Not logged in | Login

Χείρων·Chiron

Blogs en Χείρων·Chiron » El fil de les clàssiques

Home
Refresh
Search
Admin
Last Update: Wed 22 May 2013 09:34:21 AM CEST

Feeds

17209 items (0 unread) in 422 feeds

Profesores

Aula

Estudiantes

Varia

Institucionales

« Expand/Collapse

El fil de les clàssiques

Skip to page: 1 2

May 18, 2013
Tarraco viva, quin gran recorregut!
» ‎ El fil de les clàssiques

Tarraco viva us espera a Tarragona amb gladiadors i una pila d’activitats interessants! No us ho podeu perdre!

Almenys feu un Gran recorregut!
May 13, 2013
Ecce pictura XIV. Que fabula est?
» ‎ El fil de les clàssiques

Reprenem Quae fabula est? amb aquesta pintura d’un mite ovidià. De quin mite es tracta? Quina és la transformació? De qui és aquesta pintura? On es troba actualment?

Per acabar, intenta fer un diàleg entre els dos personatges principals i si pot ser en llatí. T’hi atreveixes?
May 05, 2013
De qui fou mare Aurèlia Cotta?
» ‎ El fil de les clàssiques

Tothom sap qui va ser Juli Cèsar, el conqueridor assassinat; però qui coneix la seva mare?
Per no perdre la tradició (Mater, matercula!; Els fills les millors joies…) i alhora honorar les mares -què seríem sense elles?- en un dia com a avui reivindiquem, doncs, el paper d’Aurèlia Cotta en la vida de Juli Cèsar tot recuperant aquesta intervenció de Bernardo Souvirón a El día menos pensado de RNE:
May 01, 2013
Quare Cupidini militaverim
» ‎ El fil de les clàssiques

Enguany Ars amatoria d’Ovidi és una de les lectures prescriptives de les PAU de llatí a Catalunya. El seu estudi ens ha portat a detectar, a més de la seva actualitat en l’art de lligar, la influència ovidiana en el Cançoner de Ripoll o Carmina Rivipullensia precisament en l’any que Ripoll és Capital de la Cultura Catalana. El Cançoner de Ripoll és un corpus poètic breu d’influència goliardesca que es troba dins del manuscrit 74 de la biblioteca del monestir de Santa Maria de Ripoll, actualment ubicat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Al monestir de Ripoll, anys abans dels preats Carmina Burana, un estudiant enamorat o un monjo amb un gran coneixement de la mètrica clàssica -un coetani dels destacats trobadors catalans Guillem de Berguedà (1130-1196), Guillem de Cabestany (?-1212) i el rei Alfons I (1154-1196)- va escriure d’amagat uns poemes eròtics, en llatí, no gaire coneguts i que encara reclamen un estudi a fons. El seu descobridor, Lluís Nicolau d’Olwer, el va anomenar l’Anònim Enamorat. Jaume Arnella (Barcelona, 1942) va rescatar de l’oblit part del poemari, traduït per Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941), i va enregistrar el CD Eròtica Monàstica l’any 1994. L’editorial Adesiara va publicar el 2010 El cançoner de Ripoll amb traducció de Jordi Raventós i amb la introducció de Pere Quetglas.

A partir de la versió catalana de Ramon Sargatal (Carmina Rivipullensia. El cançoner eròtic de Ripoll (1995) del poema medieval ripollès, els alumnes de segon de batxillerat de llatí, Cristina Álvarez i Ricard Martínez, n’han fet la seva versió barrejant llatí i català i ens han cantat amb el tòpic de l’amor com a milícia (Militia Amoris) aquesta balada Quare Cupidini militaverim, acompanyats de la guitarra amb la música “I Don’t Want to Miss a Thing” d’Aerosmith:

Greu nafra d’amor,
que porta molt dolor!
És font de gran furor
i comporta molt terror.
Tement el seu furor,
jo vaig buscar l’amor.
I així, sense terror,
evito el seu dolor.
Quem dum sequor, apricam
sum adeptus amicam.
Fa temps que me’n delia
i amb casta ment venia.
El front i el coll
et papilla sat dura
quia sunt sine ruga,
candent plus nie pura.
Blanques té les dents.
I els ulls ben relluents.

Mans, peus i cames
com lluna són de blanques.
Hac me Venus donauit,
qua me nimis ditauit
M’hi hauria menys tornat
si or m’hagués donat.
Val més que no pas l’or
i més que cap tresor (que cap tresor)
Em plau molt més que l’or,
que venç tots els tresors.
Aquesta estimaré!
Sols a ella serviré!
Deprecor Cithaream
mihi quod seruet eam.
Aquesta estimaré!
Sols a ella serviré!
April 29, 2013
Un tastet de la IX Magna Celebratio
» ‎ El fil de les clàssiques

Aquest cap de setmana la pluja intensa i constant ha remullat la novena edició del festival de recreació històrica de Badalona, la Magna Celebratio; però no l’ha aigualit ja que en comptes dels carrers els soldats i els artesans dels diferents oficis s’han apoderat de les termes, del decumanus, del Jardí de Quint Licini i de la domus dels dofins i allí han fet les seves demostracions i tallers. Tot seguit en teniu un tastet, dedicat especialment als aràcnides de Badalona i als tripulants de El vaixell d’Odisseu:

Vid. Fotografies
April 25, 2013
La IX Magna Celebratio t’espera a Badalona!
» ‎ El fil de les clàssiques
Des de fa nou anys, el darrer cap de setmana d’abril i durant quatre dies, el Museu de Badalona organitza la Magna Celebratio i des de fa sis edicions El fil de les Clàssiques hi participa o bé en forma de reportatges o bé activament com en les passades edicions. Ja fa setmanes que la Teresa us anima a participar des d’Aracne fila i fila! Enguany els alumnes de l’institut Premià de Mar teniu la tasca de visitar aquest festival romà que ben a prop de casa combina les visites als diferents espais arqueològics de l’antiga ciutat romana de Baetulo amb la possibilitat de degustar un menú romà als restaurants de la ciutat, així com de gaudir de la recreació d’oficis i escenes portats a terme per grups de reconstrucció històrica, participar en els tallers i visitar els nostres companys aràcnides a Schola i Ludi Romani i aprendre de la mà d’especialistes més coses de la vida quotidiana dels romans. No t’ho pots perdre: La Magna Celebratio t’espera a Badalona! Vet aquí la programació.

Programa Magna Celebratio 2013

N.B.: Si us hi fixeu bé, hi trobareu fotografies de persones conegudes per tots els aràcnides!

Per anar escalfant motors, fem memòria de les nostres sis edicions anteriors de Magna Celebratio tot destacant:
Ens veiem a la Magna! Espero amb candeletes les vostres fotografies, muntatges audiovisuals, reportatges, entrevistes, comentaris, …

Per qüestions meteorològiques el Festival Romà Magna Celebratio passa a celebrar-se als espais arqueològics del Museu de Badalona.
April 24, 2013
El nostre Sant Jordi
» ‎ El fil de les clàssiques

SANT JORDI

Abril, tebi el dia.

Tot és anar de gent.

Hi ha somnis en tots

els somriures, s’han obert

quan ha despertat el matí.

Blaves les mirades,

espurnejants els ulls

i roses i llibres

a tocar dels dits.

D’ací i d’allà

Arriben rialles,

converses, crits d’ ocells…

Avui és Sant Jordi,

porta olor de primavera el vent.

Pepita CASTELLVÍ

L’aràcnida Pepita ens ha regalat aquest poema per celebrar el dia de Sant Jordi, a més del poema inclòs en Una carta per a…, i nosaltres l’hem de felicitar per haver guanyat el primer premi de Poesia en el certamen literari de Sant Jordi de Teià. Feliciter, Pepita!

A classe de grec de primer vàrem començar la celebració de la diada tot jugant un any més -i ja en fa molts!- al joc d’etimologies grecollatines Eco y Narciso, des d’aquí tot el meu agraïment als dos alumnes que feien de déu, John Tuset i Víctor Barranco:

Abans de l’esbarjo vàrem assistir a la presentació dels millors treballs de recerca del centre, entre els quals hi havia Òpera amb referents de la Laura Luna Surinyach i Turisme arqueològic al Maresme de Georgina Tur i Hady Camara. La sala d’actes de l’edifici Cristòfol Ferrer era ben plena i, a més amics i parents de les tutorandes hi varen fer acte de presència. La Laura també ens va tocar la flauta i ens va explicar com continua encara el seu treball de recerca perquè el TR és un punt de partida, però no el final. La Georgina que segurament serà una bona dinamitzadora ens va continuar animant a visitar el patrimoni romà del costat de casa.

“Ubi tu Georgina, ego Hady”

Senyeres, paradetes de roses i de llibres, pastissos i entrepans, fruita portada per encàrrec, roses de feltre, màgia, trenes, jocs i més jocs esportius alegraven un matí assolellat d’abril. El claustre de l’edifici del Serra de Marina bullia d’alegria i les pistes del Cristòfol ferrer i del Serra d’esportistes, professors i alumnes amb calça curta corrien amunt i avall; mentrestant uns alumnes de llatí intentaven enregistrar un Colloquium

Escena del Colloquium de 1r de Llatí

i els alumnes de Literatura Catalana, alumnes i tutorands meus, feien els últims preparatius per recitar amb l’acompanyament musical de la Laura uns textos poètics de Salvador Espriu que el xivarri de les pistes ens impedeix compartir hic et nunc amb tots vosaltres:

Tot seguit el lliurament dels guardons del Certamen de Sant Jordi, entre els quals hi havia un lloc per a les Clàssiques amb sis premis: Cultura Clàssica (Àlex Aguilera), LLatí de quart (Imad Tmara), primer (Andrea Balart) i segon (Iván Zapico) de batxillerat, Grec de primer (Irina Balart) i de segon (Laia Muñoz) a partir de Un Sant Jordi epistolar, una activitat col·laborativa amb altres centres, especialment amb els alumnes de la professora Auda Ferrer de l’institut Maria Aurèlia Capmany de Cornellà de Llobregat i els de Rocío Poyato de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter. L’enhorabona a tots i a totes!

Amb Imad, el guanyador de 4t, i el mestre de cerimònies, en Joan Marc

Un any més hem tingut la participació de pares. Tot el meu agraïment a David Bernad, el pare de la Sara, per col·laborar amb Adonis i Afrodita!

Adonis i Afrodita, de David Bernad

La diada de Sant Jordi aleshores començava als carrers i places amb llibres, roses i parelles d’enamorats…

Aquest va ser el nostre segon Sant Jordi clàssic a l’institut Premià de Mar, diferent al primer perquè Sant Jordi cada any és únic!
April 17, 2013
L’actualitat dels clàssics amb Xavier Serrahima
» ‎ El fil de les clàssiques

S’apropa Sant Jordi! Llibres i roses omplen els nostres carrers, places, escoles i instituts. Quin llibre hem de comprar? Es llegiran tots els llibres que es regalin? Per què ens cal llegir? Què són els clàssics? Per què ens agraden?… L’escriptor Xavier Serrahima, també aràcnida, el curs passat ens va visitar a propòsit de L’ase d’or d’Apuleu (vid. aquí les nostres propostes de lectura) i fa dies ens va demanar de tornar al nostre institut. Ahir va venir acompanyat de l’editora de Teide Anna Folqué i ens va regalar una agradable conversa sobre la utilitat i el plaer de la lectura i el perquè llegir els autors clàssics, així com de la necessitat d’adaptacions juvenils. També va donar bons consells per escriure i moltes idees per fer les nostres cartes i recreacions literàries!

Què us ha semblat que l’escriptor Xavier Serrahima ens hagi tornat a visitar per parlar-nos aquest cop de l’actualitat dels clàssics i animar-vos a llegir-los? Per què cal fer adaptacions dels clàssics? Què opineu de les lectures prescriptives? Què opineu de la visita de Xavier Serrahima a l’aula? Us agrada que els escriptors ens visitin?…

En acabar la xerrada, l’alumna Núria Yela, editora del blog de Grec 2 Literatura grega a escena i impulsora de La cinta de Νίκη, va aconseguir enregistrar una breu conclusió tot preguntant a Xavier Serrahima Per què llegir i per què clàssics?:
April 14, 2013
Un altre Sant Jordi col·laboratiu: Una carta per a…
» ‎ El fil de les clàssiques

Sigues d’on siguis, aquest Sant Jordi tenim oberta la bústia aràcnida per rebre cartes amb referents clàssics. A què esperes per participar-hi? Ja han començat a arribar les primeres i són de diferents centres i de diferents nivells!

Una vegada feta la teva missiva, el segell consisteix en demanar permís aquí mateix en comentari o al Facebook i ja la podràs editar a Una carta per a…!

Tal com va passar el curs passat, cada centre pot seleccionar les millors creacions del seu alumnat i així fer un lloc per a les clàssiques en el certamen literari del dia de Sant Jordi. A l’institut Premià de Mar, així ho vàrem fer amb Monstres, somni de la raó, una activitat col·laborativa proposada per Teresa Devesa de l’institut Albéniz a Aracne fila i fila. Enguany la idea ve de Roda de Ter, de l’institut Miquel Martí i Pol, concretament de la Rocío Poyato que va començar amb epístoles a partir de les Heroïdes d’Ovidi i per això aquest Sant Jordi compartim cartes! Qui diu que estan passades de moda? L’estil espistolar el podem trobar al Facebook, al Twitter, al WhatsApp…! Hi tornaran a participar pares i mares…? Rebrem fotografies, il·lustracions…?

N.B.: No esperis que arribi la inspiració; posa’t a escriure i de ben segur aviat arribarà!
April 02, 2013
Pompeia fora de Pompeia
» ‎ El fil de les clàssiques
Pompeia és sempre fascinant! Ara podem gaudir de Pompeia fins i tot fora d’Itàlia en dues magnífiques exposicions:

Pompeya, catástrofe bajo el Vesubio al Centro de Exposiciones Arte Canal a Madrid fins el 5 de maig:

UNED – Pompeya, catástrofe bajo el Vesubio – 22/03/13Ver vídeo
- UNED – Pompeya, catástrofe bajo el Vesubio – 22/03/13
i fins a finals de setembre al British Museum, Life and death Pompeii and Herculaneum:
March 16, 2013
“Can Ferrerons un jaciment romà excepcional a Premià de Mar” ens porta a la ràdio!
» ‎ El fil de les clàssiques
El programa Tot d’una de Lola Busquets de Ràdio Premià de Mar de les idus de març de 2013 va dedicar l’espai Tot museu a parlar del treball de recerca de Rubén Florencio, Can Ferrerons, un jaciment romà excepcional a Premià de Mar. Rubén va treballar de valent i va fer una bona recerca, esforç que l’ha recompensat amb glòria i amb premis!
- Entrevista 15.03
Gràcies a Anton Torrents que ens va fer possible conèixer el jaciment romà de Can Ferrerons ara fa dos anys i amb les converses que va tenir amb la directora del Museu de l’Estampació de Premià de Mar, l’arqueòloga Marta Prevosti, el descobridor de Can Ferrerons, Ramon Coll Montagut, el director de les excavacions, Josep Font, i la directora de l’ICAC, la dra Isabel Rodà, així com amb l’ajut del Departament de Projectes i Construccions de l’institut Premià de Mar, especialment de Carles Juvé, Rubén Florencio va anar descobrint el jaciment de l’Horta Ferrerons i trenant la seva recerca que l’ha portat a la ràdio, després d’haver aconseguit dos premis: 1r premi Hèracles concedit per la secció catalana de la SEEC per aquests motius i un Premi Recerca Jove, un premi CIRIT! Dissabte vinent hi ha l’acte de lliurament a l’Auditori de Barcelona.

P.D.:
En Rubén amb el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell

En Rubén amb el nostre director, Bernat Ancochea

En Rubén amb la seva tutora de TR

FELICITER, Rubén Florencio!
March 15, 2013
Juli Cèsar: el conqueridor assassinat
» ‎ El fil de les clàssiques

Què en saps de Juli Cèsar? Com era físicament? Per què creus que acabà assassinat tal dia com avui? Què va passar després de la seva mort?…

Quina relació té Juli Cèsar amb Cleòpatra, Marc Antoni, Gneu Pompeu, Octavi August, amb el Rubicó i amb Lleida? Jordi Creus: “Del Rubicó fins al Segre”. Diari Ara 15 de març de 2013

A banda de la seva carrera política, Juli Cèsar també fou escriptor. Quines obres literàries coneixes, de què tracten i en quin moment de la seva carrera política les va escriure?
Vols traduir textos de Cèsar? Els trobaràs adaptats i anotats a Hesperia Latina!

Caue periculum quod non ultra Martius idus proferetur.
March 14, 2013
El secret de Midas
» ‎ El fil de les clàssiques
Andrea Vaccaro "El rei Midas"

Saps quin és el secret de Midas? Quina fama més galdosa acaba tenint aquest pobre rei de Frígia, tot i ser l’home més ric del món!

Vet aquí per fer memòria la dissortada història en adaptació ovidiana d’aquell que, per ambiciós i per tossut, es transformà de rei en orellut:

Midas és un rei de Frígia i seguidor dels misteris de Bacus. Una vegada va rebre Silè borratxo i, al cap d’uns dies, el va lliurar al seu preceptor, el déu Bacus, que li va concedir el que volgués. Li va demanar que es convertís en or tot allò que toqués. Sense poder creure el que li passava, va esqueixar d’una alzina una branca de fulles verdes i aquesta es va fer d’or; va agafar una pedra de terra i també es va esgrogueir fins a tornar-se d’or; també va tocar un terròs i va ser un lingot; va arrencar unes espigues seques de blat i les messes eren d’or; havia agafat una poma i semblava un regal de les Hespèrides; si posava els dits en els brancals alts d’una porta, aquests començaven a resplendir; fins i tot quan es rentava les mans les gotes que li queien haguessin pogut enganyar Dànae. Ben alegre, els servidors li van parar taula, però no va poder menjar ni beure res perquè tot esdevenia or. Estupefacte davant d’aquella desgràcia inesperada, ric i miserable alhora, desitja fugir de les seves riqueses ja que no pot alleujar la gana ni la set, i aquell or que odia el turmenta merescudament. Alça les mans i els braços resplendents i diu:
_ Perdona’m, Bacus, he pecat. Compadeix-te de mi i allibera’m d’aquest suplici.
Bacus el va tornar com abans i li va treure el do que li havia atorgat. Li va dir:
_ Perquè no continuïs cobert d’aquest or que vas tenir la mala idea de desitjar, vés al riu Pactolos i fes camí en sentit contrari al corrent de l’aigua pels turons que hi ha a la ribera fins que arribis a la deu del riu; allí posa el cap sota l’aigua escumejant de la font i renta el teu cos i la teva culpa.
El rei va ficar-se a l’aigua i va perdre el poder de transformar-ho tot en or. El riu va mudar de color i encara avui porta sorra d’or.
Midas va avorrir les riqueses i habitava als boscos i al camp, venerant el déu Pan. En l’escarpat Tmolos, Pan es va atrevir a menysprear els cants d’Apol·lo i a rivalitzar amb ell. El vell jutge de la muntanya va donar l’ordre per començar. Pan va fer sonar la siringa camperola i la rude cançó va fascinar Midas, que hi era present; a continuació, el ros Febos, coronat de llorer del Parnàs i amb un mantell tenyit de porpra de Tir, va tocar la lira amb el plectre. El mont diví, captivat per la dolcesa de les seves notes, el considera vencedor. El veredicte complau tothom, llevat de Midas. Febos no vol que unes orelles tan nècies conservin la forma humana, les allarga, les omple de pèls grisos i les fa flexibles per la part de sota. Les orelles de Midas ara són com les dels ases.
Midas vol amagar-les, s’avergonyeix d’aquella deformitat i es posa tiares de porpra per dissimular-les; però el servidor que li tallava els cabells quan li creixien, coneixedor de la deformitat no s’atreveix a revelar-la; però és incapaç de callar. Va a un lloc solitari, fa un forat a terra i ho explica, torna a tapar el clot i se’n va en silenci. Allà, l’any següent, va créixer un bosc dens de canyes tremoloses. Quan aquestes van ser madures, van referir el secret enterrat i van fer saber a tothom com eren les orelles de Midas.

Narracions de mites clàssics (ed. Teide, adaptació de M. Capellà)
1. Ara ja saps quin és el secret del rei Midas?
2. Quin favor li va concedir el déu Bacus quan li va tornar Silè, el sàtir de més edat?
3. Però, quan, fins i tot, el menjar que es duia a la boca es convertia en or, es va veure obligat a suplicar que el seu do rescindís. Com?
4. Va existir el rei Midas?
5. Els mites sovint expliquen l’origen de diversos fenòmens naturals. Quin fenomen explica aquest mite del rei Midas?
6. En una contesa musical entre Apol·lo i Pan, Midas per haver decidit en contra d’Apol·lo, quin càstig rep d’aquest déu?
7. Qui coneixia el seu secret, malgrat que ell ho dissimulava amb un barret? Què va fer aquest?
8. Què és avui el rei Midas?
9. El mite del rei Midas ha tingut llarga pervivència en la literatura, en l’art, en la música, en el cinema, en els dibuixos animats, en el llenguatge (“ser el rei Midas de”), en la publicitat, en la blogosfera…Fes recerca i deixa’n constància en el teu comentari.
10. Ara que ja coneixes el secret de Midas és hora d’escriure un diàleg entre el rei Midas i el seu barber ja que se suposa que és el confident dels seus secrets i de la seva condició tan ridícula per ambició i tossuderia. Pots fer en forma de diàleg una recreació i fer un rei Midas del segle XXI!
N.B.: En el teu escrit d’uns 200 mots, no t’oblidis del narrador. Recorda que en un diàleg és el narrador que ens permet conèixer, en estil directe o indirecte, allò que diuen els personatges. En l’escriptura, pots presentar l’estil directe (quan les paraules dels personatges es reprodueixen literalment) amb l’ús de cometes o amb l’ús de guions. El narrador introdueix la veu dels personatges amb verbs de dicció (dir, contestar, preguntar…), darrere dels quals escrivim dos punts. El temps emprat dels personatges és generalment el present; en canvi, la veu del narrador generalment ens explica els fets en passat. Els guions tenen una funció doble: introduir les paraules dels personatges i separar la veu del narrador de la veu dels personatges.En l’estil indirecte (quan les paraules dels personatges són reproduïdes a través de la veu del narrador), els signes de puntuació (els dos punts, les cometes o els guions) són substituïts per enllaços de subordinació (que, si, com, on etc).
March 12, 2013
The European Certificate for Classics: Vestibulum
» ‎ El fil de les clàssiques

Diplomes obtinguts

Ja heu rebut els diplomes oficials de ECCL els alumnes de llatí de l’institut Premià de Mar que vàreu superar l’examen europeu Vestibulum del dia 11 de gener de 2013:
Gold: Andrea Balart
Silver: Irina Balart, Sheila Pena, Laia Muñoz, Marta Bautista
Bronze: Paula Franco, Laura Luna, S. John Tuset, Elisa Moya, Patrícia Ortiz, Rocío Molina, Marta Verde, Xènia Serra
L’ENHORABONA! Estic molt contenta que hàgiu aconseguit certificar el primer any de llatí, com ja ho varen aconseguir alguns alumnes del nostre institut en la prova pilot. European Curriculum Framework for the Classical Languages (ECFRCL) ha estat promogut a Espanya per EUROCLASSICA i hem rebut la felicitació del seu president, José Luis Navarro.

Ara si voleu podeu participar amb altres alumnes europeus de llatí aquest estiu a Sagunt ho podeu fer a European Summer School in Classical Civilisation!

FELICITER, discipule discipulaeque!
February 24, 2013
Metamorfosis enfarinades de neu
» ‎ El fil de les clàssiques

Aquest cap de setmana, just a nivell de mar, Quíone, la filla de l’Oceànida Cal·líroe i del riu Nil, que en vida va haver de suportar les brutalitats d’un pagès i per ordre de Zeus va ser col·locada per Hermes entre els núvols, ens ha enfarinat de neu (χιών) els nostres personatges mitològics ja transformats en plantes i flors. Vet aquí uns quants que em vaig trobar gaudint de la nevada vora de casa, tot i que algun camperol amb quionofòbia deu estar encara enfadat amb aquesta venjança de Quíone!

Quines metamorfosis s’amaguen darrere d’aquestes plantes i arbres? Comenteu-les per ordre. Quines no heu reconegut? Tot seguit, trieu la que més us hagi agradat i feu una recreació, en prosa o en vers, com si fóssiu el narcís gebrat, l’acant cobert de glaç o les canyes que amaguen el secret de Midas… Com us sentiu?… Heu de demostrar que reconeixeu la planta o l’arbre i que sabeu el mite de la seva metamorfosi.
February 22, 2013
Els arbres monumentals, tota una herència
» ‎ El fil de les clàssiques

És evident que avui en dia l’herència d’allò clàssic continua ben vigent. En veure aquest documental a TV3 he recordat el que vàrem estudiar a classe de llatí quan comentàvem aquell mite de Narracions de mites clàssics de Lotis (qui ens l’explica?) i, deixant de banda el treball digital, ens vàrem interessar per la consciència ecològica de grecs i romans pensant-nos que en aquella època encara no en tenien (què n’opineu?). Vàrem veure que ja estaven preocupats per la degradació del medi ambient i per la seva protecció. Ens va sobtar que a Atenes, per exemple, es prohibís tallar un branquilló d’olivera el dia que em vàreu portar una branqueta per simbolitzar la pau com a atribut de la dea Atena, Minerva en llatí. Quin sacrilegi, fins i tot en temps de crisi, tallar una olivera mil·lenària vora l’Acadèmia de Plató per fer llenya!

A Catalunya la primera protecció de la Generalitat a través del Departament és de l’any 1987. Avui hi ha prop de dos-cents arbres catalogats com a monumentals i uns dos-cents més que estan catalogats d’interès comarcal o local. El Pi de les Tres Branques, el Roure de Can Codorniu o l’Alzina del Mas de Borbó són arbres ben coneguts. En coneixeu algun altre? Us imagineu quina història ens podem explicar aquests arbres monumentals: l’arribada de grecs i romans a les nostres terres, l’estada de l’emperador August a Tàrraco…!
February 14, 2013
Cupido dispara!
» ‎ El fil de les clàssiques

No sé si sabeu quin dia és avui i quins referents clàssics té? Tot i que a Catalunya Sant Jordi és el dia dels enamorats, un any més, a classe de llatí i de grec, avui ho podem celebrar, si voleu, amb frases d’amor en llatí i en grec!

A mesura que vagin arribant les vostres frases d’amor, les podreu visualitzar en aquesta presentació:

Vid. més gran

Compte amb les fletxes de Cupido!
February 04, 2013
L’ablatiu absolut més numismàtic!
» ‎ El fil de les clàssiques

No és la primera vegada que estudiem a El Fil de les Clàssiques l’ablatiu absolut amb les monedes, però crec que us cal observar amb atenció aquestes monedes romanes i comentar quina construcció sintàctica tenen en comú, en què consisteix, per què la trobem en les monedes, quines construccions d’ablatiu absolut heu detectat i quines són les seves traduccions possibles:

Feu memòria i recordeu construccions d’ablatiu absolut en llatí (us pot ajudar a fer memòria!); tot seguit, feu recerca i si trobeu més monedes amb una construcció d’ablatiu absolut, deixeu en comentari l’enllaç.
February 02, 2013
El Fil de les Clàssiques, “Buena PrácTICa 2.0 INTEF”
» ‎ El fil de les clàssiques

El Fil de les Clàssiques i els seus blocs, així com el Fil Moodle, les clàssiques virtuals de l’institut Premià de Mar acabem de ser reconeguts com a Buena Práctica 2.0 per l’ Instituto Nacional de Tecnologías Educativas del Ministerio de Educación y de Formación del Profesorado dia 1 de febrer de 2013. L’enhorabona a tots els filadors i filadores, aràcnids i aràcnides d’arreu que ho heu fet possible. Tot va comença com si res ara fa més de cinc anys, a finals del 2007, i hic et nunc El Fil ara és això i molt més. Per molts anys i endavant! FELICITER!

Clica damunt la imatge, hi trobaràs els enllaços!
January 30, 2013
DENIP 2013 a l’IPM!
» ‎ El fil de les clàssiques

Avui 30 de gener celebrem un any més el dia escolar de la pau i la no violència. La Valèria, que avui celebra també el seu tretzè aniversari (per molts anys!), ens ha fet aquest fantàstic dibuix.

Tant els alumnes de llatí de l’ESO com els de Grec i de Llatí de batxillerat de l’institut Premià de Mar aniran completant al llarg del dia d’avui les seves diapositives en favor de la pau i que al final del dia publicarem aquí. Alhora els alumnes que portin un dibuix amb una frase en llatí i/o en grec, la Paula de primer de batxillerat, com en altres ocasions, serà l’encarregada de penjar-les al mural que ella mateixa enganxarà al passadís del primer pis del CF. Espero que la Yasmina ens continuï enviant més fotografies, com aquesta de preparació del mural que ahir a la nit va penjar al Facebook Fildelesclassiques Aracne:

Gaudiu del DENIP 2013. Que regni sempre la PAU i la concòrdia!

Sortim al mapa de DENIP 2013 de FundiPau!:

Mostra MAPA DENIP 2013 en un mapa més gran
January 27, 2013
Clàssics d’or: Quid nobis dederunt?
» ‎ El fil de les clàssiques

A l’institut Premià de Mar, tot i que estàvem en la recta final de la presentació i defensa oral del Treball de Recerca, també vàrem celebrar el 12 del 12 a les 12, l’acte reivindicatiu a favor de l’herència clàssica per reclamar el lloc que es mereixen les nostres matèries en la nova llei d’educació, promogut per AMUPROLAG i la secció de Múrcia de la SEEC. Ens vàrem inscriure a la llista de centres participants, n’hem fet promoció al Facebook, en vàrem penjar les fotografies i hem anat seguint amb interès tot l’esdeveniment. No vàrem presentar el vídeo a concurs (en Víctor es va despistar i no va gravar!). L’important és la participació; tanmateix, m’agradaria preservar, potius sero quam numquam, un bell record d’una hora molt especial en què em vàreu demostrar que la llavor per a la pervivència dels clàssics continua viva. De totes les herències que hem rebut dels grecs, en destacaria hic et nunc el voler saber (en mots d’Aristòtil Met. I, 1, 980 a: Πάντες ἂνθρωποι τοῦ εἰδέναι ὀρέγονται φύσει) i que penes (LOMCE) i alegries (12 del 12 a les 12) ens uneixen: Οὐκοῦν ἡ μὲν ἡδονῆς τε καὶ λύπης κοινωνία συνδεῖ (Plató, Rep. V 462b). Agraeixo a la professora Anna Vinyoles, que a mitja classe, baixés amb nosaltres, a l’hora de llatí 1, i ens acompanyessin els seus alumnes de llatí de quart en una lectura improvisada de textos literaris en català. Els alumnes de primer de batxillerat també vàreu llegir textos en grec clàssic, en llatí, en català i en castellà a més d’aquesta petita interpretació en llatí de “Quid nobis dederunt?”, a partir d’una escena molt popular que Monty Python va representar a “Vida de Brian” i que els companys de Chiron, dirigits per Jerry vàrem fer en llatí. No us ho perdeu; hi va haver la presència d’uns convidats i espectadors molt especials…!

Ecce!

Feliciter, clàssics d’or de l’institut Premià de Mar! Feliciter, AMUPROLAG per la iniciativa del 12 del 12 a les 12, per la passió i interès que ha posat Fernando Blaya a Yo conozco mi herencia, ¿y tú?.

Ad multos annos, Chiron! Tal dia com avui el nostre president, Carlos Cabanillas, posava la primera pedra al seu bloc. Chiron ja té set any! FELICITER!

Per cert, Quid nobis dederunt? Tu has rebut aquesta herència, ara et toca passar-la! No te n’oblidis!
January 24, 2013
Torneu a navegar! Odissea 2013
» ‎ El fil de les clàssiques
No ha calgut cap apunt perquè els filadors aràcnids us vulgueu embarcar de nou en el concurs Odissea. Un avís al Facebook de Fildelesclassiques ha estat suficient perquè ja tinguem a l’institut Premià de Mar, una vila marinera, una bona colla de tripulants enrolats de batxillerat i un equip d’ESO!:
1. Deixebles d’Orfeu (Patrícia, Laura L. i Rocío)
2. Les Miníades (Cristina A., Alba i Núria)
3. Europa (Uxue, Laia S. i Rabab)
4. Tempus fugit (Hady, Noèlia i Marta)
5. Vendetta (Cris B., Laia B. i Luis)
6. Spartans (Ivan i Eric)
7. Aletheiae (Irina i Andrea)
8. Les Afrodites (Maryam, Yasmina i Marta B.)
9. Sine qua non (Clàudia, Elisa, Marta V.)
10. Els aràcnides (Víctor B., Nora i Paula)
11. Amor uincit omnia (Alina, Sheila i Xènia)
12. Les sacerdotesses de Tebes (Laia M. i Sara)
13. Les mènades (Chaima, Yousra i Lou)
14. Rigor mortis (Naim i John)
15. Rosas Pulchras (Àngela i Laura D.)
16. MANUSAUTEM (Alma i Aïda)
17. JERC pdm (Roger, Jordi i Sergio)
18. Akropolis PDM (Xavi, Víctor S. i Víctor H.)
19. Nubes flavae (Andreu, Marta G. i Àlex)
Falta encara algun despistat o despistada per pujar a la nau? Potser jo he perdut el compte i m’he descuidat part de la tripulació?
Llegiu bé les bases del concurs i les dates de participació!

No sóc Pompeu; per tant, no us dic “Navigare necesse est, vivere non est necesse”, més aviat gaudiu i apreneu, sense mi (em quedo a terra!), amb el concurs Odissea! Molt bon viatge i un gran agraïment a totes les persones i organitzacions que ho han fet possible arreu!

Ver Odisea 2013 en un mapa más grande
January 22, 2013
Vasos grecs: transcripció i transliteració
» ‎ El fil de les clàssiques

Fa temps que la ceràmica grega és una de les meves dèries i, en algunes ocasions, els companys i amics m’obsequien amb reproduccions, sabedors que m’agraden totes i de tots els estils: ja siguin les peces senzilles, ja les molt luxoses, i de diferents formes segons el seu ús: l’àmfora, l’estamne o el pitos que servien per guardar líquids o cereals; les hídries, per portar aigua; els lutròfors, per portar l’aigua del bany, sobretot del prenupcial, i per fer libacions sobre les tombes dels que morien solteres; les crateres per barrejar l’aigua amb el vi; la cílix, l’escifos i el càntar, vasos per beure; l’enòcoe, per servir els líquids; petits flascons per als perfums com l’aribal, l’alabàstron i el lècitos; capsetes, com la píxide, per guardar joies i cosmètics, etc.

Les pintures de la ceràmica grega són un bon testimoni per estudiar la vida quotidiana o el paper de les dones. Sovint, però, en català el nom de les peces no sempre apareix ben transcrit i de vegades simplement transliterat, tot i que fa molts anys que Joan Alberich i Montserrat Ros ja varen fixar per escrit l’autèntica grafia a “Transcripció i transliteració dels noms dels principals vasos grecs“, Faventia 1992 14/1:63-64. Les editorials, però, encara no ho apliquen i continuen sortint llibres amb els noms dels vasos escrits amb grafies estranyes en català. Tot plegat i empesa, en un primer moment, per la lectura d’Escollida pels déus de Maria Carme Roca i recentment pel catàleg de ceràmica grega a Google Art, us animo a completar aquesta base de dades de vasos grecs ja que estem encetant a classe el tema d’Economia i treball (unitat 6 Grec 1, ed. Teide:

Base de dades "Vasos grecs" al Moodle Fil
January 19, 2013
Més Treballs de recerca de Clàssiques digitals
» ‎ El fil de les clàssiques

Un any més i ja van tres els alumnes m’han demanat de tutoritzar un Treball de recerca de Clàssiques (condicio sine qua non) interdisciplinar i digital (el 2010-11 amb L’empremta d’Orfeu i Carrers amb referents Clàssics; el 2011-12 amb Referents clàssics a Harry Potter). Aquest curs curiosament he dirigit el Treball de recerca de cinc alumnes de segon de batxillerat i ha estat el primer any que tots els treballs han estat, a petició dels tutorands, íntegrament en format digital i això que el curs passat un treball de recerca en paper va guanyar el primer premi Hèracles! Ningú no hi ha posat cap objecció, ni el centre, ni el tribunal, … i han estat molt ben valorats. Per primera vegada he dirigit treballs de recerca per parelles i un de compartit amb un altre centre, l’institut Can Mas de Ripollet del Vallès.

Turisme arqueològic al Maresme, una continuació d’un projecte de recerca de quart, en la línia de recerca ( Jaciments romans al Maresme) i en el format (Jimdo), tot i que la Georgina no fa ni llatí ni grec al batxillerat. Hady & Georgina, Georgina & Hady, han treballat en equip i de valent fins al punt d’embolicar-me en més d’una moguda, com fer tallers durant dos caps de setmana i un d’ells era pont, o rebre una trucada de la ràdio a les set del matí, entre d’altres. En definitiva, un parell d’alumnes que han après a consciència què és fer un TR i ara deixen per a la societat el patrimoni romà que es pot visitar a El Maresme. Desitjo que les autoritats locals i del Consell Comarcal s’inspirin en el seu entusiasme juvenil i portin a la pràctica els seus suggeriments.

Òpera amb referents, un treball individual i d’un tema que m’apassiona, l’òpera, però que em pensava que mai no interessaria a cap alumne i un bon dia tinc la sort que l’alumna de llatí Laura Luna, inspirada en el TR en format de bloc, obert ara a la col·laboració, L’empremta d’Orfeu, i en un apunt que li havia deixat fer a Aracne fila i fila em proposa de fer un bloc d’òpera amb referents clàssics. La tenacitat de la Laura i el sobreposar-se als imprevistos i a les circumstàncies personals més adverses han fet que finalment tots puguem gaudir d’aquesta joia musical amb referents clàssics , que es compromet a continuar per tal de fer possible que ens agradi la seva passió, la música.

Origen llegendari del capitell corinti és un altre treball per parelles, però no per pròpia voluntat, sinó perquè a l’institut Can Mas de Ripollet del Vallès tots són així, fa que un dia la Chaima comenci a interessar-se pel format digital i demana de compartir un Google site amb la Sara, el Dani i l’Eric, dos alumnes del professor de llatí Josefet Fuentes. Ens estrenem, doncs, en una nova línia de recerca, compartint les condicions del TR amb un altre centre, tot i que a Can Mas no el presenten fins més tard. La Sara i la Chaima m’han fet patir l’experiment amb les plantes d’acant: la calor de l’estiu, el fred de l’hivern, l’atac de mosca blanca, els caragols i les bavoses, i d’altres que val més obviar. A casa, he plantat plantes d’acant amb cistell a sobre, al costat, en testos i a terra, i finalment podem afirmar que Cal·límac es va inspirar en la planta d’acant per deixar-nos el capitell corinti tal com relata la llegenda de Vitruvi. D’aquest treball destacaria el bon cor de la Chaima i la seva capacitat de superació, és molt temperamental i hem tingut les nostres múltiples topades, però ha après molt: a editar i a publicar en web, a compartir, a saber esperar, a tenir confiança, a tenir paciència, a cuidar una planta, a redactar millor i a no fer tantes faltes d’ortografia i d’expressió, …

ENHORABONA a totes cinc! Enhorabona, Georgina, Hady, Laura, Sara i Chaima, per demostrar un any més que és possible fer un treball de clàssiques, interdisciplinar, interessant, actual… i en format web 2.0, a més enguany per parelles i en col·laboració amb un altre centre! Gràcies per tot el que m’heu ensenyat i m’heu fet aprendre i no només a tenir paciència i a saber confiar en vosaltres! Moltes gràcies!

També són ben mereixedors del meu agraïment tots els meus alumnes de llatí i de grec que varen fer magistralment de conillets d’índies en les exposicions orals prèvies d’aquests treballs i que varen participar en la part pràctica de la Laura, quan també ens va venir a tocar la flauta, etc.

No vull acabar sense agrair a la directora del Museu d’Estampació de Premià de Mar, Marta Prevosti, i al tècnic de l’Ajuntament de Premià de Mar, el també arqueòleg Ramon Coll l’obrir les portes de l’obrador per permetre fer a la Hady i la Georgina la seva part pràctica del TR, a l’Antón Torrents per fer moure tots els fils, així com tots els jaciments que els han obert les portes (Cella vinaria, Can Modolell, …) i a l’escola Bergantí de El Masnou, especialment a la seva cap d’estudis de secundària, Eva Roca, i a Pau Gasol i al mestre de música, l’aràcnid Xavier, que deixés fer a la Laura la part pràctica a les seves aules.
January 14, 2013
L’art de llegir i de seduir en llatí: Ars amatoria
» ‎ El fil de les clàssiques

Després d’haver llegit L’art d’estimar en català (enguany és lectura prescriptiva de les PAU llatí a Catalunya) i d’haver treballat la vida i obra d’Ovidi, ara ha arribat el moment de llegir en llatí Ars amatoria en la versió del professor Hans H. Ørberg. Aquest art d’estimar o més aviat de seduir aconseguirà engrescar-vos una vegada més?

Gràcies a Lingua Latina per se illustrata teniu aquí, a l’espera del llibre, les primeres pàgines. Què n’opineu?
iPaper_embed('28354785', 'key-1y7ezn7b6xnotxdirpuz', '600', '450');
Abans d’ensorrar-vos amb el a Google traductor, us recomano seguir els consells de traducció, repassar i consultar la gramàtica, que trobareu al Moodle i a Labyrinthus de Sebastià Giralt, utilitzar Collatinus i NoDictionaries, entre altres ajudants de traducció. Tanmateix, recordeu que a l’examen només podreu fer servir el diccionari llatí-català, tal com manen les normes de la Selectivitat.

Gaudiu de la lectura en llatí, resteu ben seduïts i seduïdes. Aquest és el meu gran consell! Dels consells que, amb ironia i humor, us dóna Ovidi sobre l’amor, en podeu fer més o menys cas.
January 11, 2013
Ecce pictura XIII: Quae fabula est?
» ‎ El fil de les clàssiques

Ara que ja has llegit la segona part de Narracions de mites clàssics, observa amb atenció aquesta imatge i, com en altres ocasions, després de deduir de quin mite es tracta, fes recerca sobre l’autor d’aquesta pintura i esbrina en quin museu has d’anar per contemplar-la de prop. Tot seguit, inventa’t un diàleg entre els personatges en boca dels quals ens hem d’assabentar del mite. Si ho prefereixes, pots fer un poema.

Wikipedia Commons

En acabar, explica per què és un mite etiològic, és a dir, què pretén explicar i per què?

És un mite que ha tingut molta pervivència i sovint l’hem tractat en els nostres blocs. Recordes algun apunt? No t’oblidis de posar l’enllaç. En coneixes més pervivència?…
January 07, 2013
Quin any acabem de començar?
» ‎ El fil de les clàssiques

Què n’opineu?

Sigui com sigui, espero que hàgiu gaudit de les vacances de Nadal i que tingueu un molt bon any i una bona represa!
December 19, 2012
Io, Saturnalia! ANFF
» ‎ El fil de les clàssiques

S’apropa Nadal! Tot ja és ben decorat, fins i tot amb l’alfabet grec! Seguint una bella i (vella) tradició, heretada de la meva professora de grec de l’institut, ja comencen altre cop a arribar les vostres felicitacions de Nadal en llatí, en grec, …. així com cartes al pare Noel (Pater Natalicius) i a Ses Majestats els Reis Mags (Reges Magi) demanant regals i joguines als infants, tota una tradició grecoromana! No us perdeu Τρίγωνα κάλαντα (en llatí, Natalia tintinnabula), la sonora nadala ben coneguda d’en Víctor Sánchez! També tenim els millors propòsits per aquest MMXIII en forma d’Aurea dicta dels alumnes de 4t de Llatí. Ens prepararem per recitar el poema de Nadal, perquè els déus també ho celebren, i per cantar nadales (Nulla amicitia sine musica) altre cop en grec modern o en llatí (vid. Rudolphus, rheno nasi rubri, tot festejant les nostres Saturnàlia (Io, Saturnalia!) amb un bon àpat. El temps passa, però els records perduren i enguany ja en fa cinc d’això i un parell d’aquesta videofelicitació (hi trobareu en Víctor Barranco, la Hady i la Georgina!).

Io, Saturnalia! ANFF

N.B.: No us oblideu aquest Nadal de sentir el cant de la Sibil·la, Patrimoni de la Humanitat, ara que ja l’heu trobada a l’Eneida o a La recerca d’una pàtria!
December 14, 2012
Cinc anys filant!
» ‎ El fil de les clàssiques

Dibuix d'aniversari fet per Valèria

Què tenen a veure aquests mots amb El Fil de les Clàssiques o amb Aracne fila i fila?

Moltes gràcies per deixar-me filar i per filar tots plegats aquesta teranyina clàssica digital!

PER MOLTS ANYS, FILADORS ARÀCNIDS I FILADORES! Cinc anys són cinc anys!
December 09, 2012
La nostra herència grega. Per què Grècia?
» ‎ El fil de les clàssiques

L’escriptor, hel·lenista, fotògraf i cineasta Pedro Olalla, de qui us he recomanat Historia menor de Grecia, acaba de publicar aquesta meravellosa conferència audiovisual que va pronunciar fa poc (17/11/2012) en la X Jornada Clàssica de Sagunt, mereixedora de ser compartida hic et nunc, com un autèntic regal, κτῆμα ἐς αἰεί. Unes belles imatges de Grècia, fotografiades pel mateix Pedro Olalla, que va fer Οι τόποι των μύθων, acompanyen una apassionada defensa del llegat grec. Encara no saps: per què Grècia? Encara no entens per què a Grècia un gran deute li devem? Encara no entens per què hem fet un clam políglota a favor del grec i de la cultura clàssica, una pipiatio classica i dimecres una lectura de textos clàssics…? Coneixes almenys la teva herència?

Em prenc la llicència de reproduir aquí, perquè hi penseu, unes reflexions que Paula Franco, alumna de primer de batxillerat de grec i de llatí, ha deixat en un esborrany pendent de publicar al bloc dels alumnes, Aracne fila i fila:

“La gent no se n’adona, però nosaltres que estudiem Grec i comencem a tenir uns certs coneixements, sabem que estem envoltats de cultura grega en molts àmbits de les nostres vides. Per començar, si podem escriure i llegir és gràcies a ells ja que de l’alfabet grec deriven gairebé tots els alfabets que ara s’utilitzen a Europa, ja sigui directament o indirectament. A partir d’aquest punt, la societat evoluciona en tots els àmbits: històrics, científics, tecnològics, literaris… I de fet, moltes de les assignatures que estudiem provenen de l’antiga Grècia.

En els aspectes de la vida quotidiana, els grecs també contreien matrimoni i podien adoptar fills. Els homes treballaven i fins tot anaven al gimnàs per mantenir un bon aspecte físic. Les dones es quedaven a casa fent feines domèstiques (actualment la dona també té dret a treballar, però fins fa uns anys no), es depilaven i es tenyien el cabell per fer més goig.

En l’àmbit gastronòmic, menjaven llegums, cereals, verdures, hortalisses, fruites, carns i peixos. Exactament igual que la nostra preuada dieta mediterrània, a més, cuinaven amb oli i sal.

En el sector tèxtil, les peces de roba eren de lli, llana o cotó com actualment. Els ciutadans d’aquella època calçaven amb sandàlies, les sabates que nosaltres utilitzem a l’estiu.

Mireu si ens arribem a semblar que ells van encunyar les primeres monedes, i de fet, les seguim utilitzant i fins i tot amb el nom que fa al·lusió a la seva princesa Europa, com el nostre continent.

El temple era l’indret sagrat per excel·lència, era la casa de la divinitat. Nosaltres tenim l’església que ve a ser el mateix. Feien festivitats religioses perquè eren molt religiosos. Actualment no tothom és religiós però el que sí que és veritat és que ells feien festivitats religioses igual que nosaltres.

En general, l’esport era molt important per a ells. Els jocs olímpics els celebraven a Olímpia cada quatre anys. La nostra societat també celebra els jocs olímpics cada quatre anys, enguany s’han fet a Londres.

Per a nosaltres el teatre té un pes important igual que per a ells. La tragèdia, el drama i la comèdia ja existien i encara ens continuen captivant!

Amb totes aquestes similituds que he redactat, no creieu que ens assemblem en molts aspectes?

Ara ve el moment de raonar:

Per què no estudiem Grec des de petits? Estudiem Català, Castellà i Anglès. El Grec el fem a Batxillerat i no tothom, només les persones que no volen fer res amb números. Moltes coses provenen del grec, és un tros molt gran d’arrel del nostre arbre. Per què no es potencia el Grec?

Al cap i a la fi, l’Anglès és molt important, però no en el mateix sentit que el Grec. L’Anglès el necessitem per al nostre futur, per treballar. El Grec és cultura, tradicions, costums, hàbits que tenim d’ells. Es mereix un reconeixement. Què en penseu?”
December 07, 2012
Visitem Tàrraco amb els alumnes de Lyon
» ‎ El fil de les clàssiques

Del 28 de novembre al 5 de desembre un grup d’alumnes del Lycée La Martinière Duchère de la ciutat francesa de Lyon han vingut al nostre centre en un intercanvi organitzat pel departament de llengües estrangeres. Hi han participat alumnes de 3r i 4t d’ESO, a més de 1r de batxillerat.

El dia 30 vàrem fer una visita conjunta a Tarragona romana i el dimarts dia 4 una passejada per la vila de Premià de Mar. La resta de dies els alumnes francesos han visitat llocs emblemàtics de Barcelona i el cap de setmana han estat amb les famílies acollidores. Ara ja han tornat a Lyon i del 12 al 19 de març es farà el retorn d’aquest intercanvi en què segurament es visitaran les restes romanes de Lugdunum.
December 01, 2012
Τί ἐστίν; τί ἐπιγιγνώσκεις;
» ‎ El fil de les clàssiques

Després d’observar amb atenció aquesta moneda (si cliques damunt la imatge s’ampliarà!), digues de quin país és? Com ho has esbrinat? Quin valor nominal té? De quin material és? Quin és l’any d’emissió? És de curs legal o de col·leccionista? Qui apareix a l’anvers? Qui era i què en saps? En quina obra d’art s’han inspirat per reproduir la seva imatge? Té algun significat que miri cap a l’esquerra? Què hi ha al revers? Has identificat alguns mots, alguna frase del fons? En quina llengua estan? A qui es refereixen? Quina és la frase més famosa? Per què l’has reconeguda? En quina obra la trobem?, etc.
November 28, 2012
El llatí, llengua científica fins al segle XVIII
» ‎ El fil de les clàssiques

El llatí és històricament la llengua d’Europa. El llatí no va desaparèixer amb la caiguda de l’Imperi romà el 476, ni tampoc amb el naixement de les llengües romàniques. És una llengua viva des de Romania fins a Amèrica llatina i perviu també en una part important del lèxic de les llengües anglogermàniques i del basc. Efectivament, quan comencen a aparèixer les llengües romàniques (que donen els primers senyals de vitalitat i fixació oral al voltant del segle X), no deixa d’existir una presència bàsica de la llengua llatina com a idioma, en primer lloc, d’una institució tan fonamental en aquell temps com l’Església i, després, de l’ensenyament, de la ciència, del govern, de la justícia, de la diplomàcia i de la literatura. Fins al segle XVIII il·lustres homes de ciència com Bacon, Newton, Kepler, Von Linné, etc. i filòsofs com Descartes, Spinosa, Leibniz, Kant, etc., van escriure les seves obres en llatí. És a dir, que el llatí, encara que va desaparèixer com a llengua d’ús, va romandre com a llengua de l’Església i com a llengua docta de la ciència i d’una variada literatura erudita.

Mural de Paula Franco. Foto Yasmina Berkane 1r Batx.

Enguany hem celebrat la 17a Setmana de la Ciència amb el túnel d’Eupalinos amb Geogebra, el perquè dels noms dels animals i els mites i amb un recull de científics i científiques que varen escriure les seves obres en llatí o bé ens són ben conegudes les seves aurea dicta. Gràcies a la col·laboradora aràcnida, Mercè Otero, hem acabat fent recerca i en el nostre mural (que, gràcies a la Paula, tenim exposat en el primer pis de l’edifici Cristòfol Ferrer), apareixen també algunes dones de ciència i la seva relació amb el llatí. Ara et toca a tu, has de mirar quines científiques hem inclòs en la nostra recerca cooperativa i col·laborativa, ajudar-nos a ampliar encara més la relació dels científics amb el llatí, trobar una explicació de per què la taxonomia botànica fins fa poc ha estat en llatí, per què els planetes tenen nom de déus romans, per què Pu és el símbol del plutoni o Au de l’or?…

Una vegada has visualitzat el muntatge, què t’ha semblat? Què t’ha cridat l’atenció?, Quines aurea dicta coneixies?, etc.

En quina llengua els científics donen a conèixer avui en dia les seves teories, descobriments, hipòtesis…? Per què creus que fins al segle XVIII el llatí era la llengua científica? Per què ho deixà de ser? Quina petjada en la ciència encara té el llatí? Per què creus que s’ha d’estudiar llatí? Per què una alumna de ciències aquest any en el nostre centre ha triat -i li han concedit- fer llatí a primer de batxillerat amb el grup de batxillerat humanístic?, etc. Raona les respostes en comentari.
November 24, 2012
Aurea dicta de les Metamorfosis d’Ovidi
» ‎ El fil de les clàssiques

a. Materiam superabat opus.(Met. II 5) b. Heu, quam difficile est crimen non prodere uultu. (Met. II 447) c. Carmina iam moriens canit exequialia cycnus. (Met. XIV 430) d. Ignauis precibus Fortuna repugnat. (Met. VIII 73) e. Non bene conueniunt nec in una sede morantur maiestas et amor. (Met. II 846) f. Rudis indigestaque moles. (Met. I 7) g. Pia fraus. (Met. IX 711) h. Ferro nocentius aurum. (Met. I 140) i. Inter utrumque tene. (Met. II 140) j. Labitur occulte fallitque uolatilis aetas. (Met. X 519)

Tot seguit us faig cinc cèntims del context en què apareixen aquestes frases cèlebres de les Metamorfosis d’Ovidi i us demano que, a partir de la seva traducció, n’expliqueu el significat actual i citeu una frase feta en català o en qualsevol llengua que en derivi.

Context:
1. Descripció del palau del Sol, fet d’or, granat, ivori i argent; però ben treballat artísticament.
2. Quan Cal·listo, tot just forçada per Júpiter prenent la figura de Diana, s’uneix al seguici de la dea amb les nimfes.
3. Els últims laments de la nimfa Canent, enfollida per la pèrdua del seu marit Picus, abans d’esdevenir aire es comparen amb el cant que entonen els cignes abans de morir.
4. Pensaments d’Escil·la, filla del rei Nis de Mègara, que enamorada de Minos, vol tallar un cabell de porpra del seu pare, del qual depenia la salvació de la ciutat.
5. Júpiter es transforma en un toro per seduir Europa.
6. Referint-se al Caos.
7. La cretenca Teletusa va criar la seva filla com si fos un fill i li posà el nom ambigu d’Ifis (d’aquí la mentida), quan aquest es va enamorar d’una noia la dea Isis el va convertir en home.
8. En la degradació de les quatre edats, la del ferro és la pitjor ja que hi apareix la guerra i l’afany de posseir.
9. Quan Faetont porta el carro del Sol, aquest li aconsella d’anar entre la constel·lació del Dragó, situada molt al nord, i la de l’Ara, molt al sud.
10. Adonis, nascut de l’arbre de la mirra, ràpidament es va convertir en un jove molt bell, estimat per Venus.
November 20, 2012
El vidre, fragilitat que perviu
» ‎ El fil de les clàssiques
El vidre en el món romà era considerat en un primer moment una peça d’artesania de luxe. A partir de la segona meitat del segle I aC, la tècnica del bufament, desenvolupada primer en tallers situats a la Mediterrània oriental i més tard arreu, va permetre una més ràpida producció d’envasos i objectes, així com una varietat més àmplia de formes i mesures que la ceràmica o el metall. Es van fabricar peces amb totes les tècniques complementàries conegudes (motius aplicats, escenes gravades o impreses i decoracions diverses) i també peces llises per a l’ús domèstic, petits contenidors per a medicines i ungüents, estris de tocador i fins i tot urnes cineràries. Les peces més complexes i costoses solien ser productes per a l’exportació. Després del segle IV dC, el gust pel vidre va decaure alhora que minvava la seva producció. Malgrat la seva fragilitat, molts objectes de vidre han arribat fins a nosaltres i les restes arqueològiques evidencien l’existència a casa nostra de vidriers locals.
- Ipad, Iphone? Mira-ho en versió HTML5
Des de petita, m’ha apassionat veure a Mallorca com els artesans amb unes pinces i una canya de bufar encara bufen, com en temps dels romans, un “globus” de vidre inflat donant voltes amb una canya i estirant amb unes pinces la pasta de vidre.

L’exposició Ànimes de vidre de la col·lecció Amatller al MAC, em va encantar i em va portar a col·leccionar no només reproduccions de vidre romans sinó també imatges de diferents estris de vidre, com heu pogut veure en el muntatge que encapçala aquest apunt “A la cuina i a la taula”. Si us vàreu perdre l’exposició, aquí en teniu un tastet:

Amb la descoberta del plàstic, creieu que el vidre s’utilitza avui com en temps dels romans? Quins estris de cuina i de taula us han agradat més? Per què creieu que uns objectes tan fràgils ens han arribat intactes passats dos mil anys? Redacteu en unes dues-centes paraules la informació sobre el vidre que heu visualitzat al primer muntatge “A la cuina i a la taula”.
November 18, 2012
LLegir Homer avui!
» ‎ El fil de les clàssiques
Quan tenia setze anys, durant unes vacances de Nadal, vaig llegir per primer cop la Ilíada i l’Odissea d’Homer, en la versió de Luís Segalá, publicades a l’editorial Bruguera. Va ser una lectura apassionada i impactant. Recordo encara ara la cara d’estupefacció que va fer -i que aleshores no vaig entendre- la meva professora de grec, la senyora Coloma Blanes i Blanes. No va poder estar-se de comprovar, amb una sèrie de preguntes ben fetes, si algú, motu proprio, havia seguit la seva recomanació, abans de ser prescripció, de conèixer els dos poemes en què s’inicia la literatura a occident. A la Facultat, les vaig rellegir en català en la versió del pare Peix i en la de Carles Riba (quina meravella!), en grec original (quin goig!), en la versió del pare Balasch, després amb Joan Alberich, més recentment amb Joan Mira, etc.. En els meus primers anys de docència, llegíem i rellegíem amb els alumnes els poemes homèrics i fins i tot en grec (talment Alexandre el Gran ens vanagloriàvem de conèixer Aquil·les: O fortunate adulescens, qui tuae virtutis Homerum praeconem inveneris); però, un bon dia, em vaig adonar amb punyent dolor que Homer ja no era factible a les meves classes i aleshores vaig cometre la insensatesa d’anar a la biblioteca a buscar una versió adaptada, publicada a la revista Cavall Fort. La lectura va fluir altra cop! Es van interessar pel sagaç Odisseu, pel rancuniós Aquil·les, etc. Passen els anys i espero amb candeletes el miracle de poder tornar a llegir Homer a classe. Sense perdre l’esperança, anem llegint en veu alta la Ilíada d’Alessandro Baricco, omplim la mirada amb les vinyetes de Joma (Ilíada i Odissea), anem al teatre, escoltem música i un llarg etcètera, en el qual s’inclou, fins i tot, l’episodi de l’Odissea dels Simpsons o Geronimo Stilton!

Mentrestant no esdevé el miracle, recomano -que Homer m’ho perdoni quandoque bonus dormitat Homerus- la lectura de la Ilíada i l’Odissea en adaptació. He treballat, empesa per la necessitat de fer llegir avui Homer als meus alumnes, en La còlera d’Aquil·les (Ilíada) i en Les aventures d’Ulisses (Odissea). Són fàcils de llegir, molt planeres, però fidels adaptacions dels poemes èpics atribuïts a Homer, la Ilíada, redactat aproximadament al segle VII aC, i l’Odissea, sobre el retorn de l’heroi Ulisses des de Troia fins a Ítaca. Gaudiu d’aquestes lectures i animeu-vos a llegir en un futur la Ilíada i l’Odissea i, si pot ser, en vers.

Què hem de saber, però, abans de llegir els poemes homèrics, ja que Homer comença in medias res i vixere fortes ante Agamemnona multi?

Homer (ὁ Ὅμηρος)

La tradició atribueix a Homer la paternitat de la Ilíada i l’Odissea, així com altres obres menors, com els trenta-tres Himnes, dedicats a diverses divinitats, i el Margites i la Batracomiomàquia, probablement de l’època clàssica. Tot el que sabem d’Homer prové d’una elaboració llegendària, ja que el poeta, segons requereix la poesia èpica, no parla mai d’ell mateix en la seva obra; la Musa, filla de la Memòria i de Zeus, li concedeix la inspiració i canta mitjançant la seva boca.

Ens han arribat nombroses versions, de l’època romana, de la vida d’Homer, en què aquest és un rapsode cec, ambulant i pobre que va de ciutat en ciutat recitant gestes d’herois. Tots els escultors han representat l’efígie ideal d’Homer com un home cec d’edat avançada. És possible que Homer fos cec, ja que en una societat arcaica la ceguesa impedia qualsevol ofici, llevat de cantar i compondre poesia. Set ciutats de la Jònia (a l’Àsia Menor), entre les quals Esmirna i l’illa de Quios, es disputaven el lloc de naixement del poeta. A partir d’estudis de llengua, és possible suposar que per aquesta regió hi hagués un poeta anomenat Homer cap al segle VIII aC.

El cicle troià

Tot i que la guerra de Troia va esclatar perquè Paris va raptar Hèlena, els seus orígens es remunten a la casa d’Aquil·les. Quan els pares d’Aquil·les, la nimfa del mar Tetis i Peleu, es van casar, van ser convidats al casament tots els déus i totes les deesses, excepte la deessa Eris, també anomenada Discòrdia, que va llançar una poma d’or amb aquesta inscripció: «Per a la més bella». Hera, Atena i Afrodita es van disputar la poma fins que Zeus, pare de les divinitats, va ordenar que fos el mortal Paris, fill del rei Príam de Troia, el que decidís qui era la més bella. Paris, després de ser subornat per les deesses, va escollir Afrodita, que el va seduir prometent-li que, si era l’escollida, li aconseguiria l’amor de la dona més bella d’entre els mortals: Hèlena, casada amb el rei Menelau d’Esparta. Paris se’n va anar a Esparta i, aprofitant l’absència de Menelau, va raptar Hèlena i se l’endugué a Troia, motiu que va provocar la guerra entre grecs i troians. Segons altres versions, Hèlena se’n va anar amb Paris voluntàriament.

La nereida Tetis, divinitat marina, volia que el seu fill Aquil·les fos immortal i, per llevar-li la part mortal del seu pare Peleu, el posava al foc; però Peleu la va descobrir i Tetis va haver de tornar-se’n al mar. Havia aconseguit que tot el cos d’Aquil·les fos immortal, tret del taló per on l’aguantava. Segons una versió més tardana, Tetis va submergir Aquil·les en les aigües de la llacuna Estígia per dotar-lo d’immortalitat.

Tetis sabia que Aquil·les moriria a Troia i, per això, quan es va organitzar l’expedició contra aquesta ciutadella asiàtica, el va disfressar de dona perquè no fos reconegut i el va enviar a la cort del rei Licomedes, a l’illa d’Esciros, amb el seu amic íntim Pàtrocle. Però Ulisses el va descobrir, i Aquil·les, sense el qual els oracles havien profetitzat que Troia no seria conquerida, es va unir a l’expedició.

La flota grega, reunida a Àulida, no va tenir vents favorables per salpar cap a Troia fins que Agamèmnon, germà de Menelau, rei de Micenes i comandant en cap de l’expedició, va acceptar sacrificar la seva filla Ifigenia per mirar d’apaivagar la còlera d’Àrtemis, ofesa amb ell per haver-li matat una cérvola sagrada durant una cacera. En l’últim moment, la deessa substitueix la jove per una cérvola, i la jove passa a convertir-se en sacerdotessa seva al país dels Taures, l’actual Crimea.

Segons el mite, els grecs (a la Ilíada, anomenats per Homer aqueus, dànaus o argius) van arribar a Troia, on regnava Príam, per rescatar Hèlena; però és probable que l’objectiu fos conquerir aquest valuós punt estratègic.

Troia o Ílion (del nom del seu fundador, Ilos, fill de Tros, i d’aquí, Troia) era una ciutat gran i rica, envoltada de magnífiques muralles, construïdes pels déus Apol·lo i Posidó, fet que les convertia en inexpugnables. Al sud de Troia s’alçava el mont Ida, molt a prop del qual fluïa el riu Escamandre. Troia, nom que significa ‘rica en or’, estava situada a la Tròade, a l’Àsia Menor, prop de l’Hel·lespont (l’actual estret dels Dardanels), i gaudia d’una situació estratègica privilegiada, que permetia als troians controlar les rutes comercials entre Europa i Àsia, i cobrar impostos elevats a les embarcacions que navegaven entre el mar Egeu i el mar Negre.

Quan la flota grega va arribar a les costes troianes, Hèctor, fill de Príam i germà de Paris, va ordenar atacar els grecs quan intentaven desembarcar. Els grecs es van allunyar de la costa, van tornar a atacar i van aconseguir establir un campament, ja que els troians resistien el setge. Després de deu anys de guerra, Ulisses, fill de Laertes i d’Anticlea, va idear l’estratagema de construir un cavall de fusta a l’interior del qual s’amagaria un grup selecte de guerrers. Els troians, que van acceptar el cavall com un trofeu, van ser vençuts pels soldats grecs, que van sortir del cavall i van obrir les portes de la ciutat als seus companys. D’aquesta manera, els grecs van destruir Troia i van recuperar Hèlena.
- Mitos y leyendas – Aquiles y la guerra de Troya
La Ilíada

La Ilíada narra cinquanta-un dies -dels quals les batalles n’ocupen quatre- del novè any de la guerra de Troia i gira al voltant la còlera d’Aquil·les. No hi ha dubte que la Ilíada és una història de guerra, perquè canta la bellesa de la guerra, i s’hi enalteixen les armes i els ideals guerrers; no obstant això, el seu missatge és de pau: un amor obstinat per la pau. Principalment, el desig de pau ve de llavis de dones. Aquestes, que no participen en la lluita, són les defensores de la pau a ultrança i les que suporten el terrible dolor que provoca la guerra despietada entre els homes. Andròmaca suplica al seu estimat espòs Hèctor que no vagi a la batalla, perquè ella sap que morirà i ell és la seva única família; però la responsabilitat d’Hèctor com a guerrer i com a príncep li impedeix quedar-se al costat de les persones estimades, encara que això comporti la seva mort i la destrucció de la seva família. El mateix Homer criminalitza tant els guerrers grecs com els troians, ja que tots dos bàndols són cruels i immisericordiosos i cometen autèntiques atrocitats; per això ni els uns ni els altres no ens semblen admirables.

Tema i contingut

El tema principal de la Ilíada és la còlera d’Aquil·les, a qui Agamèmnon, cap de l’expedició grega contra Troia, ha arrabassat la seva esclava Briseida. Aquil·les, enutjat, es retira del combat, i les lluites entre grecs i troians continuen en la seva absència. Els troians aconsegueixen que es decideixi la sort de la guerra en un combat singular entre Menelau i Paris, però Afrodita rapta aquest últim en el moment en què anava a ser derrotat pel seu rival. Continua la batalla amb diverses alternatives, però quan cau la tarda, els troians són superiors als grecs. Ulisses intenta en va que Aquil·les torni a la lluita. Després d’unes quantes escaramusses que Ulisses i Diomedes duen a terme al camp enemic, es reprèn el combat. Els troians ocupen les muralles, envaeixen el camp aqueu i arriben fins a les naus. Pàtrocle, l’amic fidel d’Aquil·les, es vesteix amb les armes d’aquest i llança una contraofensiva. No obstant això, mor a mans d’Hèctor. Aleshores Aquil·les deposa la seva còlera i, amb les armes que el déu Hefest li ha forjat per encàrrec de Tetis, torna al combat i venja la mort de Pàtrocle, matant Hèctor, el cadàver del qual condueix al campament grec. El vell Príam aconsegueix recuperar el cadàver del seu fill, i el poema acaba amb la celebració dels honors fúnebres per a Hèctor.

L’Odissea

Contingut
L’Odissea, en vint-i-quatre cants i 12.007 versos, tracta de les aventures d’Odisseu (més conegut amb el nom llatí d’Ulisses) en el seu llarg viatge de retorn a la seva pàtria, Ítaca, després de la destrucció de Troia. Els primers cants narren la situació del palau reial d’Ulisses a Ítaca. Els pretendents, creient-lo mort, assetgen la seva dona Penèlope, mentre el seu fill Telèmac viatja a la recerca del seu pare o de notícies que confirmin la seva mort. Ulisses, després de patir nombroses aventures (illa dels ciclops, illa d’Èol, Hades, illa de les sirenes…), arriba a l’illa de la nimfa Calipso, que el reté per amor durant set llargs anys. Els déus hi envien Hermes perquè digui a Calipso que li permeti marxar. Ulisses es fabrica un rai amb fustes de l’illa i es fa a la mar. Això no obstant, Posidó, pare del ciclop Polifem, a qui Ulisses havia deixat cec, el fa naufragar de nou per venjar-se’n; però l’heroi aconsegueix arribar al país dels feacis, on l’acullen hospitalàriament i el condueixen a Ítaca. Disfressat de rodamón entra al palau, acompanyat del seu fidel servidor Eumeu. Amb l’ajuda d’Atena, mata els superbiosos pretendents i es restaura com a rei. La seva fidel dona el reconeix i es restableix la pau.

Escenaris

L’Odissea, a diferència de la Ilíada, que narra els combats bèl·lics al voltant dels murs de Troia, ens condueix a escenaris molt diversos: Troia, la destrucció final de la qual és evocada en diversos passatges de l’obra; les sales del palau d’Ulisses, a Ítaca, on Penèlope i el seu fill esperen el seu retorn i fan front als pretendents, que dilapiden la seva hisenda; Esparta, on es dirigeix Telèmac a la recerca de notícies del seu pare, i, finalment, tots els escenaris fantàstics que apareixen al llarg del zigzaguejant periple que l’astut aventurer Ulisses ha de passar abans d’arribar sol a la pàtria anhelada.

Des de temps antics, s’ha discutit força sobre la veracitat o no dels llocs pels quals va transcórrer aquest llarg viatge de tornada a casa. Molts estudiosos, tant antics com moderns, han volgut traçar sobre un mapa la ruta d’Ulisses. Tot i que la major part de la geografia de l’Odissea és fictícia, la seva reconstrucció permet imaginar allò que els antics grecs percebien del seu món i de les seves cultures: el vell Mediterrani, llavors jove i misteriós mar «de color de vi», solcat per herois i déus, pel qual ja viatjaven els navegants grecs a la recerca de noves terres on comerciar i fundar noves ciutats, en ple segle VIII aC.

El 1985, un equip de National Geographic amb l’explorador Tim Severin a bord d’un vaixell, la nau Argo, construït segons tècniques de l’edat del bronze, va reconstruir el viatge que des de Troia va portar Ulisses a Ítaca: vorejant la línia costanera va sortir de Troia, va recalar a Ísmaros i va continuar fins a l’arxipèlag de les Espòrades, el cap Súnion, la costa oriental del Peloponnès, Creta i la costa occidental del Peloponnès, arribant finalment a Ítaca, al mar Jònic.

Pervivència de l’Odissea

L’Odissea ha gaudit d’un rastre inesgotable en la literatura europea de tots els temps. La literatura llatina comença amb una traducció de l’Odissea. A la Divina Comèdia, Dant relata, en la seva visita a l’infern amb Virgili com a guia, la seva trobada amb Ulisses, el qual, castigat en una bola de foc per la seva extremada audàcia, els explica el seu últim viatge i la seva mort al costat dels seus lleials companys a l’Atlàntic.

En la literatura grega moderna, Konstandinos Kavafis rememora Ulisses i el seu llarg viatge en el seu poema Ítaca. L’Odissea de Nikos Kazandzakis continua l’epopeia homèrica en els seus 33.333 versos. L’Ulisses de l’irlandès James Joyce, una de les novel·les més emblemàtiques del segle xx, és un homenatge i, alhora, una paròdia de les aventures d’Ulisses. Ha gaudit d’una llarga tradició literària en les lletres hispàniques: el romancer castellà en el seu cicle clàssic; La Circe, de Lope de Vega; El golfo de las Sirenas i Los encantos de la culpa, de Calderón de la Barca; Fábula de Polifemo y Galatea, de Luis de Góngora; El retorno de Ulises, de Gonzalo Torrente Ballester; La tejedora de sueños, d’Antonio Buero Vallejo; ¿Por qué corres Ulises?, d’Antonio Gala, i Corazón de Ulises, de Javier Reverte.

També trobem referències de les aventures d’Ulisses en el món de l’art, la música, el cinema, en psicologia i, en general, en els mitjans audiovisuals i de comunicació com Internet així com en concursos com l’Odissea! Val la pena veure la telesèrie L’Odissea, d’Andrei Konchalovsky (1997) i seguir tota l’actualitat homèrica al bloc De Troia a Ítaca!
- Mitos y leyendas – Ulises (Odiseo)
Tot i que Plató va considerar que els poemes homèrics no eren aptes per educar la joventut de la seva ciutat ideal (La República II, 377), no dubta en afirmar que Homer va educar Grècia (Ἐλλάδα πεπαίδευκεν οὖτος ὀ ποιητής) i nosaltres en som els seus hereus, necessitats del seu ensenyament i saviesa. Llegiu Homer i en trobareu la resposta!
November 15, 2012
Hodie pipiamus, pipiamus Latine et Graece!
» ‎ El fil de les clàssiques

Bonum diem! Καλὴ ἠμέρα!

Avui, tal com va proposar Chiron, és el Gran dia! Twitter serà un clam en llatí i en grec, a més és el dia mundial de la filosofia! No tenim excusa! La Laura ja ha començat a piular en llatí amb el hashtag #pipiatioclassica i ens l’ha deixat en comentari! Feliciter, Laura! Pipiate, pipiate omnes! Τήμερον καὶ τιτίζομεν Ἑλληνιστί!
November 13, 2012
El llatí, tema d’actualitat a la ràdio i d’utilitat per a la societat
» ‎ El fil de les clàssiques

Ahir en El Gabinete de Julia Otero, Juan Adriansens, Julián Casanova i Manuel Delgado van debatre sobre el llatí. Què passarà si desapareix el llatí dels curricula acadèmics? Per a què serveix estudiar llatí?, etc.

Què han fet els romans per a nosaltres?

Elena Álvarez en La Noche En Vela, RNE (9 de novembre de 2012):

Ir a descargar

Què opines de l’actualitat del llatí i de la seva utilitat? Què han fet els romans per a nosaltres? Per què hem de defensar aferrissadament els estudis clàssics en el nou currículum?
November 11, 2012
…et ego cum his capillis!
» ‎ El fil de les clàssiques

Salve, mortalis!

Quid novi in terra est? Te Medusa salutat. In mythologiae Graecae mihi nomen Μέδουσα erat. Eram filia Phorci et Cetus, soror mortalis Sthenonis et Euryales, immortalium Gorgonum. Itaque fui una trium Gorgonum. Antiqui poetae nos apellaverunt Phorcides. Serpentes pro crinibus habui. Aspicientes me in lapidem commutabam. Perseo occisa sum. Nam tu Perseus es? Tunc, ne timeas, nihil tibi faciam. Me aspicere tranquillus aut tranquilla potes. Non in petram te convertam.

Ecce:

Tibi placuit? Vide etiam.

Ovidii fabulam cognosces? Ovidius (Met. IV 772- 803) meam mutationem narrat (vid. Bibliotheca Augustana i Perseus).

Ab antiquis pictoribus et sculptoribus caput meum expressum est, in nummis etiam quibusdam Graecis et in dupondio Romano. Aetate hodierna quoque pictores et sculptores me eligerunt: Caravaggius, Petrus Paulus Rubens, Berninus, Böcklin, Puget, … etiam condiscipulae tuae!

Ceterae condiscipulae tuae mihi occurrerunt!

Carpe diem! Medusam vide et ego cum his capillis!
Valeas, amice! Valeas, amica!

Medusa

N.B.: Vide et cogita
November 09, 2012
La princesa Europa vetllarà els eurobitllets!
» ‎ El fil de les clàssiques

El Banc Central Europeu ha donat a conèixer la marca de seguretat Europa en els nous bitllets de cinc euros que s’emetran a partir del 10 de gener de 2013 i que a poc a poc s’aniran substituint pels actuals.

Vid.vídeo

Vid. La notícia a TV3

La sèrie d’eurobillets Europa pretén ser més segura i evitar així les falsificacions. Per què han triat la figura d’Europa? Sabeu per què el nostre continent es diu Europa? Per què la nostra moneda és l’euro? Recordeu el mite d’Europa que hem llegit a Narracions de mites clàssics, a partir de les Metamorfosis d’Ovidi II 836-875? Voleu llegir el mite actualitzat?, en voleu conèixer la seva pervivència en l’art i en la literatura barroca espanyola?…

Com bé sabeu, el rapte d’Europa ja apareix en la moneda de dos euros grega:

Ara és el moment de saber qui és Europa en llatí i així quan tinguem els nous bitllets a les nostres butxaques a partir del mes de maig entendrem el perquè d’aquesta decisió del BCE!

L’heu entès? Quines obres d’art heu reconegut? De quina època són? Quina és l’Europa dels eurobitllets? …
November 06, 2012
Les dones gregues i el culte als morts
» ‎ El fil de les clàssiques
Per què creieu que per als grecs era tan important casar-se i tenir fills? Per què les dones tenien un paper cabdal en el culte als morts?

Per als grecs enterrar els morts i retre’ls culte post mortem era un deure ineludible ja que creien que les ànimes dels finats sense sepultura ni ritus funeraris estaven condemnats a vagar eternament i a empaitar els vius. En restaven, tanmateix, exclosos com a càstig, els lladres de temples, els suïcidis i els delinqüents.

El culte als morts era la cerimònia més important per a la família ja que els seus progenitors eren els seus déus. Les dones de la casa n’eren les principals encarregades.

Els parents més pròxims, principalment les dones, rentaven, ungien amb oli i vestien el cadàver amb una mortalla, generalment roba de color blanc, li cenyien benes, cintes, joies i garlandes de flors fresques al cap descobert.

Próthesis o exposició, vas de Cleofrades

També en algunes èpoques li posaven una moneda a la boca, un òbol (ὀβελός), que servia per pagar al barquer Caront que transportava les ànimes per la llacuna Estígia a l’Hades. Al costat s’hi dipositava un pastís fet amb mel per enllepolir Cèrber, el gos tricèfal que custodiava l’entrada al món infernal.

Caront en un fresc de Luca Giordano en el Palau Medici-Riccardi, Florència.

Durant un dia s’exposava el finat (próthesis, en grec πρόθεσις) en el vestíbul de la casa en un llit mortuori amb els peus cap a la porta. A la porta s’indicava el dol amb una branca de xiprer i aigua lustral en un vas per purificar-se tant a l’entrada com a la sortida. Els familiars i amics retien l’últim adéu al difunt. Al seu voltant, els ploracossos amb vestits negres feien els planys fúnebres: les dones de la casa (i de vegades ploraneres llogades) es laceraven les galtes, es colpejaven el pit i el cap i entonaven cants fúnebres. També apartaven les mosques del cadàver.

Pínax d'Exèquias amb escena funerària de próthesis; Ceràmic (540-530 a. C.)

“Quan es mor algun familiar, primer de tot li posen un òbol a la boca perquè li serveixi per a pagar al barquer el pas de la llacuna…Després de rentar el cadàver, d’untar-lo amb bàlsam perfumat quan està a punt de fer mala olor, i de coronar-lo amb flors del temps, l’exposen a la vista de tothom, amortallat amb els millors vestits perquè no tingui fred ni el gos Cèrber el vegi nu.
I mentre fan tot això, no tenen aturador els plors i els gemecs de les dones, les llàgrimes de tots plegats, els cops al pit, els embulls i les esgarrapades a les galtes. De vegades, fins i tot, s’estripen la roba i es tiren pols al cap, i els qui encara viuen estan pitjor que el difunt, perquè tot sovint es rebolquen per terra i s’hi colpegen la testa.” LLUCIÀ, Sobre el dol 11-12.

L’endemà abans de l’alba, el cadàver en el mateix llit fúnebre era portat en seguici (ἐκφορά) a la necròpoli (νεκρόπολις) o cementiri als afores de la ciutat sobre les espatlles dels parents o dels esclaus o bé en un carro, tirat per cavalls o mules. Una dona amb un vas per a les libacions als déus encapçalava el seguici. En segon lloc, hi anaven els homes, seguits de les dones, i després els músics que tocaven l’oboè. Assistir a un enterrament era una de les poques ocasions en què una dona atenesa podia sortir fora de casa seva.

En el cementiri, el cos podia ser inhumat o cremat. De ser cremat en una pira, les cendres eren recollides per un fill o familiar i dipositades en una urna o en una caixa. Si el cos era inhumat, era dipositat en un sarcòfag de fang o de fusta, o bé colgat en un llit de fulles. Al costat del cadàver, es deixava un bon aixovar, armes, joguines i peces de ceràmica, com lècitos blancs amb perfums, amb la idea de seguir gaudint de la vida més enllà de la mort.

Tot seguit les dones feien libacions, vessaven líquids (vi, oli, mel i de vegades sang dels animals) sobre la terra. Damunt la tomba, recoberta per un túmul de terra, hi col·locaven un vas (un lutròfor en les tombes de les dones mortes solteres), una columna o una estela funerària, una làpida decorada amb una inscripció o epitafi, i una representació escultòrica en relleu i elements arquitectònics, com columnes, pilastres, frontons, etc. que simbolitzaven la casa o la tomba del mort.

Tombes del Ceràmic, Atenes

A la tornada del cementiri, els familiars se purificaven rentant-se tot el cos (ὰπόνιμμα) i l’endemà netejaven la casa amb aigua del mar. Celebraven un banquet fúnebre en honor del difunt. Els àpats i els sacrificis es repetien el tercer, el novè i el trentè dia després del funeral i, cada any, el dia de l’aniversari de la mort (γενέσια). Els familiars aleshores portaven a la tomba del finat ofrenes de tota mena: cintes, garlandes i flors; objectes d’ús quotidià com miralls, ventalls, armes, joguines etc; pastissos i fruites: libacions de mel, d’aigua, de llet, de vi…

També hi havia rituals públics. Eren diades considerades impures i gens aptes per a fer negocis. A Atenes, se celebrava la festa principal de tots els morts a la primavera, el tercer dia de les Antestèries (Ἀνθεστήρια), quan es creia que els esperits dels difunts tornaven al món dels vius. Aleshores per tal de deslliurar-se dels esperits invisibles que pul·lulaven arreu, mastegaven espí, untaven amb pega les juntures de les portes,… i celebraven la festa de l’olla (Χύτροι). Hermes Psicopompos, conductor de les ànimes dels morts, rebia les ofrenes. La cerimònia hydrophoria (ὐδροφορία) consistia en oferir als morts libacions d’aigua i aplacar-los. Procuraven tenir-los contents perquè creien que d’ells depenien les bones collites, una descendència fecunda, etc. Les famílies portaven ofrenes i flors als seus morts, tal com avui es fa per Tots Sants.

Una dona orna amb garlandes una tomba. Lècitos de fons blanc, ca. 420-410 aC.

Ara és la vostra!:
- Per què creieu que la dona grega tenia un pes tan important en el culte als morts i, en canvi, era menystinguda en general?
- Per què creieu que per als grecs era tan important casar-se i tenir fills?
- Quines semblances i diferències hi ha en el concepte de la vida més enllà de la mort entre els antics grecs i nosaltres?
- Quines semblances i diferències hi ha entre l’últim adéu a l’antiga Grècia i a casa nostra?
- Quines ofrenes heu fet als vostres difunts? S’assemblen a les que feien els grecs als seus?
- I nosaltres, som més grecs o romans pel que fa al culte als morts? Vid. Tot passejant entre sepulcres i els enllaços recomanats.
- Com t’imagines Hermes psicopompos?
- Busca imatges de sepultures, aixovar funerari, ceràmica amb escenes de culte als morts i comenteu-les.
- Coneixes algun epitafi grec? T’atreveixes a escriure’n un tot imitant els conservats?
November 05, 2012
Ecce pictura XII. Quae fabula est?
» ‎ El fil de les clàssiques

Reprenem el fil amb aquesta imatge corresponent a un mite ovidià de la primera part de Narracions de mites clàssics.

Quan l’hagis endevinat i localitzat l’autor, el títol de la pintura i el museu on es troba, tot seguit has de fer en uns 120 paraules una crònica periodística de l’esdeveniment per entrar en directe a les notícies d’actualitat. Bona sort!
October 30, 2012
Τί ὂνομα ὑμῖν ἐστιν;
» ‎ El fil de les clàssiques

ΧΑΙΡΕΤΕ!

N.B.: Clica el play, escolta l’àudio amb atenció, observa la creativitat dels noms en transliteració i escriu en grec clàssic tota l’audició. Passa diapositiva amb la fletxeta superior i, si cliques damunt la imatge de dalt, descobriràs el nom en alfabet llatí. T’animes ara a immortalitzar el teu nom en grec com els companys de promocions anteriors?
October 21, 2012
Descriptio personarum
» ‎ El fil de les clàssiques
Vid. sencer aquí.
1. Elige personam quae tibi placet aut non tibi placet et eam describe. Vid. Julio César a Aula de Latín i Sequere me.
2. Coneixes el tòpic literari descriptio puellae? En què consisteix? En pots posar algun exemple literari? En vols fer el teu clip?
October 20, 2012
L’Esculapi d’Empúries, una història fascinant!
» ‎ El fil de les clàssiques

Empúries és la porta d’entrada de la civilització grega a Catalunya. Els grecs van introduir, en terres catalanes, un nou concepte d’urbanisme, de cultura i de tècnica. El vi i l’oli van incidir en les formes de relació social i en les dietètiques, respectivament; les ceràmiques gregues, proveïdes d’imatges, van revolucionar la iconografia indígena; van fer conèixer també la ceràmica feta amb torn, les tècniques de navegació, nous sistemes constructius, noves idees i pensaments. Els perfums, les joies, els teixits de qualitat i els productes metal·lúrgics manufacturats van despertar en els indígenes noves necessitats materials. En pocs anys, el món indígena va canviar per adaptar-se a unes formes de vida civilitzades, nascudes a Grècia. La fundació d’Empòrion, la presència dels grecs i la irradiació de la cultura hel·lènica en terra ibèrica van allisar el camí per a un fenomen que va ser ràpid i fructífer, el de la romanització, i Empúries va ser la porta d’entrada de la civilització grecoromana a la península Ibèrica.

Aquesta escultura n’és el símbol! Ja n’hem parlat en diferents ocasions, tant en El Fil de les Clàssiques (Esculapi fet escultura; El clon d’Esculapi; 15 de març: centenari d’Empúries; Els grecs a Catalunya. Esculapi; Museu d’Arqueologia de Catalunya) com a Aracne fila i fila (Centenari d’una meravellosa troballa; El viatge d’Asclepi). És un autèntic trencaclosques! És una estàtua grega composta per diverses peces que encaixen entre elles i que dóna molts maldecaps als historiadors de l’art: Esculapi o Serapis? No està gens clar qui és exactament. El 1909, quan la van trobar a Empúries, van pensar que era el déu Esculapi, en grec Asclepi, el déu de la medicina, però això no queda clar del tot i el més probable és que sigui el déu Serapis. En tot cas, si vols conèixer aquesta història fascinant no et perdis el capítol tercer “L’Esculapi d’Empúries” dins Odissees, un programa dirigit per Enric Calpena i que ahir es va emetre al Canal 33:

Esculapi o Serapis? Si encara no ho tens tampoc clar, compara aquesta escultura trobada a Empúries amb altres representacions del déu de la medicina Esculapi, en grec Asclepi, o bé amb altres representacions del déu Serapis i justifica la teva opinió.
October 15, 2012
Una gran família lingüística: l’indoeuropeu!
» ‎ El fil de les clàssiques

Països on les llengües indoeuropees són majoritàries (verd fort)
o gaudeixen de reconeixement oficial malgrat no ser-ho (verd fluix)
o tot i no ser llengües oficials tenen una minoria de parlants (turquesa).

El grec i el llatí són llengües de la família lingüística indoeuropea. El grec és la més antiga de les llengües indoeuropees que encara es parlen avui dia: el grec modern o neohel·lènic és una llengua amb més de 3.000 anys d’història, des dels primers testimonis en l’època micènica fins a l’actualitat.

En plena vigència del positivisme, el 1816 el lingüista alemany Franz Bopp va publicar una obra en què comparava el sistema verbal del sànscrit amb el del grec, el llatí, el persa i el germànic. A finals del segle XIX, els neogramàtics van posar en evidència les correspondències morfosintàctiques i lèxiques entre la majoria de les llengües que es parlaven o de què s’han conservat restes escrites (llatí, antic eslau…). La similitud entre els mots, morfologia i sintaxi de les llengües va fer postular l’existència d’una llengua comuna i originària a la qual els estudiosos van donar el nom convencional d’indoeuropeu, ja que es va estendre per Europa i per l’Índia. Se suposa que, molt probablement, l’indoeuropeu, abans de desmembrar-se (recordeu la diàspora!) en diferents dialectes, es va parlar en el tercer mil·leni abans de Crist en algun territori de l’Europa central, des d’on es va expandir a l’est, al sud i a l’oest. D’aquesta llengua de la qual descendeixen quasi tots els idiomes parlats avui a Europa (llevat del basc, l’hongarès i el finès), al sud-oest de l’Àsia i a l’Índia, a més d’estendre’s per Amèrica, Àfrica i Oceania (a causa de l’expansió colonial europea), no se’n conserven restes escrites però podem afirmar que va existir a partir de la similitud de les llengües que en deriven, les anomenades llengües indoeuropees. La família indoeuropea actual comprèn nou grups: l’indoirànic, l’armeni, el grec, l’albanès, el bàltic, l’eslau,, el germànic, el cèltic i l’itàlic o romànic. Hi havia dos grups més, actualment extingits: el tokhari i l’anatòlic.

De les vint llengües més parlades del món, dotze són d’origen indoeuropeu i entre aquestes tres són descendents del llatí: el castellà, l’italià i el francès.

Compara aquests dos mapes i raona la resposta:

Llengües indoeuropees ca. 500 aC.

LLengües indoeuropees actuals

Do de llengües és un espai d’Oriol Munné a Catalunya Ràdio en què parla amb un especialista convidat i fan una radiografia ràpida i amena d’una de les 6.000 llengües que encara es parlen al món. En aquest UMapper hi trobareu les llengües tractades semanalment a Do de llengües i en comentari respondreu les qüestions següents: Quines llengües provenen del llatí? Quina curiositat us ha agradat més dels programes emesos sobre les llengües romàniques? Què us ha cridat més l’atenció del grec? Quina de les llengües pertanyents a la família indoeuropea us ha semblat més interessant? Quina pertany al grup indoari? Quines pertanyen al grup germànic? i al grup eslau? i al cèltic?… Què us sembla que un programa de ràdio tracti aquest tema per a tots els oients?
October 14, 2012
Un clam políglota per al Grec i la Cultura Clàssica
» ‎ El fil de les clàssiques

Schola, Magna Celebratio MMXII

“La influència de la cultura i de la civilització grega és ben evident en el món actual. Devem als grecs anar al teatre, pagar amb monedes, pensar amb lògica, la democràcia, la majoria d’edat als divuit anys, la celebració dels jocs olímpics cada quatre anys, etc. A Grècia, tenim les nostres arrels culturals: hi van néixer la filosofia, l’èpica, la lírica, el teatre, la historiografia, la novel·la, els tractats científics, l’oratòria, la crítica literària, etc., així com els estils artístics. També són grecs, els orígens de la història de la ciència: les matemàtiques d’Euclides i d’Arquimedes, l’astronomia de Ptolemeu, la medicina de Galè, el saber enciclopèdic i l’ambició filosòfica d’Aristòtil i de Plató… La petjada grega més profunda es reflecteix en el llenguatge, no menys del 30% del lèxic usual del CATALÀ és d’origen grec. La llengua grega, gràcies a les possibilitats de composició i derivació, ha influït al llarg dels segles, influeix i continuarà influint sobre les llengües modernes en la formació tant del llenguatge literari i artístic com del tecnicocientífic”. (Grec 1, Margalida Capellà)

“La influencia de la cultura y de la civilización griegas es totalmente evidente en el mundo actual. Muchos elementos de nuestra cultura se los debemos a los griegos: asistir al teatro, los juegos olímpicos, pagar con monedas, pensar con lógica, la democracia, la mayoría de edad a los dieciocho años, etc. De hecho, en Grecia tenemos nuestras raíces culturales: allí nacieron la filosofía, la oratoria, la épica, la lírica, el teatro, la historiografía, la novela, los tratados científicos, la crítica literaria, etc., así como los estilos artísticos. Los orígenes de la historia de la ciencia también son griegos: las matemáticas de Euclides y de Arquímedes, la astronomía de Ptolomeo, la medicina de Galeno, el saber enciclopédico y la ambición filosófica de Aristóteles y de Platón…Pero quizá la huella más profunda de esta influencia helena se refleja en el lenguaje, ya que no menos de un 20 % del léxico usual del CASTELLANO es de origen griego. La lengua griega, gracias a las posibilidades de composición y derivación, ha influido a lo largo de los siglos, influye y continuará influyendo sobre las lenguas modernas en la formación tanto del lenguaje literario y artístico como del tecnicocientífico”. (Griego 1, Margalida Capellà)

“Η επίδραση του ελληνικού πολιτισμού είναι παραπολύ φανερή στον σημερινό κόσμο. Χάρη στους Έλληνες πηγαίνουμε στο θέατρο, πληρόνουμε με νομίσματα, σκεφτόμαστε με λογική, έχουμε τη δημοκρατία, την ενηλικιότητα στα 18 χρόνια, τους Ολυμπιακούς αγώνες κάθε τέσσερα χρόνια, κτλ. Στην Ελλάδα έχουμε τις ρίζες μας: εκεί γεννήθηκαν η φιλοσοφία, το έπος, η λιρική ποίηση, το θέατρο, η ιστορία, το μυθιστόρημα, η επιστημονικές πραγματείες, η ρητορική, η λογοτεχνική κριτική, τα καλλιτεχνικά στυλ. Είναι και ελληνικές οι πηγές της ιστορίας της επιστήμης: τα μαθηματικά του Ευκλίδη και του Αρχιμήδη, η αστρονομία του Πτολεμαίου, η ιατρική του Γαλήνου, η εγκυκλοπαιδική γνώση και η φιλοσοφική φιλοδοξία του Αριστοτέλη και του Πλάτωνα… Κι όμως η πιο βαθιά επίδραση από τους Έλληνες βρίσκεται στη γλώσσα μας: περισσότερο απο το 30% του λεξιλόγιου των ΚΑΤΑΛΑΝΙΚΩΝ προέρχεται από τα ελληνικά. Η ελληνική γλώσσα, χάρη στις δυνατοτητές της για σύνθεση και παραγωγή λέξεων, έχει επηρεάσει κατά τη διάρκεια των αιώνων, επρεάζει και θα επηρεάζει πάνω στις μοντέρνες γλώσσες, όσον αφορά τη διαμόρφωση της λογοτεχνικής, καλλιτεχνικής, τεχνικής και επιστημονικής γλώσσας”. (μετάφραση Joan Llull Vives)

“Influenţa culturii şi civilizaţii elene este foarte evidentă în lumea actuală. Graţie grecilor mergem la teatru, plătim cu monede, gândim logic, avem democraţia, majoratul la vârsta de 18 ani, jocurile Olimpice la fiecare 4 ani. În Grecia ne avem rădăcinile: acolo s-au născut filosofia, epica, lirica, teatrul, istoriografia, romanul, tratatele ştiinţifice, oratoria, critica literară, stilurile artistice etc. Greceşti sunt şi originile istoriei ştiinţei: matematicile lui Euclides şi lui Archimedes, astronomia lui Ptolemaeus, medicina lui Galen, cunoştinţele enciclopedice şi ambiţia filosofică ale lui Aristotel şi ale lui Platon. Totuşi, cea mai adâncă influenţă de la greci se vede în limba noastră: mai mult de 30% din vocabularul limbii catalane provine din limba greacă. Limba greacă, graţie posibilităţilor ei de compunere şi derivare a cuvintelor, a influenţat de-a lungul secolelor, influenţează şi va influenţa limbile moderne, în formarea limbii literare, artistice, tehnice şi ştiinţifice.” (Traducere Joan Llull Vives)

“L’influenza della civiltà e della cultura greca è molto evidente nel mondo attuale. Grazie ai greci andiamo a teatro, usiamo monete come pagamento, pensiamo con la logica, abbiamo la democrazia, concepiamo il passaggio dalla minore alla maggiore età, esultiamo per i Giochi Olimpici ogni quattro anni, e così via.
In Grecia abbiamo le nostre radici culturali: vi è nata la filosofia, l’epica, la lirica, il dramma, la storiografia, il romanzo, i trattati scientifici, l’oratoria, la critica letteraria, le correnti artistiche etc. Ma anche nella storia dsella scienza troviamo origini greche: la matematica d’Euclide ed Archimede, l’astronomia di Tolomeo, la medicina Galeno, l’ambizione filosofica e la conoscenza enciclopedica d’Aristotele e Platone .Ma certamente l’impronta greca più profonda si riflette nella lingua: più del 30% del lessico comune catalano è d’origine greca. La lingua greca, grazie alle sue possibilità di composizione e derivazione, ha influenzato nel corso dei secoli (e continuarà a farlo) lingue moderne che influenzano a loro volta, la formazione sia della lingua letteraria e artistica come il linguaggio tecnico e scientifico.” (Traduzione Santo Marletta)

“A influencia da cultura e da civilización gregas é ben evidente no mundo actual. Debémoslles ós gregos feitos coma asistir ó teatro, pagar con moedas, pensar con lóxica, a democracia, a maioría de idade ós dezaoito anos, a celebración dos xogos olímpicos cada catro anos, etc. En Grecia temos as nosas raíces culturais: alí naceu a filosofía, a épica, a lírica, o teatro, a historiografía, a novela, os tratados científicos, a oratoria, a crítica literaria, etc., así coma os estilos artísticos. Tamén son gregas as orixes da historia da ciencia: as matemáticas de Euclides e de Arquímedes, a astronomía de Ptolomeo, a medicina de Galeno, o saber enciclopédico e a ambición filosófica de Aristóteles e de Platón… A pegada grega máis profunda reflíctese na linguaxe, non menos do 30% do léxico usual do catalán é de orixe grega. A lingua grega, grazas ás súas posibilidades de composición e derivación, influíu ó longo dos séculos, inflúe e continuará influíndo sobre as linguas modernas na formación tanto da linguaxe literaria e artística coma da tecnicocientífica”. (Tradución Adelia Troncoso)

“L’influence de la culture et de la civilisation grecque est très évidente dans le monde actuel. Nous devons aux grecs d’aller au théâtre, payer avec des monnaies, penser avec logique, la démocratie, la majorité d’âge aux dix-huit ans, la célébration des jeux olympiques tous les quatre ans, etc. Nos racines culturelles sont en Grèce: y est née la philosophie, l’oratoire, la critique littéraire, etc., ainsi que les styles artistiques. Ce sont aussi grecs, les origines de l’histoire de la science : les mathématiques d’Euclide et d’Archimède, l’astronomie de Ptolemée, la médicine de Galien, le savoir encyclopédique et l’ambition philosophique d’Aristote et de Platon… La trace grecque plus profonde se reflète dans le langage, pas moins du 30% du lexique ordinaire du FRANÇAIS provient du grec. La langue grecque, grâce aux possibilités de la composition et la dérivation, a influencé tout au long des siècles, influence et continuera à influencer les langues modernes, autant dans le langage littéraire que dans l’artistique ou le technique-scientifique”. (Traduction Teresa Devesa, Núria Valls)

“The influence of Greek culture and civilization is clearly obvious nowadays. We owe the Greeks going to the theater, paying with coins, thinking logically, democracy, legal adulthood in the eighteen years of age, the Olympic Games every four years, and so on. In Greece, we have our cultural roots: philosophy, epic, lyric, drama, historiography, the novel, the scientific treatises, oratory, literary criticism, etc., as well as artistic styles were born there. The origins of the history of science are also Greek: Euclid and Archimedes’ mathematics, Ptolemy’s astronomy, Galen’s medicine, the philosophical ambition and encyclopedic knowledge of Aristotle and Plato… The Greek deeper footprint is reflected in the language, not less than 30% of the common lexicon in CATALAN is of Greek origin. Over the centuries, the Greek language, thanks to the possibilities of composition and derivation, has influenced, influences, and will continue to influence modern languages in the formation of all three languages literary and artistic as well as the technical-scientific.” (Translation Andreu Punsola, 4t ESO, reviewed by Roser Garrofé)

“Der Einfluss der griechischen Kultur zeigt sich offenbar in der heutigen Welt. Dank der Griechen gehen wir ins Theater, bezahlen wir mit Münzen, denken wir mit Logik nach. Wir schulden auch Ihnen die Demokratie, die Volljährigkeit, die Olympischen Spiele, usw. Wir haben in Griechenland unsere kulturellen Wurzeln: Da hat die Philosophie ihr Nest sowie die Epik, die Lyrik, das Theater, die Geschichtsschreibung, der Roman, die wissenschaftlichen Abhandlungen, die Redekunst, die literarische Kritik, usw.; auch die Kunststile.
Griechisch ist auch die Wissenschaftsgeschichteherkunft: die Mathematik von Euklid und von Arkimedes, die Astronomie von Ptolemäus, die Medizin von Gale, das enzyklopädische Wissen und das philosophische Streben von Aristoteles und Platon…. Die wichtigste Spur sieht man in der Sprache. Nicht weniger als 30% der katalanischen Lexik kommt aus dem Griechischen. Die griechische Sprache, dank ihrer Wortbildungs- und ihrer Ableitungsmöglichkeiten, hat im Laufe der Jahrhunderte die Kultur beeinflusst, auch heutzutage und sie wird weiter auf die modernen Sprachen einwirken, so sehr auf die künstlerische und auf die literarische Sprache, wie auf die wissenschaftliche und technische Sprache.“ (Übersetzung Marga Caballé)

N.B.: Petita història d’una reivindicació ben justificada:

Un comentari meu al Facebook, va fer que el company de clàssiques, el capità de El vaixell d’Odisseu, Jordi Rincón, em publiqués al mur el meu comentari i que jo l’acabés publicant en castellà (perquè la xifra és molt més alta en català per raons històriques òbvies però que caldria investigar i fer-ne una recerca) i que demanés la traducció a altres llengües. D’aquí l’ajut inestimable del també company de clàssiques i de promoció, mallorquí com una servidora, l’hiperpolíglota Joan Llull Vives.

Ara ha arribat el moment de continuar i de fer més traduccions a altres llengües per tal de reivindicar uns estudis amenaçats per l’avantpojecte de la llei Wert que des d’aquí esperem que no continuï endavant i que doni a les Humanitats, a les Clàssiques, al Llatí, al Grec i a la Cultura Clàssica el lloc que es mereixen.

P.D: L’amic Joan LLull aconsegueix que en Santo Marletta, sicilià, filòleg clàssic i professor titular de grec i llatí a l’IES Son Servera de l’illa de Mallorca ens hagi fet la traducció a l’italià.

La companya Adelia Troncoso, professora de clàssiques i gran estudiosa des de fa poquet de la llengua i de la literatura catalana, de l’ IES Val do Tea (Ponteareas) ens ha fet arribar la traducció al gallec.

Teresa Devesa, professora de Grec i de Llatí, Coordinadora Pedagògica de l’institut Albéniz de Badalona, aràcnida, ens ha fet la traducció al francès amb la revisió de Núria Valls.

L’alumne de llatí de 4 de l’institut IPM, Andreu Punsola, ens ha fet la traducció a l’anglès i ha demanat ajut a la seva professora d’anglès, Roser Garrofé!

La professora d’alemany del nostre institut, Marga Caballé s’ha afegit al clam amb la traducció a l’alemany.

Petición dirigida al gobierno de España: Que se cuente con la lenguas clásicas en la LOMCE. Petició organitzada pel grup somosdeclasicas@gmail.com

Mariano Rajoy, Presidente del Gobierno: ¡Que se asegure la presencia de los Estudios Clásicos en la LOMCE! Petició de la Sociedad Española de Estudios Clásicos.
October 11, 2012
Ja llegim Αἰσώπου μύθοι!
» ‎ El fil de les clàssiques

Fa dos dies no sabíeu l’alfabet grec i ara ja llegim Isop en grec!

ΓΕΩΡΓΟΣ ΚΑΙ ΠΑΙΔΕΣ ΑΥΤΟΥ Aνὴρ γεωργὸς μέλλων τελευτᾶν καὶ βουλόμενος τοὺς αὐτοῦ παῖδας ἐμπείρους εἶναι τῆς γεωργίας μετακαλεσάμενος αὐτοὺς ἔφη· “τεκνία, ἐν μιᾷ μου τῶν ἀμπέλων θησαυρὸς ἀπόκειται”. Oἱ δὲ μετὰ τὴν αὐτοῦ τελευτὴν ὕννας τε καὶ δικέλλας λαβόντες πᾶσαν αὐτῶν τὴν γεωργίαν ὤρυξαν. Καὶ τὸν μὲν θησαυρὸν οὐχ εὗρον, ἡ δὲ ἄμπελος πολυπλασίαν τὴν φορὰν αὐτοῖς ἀπεδίδου. ὁ λόγος δηλοῖ, ὅτι κάματος θησαυρός ἐστι τοῖς ἀνθρώποις.

1. Avui escriurem la faula d’Isop, El pagès i els seus fills, en majúscules i deixarem constància en comentari que ja sabem utilitzar el teclat grec de l’ordinador!

2. Com ens imaginem Isop? Què en sabem?

3. Què ens ensenya aquesta faula? Per què aprenem a llegir grec amb ella? És l’educació un tresor?

4. Quins signes de puntuació hi ha en aquest text? Quan s’introdueixen? Amb quina finalitat?

5. Què en saps de l’accent en grec? Escriu tres mots del text que portin accent agut, tres que portin accent greu i tres que portin accent circumflex; escriu també tres mots amb esperit suau i tres amb esperit aspre. Quines paraules no porten accent? Per què?

6. Els signes ortogràfics: a internet com a l’antiga Grècia. Què n’opines?

7. La influència de la cultura i de la civilització grega és ben evident en el món actual. Devem als grecs anar al teatre, pagar amb monedes, pensar amb lògica, la democràcia, la majoria d’edat als divuit anys, la celebració dels jocs olímpics cada quatre anys, etc. A Grècia, tenim les nostres arrels culturals: hi va néixer la filosofia, l’èpica, la lírica, el teatre, la historiografia, la novel·la, els tractats científics, l’oratòria, la crítica literària, etc., així com els estils artístics. També són grecs, els orígens de la història de la ciència: les matemàtiques d’Euclides i d’Arquimedes, l’astronomia de Ptolemeu, la medicina de Galè, el saber enciclopèdic i l’ambició filosòfica d’Aristòtil i de Plató… La petjada grega més profunda, però, es reflecteix en el llenguatge, ja que no menys del 30% del lèxic usual del català és d’origen grec. La llengua grega, gràcies a les possibilitats de composició i derivació, ha influït al llarg dels segles, influeix i continuarà influint sobre les llengües modernes en la formació tant del llenguatge literari i artístic com del tecnicocientífic. Pots deduir alguna paraula catalana formada a partir d’algun mot de la faula d’Isop?

8. Per a què serveix estudiar grec?
October 04, 2012
L’alfabet grec: recapitulem
» ‎ El fil de les clàssiques

Ara que a ritme de rap o amb la cançó grega ja t’has après les lletres de l’alfabet grec, el seu nom, les majúscules i les minúscules, ara que ja les has dibuixat en línia, ha arribat el moment d’escriure en grec als blocs i al Moodle. Et recomano l’apunt al nostre bloc Tutorials per blocar bé i un canvi de teclat. A veure si te l’actives ja. És molt fàcil!

Vols saber com és l’alfabet grec en Braille? En Víctor Sánchez, alumne de Grec 1, ens l’ha escrit així:

Recapitulem, doncs:

I moltes paraules han estat [...] gregues primer, llatines després, franceses o alemanyes més tard, i angleses finalment, patint un cert canvi de sentit i d’ús als llavis de cada nació, però conservant un profund significat vital, que tots els bons escriptors senten en utilitzar-les encara avui dia. Si no sabeu l’alfabet grec, apreneu-lo; joves o vells, noies o nois; sigueu qui sigueu, si voleu llegir seriosament, apreneu el vostre alfabet.

JOHN RUSKIN, Dels tresors dels reis, 1865

1. Per què creus que cal aprendre l’alfabet grec? Quina modificació cabdal van portar a terme els grecs, que van fer del seu alfabet el més útil i fàcil d’aprendre?

2. Quina és la petjada de l’alfabet grec en altres alfabets? Vid. De l’alfabet grec, els alfabets europeus i Alfabets, per triar i remenar!

3. És l’alfabet el major i més útil invent de tots els temps? Per què l’alfabet ha contribuït enormement al desenvolupament de la nostra civilització?

4. És Palamedes l’inventor de l’alfabet?

Sols jo he trobat les regles per remeiar l’oblit, en inventar les consonants, les vocals i les síl·labes, i en ensenyar als homes l’ús de les lletres de manera que qui es troba absent sap perfectament tot el que s’esdevé més enllà de la plana marina, a casa seva, i el pare moribund diu per escrit als fills la part d’herència, i l’hereu se n’assabenta. Els mals que fan caure en discòrdia els homes, una tauleta els sufoca i no permet que es diguin mentides.

EURÍPIDES, Palamedes, fr. 578

5. Per què i quan sorgeixen les lletres minúscules gregues? Pots escriure en unes cinc o sis línies el que saps ara sobre l’origen i l’evolució de l’alfabet (l’esquema de la pàg. 16 de Grec 1, ed. Teide et pot donar un bon cap de mà).

6. Com ho veieu? L’encertarem enguany?

7. Les lletres de l’alfabet grec tenen empremta en el vocabulari tecnicocientífic i humanístic català? Justifica la resposta i exemplifiqueu amb exemples (Vid. Grec 1, Teide pàgs. 26-28 i Aracne fila i fila)

8.. Α i Ω per què són segons l’Apocalipsi, el símbol de Jesucrist com a principi i fi de la creació?

9. Ja pateixes d’alfabetomania i veus lletres gregues arreu? Si trobes establiments amb noms de lletra grega, no t’oblidis d’incloure’s en aquest Google Maps d’establiments amb referents clàssics. La publicitat no para d’utilitzar-les i les marques comercials tampoc, especialment agraden al sector de l’automòbil.

10. Per acabar, Alfabet i humor? Què n’opines? Música i alfabet? Podrem ampliar L’empremta d’Orfeu?
October 01, 2012
Dia europeu de les llengües a l’institut Premià
» ‎ El fil de les clàssiques

Dia 26 de setembre els alumnes de llatí i de grec de l’institut Premià de Mar varen celebrar l’onzè Dia Europeu de les Llengües. El curs passat va ser una activitat de tot el centre, com podeu veure en aquest vídeo; però enguany, els alumnes de quart de Llatí han participat amb els dies de la setmana en diferents llengües per tal de demostrar que el llatí és el pal de paller de les llengües d’Europa.

Els alumnes de grec de primer, tot començant a llegir i a escriure en grec, hi han participat amb un mot grec i la seva pervivència lèxica per tal de demostrar que el grec perviu en llengües romàniques i no romàniques sobretot en la creació de neologismes.

Si us heu perdut el mural, aquí en teniu un tastet:

Apreneu llengües! De ben segur saber llatí i grec us serà d’un gran ajut!
September 27, 2012
Feliciter, Chiron!
» ‎ El fil de les clàssiques

Sis anys! Chiron ja té sis anys! Gràcies al president de Chiron, Carlos Cabanillas, i als companys i companyes chironianes, ja no recordo com eren les meves classes abans de Chiron! ni què faria ara sense el suport dels chironians!

Si encara no coneixes Chiron, has de saber que hi trobaràs tot el que necessites per a les classes de grec, de llatí i de cultura clàssica. Chiron no sols som els membres, Chiron som tots.

Aquest curs, malgrat tot, Chiron vol començar amb empenta, animant al treball en equip i oferint espais de col·laboració.

La lectura col·laborativa de l’Eneida i l’Odissea continua. Us hi animeu? Mireu els vídeos de la lectura col·laborativa de L’Odissea i els de L’Eneida?

“Sentint la meva pell clàssica” és una nova proposta. Es tracta de reunir-hi fotografies en què apareguem tocant alguna cosa “clàssica”. Les imatges es recullen en un grup de Flickr. A veure si ho reconeixeu i us animeu a participar?

Chiron també proposa, entre d’altres, un certamen d’expressió artística per a estudiants d’ESO i Batxillerat. Es tracta que els alumnes recreeu algun monument del món clàssic: la recreació pot ser un dibuix, un relat, una poesia, un vídeo … Els treballs s’han de remetre al correu de Chiron, i els guanyadors seran publicats.

Dibuix fet per Georgina Tur

Dibuix fet per Georgina Tur

Per molts anys Chiron! Per molts anys llengües clàssiques!
September 23, 2012
El llatí i el nom dels núvols: Nubes II pars
» ‎ El fil de les clàssiques

Amb el cel ennuvolat de l’incipient tardor, avui he pensat que era un bon moment per fer pública la segona part dels núvols i el llatí. Potius sero quam numquam.
September 19, 2012
“Docendo discimus: Aprenem ensenyant”
» ‎ El fil de les clàssiques
September 18, 2012
Vinalia Rustica a la cella vinaria
» ‎ El fil de les clàssiques

Malgrat les retallades, els municipis d’Alella, el Masnou i Teià no s’han resignat a perdre el centre d’acollida turística (CAT) situat a l’antic celler romà de Vallmora. El CAT de Teià –obert des del 2009 com a centre pilot d’aquestes característiques– està dedicat a la romanització i al món del vi des de l’època romana fins a l’actual DO Alella.

El Fil de les Clàssiques no es va voler perdre la inauguració del CAT Teià ni la primera festa de les Vinalia Rustica ( aquí i a Aracne fila i fila), ni la presentació del llibre d’Andreu Bosch i d’Isabel Rodà de Llanzà, Epictet, esclau de Luci Pedani Clement. Aquest cap de setmana, els dies 15 i 16 de setembre, tampoc hem passat per alt la festa de les Vinalia Rustica, que coincidia en època romana amb l’inici de la verema. A més de les Vinalia Rustica, els romans, en honor del vi, celebraven les Vinalia Priora, el 23 d’abril, les Meditrinalia, l’11 d’octubre, les Saturnalia i les Bacanalia.

En la visita teatralitzada, l’esclau Epictet, molt treballador i responsable, ens explica en les restes del celler romà de Teià com els nostres avantpassats els romans elaboraven el vi laietà en el segle II. Com sabem què es deia Epictet i que va viure en el segle segon? L’any 2005 en el decurs d’unes excavacions arqueològiques al jaciment del veral de Vallmora es va trobar un signaculum, un segell de plom amb una inscripció que deia Epitecti L.P. Clementis “D’Epictet, [esclau de] Luci Pedani Clement”. Coneixem, doncs, el nom del propietari del celler, un tal Luci Pedani Clement, i el nom de l’esclau que regentava el taller. A més es pot datar per un sesterci trobat amb el bust de l’emperador Trajà.

Dissabte el vespre es va reviure a la llum de les espelmes el ritual que durant les Vinalia Rustica es feia en honor a Júpiter. Es pregava pel raïm que madurava als ceps i la ceriomònia era oficiada pel Flamen Dialis, el gran sacerdot de Júpiter, que davant de l’altar espremia els gotims amb les mans i li ofrenava el suc. Tot seguit els assistens varen poder experimentar com eren els banquets romans, amb algunes receptes de l’època, en un sopar a la fresca que es preparà als jardins del CAT. I per conèixer una mica més els productes del Maresme, varen poder fer un maridatge de vins de la DO Alella amb els formatges artesans de Can Pujol, de Vilassar de Dalt. Els més petits diumenge al matí varen poder trepitjar raïm i aromatitzar el vi, acompanyats de tota la família, tal com podeu veure en aquest reportatge del taller infantil Què bevien els romans?:

Tot i els reajustaments, cal valorar molt positivament que el CAT continuï obert i que s’hagi pogut celebrar aquest cap de setmana la festa de les Vinalia Rustica amb activitats que combinen passat i present a través de la història i la gastronomia i dinamitzar així el jaciment romà i alhora potenciar els vins i formatges de la contrada.
September 17, 2012

Alphabetum Latinum

» ‎ El fil de les clàssiques

El nostre alfabet, com el de la majoria de llengües que coneixem, és l’alfabet llatí que prové de l’alfabet grec occidental, que alhora és una adaptació de l’alfabet fenici.

L’alfabet llatí de l’època clàssica consta de vint-i-tres lletres:

Majúscules

Minúscules

Pronúncia en llatí clàssic

Nom

k (ka, ke, ki, ko, ku)

g (ga, gue, gui, go, gu)

muda o h aspirada

u francesa o ü alemanya

zeta

Observacions:

ll es pronuncien com dues eles

u després de g i q es pronuncia sempre

Dígrafs:
ch	k
ph	p ( se sol pronunciar f)
th	t

Després de visualitzar i d’escoltar amb molta atenció el vídeo, respon:

1. En llatí totes les lletres es pronuncien com en català. Quines diferències hi has trobat, però?

2. Si has escoltat amb atenció, t’has adonat que alguna lletra no es pronuncia en el vídeo seguint les indicacions de la taula? Quina? Com l’hem de pronunciar nosaltres?

3. Quines lletres del nostre alfabet has trobat a faltar? Quina explicació pots donar?

4. El llatí té accents gràfics? Té paraules agudes? Com podem saber la síl·laba tònica dels mots? (vid. Molinarium)

5. Com es pronuncien els diftongs eu, au i oe?

6. També has pogut observar que ens donen l’enunciat dels mots, en nominatiu i en genitiu. Posa’n algun exemple i especifica el cas nominatiu i tot seguit el genitiu amb totes les lletres.

7. Si els mots varien segons la funció sintàctica, en quin cas surten els mots en el vídeo si tots fan la funció sintàctica de subjecte?

8. Si ja has fet llatí, sabràs quins mots pertanyen a la 1a, 2a, 3a, 4a o 5a. Els pots classificar tenint en compte el seu genitiu?

Si fas grec, podràs dir-nos també:

Quines lletres majúscules de l’alfabet llatí coincideixen amb les lletres majúscules de l’alfabet grec? (Utilitza tanmateix el teclat grec de l’ordinador per escriure-les i entre parèntesi posa la minúscula i el nom de la lletra grega).

Per saber-ne més:

Observa l’evolució de l’alfabet llatí i comenta-la.

September 13, 2012
Χαίρετε, ὦ μαθηταί! Salvete omnes!
» ‎ El fil de les clàssiques

Comencem un nou escolar per a alguns l’últim al nostre institut, per a altres encara us queda camí per recórrer però per a totes i tots us desitjo que aquest sigui un curs inoblidable, molt millor que l’anterior i va ser fantàstic, però tot és millorable!

A l’aula de Clàssiques de l’institut Premià de Mar no hi haurà grans canvis, tret de l’anar fent anys i el bloc dels alumnes obert a la col·laboració d’altres centres i entusiastes del món clàssic, Aracne fila i fila, en fa ja quatre i de tu dependrà que l’aranyeta continuï filant i fent ben grossa aquesta teranyina clàssica!

Sigui com sigui i malgrat les retallades, continuarem amb l’experiència TAC , reconeguda pel Departament d’Ensenyament, tot i que treballarem en un nou espai de l’aula virtual el nostre Moodle Fil. Tot continua igual, les il·lusions també. Enguany, després del parèntesi del curs passat, torno a impartir classes de segon de batxillerat de Grec i de Llatí. Des del primer dia us informo dels canvis, quan tinguem la reunió amb els sotscoordinadors o quan tota aquesta informació aparegui en el document sobre concreció del currículum que es publicarà aviat en la web del Departament d’Economia i Coneixement , ja acabarem d’agafar bé el fil i perfilar el que calgui. Ara per ara, alumnes de segon de llatí, preneu nota:

Les lectures obligatòries de la matèria de Llatí de segon de batxillerat (PAU 2013) seran l’Ars amandi d’Ovidi (obra sencera), i L’Eneida de Virgili, d’acord amb la selecció següent:

• Cant a la musa i pròleg (1, 1-33).
• Júpiter prediu a Venus la glòria dels troians (1, 223-304).
• Banquet de Dido i relat de la història del cavall de fusta. (1, 723 – 2, 249).
• Anquises interpreta l’aparició d’un cometa com el senyal diví que els troians han d’abandonar la ciutat (2, 692-804).
• Els troians troben Aquemènides a Sicília. Polifem i els Ciclops (3, 588-681).
• Mercuri ordena Eneas que abandoni Cartago. Dido descobreix les intencions d’Eneas. Diàleg (4, 219-392).
• Suïcidi de Dido (4, 630-705).
• Oracle de la Sibil·la. Eneas li sol·licita baixar a l’Infern (6, 42-148).
• Entrada al Tàrtar. Caront (6, 295-330). El gos Cèrber (6, 417-425).
• El camp dels Plors. Trobada amb Dido (6, 440-476).
• La posteritat. August (6, 788-807). Missió dels romans (6, 847 – 853). Marcel (6, 863 – 886).
• Història de Nis i Euríal (9, 176 – 502).
• Mort de Pal·lant (10, 362 – 509).
• Escena final del combat entre Turn i Eneas (12, 887- 952).

Sort que a primer de batxillerat us vàreu llegir A la recerca d’una pàtria i així podreu integrar cadascun dels episodis escollits en la trama general.

Quant a la producció literària d’Ovidi serà convenient insistir en el seu caràcter elegíac, aprofitant la lectura de l’Ars, sense descurar òbviament la importància singular de les Metamorfosis com a poema epicodidàctic. Recordeu que a primer també vàreu llegir-ne l’adaptació Narracions de mites clàssics.

Juli Cèsar també us adverteix del nou llistat de llatismes PAU 2013! Cliqueu a sobre!

Carpe diem! Molt bon curs a tothom! Bonam fortunam habeatis! ΑΓΑΘΗΙ ΤΥΧΗΙ!
June 23, 2012
Experiència TAC a l’aula de Clàssiques
» ‎ El fil de les clàssiques

El Departament d’Ensenyament acaba de publicar la nostra experiència TAC, El Fil de les Clàssiques, i amb aquests mots ha felicitat l’institut Premià de Mar:

“Hem publicat l’experiència del vostre centre El Fil de les Clàssiques.
Us felicitem la tasca que feu amb l’alumnat del vostre centre i que dóna exemple a la resta de centres educatius.

Si us plau, feu extensiva la felicitació a la Margalida Capellà.”

Felicitació que jo faig ben extensiva a tots vosaltres, filadors i filadores, aràcnids i aràcnides… MOLTÍSSIMES GRÀCIES per fer-me cas, sense vosaltres res hagués estat possible!

Al setembre continuarem. Descanseu, preneu forces i gaudiu de l’estiu!
June 20, 2012
Juguem com els nens romans
» ‎ El fil de les clàssiques

Els alumnes de set a nou anys de l’escola Mar Nova de Premià de Mar ens varen demanar ajut per acabar d’enllestir el seu projecte “Els romans”. Els alumnes de primer de batxillerat de llatí varen jugar amb ells com els nens romans a l’institut Premià dia 15 de maig, tot posant en pràctica el dossier de Juguem com jugaven els nens i les nenes de Tàrraco del Camp d’aprenentatge de Tarragona. Jutgeu vosaltres mateixos, però crec que l’experiència ha estat fantàstica, tant per als meus alumnes de llatí com per als alumnes de primària:

Moltes gràcies Albert Barnils per proposar-me de fer aquesta activitat de pràctica compartida, primària-batxillerat! Molt bon estiu!
June 18, 2012
Les clàssiques són imparables!
» ‎ El fil de les clàssiques

Enguany he tingut el privilegi de ser membre del jurat dels premis Edublogs 2012 en la seva sisena edició. En teniu la mostra en la diapositiva 32.

Quin gran equip! Quina feinada! S’hi han presentat més de mil vuit-cents blogs, la majoria d’una qualitat espectacular d’aquí que ha estat una obra titànica avaluar-los i arribar a triar tres o quatre premiats, mereixedors de les baldufes, en cada categoria. La tasca de jurat ha estat molt enriquidora, tothom s’ha implicat moltíssim i fins i tot en molts moments s’ha utilitzat en el fòrum de discussió el llatí! Qui ho diria!

Hi ha hagut molts blocs de Clàssiques, tots d’una gran qualitat i alguns com L’ombra d’un somni han arribat a aixecar baldufa d’or, seguint la tradició de Clàssics a la Romana i d’Aracne fila i fila, en la categoria d’alumnes de batxillerat. Cataclàs, que vaig veure néixer en un curs que vàrem impartir els companys de l’ICE UAB, ens ha alegrat amb la baldufa de bronze. Val a esmentar que la companya Victòria Bescós també va triomfar amb la baldufa de plata en la categoria d’alumnes de secundària amb un blog d’informàtica.

Txell, Laura, Laura i Victòria

Com deia una companya de jurat, Yolanda Roset, que les baldufes continuïn ballant!

Moltes gràcies a l’organització d’Espiral, i especialment a Joan Padrós per la paciència i amabilitat amb què ens ha tractat a tots plegats i a Juanmi Muñoz per fer possible que aquests premis continuïn creixent un any més.

Chiron també acaba de ser guardonat per la Sociedad Española de Estudios Clásicos i, com a membre, no vull acabar sense donar-ne les gràcies a la SEEC. Crisi? Quina crisi?

Ara sí que us desitjo a tots i a totes un molt bon estiu!
June 07, 2012
El primer final de curs del Premià!
» ‎ El fil de les clàssiques

Tot comença i tot s’acaba. Encara queden exàmens i projectes de recerca, també recuperacions; però avui, amb l’acabament de les classes, comencem el degoteig d’anar tancant una etapa: el primer final de curs de la primera generació de l’institut Premià de Mar. Tot plegat una mica estrany això de la fusió, tot és igual i diferent alhora! Les classes de llatí i de grec afortunadament no han experimentat cap canvi i fins i tot les hem acabat fent a la mateixa aula de sempre del Cristòfol Ferrer, tret les del dijous a la tarda al Serra; enguany per primera vegada en la meva carrera docent no faig segon de batxillerat, ni de llatí, ni de grec; m’he estrenat amb primer d’ESO i he fet dos cops quart d’ESO (optativa 1 i optativa 2)! Tots els cursos són digitalment parlant nous. No hi ha comiat de cap generació digital com el curs passat; però em plau començar amb bon peu i vull que aquest curs amb tots els problemes de la fusió, de les retallades, … passi als meus annals perquè sou únics, com totes les promocions, però sou encara més especials: sou la primera generació de l’institut Premià. A més, tot i les meves temences, hem continuat amb tot el nostre projecte digital de clàssiques.

És increïble tot el que hem arribat a fer! El qualificador Moodle dels diferents cursos aquests dies treu fum! Sigui quin sigui el resultat final, crec que moltes de les vivències que hem passat junts al llarg d’aquest any fan que siguin mereixedors d’atrapar-les del nostre oblit. Alguns de vosaltres també marxeu a un altre centre, a fer un cicle formatiu de grau mitjà, altres continuareu al centre, però fareu el batxillerat científic o tecnològic, uns quants continuarem aprenent junts a primer o a segon de batxillerat humanístic i en acabar també tindreu el vostre comiat. Tots vosaltres m’heu ensenyat moltes coses cada dia i una part de mi, crec, que també ha fet empremta amb vosaltres per tant per tots aquests meravellosos moments que hem passat aprenent dels grecs i dels romans no sols a classe sinó sobretot al pati o fora, a la tarda o en cap de setmana, aquí teniu un gran agraïment però un petit regal: aquest vídeo amb els millors moments.

Passeu un molt bon estiu. Aprofiteu el moment: Carpe diem!
Latine theatrum egimus II: Pyramus et Thisbe
» ‎ El fil de les clàssiques

Això passa per obrir el bagul dels records. Una vegada hem recuperat de l’oblit part de Fabula belli Troiani han vingut les reivindicacions de Pyramus et Thisbe.

A qui heu reconegut? Aquesta és tota ella en llatí, però sabríeu dir com acaba? Coneixeu el mite de Píram i Tisbe? Quin dramaturg s’hi va ben inspirar? Què tenim publicat sobre aquesta narració als nostres blogs?
June 05, 2012
Latine theatrum egimus: Fabula belli Troiani
» ‎ El fil de les clàssiques

Recordeu Fabula belli troiani? La vàrem fer a classe de llatí de quart com Statuae a la biblioteca. No hi vàrem convidar ningú i vàrem abaixar persianes, potser ara ja és hora d’apujar-les. Crec que paga la pena saber la història del Judici de Paris, preàmbul de la guerra deTroia!

Això no pot acabar mai bé! Menelau amb el seu germà Agamèmnon fan una expedició armada cap a Troia. Cal recuperar Hèlena. La guerra però durarà deu anys. Molta gent mor i no hi ha manera de recuperar Hèlena. Finalment Ulisses té una idea genial: fan veure que se’n tornen a casa i deixen un regal. El cavall, però és ple de guerrers grecs. Timeo danaos dona ferentes! El pobre Laocoont ja ho deia: DOLUS! però els troians DONUM! fins que unes serps el van devorar amb els seus fills. Pobres!

Troia és incendiada i només se salva un grup de troians. Sabeu per què? Doncs perquè Eneas era fill de Venus i havia de fundar una nova pàtria. En cas contrari, nosaltres no podríem estudiar llatí i què seria del món si no haguessin existit els romans. Bé, deixo que vosaltres mateixos comenteu el vídeo i contesteu les preguntes següents:

Quins personatges heu reconegut? Quin no té text? En quins escenaris passa l’acció? Quines frases en llatí diuen i què signifiquen?…

Què vol dir el títol de l’apunt: Latine theatrum egimus? Podríeu ndevinar quin curs va ser?
June 03, 2012
Els nostres papirs a la VIII Magna Celebratio
» ‎ El fil de les clàssiques

Les nostres plantes de papir (Cyperus papyrus) no són del Nil. Són papirs nascuts, crescuts i tallats a l’institut Premià de Mar. El professor d’educació física del centre, en Ramon Pradas, ens els ha regat fins i tot durant les vacances i ens els ha preservat de les fortes gelades del passat hivern. Ni el mateix Josefet Fuentes, professor de clàssiques de l’institut Can Mas de Ripollet, expert en tallers experimentals de papir, creia que aconseguiríem uns papirs de tija tan robusta i d’un verd tan obscur, per tallar-los a la VIII Magna Celebratio, aixafar les làmines de la tija amb un martell, fer-ne tirades entrecreuades, horitzontals i verticals, premsar-los per deixar anar la saba i deixar-los llestos per escriure amb calamus després de polir-los una mica. A la Magna Celebratio,el taller va tenir molt èxit entre els i les aràcnides i el públic visitant. Vàrem regalar les flors que posades cap per avall en aigua treuen tiges i d’aquí sorgeix una nova planta de papir. A molts instituts i escoles, ja han començat a plantar-los i a regalar-los per fer paper (precisament el seu nom prové del llatí papyrus i aquest del grec πάπυρος) de papir, fins i tot la Teresa Devesa de l’Albéniz s’ha apuntat a aquesta papiromania i la seva flor ja ha tret tiges.

N.B.: Tot el meu agraïment i més a Ramon Pradas i a Josefet Fuentes sense ells no haguéssim aconseguit fer realitat l’experiment de fer papir. Si nosaltres ho hem aconseguit, vosaltres també. Esperem la vostra opinió i els resultats dels vostres tallers experimentals amb planta de papir sembrada, si pot ser, al mateix centre. Ja veieu que és possible!
June 02, 2012
Pompeia, el final
» ‎ El fil de les clàssiques

El curs s’acaba i, com cada any, Pompeia en serà la guinda. Afortunadament enguany no només ho podrem fer amb tots els apunts que tenim ja publicats a El Fil de les Clàssiques i a Aracne fila i fila sinó també amb el docudrama de la BBC, L’últim dia de Pompeia, que ens ajudarà a inspirar-nos per enllestir la tasca del Fil Moodle: Epístula a un habitant de Pompeia.

vid. Els misteris de Pompeia.
May 29, 2012
Can Ferrerons vist pels arqueòlegs
» ‎ El fil de les clàssiques

En agraïment als arqueòlegs que ho han fet possible: Marta Prevosti, Isabel Rodà, Ramon Coll i Josep Font:
May 28, 2012
Un tap de suro romà no perd les seves propietats!
» ‎ El fil de les clàssiques

És increïble! Nosaltres, quan vàrem visitar en la nostra sortida a Girona el 2010 el CASC (Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya) vàrem veure el tap de suro i ja ens va semblar increïble que es conservés!

Aquests dies és notícia ja que el Museu d’Arqueologia de Catalunya a Empúries juntament amb l’Institut Català del Suro ha presentat l’estudi que demostra que el suro del coll d’una àmfora romana de fa dos mil anys, trobat en el fons marí entre les restes d’un vaixell enfonsat a prop del Port de la Selva entre els anys 10 aC i 10 dC, encara conserva la seva durabilitat i resistència. El tap de suro romà ha mantingut els seus components principals, els mateixos que donen al suro les seves propietats de tapar de forma perfecta, amb les propietats que el fan elàstic i compressible fins a adaptar-se al coll d’una ampolla.

En conclusió, els romans ja van demostrar la idoneïtat de la utilització dels taps de suro per a conservar el líquid que transportaven en les àmfores vinàries, i dos mil·lennis després segueix essent el material per excel·lència a l’hora de preservar vins i caves i alhora contribueix a mitigar el canvi climàtic.

Podeu veure la notícia al Telenotícies Comarques del 23 de maig de 2012:

Sobre les propietats del suro (TN Comarques… per Classiques_Motion
May 27, 2012
L’ARA parla de nosaltres: Facebook a classe!
» ‎ El fil de les clàssiques

En aquest article de dissabte, el diari Ara es fa ressò d’algunes de les metodologies en xarxa que s’utilitzen a l’Institut Premià i de l’ús del Facebook.
Diari Ara dissabte 26/05
De l’article de Vicenç Moliné, m’agradaria reproduir aquí, per després saber-ne la vostra opinió, el següent:

La idea de fugir de la pissarra i de la rutina els agrada i arriben als ordinadors animats. A l’entrada els espera el professor, Bernat Ancochea, que també és el director del centre… els apressa a seure i posar en marxa els ordinadors…

Els alumnes, però, no tenen tot el cap posat en les matemàtiques. Abans que la pàgina de Sangakoo, en molts ordinadors hi ha aparegut una altra pàgina web: Facebook… El Bernat ho sap i passeja buscant els que no paren atenció a Sangakoo. “El Facebook és un problema i vam intentar bloquejar-lo, però és impossible. Sempre troben algun truc per obrir-lo”, es lamenta… “no tenen interioritzat l’ordinador com una eina per aprendre”.

Noves perspectives

Pere Marqués és professor de tecnologia educativa de la Universitat Autònoma de Barcelona i comparteix aquest punt de vista. Per ell, la feina d’un professor és obrir noves perspectives als alumnes, i fer que vegin un ordinador com una eina per aprendre també és part d’aquesta feina… (vid. Facebook també serveix)

Els alumnes tenen la seva pròpia perspectiva… “Quan estigui estudiant per a un examen i no entengui un problema, el podré posar a Sangakoo i un company de classe em podrà ajudar”. Tot i això, reconeix que per a això ja té Facebook, on la classe hi té un grup. El professor també en reconeix alguns avantatges, però també perills, com l’augment de les distraccions.

En canvi, Margalida Capellà, que imparteix llengües clàssiques als alumnes de batxillerat humanístic, no els prohibeix entrar al Facebook. De fet, part de l’assignatura s’articula al voltant seu. Per ella, estudiar les llengües clàssiques també és estudiar tot el que les envoltava i demana als alumnes que comparteixin tot el que trobin per internet relacionat amb l’antiga Roma i la Grècia clàssica. La professora explica que no li agradava gaire però que s’ha adonat que “és una eina més pròxima, ja que sempre hi estan connectats”. “Crec que té una part útil i s’ha de saber aprofitar abans que recórrer a la prohibició”.

Hi ha lloc per al Facebook a l’aula? Encara hem d’aprendre a veure l’ordinador, les xarxes socials com a eines per aprendre? Com podem centrar-nos i no distreure’ns? Com treure el màxim profit de les noves tecnologies i de les xarxes socials i no caure en la distracció per infotoxicació o xafarderia? Com podem controlar la tafaneria que no ens porta enlloc i ser un furoners dels bits per crear coneixement? S’ha de bloquejar el Facebook a l’institut?…

Per a mi és molt senzill i es redueix a ganes d’aprendre, tenir interès per a ser competent en el segle XXI i tenir autocontrol per fer el que toca, com toca i quan toca.

Ja ho varen dir els grecs: ΜHΔEΝ ΑΓΑΝ!
May 25, 2012
1r Premi Hèracles 2012! Feliciter, Rubén!
» ‎ El fil de les clàssiques

Rubén Florencio prenent mides a Can Ferrerons

L’alumne de segon de batxillerat Rubén Florencio Alcántara acaba de ser guardonat amb el primer premi Hèracles per la secció catalana de la SEEC a propòsit del seu treball de recerca Can Ferrerons: un jaciment romà excepcional a Premià de Mar. Aviat, a més de veure la Presentació a l’institut Premià de Mar, podreu llegir el seu treball i veure les gravacions de les seves converses amb els arqueòlegs de Can Ferrerons.
FELICITER, Rubén Florencio! vid. Somnis i reportatge fotogràfic a la pàgina de la secció catalana de la SEEC!

Premi Hèracles 2012
May 16, 2012
Les TAC al centre i a l’aula de Clàssiques
» ‎ El fil de les clàssiques
Veure la presentació en gran

Les TAC al centre i a l’aula. Sessions d’intercanvi.
2a sessió, adreçada al professorat de llengües:
- Dinamitzem la lectura mitjançant els blocs. Utilització d’Audacity i Voki a la classe de llengua.(Maribel Vidal INS de Teià).
- El Fil de les Clàssiques: Moodle, blocs i xarxes socials. (Margalida Capellà INS Premià de Mar).
Lloc: CRP d’Alella Carrer la Vinya 47-51 Esc La Serreta.

Què són les TAC? Quina diferència hi ha entre les TIC i les TAC?… Són preguntes que em vénen al cap just abans d’acceptar la invitació d’aquesta tarda al CRP d’Alella destinada a professors de llengües, no només de clàssiques, a més demà és el dia d’Internet i des de fa anys ja no concebo les meves classes sense la xarxa i és un dia en què reflexionem a classe sobre aprendre a aprendre amb Internet a l’aula.

Podríem dir que les TAC (Tecnologies d’Aprenentatge i Coneixement) són les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) al centre i a l’aula. Les tecnologies no només ens faciliten la vida a l’aula sinó que suposen una millora en els diferents processos d’ensenyament–aprenentatge, d’avaluació i d’organització, mitjançant noves metodologies i continguts que aprofiten els recursos d’Internet per a l’aprenentatge i la generació compartida de coneixement, la competència digital de l’alumnat, la integració curricular, la inclusió digital, la innovació metodològica,… Els alumnes són nadius digitals. Ja naveguen sols, ja utilitzen les TIC però que cal educar-los per saber quina informació han de buscar, on buscar-la i com gestionar-la per crear coneixement i ser respectuosos amb els drets d’autor i així aplicar les TIC a l’aula (TAC). El pla TAC de centre ha de proporcionar els instruments i les competències per aprendre a aprendre en un context digital, mitjançant noves metodologies i continguts que aprofitin els recursos d’Internet per a l’aprenentatge i la generació compartida de coneixement. D’aquesta manera, les TAC guien l’aprenentatge més autònom i personalitzat de l’alumnat, adaptant-lo als temps que ens ha tocat viure amb la finalitat de preparar-lo per a la vida i el món laboral.
May 10, 2012
Nomofòbia, la patiu?
» ‎ El fil de les clàssiques

M’encanten les etimologies, com bé sabeu; en canvi, fins fa poc no he descobert per haver-lo llegit als diaris o sentir-lo a la ràdio i a la televisió un mot nou: nomofòbia. Sabeu què significa i quin és el significat i origen dels seus ètims. De no ser un híbrid, com seria amb els dos ètims en grec?

És una fòbia nova però ben estesa i malauradament cada dia la pateix més gent. En coneixeu els símptomes? La patiu vosaltres? Vigileu, doncs!
May 09, 2012
A PARAULA’m: “Pèlag”
» ‎ El fil de les clàssiques

És per Ulisses el savi, que el cor a mi se m’esderna,

pobre! que lluny dels seus pateix afanys en una illa

a banda i a banda banyada, on és el llombrígol del pèlag,

una illa tota d’arbredes, i hi té l’estatge una dea,

filla d’aquell Atlant maliciós, que de tota

mar coneix les fondàries…

Homer, Odissea I 50 (trad. Carles Riba)

En l’Any de la Paraula Viva per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, ens adherim a la crida de Víctor Pàmies aPARAULA’m amb pèlag. Vaig descobrir aquest mot en català quan vaig llegir per primera volta l’Odissea d’Homer en la versió de Carles Riba; però aleshores no sabia que el mot provenia del llatí pelagus ‘alta mar, mar obert; aigües fondes’, alhora del grec πέλαγος. Ni m’havia aturat a pensar que el trobem a arxipèlag, palaia “peix semblant al llenguado”, penagal “mena de peix” i pelàgic “d’alta mar”. Tampoc sabia que pèlag “mar” pot ser sobretot a la comarca de l’Anoia, sinònim de toll, més concretament, en el sentit de “gorg”, un punt d’un riu en què el llit és més profund i l’aigua s’hi estanca. El trobem en topònims com el barranc dels Pèlags del Montsant, l’espai protegit dit els Pèlags de Vilobí del Penedès i el Pèlag de les Bruixes de la riera de Sant Quintí de Mediona.

Espero no haver despertat en vosaltres un pèlag de dubtes i, en canvi, el desig d’apadrinar avui a la catosfera un pèlag de mots!
May 05, 2012
El llegat de Sísif
» ‎ El fil de les clàssiques

Sísif, en grec Σίσυφος, era un rei llegendari de Corint, fill d’Èol. És un personatge cèlebre per la seva astúcia i per la manca d’escrúpols. És famós pel terrible càstig que li va imposar Zeus per haver revelat que ell mateix havia raptat Egina, la filla d’Asop. Zeus el va fulminar i el va enviar als Inferns, on el condemnà a empènyer eternament fins al cim un enorme roc que davallava dalt d’un pendent. Quan la roca arribava a terra, Sísif l’havia de tornar a pujar fins al cim.

Sísif vaig veure també, que sofria intenses tortures
per traginar un penyal enorme a força de braços.
Prou s’hi emperpalava amb les mans i els peus, per empènyer
costa amunt el penyal; però sempre que estava per fer-li
ja tramuntar el crestall, l’hi tirava enrera una força,
i rodolava al pla, la roca sense vergonya;
i ell aleshores de nou empenyia, tesant-se, amb els membres
tots amarats de suor i la pols nimbant-li la testa.

Homer, Odissea XI 593-600 (trad. Carles Riba)

…tu, Sísif, agafes i empenys amunt la roca que ha de tornar a baixar.

Ovidi, Metamorfosis IV 460 (trad. Ferran Aguilera)

El següent documental de tv3 El llegat de Sísif Sense ficció 2012 d’ Anna Barreda i Lluís Montserrat explica l’origen del debat sobre la “cultura de l’esforç” a Catalunya:

Per què creieu que han posat aquest títol a aquest programa? Creieu que és un títol adient? En què s’inspiren: en el mite grec o en l’obra d’Albert Camus? Què n’opineu de la cultura de l’esforç? Per què i per a què cal esforçar-se? “La cultura de l’esforç” gaudeix de bona o de mala salut? Quines faules d’Isop ens ensenyen la mateixa lliçó moral? Què ha quedat de Sísif, metàfora del sacrifici i el treball etern, repetitiu i absurd? Hem renunciat a ser hereus del seu llegat? La globalització ens està igualant en valors? …

Esperem que l’esforç per aprendre, per tirar endavant, per sortir-nos de la crisi … no sigui un treball de Sísif!
May 02, 2012
Magna Celebratio 2012: Schola et Ludi Romani
» ‎ El fil de les clàssiques

L’institut Premià de Mar juntament amb l’institut Albéniz de Badalona, l’escola Vedruna-Gràcia de Barcelona, en Josefet de l’institut Can Mas de Ripollet i l’Albert Anglès, un apassionat del món romà que ha excavat a Vindolanda, hem participat activament en la VIII Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica que té lloc l’últim cap de setmana d’abril a Badalona, amb uns tallers familiars portats pels nostres alumnes i exalumnes de llatí i de grec. Hi hem posat tota la il·lusió del món i hem après moltíssimes coses, segurament més de les que hem ensenyat al nombrós públic que ens ha visitat, perquè tal com deia, segons la funció, el discipulus minor o la discipula minor del ludus rethoricus : “Alea iacta est! Això és tot per la nostra part. Només ens queda demanar-vos que, abans de jutjar massa severament les nostres errades i mancances, penseu que nosaltres mateixos som alumnes i probablement encara no en sabem prou…”

Si us ho vàreu perdre, aquí teniu un tastet de la participació aràcnida en aquesta manifestació de pràctica compartida a través del bloc Aracne fila i fila amb els tripulants i extripulants de El vaixell d’Odisseu per tal d’adquirir la competència social i ciutadana, estrènyer els lligams d’amistat virtual i apassionar-se pel món romà. Hem aconseguit, malgrat el fort vent i la pluja del dissabte i el sol abrasador del diumenge, fer realitat la nostra Magna Celebratio per cinquè any consecutiu! Moltíssimes gràcies a tothom!
April 30, 2012
Les Clàssiques un altre any guardonades en els Premis Literaris de Premià de Mar
» ‎ El fil de les clàssiques

Un any més el concurs literari de Premià de Mar 2012 va guardonar amb tres premis a dues alumnes de llatí i de grec de l’institut Premià de Mar pels seus magnífics treballs amb referents clàssics!

Primer Premi de poesia categoria F Laia Muñoz Osorio (no el podem fer públic encara perquè ara opta a la Mostra Literària del Maresme).

Segon Premi de poesia categoria F Sara Bernad amb Ombra (aquí podeu llegir part del seu poema).

Segon premi de prosa categoria F La nena que va voler veure el sol d’Atenes I i II (pendent d’acabar de publicar).

Laia Muñoz amb els seus dos diplomes!

FELICITER, DISCIPULAE! Plurimas gratias vobis ago!
April 26, 2012
El primer Sant Jordi de l’institut Premià
» ‎ El fil de les clàssiques

Eureka! Eureka!

N.B.: Dedicat a Ferran Romero que avui es jubila!
April 24, 2012
La rebel·lió dels elefants!
» ‎ El fil de les clàssiques

"La rebel·lió dels elefants" de Valèria 6è E.P.

La cacera del rei a Botswana ha posat d’actualitat els elefants. La Valèria, gran defensora i amant dels animals, ens ha fet aquest dibuix La rebel·lió dels elefants, reflectint el seu rebuig de ser caçats i de viure en llibertat.

Alumnes d’Isop en valors, us proposo de fer una recerca d’aquest animal des del seu nom (Què en sabeu del mot elefant? Quin és el seu origen? Quins derivats coneixeu i què signifiquen?) fins a buscar i explicar faules d’Isop en què aquest paquiderm sigui el protagonista.

Una vegada feta aquesta recerca, serà el moment d’escriure la vostra narració o poesia farcida de referents clàssics i amb una bona lliçó moral.
April 22, 2012
Aquest Sant Jordi: “Monstres, el somni de la raó”
» ‎ El fil de les clàssiques

Els alumnes de grec i de llatí, un any més per Sant Jordi, han programat una pila d’activitats i tindrem una molt bona participació no només a les pistes de sorra del CF amb un taller de jocs romans, al claustre del Serra amb un taller d’estampació de samarretes de lemes grecollatins i amb el concurs d’etimologies grecoromanes a la biblioteca del CF sinó també, com altres anys, en el certamen literari del nostre institut que hi participem amb les seves composicions a partir del tema Monstres, el somni de la raó proposat com a activitat compartida entre centres a Aracne fila i fila per la Teresa Devesa de l’institut Albéniz de Badalona. Els alumnes de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter amb la seva professora Rocío Poyato ens han regalat una magnífica entrada amb Animals fantàstics versus animals mitològics i els de l’institut Anton Maria Busquets de Sant Hilari Sacalm amb la Dolors Clota un reguitzell de composicions interessants i un format epistolar espectacular que podreu llegir en aquest Google site a l’espera que la Teresa publiqui els de l’Isaac Albéniz amb tots els treballs dels diferents centres. Ara, però, us vull avançar els finalistes del nostre institut que trobareu aquí.

Haurem d’esperar el veredicte del certamen literari de Sant Jordi que no serà gens fàcil i que tindrà lloc el dia de la diada de Sant Jordi cap a la una del migdia a la sala d’actes del Serra de Marina per saber qui se’n portarà el guardó al millor treball en prosa, en vers o en il·lustració. Mentrestant moltes gràcies per la vostra participació, gaudiu tant d’aquest Google site amb els diferents textos (prosa i poesia) com de les diferents il·lustracions monstruoses. No us oblideu de passar per la planta baixa de l’edifici Cristòfol Ferrer i contempleu in situ l’exposició que han fet els alumnes de llatí i de grec amb els diferents monstres, encapçalats per la magnífica Equidna que ens ha regalat el pare de la Sara, en David Bernad.

David Bernad

No us oblideu tampoc de deixar aquí les vostres impressions. Ja hem superat els quinze mil comentaris gràcies a tots vosaltres i ja sabeu que un bloc s’alimenta dels seus comentaris.

Molta sort i bona diada de Sant Jordi!

N.B. Veredicte Sant Jordi 2012:

1r Premi Poesia: Oracle de Sara Bernad Fornier (1r Batx. C)
1r Premi Prosa: El meu laberint, de Laia Muñoz Osorio (1r Batx. C)
1r Premi Il·lustració: Medusa & Hidra de Lerna de Xènia Padrós Rodríguez (4t ESO)

FELICITER OMNIBUS !
Tractat sobre l’amor heroic i la seva actualitat!
» ‎ El fil de les clàssiques

Arnau de Vilanova (c.1240-1311), reputat metge de reis i papes, professor a la facultat de medicina de Montpeller i autor de diverses obres mèdiques i espirituals, va escriure Tractatus de amore heroico, el primer tractat en llatí de què és de constància dedicat a l’amor heroic, com a resposta a un antic company d’estudis que li escriu des de Sardenya.

Del Tractat sobre l’amor heroic, l’editorial Barcino n’ofereix la primera edició en qualseval llengua: l’acurada i bella traducció catalana de Sebastià Giralt acarada al text llatí amb una molt bona introducció de Michael McVaugh. La literatura i també la medicina des dels temps antics s’han interessat per l’amor obsessiu: ja els metges grecs Erasístrat i Galè consideraren l’amor-passió una malaltia. L’amor hereos o amor heroicus (deformació del grec eros “amor-passió” que porta a confondre’s amb heros “heroi” o amb el mot llatí senyor herus) és la denominació científica que remet a la malaltia d’amor, a la passió amorosa, de la qual parlaven els poetes medievals, i en l’amor cortès l’enamorat se sotmet al jou de la persona estimada com un vassall al seu senyor. Per tant, segons Arnau de Vilanova, l’amor heroicus s’ha d’entendre “en el sentit de senyorial, no pas perquè tan sols afecti els senyors, sinó perquè senyoreja sotmetent l’ànima i exercint el seu poder sobre el cos de l’home”.

A Tractat sobre l’amor heroic, Arnau exposa les causes d’aquest amor, explica els sofriments dels enamorats d’acord amb les teories mèdiques de l’època (extenuació i aprimament del cos, color grogós, insomni, manca de gana, tristesa en l’absència de la persona estimada o alegria en la seva proximitat) i proposa alguns remeis per curar aquesta afecció, que es considerava potencialment mortal: mostrar els defectes de l’ésser estimat o distreure’n el pensament amb activitats agradables, com ara dormir, conversar amb amics, passejar per la natura, sentir música, tenir relacions sexuals amb “joves especialment plaents” i sobretot viatjar, com més lluny millor. Considera l’amor heroic un símptoma més que no una malaltia i l’atribueix a un judici erroni de la facultat estimativa, situada en el cervell, i que té la funció de jutjar el que arriba a la percepció, i en el cas de l’enamorat heroic l’indueix a l’engany de creure que l’objecte del seu amor està per damunt de tots els altres. Aquest error de judici el provoca la calor excessiva generada per l’anticipació del plaer extraordinari que l’enamorat obsessiu concep respecte de l’objecte del seu amor, probablement a causa de la voluptuositat.

Més de set segles ens separen d’aquesta obreta d’Arnau de Vilanova, però a qui no li ha fet patir l’amor, i més si aquest no és correspost? i quina víctima de l’amor no n’ha patit els símptomes? Avui sabem que en són les responsables les hormones i les neurones, però quina mala passada sovint ens juguen, veritat!, i no em podem fer res! Qui no s’ha sentit feble, ha fet mala cara, ha patit insomni i desgana, tristesa i ansietat en l’absència de la persona estimada i alegria quan la sent propera? I tant que l’amor és cec! La persona enamorada idealitza el seu estimat fins al punt que el seu propi cervell l’enganya i sols veu la part que vol veure, amor és desig i el desig porta a la concupiscència i qui no aconsegueix el que vol emmalalteix, potser cos i ment, tractats conjuntament en temps antics, avui en dia són tractats per separat, i els metges envien els malats d’amor al psicòleg i, fins i tot, al psiquiatre. Voleu dir que els remeis contra l’amor obsessiu per molt medievals que siguin encara no són ben vigents: mostrar els defectes de l’ésser estimat, distreure’s amb activitats agradables com dormir, passejar, anar amb amics, encetar altres relacions amoroses i també sexuals i viatjar el més lluny possible?…

Aquest Sant Jordi tingueu en compte aquest tractat, un dels 150 títols recomanats i que ja ha inspirat a Albert Carreres fotografies d’allò més eròtiques! Amb aquest bell llibret, resum de la ciència de l’època, també us adonareu que més de set segles després no hem avançat gaire en el coneixement de la patologia amorosa, tot i que continuem sent-ne víctimes fins al punt d’emmalaltir d’amor! Si no us ho creieu, mireu amb atenció el vostre voltant i trobareu l’explicació a molts fets inexplicables de persones que trenquen amb tot, s’aprimen, que estan apàtiques, sense esma, amb tractament psicològic i fins i tot psiquiàtric i que es curarien aconseguint l’objecte del seu desig! Coneixeu la història del fill de Seleuc, Antíoc, i l’amor obsessiu que sentí per la seva madrastre Estronice? Sort que el metge Erasístrat diagnosticà a temps el trastorn i Seleuc li cedí la seva dona per preservar la salut del seu fill. Ai, l’amor!

No us perdeu aquest apunt a Els dies de Dèdal ni el vídeo de la presentació a càrrec de Carles Duarte a qui fa poc vàrem tenir el plaer de conèixer en la presentació d’Amics dels clàssics a Premià:
April 21, 2012
Tot un clàssic!
» ‎ El fil de les clàssiques

Tots ja sabeu què és un clàssic, veritat! El clàssic futbolístic d’aquesta nit en què s’enfronten el Futbol Club Barcelona i el Real Madrid serà seguit arreu del món i té una important repercussió pels mitjans de comunicació, els diaris avui tenen titulars com El clàssic perfecte…. Però, què és un clàssic?

Ara tot just fa una setmana, divendres 13 d’abril, alguns dels alumnes participàveu en l’acte Amics dels clàssics, a Premià amb la lectura d’Amics dels Clàssics editorial Barcino, una activitat que ha tingut una important ressò en blocs com El blog de Jordi Cervera Catalunya Ràdio Amor pels nostres clàssics o en el bloc del nostre institut Somnis, a partir del vídeo que us vaig fer quan vàreu llegir acompanyats de la flauta per Laura Luna Surinyach i Anna Jiménez:

Dante, Divina Comèdia Infern, cants I i V (Estela Banderas, Joan Bustos i Sara Parkinsons); Jaume Roig, Espill I, vv. 855-949 (Chaima Anzaoui, Sara Bernad i Laia Muñoz) i Joanot Martorell, Titant lo Blanc cap. 118 (amb Aida Casanovas, Laura Izquierdo, Palmira Sabaté i Irene Sanz en comptes d’Alba Bras).

Ja que parlem de clàssics, escolteu amb atenció els textos dels clàssics catalans llegits per vosaltres al centre cívic i comenteu els referents clàssics que hi trobeu.

Precisament en aquest acte organitzat per Òmnium Cultural Premià, presentat per Joaquim Arenas, el pare de la normalització lingüística en català, Carles Duarte, poeta, lingüística i director de la Fundació Lluís Carulla, va fer una definició molt bona de clàssic de la qual recordo això

“Els clàssics, com les generacions, travessen els segles. Són obres que perduren i expliquen les emocions, les pulsions o aquelles forces més definitòries de l’esperit humà“

Cal llegir els clàssics deien lels alumnes de quart d’ESO de llatí en concloure el seu treball recopilatori de totes les Propostes de lectura fetes arran del llibre de lectura L’ase d’or d’Apuleu.

Què és un clàssic? D’on prové el seu nom? Per què cal llegir els clàssics? Quins autors són clàssics? És correcte anomenar clàssics autors com Ausias March, Bernat Metge o Ramon Llull? Per què és important preservar el format clàssic només per als autors grecollatins? Cal utilitzar l’expressió clàssics catalans o clàssics de la literatura castellana o clàssics universals o clàssics fins i tot del futbol?

Jo sé quins són els meus clàssics preferits, i tu?
April 15, 2012
Realment, encara no saps per a què serveix estudiar llatí?
» ‎ El fil de les clàssiques

Si encara no saps per a què serveix estudiar llatí, no et perdis el programa d’ahir de rtve, conduït per Pepa Fernández, dins l’espai setmanal dels dissabtes No es un día cualquiera Latinismos y latinajos. Havíem arribat a posar moltes raons per estudiar-ne aquí amb més de cent comentaris, però crec que escoltant la tertúlia radiofònica de Pepa Fernández amb Álex Grijelmo, Antonio Fraguas “Forges” i l’expert en Quintilià Emilio del Río, encara en podem dir moltes més i no ens quedarem curts. Escolteu-los i aneu deixant la vostra opinió en comentari. Entre tots i amb les nostres experiències personals referents a la utilitat del llatí, intentarem donar la resposta a aquells i aquelles que encara ho preguten; no crec, tanmateix, que ningú ens convenci del contrari.

Programa RNE

Gràcies al company chironià Jerry, també serveix per… Videte!

Quid nobis dederunt romani? from Ángel Gallego on Vimeo.

Aquí trobareu el vídeo amb subtítols!
April 12, 2012
Taller d’escriptura amb calamus amb Josefet Fuentes
» ‎ El fil de les clàssiques

Aquesta setmana hem reprès les classes després de les vacances de Setmana Santa amb força i amb il·lusió perquè aviat arribarà la Magna Celebratio i cal anar escalfant motors! Dimarts a les tres de la tarda ens va visitar en Josefet i ens va ensenyar a escriure amb calamus. Quina emoció! Si vosaltres no en teniu encara i us en voleu fer un a casa, el podeu fer seguint aquestes instruccions i si voleu saber-ne més consulteu l’expert.
March 26, 2012
Les bruixes d’Apuleu arriben a Burriac!
» ‎ El fil de les clàssiques

Divendres 23 de març els alumnes de l’optativa 2 de Llatí de quart del nostre institut varen tenir el plaer d’escoltar en directe l’exposició de l’arqueòleg, tècnic de cultura de l’Ajuntament de Premià de Mar i estudiós de les llegendes locals, Ramon Coll Monteagudo, en una acurada i brillant dissertació sobre la bruixeria a la nostra comarca i la pervivència de l’Ase d’or d’Apuleu en les bruixes de Burriac. Tot seguit podreu escoltar alguns fragments de la seva interessant xerrada, fer recerca sobre la bruixeria a Roma i comentar els paral·lelismes amb les bruixes de l’Ase d’or:
March 24, 2012
Col·laborem a Tabula Clickariana!
» ‎ El fil de les clàssiques

Fotografia de Víctor Barraco

Vaig conèixer Carmen García Bueno fa un parell de setmanes a Valladolid a les III Jornadas de innovación educativa en el aula de clásicas i em va proposar de col·laborar en la seva original Tabula Clickariana que ja coneixia. Us ho vaig proposar a vosaltres en la nostra sortida de Cuina romana a la Boqueria i ja tenim la primera entrada feta amb les dues fotografies de l’Alícia. La del Víctor és tan divertida amb les vostres manetes que he decidit publicar-la en aquest apunt. Espero que m’ho perdoneu i que contineu fent ben gros aquest Google maps amb els playmòbils i els jaciments romans. Fotografiar-los no és gens fàcil, però ho hem aconseguit a Bàrcino! Feliciter!

Mostra Tabula Clickariana en un mapa més gran

N.B.:

Mostra Tabula Clickariana en un mapa més gran
March 21, 2012
La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal
» ‎ El fil de les clàssiques

Vaig treballar uns anys més tard en el mateix institut que l’escriptor i poeta Valerià Pujol, el Jaume Almera de Vilassar de Dalt, vaig fer classe de grec a una neboda seva, vaig conèixer els companys que el pujaven a coll-i-bé perquè ell pogués fer la classe i, en canvi, no coneixia aquest llibre seu de versos La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal. En comptes de silenci, em plau celebrar el Dia Mundial de la Poesia compartint uns versos aquí, així com els mots introductoris de l’estimat professor Sebastià Serrano: “Ulisses podria representar aquesta persona que sempre tira endavant gràcies al fet que la seva creativitat li forneix les seves estratègies adequades. El poeta fa com Ulisses i ens fa viure en cada poema una vida possible, de la qual sempre se’n surt per passar a una altra.”

Lament /La ment

Cavalls de desgavell renillen pels hostatges
ombrívols de frisança.
La lassitud de l’aire
convida al lent refugi de palmeres.
Secreta perspectiva d’espectacle
el nostre cos
entre regust de pell i ciclorama.
Renill-renou: impacte
per cambres d’horabaixa.

Desfici tardoral
mentre els arbres
despullen la presència de l’aire.
Codi balder de la cambra
a la cambra tancada.
Oracle impenitent
a la tarda de Delfos.
Lament
a la vella olivera i al tresor atenenc.
Tot espars
visible-inabastable
com un joc de baralla…

Valerià Pujol

La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal, 1982

Premi Carles Riba 1983

Els llibres de l’Óssa menor, Ed. Proa 1984

N.B.: Bé, ara ja sabeu perquè l’institut de Premià de Dalt es diu Valerià Pujol!
March 19, 2012
La corrupció, un fet històric i tot un referent clàssic
» ‎ El fil de les clàssiques

El programa En guàrdia d’ahir, presentat per Enric Calpena a Catalunya Ràdio, ens pot fer reflexionar sobre el moment actual i trobar-hi referents clàssics ja que tal com explica el professor d’Història Antiga de la UAB, el doctor Oriol Olesti, el sistema polític romà no es basava precisament en criteris ètics: l’amiguisme, l’enriquiment personal dels governants, la compra de vots, el suborn o l’extorsió ja eren mètodes habituals i tolerats en el joc del poder.
March 14, 2012
Ulisses a Premià!
» ‎ El fil de les clàssiques

Gràcies a la meva amistat amb Ramon Coll, he sabut de l’existència d’una ceràmica trobada el 1999 a la finca de Can Verboom de Premià de Dalt.

Jo encara no l’he pogut veure, però sóc tan pesada que finalment he entendrit el cor de Ramon Coll i m’acaba d’enviar, amb el permís de publicar, aquestes imatges en color d’aquest plat de terra sigillata africana, trobat a trossos en un pou i que gairebé, com podeu veure, s’ha pogut reconstruir sencer:

Sembla ser que és de la segona meitat del segle IV i primera del V dC.

Reconeixeu el personatge masculí cofat amb pilos i assegut tot desembeinant l’espasa? i el femení? Per què l’heu reconegut? Quins instruments musicals hi reconeixeu què creieu qui és la serp marina de la popa?…
March 13, 2012
Busca, troba i compara
» ‎ El fil de les clàssiques

Avui hem anat per quart any consecutiu a fer de romans i de romanes a la Boqueria. Què us ha semblat la sortida? i el taller de cuina romana? Heu vist aquest productes i us heu fixat en els preus?

Ara ha arribat el moment de fer els vostres treballs personals i de publicar-los a Aracne fila i fila.
De cuina romana a El Fil de les Clàssiques tenim tots aquests i Aracne aquests!
March 06, 2012
El dia del meu casament!
» ‎ El fil de les clàssiques

Píxide 440-430 aC Museu Britànic, Londres

Una vegada hagis resolt la gimcana visual proposada per la Teresa a Aracne fila i fila, ja sabràs per a què servia aquesta peça de ceràmica grega i quina informació ens transmet (l’hauríem d’incloure en la nostra base de dades de vasos grecs). És el dia del teu casament, ets noucasada o marit novell, tu tries. Com et sents? Què penses pel camí envers la teva nova llar? Quin futur t’espera? Potser prefereixes recordar quan a casa del pare et regalen aquesta píxide? Les pors i temors que tens de la nit de noces? El plaer d’escoltar els bells himeneus? La joia de ser reina per un dia?… Busca informació i fes una recreació personal en primera persona, en prosa o en vers.
March 03, 2012
Llops esteparis, també us recomano Hermann Hesse!
» ‎ El fil de les clàssiques

L’escriptor Xavier Serrahima (que fa poc ens va visitar a l’institut Premià de Mar a propòsit de la lectura a classe de llatí de quart de L’ase d’or d’Apuleu i amb qui vàrem establir uns bells llaços d’amistat, a l’estil de l’hospitalitat dels antics herois, ja que li vàreu regalar uns magnífics punts de llibre i va esdevenir aràcnid amb el seu Ciclop etern), us acaba de dedicar aquesta fabulosa entrada al seu bloc Xavier Serrahima: el racó de la paraula. Recordeu que us va recomanar la lectura de El llop estepari d’Hermann Hesse? Una lectura sàviament recomanable en el moment en què vivim i en el moment en què esteu!

Hermann Hesse! Jo també us el recomano i fins i tot en llatí! Fa temps vaig rebre amb emoció de l’amic, editor i fotògraf Florencio García Méndez un bell exemplar de Siddhartha, en versió llatina d’Antonio Peral Torres, publicat a ediciones Eureka.

Fotografia de Florencio García Méndez

SIDDHARTHA, venustus filius ex brachmanibus, iuvenis falco, apud amicum Govindam crevit, iuxta umbram domus, sub sole ripae fluminis, prope cymbas, in umbraculo nemoris salicum ficorumque... SIDDHARTHA, Hermann Hesse [Praemium nobel] Ed. Eureka MMI

Sabeu, llops esteparis, què significa Siddhartha? Doncs, espero que vosaltres ho aconseguiu!
February 27, 2012
“La poma escollida”
» ‎ El fil de les clàssiques

Aquesta tarda de dilluns he anat a sentir a la biblioteca del Serra amb els alumnes de català de 4t E i F l’actor Francesc Ten que ha recitat textos sobre l’amor d’autors clàssics i contemporanis com ara Martorell, Shakespeare, Salvat-Papasseit, Rodoreda, Vicent Andrés Estellés o Manuel de Pedrolo. L’activitat En veu alta està subvencionada pel Departament d’Ensenyament. Entre aquests fragments de l’Antologia literària sobre l’amor , que amb molt bon encert va triar Rosa Marina, hic et nunc vull destacar “La poma escollida” de Josep Carner pel seu classicisme, especialment en l’ús dels antropònims d’origen grec Alidé i Lamon:

“La poma escollida”

Alidé s’ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s’estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.
-Oh petita Alidé, com és que plores tant?
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre’t l’enyorança dels dies que s’escolen,
i tu vols que t’abrigui i els braços em tremolen
i em parles d’unes coses on m’ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me’n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum.

A nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa.
Què hi fa d’anar caient, si ens ne duem l’amor?

Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Carner tenia un gran i profund coneixement de la llengua i la cultura grega. Quin tipus d’amor representen Alidé i Lamon? Quin simbolisme té en aquest poema la poma? Quines altres històries de pomes coneixes? Recordes “Agavé i les castanyes”? “Les gracioses ametlles“? i “Les magranes flamejants“?…
February 26, 2012
Cochlearia Romana
» ‎ El fil de les clàssiques

Aquest apunt, més aviat hauria de dir-se Què sap el gat de fer culleres?, frase que en català es diu a un que vol fer coses que no sap fer o que parla d’allò que no entén. El refrany complet és «què sap el gat de fer culleres, si no ha estat mai cullerer?». Una altra variant és «què sap el gat de fer culleres, si en sa vida n’ha vist fer?». Sigui com sigui, és un avançament per recordar-vos que ben aviat anirem per quart any a fer de romans i de romanes al mercat de la Boqueria i farem un taller de Cuina romana amb la cuinera Eulàlia Fargas. Cuinarem i després tastarem el menjar fet per conèixer els gustos i sabors dels antics romans. Tant a El Fil de les Clàssiques com a Aracne fila i fila tenim moltes entrades de cuina romana, a més s’acaben d’obrir les tasques de la unitat 12 del vostre Moodle. Comencem, doncs:

Cochlearia Romana

Sabíeu que el nostre mot cullera prové del llatí cochlearia, mateix significat, plural del neutre clàssic cochlear, -aris, derivat del femení cochlea, -ae, “cargol, petxina”.

Hi veieu la relació? La forma còncava i el mànec per on s’agafa potser recorda al cargol? Potser servien per menjar aquests animalons?

Els romans no coneixien la forquilla i a taula, com bé sabeu, no empraven gairebé el ganivet (culter, -tri; m.) perquè se’l servia el menjar tallat en petits trossets que menjaven amb els dits. Era un senyal d’elegància menjar amb la punta dels dits sense embrutar-se les mans i la cara. La cullera, però, era molt utilitzada i podia tenir diverses formes. N’hi havia una de més grossa, ligula, i la menor anomenada cochlea tenia un mànec en forma d’agulla que servia també per a punxar trossos de menjar o obrir musclos com si fos una actual forquilla.
February 19, 2012
Els ametllers han trigat a florir!
» ‎ El fil de les clàssiques

Ametllers florits de Campanet, Mallorca

Enguany els ametllers han trigat a florir! El fred hivernal ha retingut Demofont; tanmateix Fil·lis s’ha alegrat de veure’l i ens ha regalat una florida enmig de la glaçor.
February 14, 2012
Polifem, gegant enamorat
» ‎ El fil de les clàssiques

Villa Del Casale Vestibolo Di Polifemo

Polifem és el gegant més conegut de la mitologia grega. És el protagonista d’una de les aventures de l’heroi grec Odisseu, més conegut amb el nom d’Ulisses. Ens l’explica Homer a l’Odissea I 71 i IX 187 i Virgili a l’Eneida III 628-681. Aquest ciclop és fill de Posidó i de la nimfa Toosa, filla de Forcis. És un gegant horrible, alt i pelut, amb un ull rodó enmig del front, és un pastor que viu en una cova i devora carn crua, tot i que coneix el foc. De l’episodi homèric, Eurípides en el seu drama satíric El Ciclop ens conta la seva aventura amb Odisseu i el presenta com a antropòfag. Té captius a la seva gruta Ulisses i alguns dels seus companys fins que s’embriaga per beure massa vi. Ulisses el deixa cec amb una estaca. No és insociable del tot perquè, quan Ulisses s’escapa, crida els altres ciclops perquè li donin un cop de mà, tot i que no se sap fer entendre.

Ara bé, després d’Homer, Polifem esdevé l’heroi enamorat de la nereida Galatea. Filoxen de Citera és el culpable d’haver transformat el ciclop en un ésser enamoradís i tendre. És ben estrany com un ésser tan horrible i salvatge com ens el presenta Homer pot sucumbir també a l’amor! Pobre Polifem! Ell tot galant es va enamorar de qui no tocava, de la més bella, de la més coqueta, de Galatea; però la nimfa marina el trobava massa pallús, massa babau. Així Teòcrit ens ho explica en el seu Idil·li onzè. La bella i la bèstia! (val a recordar Psique i Cupido a L’ase d’or). De fet, Galatea estava enamorada del jove i bell Acis que va ser transformat en un riu. Ovidi (a les Metamorfosis, XIII 759 i en l’adaptació de Narracions de mites clàssics ho hem vist a “Escil·la i Glauc” ed. Teide pàg. 158) reprèn el mateix tema. Teòcrit i Ovidi van explicar aquesta història d’amor no correspost. Mentre Teòcrit es va fixar en un Polifem desconsolat que pateix mal d’amor, és refusat per Galatea i opta per cantar les seves penes com a remei terapèutic (qui canta els mals espanta!); Ovidi va destacar el Polifem més cruel: empipat i gelós mata Acis amb una roca i els déus compadits el transformen en un riu.

Paisatge amb Polifem de Nicolàs Poussin. Museu Hermitage

Aquest ciclop ha gaudit d’una llarga tradició literària en el cinema, el l’art, en la música, en el còmic, en les rondalles catalanes i en tota la literatura:

A tall d’exemple:

La Fábula de Polifemo y Galatea, del màxim representant de la poesia culterana, Luis de Góngora y Argote, publicada el 1613, consta de 504 hendecasíl·labs en octaves (11A-11B-11A-11B-11A-11B-11C-11C) sobre el tema d’Acis, Galatea i la venjança de Polifem tot seguit uns quants que descriuen Polifem. Com el descriu? En quin autor antic s’inspira Góngora? Com descriuries la seva llengua?

Un monte era de miembros eminente
este que, -de Neptuno hijo fiero,
de un ojo ilustra el orbe de su frente,
émulo casi del mayor lucero-;
cíclope, a quien el pino más valiente,
bastón le obedecía, tan ligero,
y al grave peso junco tan delgado,
que un día era bastón y otro cayado.

Negro el cabello, imitador undoso
de las obscuras aguas del Leteo,
al viento que lo peina proceloso,
vuela sin orden, pende sin aseo;
un torrente es su barba impetüoso,
que -adusto hijo de este Pirineo-
su pecho inunda, o tarde, o mal, o en vano
surcada aun los dedos de su mano. […]

En català, a Camí de Sirga de Jesús Moncada; a L’ull de Polifem de Teresa Costa- Gramunt (Arola editors, 2004): vid. El vel d’Harmonia.

De ben segur has sentit més d’una vegada El gegant de l’ull al front:

Quin Polifem t’agrada més? Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís? Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res? Què n’opines de tot plegat?
February 09, 2012
Ramon Coll al nostre institut!
» ‎ El fil de les clàssiques

Ramon Coll a l'institut de Premià de Mar

Dimarts passat ens va visitar Ramon Coll i ens va explicar la diferència entre mite, faula, llegenda, rondalla, superstició i patrimoni immaterial. Què en saps ara? Què et va semblar la xerrada?
January 30, 2012
DENIP 2012: Homer, Ilíada en veu alta
» ‎ El fil de les clàssiques

Els alumnes de llatí han llegit en veu alta Homer, Ilíada d’Alessandro Baricco, tot un monument a la guerra i alhora un amor obstinat per la pau.

Hem començat pel final del llibre d’Alessandro Baricco per tal d’explicar el perquè de la lectura de la Ilíada per a commemorar el dia de la pau i de la no violència als centres escolars:
“Una altra bellesa, postil·la sobre la guerra (per Laura)
Criseida (per Laia M.)
Tersites (per Chaima)
Hèlena (per Uxue)
Pàndar i Eneas (per Èric i Ivan)
La dida (per Sara)
Nèstor (per Marta S.)
Aquil·leu (per Rocío)
Diomedes, Odisseu (per Èric A.)
Pàtrocle (per Chaima)
Sarpèdon, Aiant Telamoni, Hèctor (per Laia B., Cristina i Míriam P.)
Fènix (per Lourdes)
Antíloc (per Chaima)
Agamèmnon (per Chaima)
El riu (per Laia S.)
Andròmaca (per Hady)
Príam (per Noèlia c.)
Demòdoc (per Sara)

Per què els alumnes de llatí han fet aquesta lectura en veu alta? És evident, ja que no es pot entendre l’Eneida de Virgili sense conèixer la Ilíada d’Homer. Ha estat una activitat que ens ha ajudat, a més a més, a ser conscients que cal fer més lectures en veu alta i que per entendre bé un text cal llegir-lo bé i això, fins i tot, costa a primer de batxillerat. També ens permet repassar i ampliar activitats ja fetes com els Guerrers de Troia en Google Maps; la guerra de Troia en deu obres d’art…

Què esdevé la Ilíada d’Homer en mans d’Alessandro Baricco? Què ha desterrat completament? Has trobat a faltar aquesta absència? Per què la narració dels fets i de les gestes no nón narrats en tercera persona? Qui es fa càrrec de narrar els fets? Després de la lectura de La còlera d’Aquil·les i de la lectura en veu alta de la Ilíada polifònica de Baricco t’han vingut ganes de llegir la Ilíada d’Homer? Has vist la pel·lícula Troia?…

January 29, 2012

← clasicospolitecnicos Zeus y sus musas →

Aquí tienes las intrucciones para añadir a tu blog el botón de adhesión a Χείρων·Chiron.