi ha fixat: la marca de Gillets, per a depilar-nos, es diu Venus. A l’anunci surten noies molt guapes, canten part d’una cançó de Bananarama – Venus que diu: “Sóc la teva Venus, sóc el teu foc, el teu desig “. Representa a la deessa , que com que era tant guapa i desitjable, doncs si fas servir aquesta “eina”, tu també ho pots ser . A més utilitzen una Gillet molt estilitzada i el fons és de color rosa, un color que segons alguns és molt de dones. És interessant que la pervivència clàssica continuï ,però potser no tant amb aquesta mena de publicitat, almenys jo ho crec crec així. La imatge és aquesta:

Jèssica “Rubricatus”, 1r Batx. llatí
November 14, 2011
Ambulatio per forum romanum
» ‎ quod sumus

Cor civitatis romanae forum erat. Ibi aedificia publica et privata , templa, basilica, curia, rostra et tabernae ,erant.
Forum Romae inter duos tumulos , Capitolium et Palatium, extendebat.

Mostra un mapa més gran
Videte,facite mentionem monumentorum fori templa, basilica, curia et rostra . A més cerqueu el Forum de Trajà . Quina diferències hi trobeu?
November 13, 2011
El Comte Arnau
» ‎ quod sumus

Una nit de tempesta, a la vora del foc, és el moment ideal per a que els nens i no tan nens escoltin històries de por. La iaia Càndida contava la història del Comte Arnau cada dissabte, quan els seus nets van a visitar-la a Can Serra.” Nois , pel Ripollès i les comarques del voltant diuen que a les nits de pluja hi ha molta fressa a l’infern perquè és el moment que el Comte Arnau hi surt i comença a cavalcar amb el seu cavall diabòlic, li surt foc per la boca, i un seguici de gossos pels boscos. L’ombra que molts han sentit i fins i tot vist, és la seva ànima condemnada eternament a voltar per tots els que foren els seus dominis, carregat amb la monja que va ser la seva estimada.- No sentiu els lladrucs ? Nens , a dormir, són les dotze, i fins el cant del gall el tindren per ici !!!! ” Tots sortíem corrent i ens tapaven amb la vànova, cap i tot, tancàvem els ulls ben forts i esperàvem adormir-nos abans de sentir la carrera enfellonida del Comte Arnau. ” Ja més gran vaig buscar la història per saber perquè hi va ser condemnat el nostre comte i vaig trobar a questes petits versos i les versions de Joan Maragall, Josep Carner:
” A L’infer me l’han donada.

per les males llambregades,

per les males calcades.

per soldades mal pagades.”

Quins dos fets van condemnar Hug de Mataplana, el nostre comte Arnau?

Perquè s’ha convertit en un mite?

A quin personatge mitològic s’assembla? Quins dos fets contra els déus el van condemnar eternament?

Coneixes d’altres càstigs eterns?
November 09, 2011
Albanives
» ‎ quod sumus

En Tobar (4t d’ESO ) ha fet aquest dibuix sobre el conte de la “Blancaneus”.
A l’hora de triar el nom en llatí de la nostra “Princesa”, tot el grup va decidir que la traducció literal del nom, “ALBANIVES”, era el més adient. Dit això, anem per feina.
Quina fruita apareix al dibuix? Té un significat mitològic?
Feu la traducció d’aquest text relacionat amb el conte i sabreu de quina fruita es tracta . Després escriviu el seu nom en llatí, el cas i la funció que fa a l’oració. També senyaleu els verbs ( els temps verbals , persona i número)
Interea , regina speculum cotidie interrogabat:
-Quae formosissima regni est?
Et speculum una die respondit:
-Albanives viva est et in casula cum nanis silvae habitat. Albanives formosissima feminarum est.
Ubi nani ad laborem eunt, regina, simulata aniculae, Albanivem visitat et unum malum venenatum ei dat.
October 17, 2011
La bella dorment
» ‎ quod sumus
```
         
 Director : Sleeping Beauty
 Gènere:  Animació
 País: Estats Units
 Any de publicació: 1959
 Productora: Walt Disney
```
EL conte de la “BELLA DORMENT” va ser editat primer per Charles Perrult i després pels germans Grimm i diu així: “Els reis d’un país llunyà desitjaven tenir un fill, però el déus els van enviar una noia molt petitona a qui van anomenar Aurora. El dia de la presentació davant del seu poble, van fer un banquet i van convidar a tothom , incloses les fades Flora, Fauna i Primavera, però es va descuidar a la fada Malèfica perquè era una fada dolenta i sempre creava discòrdia entre els presents. Quan les fades van començar a entregar-li els seus regals, Flora, la bellesa, Fauna, una veu melodiosa i, quan era el torn de Primavera, Malèfica es presentà i li va deixar una maledició ” quan fes setze anys , la princesa es punxaria quan fes servir un teler i moriria. Sort que encara faltava la fada Primavera, que va poder minimitzar el regal de la “dolentíssima”: Aurora es punxaria, però es quedaria adormida fins que arribés un princep i li fes un petó d’amor.”

Primer de tot he de dir que el doblatge és “especial” i que la imatge està invertida ,però espero que no us importi gaire perquè l’essència del conte hi és. Durant la meva infantesa els contes hi van formar part vida quotidiana. L’ àvia era l’encarregada de posar veus als personatges i d’escenificar les escenes de les fades i sobretot quan arribava el torn de la fada Malèfica, era el punt culminant, meravellòs.

Quan torno a veure aquesta pel·lícula, trobo que encara no he perdut el meu esperit infantil i espero que els meus alumnes tampoc; l’efecte sorpresa és increible i per les cares que fan , veig que és així… Recordo que la meva àvia el feia servir per ensenyar-me sentiments de la vida com l’amor, la generositat, la bellesa interior…i també l’enveja. Ara trobo semblances amb la cultura clàssica que vull compartir amb ells i vosaltres: en tenim una cerìmònia de bateig, una princesa i el seu nom Aurora, un banquet i uns convidats especials, les quatre fades, tres de bones i una de dolenta, un càstig i un final feliç.

Quins altres fets mitològics trobeu semblats a aquests que us he esmentat ? El Príncep podria ser Eros ? Les tres fades podrien ser tres deesses ? i la fada Malèfica,no us recorda a una deessa que sempre estava enfadada? A qui us recorda? i els seus noms? Busqueu el seu significat mitològic ( Una pista:Unes noces prèvies a la guerra de Troiauna guerra famosa i un mite passional)
Rocío
INS Maiquel Martí i Pol
Quod sumus
October 01, 2011
Quae fabula in hac picture est?
» ‎ quod sumus

Us deixo un quadre que fa referència a un fet estudiat a classe. Esbrineu el títol de l’obra, el nom de l’autor i el seu temps ( així podrem treballar la pervivència clàssica). Després enumereu els personatges que hi surten i expliqueu breument el fet llegendari. A la nostra cultura hi trobem un altre fet semblant. El sabeu?

Aquest text “Post multos annos Numitor inter Albanos regnabat. Unam filiam , Rheam Silviam, habebat; Sed Amulius Albanorum tyranum e patria expellit et inter Albanos regnat. Rhea geminos filios habet, Romulum et Remum. “ passa abans, durant o desprès del fet llegendari que apareix al quadre?
Comencem el viatge…
» ‎ quod sumus

Fa unes setmanes que vam començar el curs i ja ens coneixem una mica ; espero que igual que LLuís llach, en el seu “Viatge a Itaca“, la nostra travessa arribi a bon port ; pel camí hi trobarem coses boniques i d’altres ,que potser , no ho seran tant,però segur que ens ajudaran a ser millor persones!!!! La lletra de la cançó és del gran poeta grec Kavafis. Disfruteu…

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.
Itaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara s’acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta
i, quan sereu deslliurats,
tingueu ben present no aturar-vos (2)

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences.
June 22, 2011
Labor aestas
» ‎ quod sumus

Discipuli, pueri et puellae, hic laborem aestatis habitis. Eum tradere in initio cursus propinqui licet.

Carpe Diem !!!!!!

Theseus posteaquam Cretam uenit , ab Ariadna , Minos filia, adamatus est adeo ut fratem proderet et hospitem servaret. Eam enim Theseo monstravit labyrinthi exitum. Quo cum Theseus introisset et Minotaurum interfecisset, Ariadne monitu licium revolvendo foras egressus est, eamque, quod fidem ei dederat, in coniugio secum habiturus avexit.

Recordeu que l’heu de fer com a classe: anàlisi sintàctic i morfològic dels noms i verbs. Preposicions, adverbis…
Un llibre per l’estiu.
» ‎ quod sumus

Aquest dies que descansem perquè no en tenim exàmens, gràcies segurament als déus, m’he dedicat a passejar i a mirar. Eureka, Rocío i companys, he trobat un llibre de la Maria Roca que es diu “Escollida pels déus”, el llibre es desenvolupa a la ciutat grega d‘Emporion i crec que val molt la pena afegir-lo com a lectura d’estiu i col·locar-lo al nostre “Racó de lectura”. Bones vacances.
June 08, 2011
Pedrolo i la Mitologia
» ‎ quod sumus

El vaig veure al “carro de lectura” que la Rocío ens va portar a classe, i com que hem parlat tant de Manuel de Pedrolo i el “Mecanoscrit del segon origen”, donç vaig pensar que era el moment de llegir-lo. Després de dos dies de lectura l’he trobat fantàstic. És una obra de ciència ficció, però tal com van les coses ara, poden dir que és força actual.

L’Alba i en Dídac són dos nois, ella té quatorze anys i ell, un noi negre, en té nou.
L’Alba i en Dídac es queden sols després d’una “explosió”. Viuen una sèrie d’aventures i al final ella es queda embarassada del Dídac. Tenen un nen, Mar, però en Dídac mor i l’Alba es queda sola ,però confia en que el Mar sigui tant precoç ( a l’hora de fecundar) com el Dídac i així pugui tenir fills del seu fill.
“ËS L’ALBA LA MARE DE LA HUMANITAT ACTUAL? “

Una pregunta interessant. A l’obra es crea un caos, un desordre total i surgeix l’instint de supervivència de tots dos. S’ha de crear un nou món. Com ? fàcil, mare i fill començaran la cadena una altra vegada. Sí una altra vegada perquè si mirem enrera, del Caos, la mare terra Gea va engendrar del seu fill, Urà , el Cel, les muntanyes, la nit, Titans… etc, nous éssers , noves generacions d’homes…Igual que l’Alba i el seu fill, i d’aquests els seus fills, i així molts, molts i molts més…

L.

1è Batx. llatí
June 01, 2011
OPUS MUSIVUM
» ‎ quod sumus

Opus musivum View more presentations from rooocio44

Els alumnes de 4t d’ESO de llatí i els de 1è de batx. han fet conjuntament aquesta activitat de mosaics. S’ han complementat entre tots dos al moment de tractar la Domus romana. L’hem titulat Opus musivum,, crec que les muses els han inspirat bastant.
Feliciter !!!!
May 20, 2011
Odisseamus, secunda pars…
» ‎ quod sumus

La segona part de l‘Odissea va ser interpretar les aventures d’Ulisses. Encara que va ser un treball voluntari, estic contenta perquè en David, Judit Alarcón ,Judit Subiñas, Mariona, Anna, David Trias, Cristina, Cristobal , els dos Sánchez i el Cain han fet aquesta presentació força bona.
L'odissea View more presentations from rooocio44.
May 18, 2011
Odisseamus a 4t
» ‎ quod sumus

La frase preferida dels alumnes de 4t d’Eso aquest curs, quan parlen del seu viatge a Itàlia, és ” això és una odissea, mare meva arribarem a Roma o no ?”. A partir d’aqui , ens vaig obligar a explicar l’Odissea d’Homer i l’Odissea del personatge Ulisses.
Ara us mostro uns dels seus treballs, força bons.
Discipuli Horaciani
» ‎ quod sumus
Els alumnes de 2n de Batx. de llatí van emular a Horaci i van crear les seves versions de la poesia Horaciana. Aquí us deixo els seus treballs. Feliciter !

Viuràs amb més seny, Estimada,
Si quan pugis al Pallars,
Ho fas amb cura i tendresa.
Mira’t al mirall dels llacs,
Escolta la fressa dels rius,
Sent el silenci de la nit ennegrida
Pel resplendor de les estrelles.
Viuràs amb més seny, Estimada.

F, Oda al Pallars
- Estimada Annabel,
Ets molt lluny i et trobo a faltar, sobretot avui dijous que és el dia que anaven a dinar juntes . “Dies Iouis”, deiem. El nostre dia, la nostra estona per engegar “ràdio macuto”, les informacions verídiques, els últims rotllos , les xafarderies etc.

No vam voler acomiadar-nos, potser sentíem molt i no volíem plorar. Amb la distància sembla més fàcil parlar. Em vas preguntar si la teva decisió va ser encertada, ara et dic que sí, les pors les hem de fer fora i actuar, els moments arriben i si no agafes el tren, com diuem, passa i et pots penedir després.

Tot així et dic que Canada és a l’altra punta del món !!!! Dius que hi fa molt fred i que l’hivern és etern , però t’envejo la tranquil·litat del paissatge, el silenci de la foscors, les rialles de les teves filles, el cel estrellat… aquí tot és soroll, contaminació, baralles al futbol, a la tele, a la ràdio, crisis, crissis, crisis ,la paraula de moda a tot arreu… No et posis trista, aprofita aquesta oportunitat i no deixis d’aprendre.

Fins la tornada.

R, Epistolae I

2n Batx. LLatí
“Voldria creure que tots els periodistes són periodistes, és a dir informen de la relitat, però m’he adonat que hi ha molts interesos creats, que la publicitat mana, que la gent , o alguna gent, és ven per quatre duros. Dit això li diré senyor Mu que vostè té tota la raó, que tothom està en contra seva, sobretot els àrbitres, aquests senyors de negre que li tenen mania, no el deixen moure, ni parlar … quan el camp és seu !!!! quin atreviment !!!! Perquè, perquè, perquè, si vostè és el millor, l’amo del corral, el que ha guanyat tot i més… i tots els cursets que ha fet?, i els diners que ha gastat en la seva educació ? Senyor Mu, té raó , regali el títol perquè vosté no el vol , perquè el futbol és una altra cosa, el futbol és vostè, Mu. “

M, Epodes I

2n Batx. Llatí

May 17, 2011

Marcus et suus amicus Ierardus per Barcinonem ambulant

» ‎ quod sumus

April 11, 2011

Sabina, sempre mitològic

» ‎ quod sumus

Más de cien mentiras (Joaquín Sabina)

Tenemos memoria, tenemos amigos,
Tenemos los trenes, la risa, los bares,
Tenemos la duda y la fe, sumo y sigo,
Tenemos moteles, garitos, alteres.

Tenemos urgencias, amores que matan,
Tenemos silencio, tabaco, razones,
Tenemos venecia, tenemos manhattan,
Tenemos cenizas de revoluciones.

Tenemos zapatos, orgullo, presente,
Tenemos costumbres, pudores, jadeos,
Tenemos la boca, tenemos los dientes,
Saliva, cinismo, locura, deseo.

Tenemos el sexo y el rock y la droga,
Los pies en el barrio, y el grito en el cielo,
Tenemos quintero, león y quiroga,
Y un bisnes pendiente con pedro botero.

Más de cien palabras, más de cien motivos
Para no cortarse de un tajo las venas,
Más de cien pupilas donde vernos vivos,
Más de cien mentiras que valen la pena.

Tenemos un as escondido en la manga,
Tenemos nostalgia, piedad, insolencia,
Monjas de fellini, curas de berlanga,
Veneno, resaca, perfume, violencia.

Tenemos un techo con libros y besos,
Tenemos el morbo, los celos, la sangre,
Tenemos la niebla metida en los huesos,
Tenemos el lujo de no tener hambre.

Tenemos talones de aquiles sin fondos,
Ropa de domingo, ninguna bandera,
Nubes de verano, guerras de macondo,
Setas en noviembre, fiebre de primavera.

Glorietas, revistas, zaguanes, pistolas,
Que importa, lo siento, hastasiempre, te quiero,
Hinchas del atleti, gángsters de coppola,
Verónica y cuarto de curro romero.

(estribillo)

Tenemos el mal de la melancolía,
La sed y la rabia, el ruido y las nueces,
Tenemos el agua y, dos veces al día,
El santo milagro del pan y los peces.

Tenemos lolitas, tenemos donjuanes;
Lennon y mccartney, gardel y lepera;
Tenemos horóscopos, biblias, coranes,
Ramblas en la luna, vírgenes de cera.

Tenemos naufragios soñados en playas
De islotes son nombre ni ley ni rutina,
Tenemos heridas, tenemos medallas,
Laureles de gloria, coronas de espinas.

(estribillo)

Tenemos caprichos, muñecas hinchables,
Ángeles caídos, barquitos de vela,
Pobre exquisitos, ricos miserables,
Ratoncitos pérez, dolores de muelas.

Tenemos proyectos que se marchitaron,
Crímenes perfectos que no cometimos,
Retratos de novias que nos olvidaron,
Y un alma en oferta que nunca vendimos.

Tenemos poetas, colgados, canallas,
Quijotes y sanchos, babel y sodoma,
Abuelos que siempre ganaban batallas,
Caminos que nunca llevaban a Roma.

Per realitzar l’activitat de pervivència clàssica en la música, he escollit una cançó de Joaquín Sabina (Más de cien mentiras). M’he decantant per aquesta cançó perquè el seu compositor és el meu cantant predilecte, i a mes, sé que a les seves cançons hi freqüenten metàfores relacionades amb la mitologia.

La cançó que he escollit posa de manifest, que en aquesta societat no valorem tot el que tenim, i que malgrat tenir una immensitat de coses mai no estem satisfets, i sempre volem més. En cada un dels versos exposa alguna de les coses que te ell i la majoria de nosaltres (bones o dolentes) , ja sigui a nivell de societat o a nivell personal. En un d’aquests versos fa una mena de metàfora ”tenemos talones de aquiles sin fondos”, referint-se a que molts de nosaltres tenim deutes i problemes econòmics, i que això, representa un dels nostres punts vulnerables, aixi com ho era el taló per Aquiles. Aixi doncs ,el ”gran Sabina”, en aquest petit fragment, fa una comparació relacionada amb la mitologia.

Per últim, comentar el significat de l’últim vers ”caminos que nunca llevaban a Roma”, ja que també es pot vincular amb la pervivència clàssica. Aquest vers, fa una mica de contrast amb la optimista dita ”Tots els camins porten a Roma”, que significa que tot acaba anant bé, i Sabina, amb el seu afany de portar la contrària, i la seva peculiaritat a l’hora d’escriure, utilitza aquesta frase per fer referència als fracassos.

Múnia Col
1è Batxillerat, llatí i grec

March 14, 2011

Hola, he mirat i m’ha agradat el que he vist. Sóc alumna de 1è de batxillerat i faig l’itinerari humanístic. M’encanta la mitologia i tot el que fa referència a la cultura clàssica. He escrit aquest poema, espero que us agradi.

"Immortal, mortal,

   Dia, heroi.

        Destí.

Amor, venjança, mort.

        Càstig diví.

Cobreix-te el cos

d'obscuritat

i de silenci,

de ràfegues, de records i fets.

Ritual, conte: Somnis.

     Successió de sons eloqüents.

     És això,

         i això,

            i això,

i això que arriba a mi en qualitat

                  d'innocència avui

           que existeixo,

      perquè existeixo,

i perquè el món existeix.

Només resten escrits

mentre hi ha llum, dins del pensament:

El mite.”

Anabel

March 07, 2011

MONUMENTA ROMANA a Hispània

» ‎ quod sumus

Llàgrimes de déus.

» ‎ quod sumus

February 21, 2011

TARRACO, Ins. Puig-Reig

» ‎ quod sumus

February 19, 2011

Akhenaton i Prométhée

» ‎ quod sumus

February 13, 2011

Horatius Sala o Pep Flaccus?

» ‎ quod sumus

February 12, 2011

Narcís, home egoista, i Eco, nimfa rebutjada.

» ‎ quod sumus

S’acosta Sant Valentí, un dia d’ amor, d’alegria i sobretot per estar amb la teva parella, la persona important que és al teu costat als bons i mals moments de, aquesta persona sempre t’ajudarà i farà que visquis la vida de la forma més especial del món.

He triat el mite de Narcís i Eco, perquè me’l conec molt bé ja que té a veure molt amb l’ amor, però amb l’ amor no correspost, perquè Narcís és una persona que no creu en l’ amor de les dones, ell no hi vol saber res d’elles i també, s’ha de dir ,que és una mica egoista. Però Eco ,la nimfa més alegre i més bonica de les nimfes, estava enamoradíssima d’ell, només veia ulls per ell, i Narcís no volia saber res de ella, i la pobre Eco es va consumir d’amor cada vagada més i més, i tampoc podia transmetre el seu amor o neguit perquè Hera, esposa de Zeus i deessa del matrimoni, la va castigar ( va descobrir que Eco l’ entretenia mentre el seu marit Zeus estava amb les seves amants ) ,Eco només podia repetir les darreres paraules del que deia als altres, i quan veia a Narcís, ella li volia transmetre el seu amor, però no podia, llavors Narcís no li feia cas, pensava que estava una mica boja i que el seu amor era interressat perquè ell es considerava el més formós.

Un bon dia Narcís es va apropar a una bassa d’aigua, on ell es va veure reflectit i se’n va enamorar bojament, no volia marxar de la bassa, ell s’havia enamorat d’ell mateix i quan va voler abraçar la imatge reflectida a l’aigua va caure i els déus el van “castigar” convertint-lo en la flor que porta el seu nom, Narcís.

Jo he explicat aquest mite perquè es un amor no correspost i hi ha molta gent que està en aquesta situació; no és el meu cas, però si el de moltes persones i ens hem de posar a vegades a la pell dels altres per veure com se senten, ja que ara arriba el dia de Sant Valentí , ens mamatxuquen per totes bandes ( tele, ràdio, publicitat…)i molta gent està sola, trista i molt desanimada.
Tard o d’hora arriba el teu amor a la teva vida.

Dalila Espinosa, 1è Batx.

February 11, 2011

Ganímedes, el dia després.

» ‎ quod sumus

“S’apropa el dia dels enamorats. Dia on el carrer s’omple d’amor. Estimar és arribar al punt a sentir que ja no existeixes, arribar el punt en que ja no t’importa el que passi, fins al punt que estar amb les persones que tu estimes és el més important. El millor tipus d’amor és el que desperta l’ànima, que et porta pau a la ment i et fa aspirar a més. Algunes persones afirmen poder descriure l’amor amb paraules, amb fets, en canvi jo, no crec que sigui així. Estimar és quan deixes de parlar per començar a sentir, és quan canvies les paraules per les mirades, és quan sents que només amb el seu aire pots respirar…

El mite que més m’agrada, a part del que vaig escriure de Pigmalió, però que ja vaig fer un artícle semblant, per tant, ho faré del mite de Ganímedes.

Ganímedes era fill de Tros i Cal·lirroe, reis de Troia. Ganímedes era un dels joves més bells i apreciats d’aquelles terres i èpoques. Tant que ni Zeus se’n va poder resistir. Una bellesa que es reflectia a la seva cara, en el seu somriure, i en els seus ulls. Zeus, en veure aquell jove va quedar atònit i no va poder resistir-s’hi. Es va convertir en àguila, un animal elegant i preciós, per seduir amorosament a Ganímedes. I així ho va fer, s’hi va convertir i el va raptar. El va portar al mont Olimp i Ganímedes va quedar enamorat. Després de passar el millor dia de la seva vida, compartint tot, i sobretot, estimant, quan es va llevar l’endemà es va trobar en una cambra, fosca i bruta. En voler sortir va veure el despreci de Zeus envers ell, hi veia malícia en els seus ulls…Fins i tot odi. Es va veure, envoltat de déus esperant el seu servei, esperant els nèctars i les ambròssies per poder ser immortals, i Ganímedes es va sentir utilitzat, rebutjat, decepcionat, inútil… inútil per creure’s tota aquella mentida, inútil per no adonar-se’n que tot era una farsa. I va plorar, va plorar fins a assecar-se-li totes les llàgrimes, va plorar de ràbia, d’angoixa, d’amor…

Va passar anys i anys en aquell estat, i es va consumir d’amor, el seu rostre mai havia tornat a ser igual perquè no demostrava aquell increíble somriure que posseïa, però un dia, en llevar-se, més fort que mai, va ensenyar aquella rialla tan meravellosa que tenia i va dir-se a ell mateix, que podria, que algun dia trobaria aquell amor que li ompliria l’ànima i el cor, i que algun dia, sabria tornar a estimar.”

Laia Manent, 1è Batx.

February 09, 2011

Nascimento de Venus

» ‎ quod sumus

S’apropa el “Día de los Enamorados”. Un dia bonic perquè la paraula amor té permís per a sortir de festa, per posar-se el seu vestit de gala i anar junts agafadets de la mà…? No, és bonic perquè sentim per dins i per fora, perquè estimem: si estimes, plores, rius, cantes, saltes…i també pateixes, perquè vius, perquè sents, perquè has sentit, perquè has estimat o simplement estimes sense demanar res, en silenci, amb paraules silencioses; potser crides i ningú t’escolta, potser esperas…però ESTIMES, i el més important , formes part de la vida !!!! Viva.
La mitologia és plena d’amistats inseparables, de parelles , de matrimonis, de relacions de tota mena…per això és viva i nosaltres encara la fem més. Tampoc podem oblidar-nos del nostre gran poeta Catul que va “cantar” a l’amor i el va fer gran:

“Odi et amo, quare id faciam fortasse requiris.

Nescio, sed fieri sentio et excrucior.”

” Odio i estimo. Preguntes, potser, com és possible.

No ho sé, però ho sento i és un patiment.”

Catul, Odes, LXXXV

Us deixo un fado sobre el neixement de la reina del amor, Afrodita. Disfruteu de la música i intenteu gaudir també de la lletra.

Nascimento De Vénus

Vem devagar /
Na espuma das marés /
E descobre que o melhor demim /
É mais do que aqui vês / Vem muito devagar/
Desvendar a nudez / Sons de mar, ressonãncias /
De música nas mãos e sal nos pés /
Búzio que contém / A canção dos ventos /
O ventre do poema, enrolar da vaga /
A memória da areia que me afaga /
E se estenderes a mão /
Talvez possas tocar, digo talvez /
O coracão azul cobalto aladamente /
O nó que enreda o sonho e tu não vês.

Rosa Lobato de Faria - Ricardo J. Dias

EL NAIXAMENT DE VENUS

Vina a poc a poc
a l’escuma de les marees
i descobreix que el millor de mi
és més del que veus ací.
Vina molt a poc a poc
a descobrir la meva nuesa
sons de mar, ressons
de música a les mans i sal als peus.
Cargol que té
la cancó dels vents,
el ventre del poema, enrotllar de l’onada
la memòria de la sorra que m’acarona.
I si allarguessis la mà
potser podries tocar, dic potser
el cor blau cobalt que batega,
el nus que enxarxa el meu somni i tu no veus.

February 02, 2011

“Caperula Rubra”

» ‎ quod sumus

January 25, 2011

Ο ΕΦΙΑΛΤΗΣ ΤΗΣ ΠΕΡΣΕΦΟΝΗΣ / ΨΥΧΗΣ “El malson de Persèfon”

» ‎ quod sumus

Aquesta cançó parla del desencant de la Grècia moderna, del trencament amb el “Món Clàssic” molt idealitzat, dels mites i dels temples, del seu passat cèlebre i millor, del conflicte que hi ha amb la Grècia actual, dels turistes, etc. Al refrany li diuen a Persèfon que s’adormi als braços de la Mare Terra i que no surti més al balcó de l’Univers.
El vídeo mostra moltes imatges relacionades amb la deessa… Quines?
Aquí teniu la lletra de la cancó…Identifiqueu alguns termes?

Εκεί που φύτρωνε φλισκούνι κι άγρια μέντα
κι έβγαζε η γη το πρώτο της κυκλάμινο…
τώρα χωριάτες παζαρεύουν τα τσιμέντα
και τα πουλιά πέφτουν νεκρά στην υψικάμινο!

Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!

Εκεί που σμίγανε τα χέρια τους οι μύστες,
ευλαβικά πριν μπουν στο θυσιαστήριο…
τώρα πετάνε αποτσίγαρα οι τουρίστες
και το καινούργιο παν να δουν διϋλιστήριο.

Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!

Εκεί που η θάλασσα γινόταν ευλογία
κι ήταν ευχή του κάμπου τα βελάσματα…
τώρα καμιόνια κουβαλάν στα ναυπηγεία
άδεια κορμιά σιδερικά παιδιά κι ελάσματα.

Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!

Aquesta actuació és de Spiros Sakkas.

Hola a tothom, he trigat una mica, però per fí tinc la traducció de la cançó. Crec que mostra la desesperació per la pèrdua o degradació del passat gloriós.

Allí, on el poliol i la salvatge menta van créixer
i la terra va germinar el primer cicle,
ara els pagesos regategen pel ciment
i els ocells cauen morts als forns.

Dorm, Persèfone
en els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…

Allí on els místics es donaren la mà
amb respecte a l’entrar al lloc sagrat,
ara els turistes llencen burilles
i miren fixament la nova refineria de benzina.

Dorm, Persèfone
En els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…

Allí on el mar fou beneït
i el belar de les cabres fou una pregària,

ara els camions duen a les drassanes
cossos buits, nens fets de trossos de metall i xapa.

Dorm, Persèfone
en els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…

January 24, 2011

“Déus de Llibre”

» ‎ quod sumus

January 19, 2011

Altera fabula tibi ?

» ‎ quod sumus

January 15, 2011

La Trinca i Plaute

» ‎ quod sumus

El Temple romà de Vic

» ‎ quod sumus

January 14, 2011

Les lletres gregues parlen !!!

» ‎ quod sumus

January 12, 2011

Dos de música…

» ‎ quod sumus

Mireu, he trobat aquestes cançons !!!!! La primera és un tema de Kristi Stassinopoulou. Està en grec modern, però el text és ple de termes trets de la mitología clàsssica. Identifiqueu alguns mots? Verbs ? Mitologia ? A veure, per feina !

http://www.youtube.com/watch?v=ZRn-lgGJA…

Στίχοι: Κρίστη Στασινοπούλου
Μουσική: Στάθης Καλυβιώτης
Πρώτη εκτέλεση: Κρίστη Στασινοπούλου

Ένα χρυσοστόλιστο χαλί όλο κεντήματα
Μου έφερε ένας φίλος από την ανατολή
Γυάλιζαν παράξενα τα κρόσια και τα νήματα
Με μια γοητεία μυστική…

Έτσι όπως το χάζευα μια νύχτα με πανσέληνο
ʼνοιξαν τα υφάδια του μια πόρτα κρυφή
Σαν κλωστούλα τρύπωσα στα μεταξένια χρώματα
Βρέθηκα σε χώρα μαγική…

Στον Υφαντόκοσμο αν μπεις
Πράγματα θαυμάσια θα δεις
Και σαν την Αλίκη μες στη Χώρα των Θαυμάτων
Γλυκά θα περιπλανηθείς!

Στον Υφαντόκοσμο αν μπεις
Δύσκολα την έξοδο θα βρεις
Και χωρίς το μίτο της Αριάδνης, στο λαβύρινθο
Για πάντα θα παγιδευτείς!

Μες στο χρυσοστόλιστο χαλί με τα κεντήματα
Ήλιοι λαμπεροί σε μάθανε με φως
Θάλασσες σε πνίγουν μες στα χρυσαφένια κύματα
Κι όλο σου γελάει ο Θεός…

Κένταυροι, μονόκεροι, γοργόνες και νεράϊδες
Ότι φανταστείς εδώ είναι αληθινό
Όνειρα που υφαίνονται σε αργαλειό ουράνιο
Μέσα στο δικό σου το μυαλό…

L’altra cançò és un fad0

http://www.youtube.com/watch?v=PtJ1NtYSy…

Letra de Nascimento De Vénus :
Rosa Lobato de Faria - Ricardo J. Dias

Vem devagar / Na espuma das marés / E descobre que o melhor demim / É mais do que aqui vês / Vem muito devagar
/ Desvendar a nudez / Sons de mar, ressonãncias / De música nas mãos e sal nos pés / Búzio que contém / A canção
dos ventos / O ventre do poema, enrolar da vaga / A memória da areia que me afaga / E se estenderes a mão / Talvez
possas tocar, digo talvez / O coracão azul cobalto aladamente / O nó que enreda o sonho e tu não vês.

Rosa Lobato de Faria - Ricardo J. Dias

January 01, 2011

Les Saturnalia

» ‎ quod sumus

December 30, 2010

“El Cant de la Sibil·la” per Maria del Mar Bonet

» ‎ quod sumus

Maria del Mar Bonet va interpretar aquest cant declarat patrimoni de la humanitat la nit de Nadal passada, feta a la parròquia Mare de Déu de la Bonanova de Barcelona. Des de l’any 2000, cada nit de Nadal, Maria del Mar Bonet canta la Sibil·la en aquesta parròquia barcelonina de manera desinteressada. Els diners recollits en la col·lecta de la missa són a benefici del Casal dels Infants.

La Sibil·la és un cant d’origen medieval que forma part de les matines de Nadal. El text recull un poema sobre el judici final que reproduïa les profecies de la Sibil·la d’Eritrea. Es va representar a tot Europa durant l’edat mitjana, però a les esglésies de Mallorca i l’Alguer s’ha mantingut viva al llarg dels segles. Us poso el cant en català que es reprodueix ara:
A Mallorca:
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.

Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.

Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
perdent los seus naturals delits.

Ans del Judici l’Anticrist vindr�
i a tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.

Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.

Lo sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.

Als mals dirà molt agrament:
—Anau, maleits, en el turment!
anau-vos-ne en el foc etern
amb vòstron príncep de l’infern!

Als bons dirà:—Fills meus, veniu!
benaventurats posseïu
el regne que us he aparellat
des que lo món va esser creat!

Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vullau pregar
que de l’infern vulla’ns lliurar!

Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.

Aquest personatge és molt conegut a partir del llibre VI de l’ENEIDA de Virgili. Esbrineu qui és, quin protagonisme pren en aquest llibre i indiqueu si havia més Sibil.les.

← Grec - Cultura Clàssica IES Ga... CIVITAS POETARVM →

Aquí tienes las intrucciones para añadir a tu blog el botón de adhesión a Χείρων·Chiron.