Assertion Failed: File '/home/chironwe/public_html/blogs/feed.php'; Line '579'; Code '' Blogs en Χείρων·Chiron http://www.chironweb.org/blogs/ Blogs en Χείρων·Chiron Gregarius 0.6.1 en Clàssics a la romana.: LES GRANS DIONISÍAQUES http://classicsalaromana.blogspot.com/2020/02/les-grans-dionisiaques.html Thu, 20 Feb 2020 07:00:07 +0000 http://classicsalaromana.blogspot.com/2020/02/les-grans-dionisiaques.html tragèdia sobre un mateix mite de l'època i una satírica que el parodiés, en total el que és anomenat una tetralogia, un conjunt de quatre obres. 
Dionís, Museu del Louvre (s.II a.C)
Les obres es representaven al teatre de Dionís, sota l'Acròpolis, just al costat del santuari d'aquest mateix déu. Aquest teatre era a l'aire lliure i estava format per un semicercle de graderies. 
Els governants de les polis eren els que ho organitzaven tot perquè aquest festival es pogués dur a terme. Tot i que les polis pagaven la majoria dels costos, els ciutadans rics, anomenats "corega", també estaven obligats a pagar normalment una representació i tot el que això costava.

Procés de la festivitat:
  1. La festa començava amb el sacrifici d'un animal i també amb una desfilada on participava tothom. al front hi havien els sacerdots i seguien la gent del poble, que es disfressaven i ballaven, cantaven i reien. Sens dubte, no hi faltava mai el vi, ni estàtues de Dionís en honor seu. les dones, realitzaven libacions des del darrere. 
  2. Durant els següents dies (tres dies aproximadament) es representaven totes les obres dels autors (les trilogies de tragèdia i el drama satíric), que a vegades es repetien els dies següents. 
  3. Un cop ja s'havien representats totes les obres i ja era l'hora de donar els premis, es lliurava un primer i un segon premi a cada un dels dos gèneres diferents. Aquest constava d'una corona de fulles d'heura. 
  4. La festivitat ja s'havia acabat, però just l'endemà de que s'acabés es feia votar el poble al mateix teatre de Dionís, per saber la opinió de com havia estat l'organització, i si el festival s'havia de continuar o no.
Un dels participants més destacats de les dionisíaques es Sòfocles, qui va guanyar durant 18 anys consecutius. Èsquil també era dels més destacats, però va perdre a les dionisíaques contra Sòfocles, i des d'aquell moment van ser rivals. Entre ells dos també hi era Eurípides, qui també ha estat molt famós amb el teatre grec.
Heròdot va afirmar que Dionís era el déu de les màscares, cosa que ens mostraria que el teatre s'origina de les festes en honor a aquest déu. També, es creu que l'origen del carnestoltes també ve d'aquestes festivitats. 

Aquí teniu un vídeo on us explica el déu Dionís o on menciona aquestes festivitats!
Carla Erra
1r Batx ]]>
Clàssics a la romana.: MITE DE ÈDIP I L'ESFINX http://classicsalaromana.blogspot.com/2020/02/mite-de-edip-i-lesfinx.html Wed, 19 Feb 2020 07:00:04 +0000 http://classicsalaromana.blogspot.com/2020/02/mite-de-edip-i-lesfinx.html Laios cap a Crisip fill de Pèlops (es creu que aquesta va ser la primera relació homosexual). Aparentment, l'Esfinx era filla de dos dimonis, o d'un dimoni i una nimfa. Al mateix temps, tenia un cos de gos, unes potes de lleó ales d'àguila i una cua de drac. 
Esfinx del Palau Belvedere a Àustria
Així, l'Esfinx va establir-se en una de les muntanyes a l'oest de Tebes, i des d'allà, devorava tots els éssers humans que hi passaven i així turmentava el país. Però, abans de menjar-se als viatgers, els obligava a respondre endevinalles molt difícils amb la condició que si l'encertaven, no els devoraria pas. Però tal com he dit anteriorment, eren endevinalles difícils que ningú va poder resoldre, fins que un dia va arribar Èdip. 
Èdip, que passava per aquella zona perquè va marxar de la seva ciutat per tal que l'oracle de Delfos no es complís (aquest oracle deia que Èdip es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare), es va trobar amb l'Esfinx. Aquesta li va dir el següent enigma: "Quina és l'única criatura que a l'alba camina de quatre grapes, al migdia camina en dues i a la nit camina en tres?"  Després d'uns minuts pensant la resposta, Èdip va respondre fermament: l'home. Va explicar-ho de la següent manera: " l'home en néixer s'arrossega gatejant, en la vida adulta camina sobre dos peus, i en la vellesa necessita un bastó per estar-se dret".
Kýlix àtica del pintor d'Èdip
No està molt clar quina va ser  la reacció de l'Esfinx davant aquesta resposta, només se sap que va morir després  que Èdip hagués esbrinat la resposta. Segons algunes versions, l'Esfinx es va llançar per un abisme. Altres versions expliquen que Èdip mateix va causar la seva mort o que la criatura va sortir fugint refugiant-se a Egipte, on allà va quedar petrificada. 
Alguns psicoanalistes han interpretat a l'Esfinx com una representació del misteri femení, que sempre vols ser desxifrat. També  s'ha pensat que simbolitza la destinació tràgica de l'ésser humà. Èdip venç a l'Esfinx, però és això mateix el que el precipita a la seva gran tragèdia: casar-se amb la seva mare sense saber-ho i després castigar-se per això, traient-se els ulls. 

Meryem Merimi
1r batx ]]>
Clàssics a la romana.: EL MITE D'IFIGÈNIA http://classicsalaromana.blogspot.com/2020/02/el-mite-difigenia.html Tue, 18 Feb 2020 07:00:02 +0000 http://classicsalaromana.blogspot.com/2020/02/el-mite-difigenia.html Eurípides. 
Ifigènia era una de les filles d'Agamèmnon i Clitemnestra. El seu pare havia fet enfadar la deessa Artemisa ja que havia caçat un dels seus cérvols sagrats i degut a això la nau del rei que venia de lluitar a la guerra de Troia havia quedat parada a Àulida i no podien marxar.  Van fer un interrogatori a l'endeví calcant per tal de trobar la manera de poder tornar a navegar i aquest va dir que la solució era sacrificar Ifigènia en nom de la deessa Artemisa. Al principi el rei s'hi va negar, però com que no hi havia un altra solució, va acceptar sacrificar la seva filla. Va fer cridar la jove que es trobava a Micenes amb la seva mare amb l'excusa que es casaria amb Aquil·les i quan arribés, Calcant seria l'encarregat de sacrificar-la. La versió més coneguda del mite és que quan la noia anava  ser sacrificada, Artemisa va tenir pietat amb ella i la va canviar per una cérvola i es va emportar la jove a Tàurida, on va convertir-se en la seva sacerdotessa. 


El sacrifici d'Ifigènia, Leonaert Bramer
Però hi ha altres versions del mite; segons Sòfocles, el sacrifici es va produir i va ser l'excusa perquè Clitemnestra matés el seu marit, per venjar la mort de la seva filla. Una altra diu que el sacrifici va tenir lloc a Brauron i canvien la figura de la noia per un óssa, un toro, una vedella o fins i tot una dona gran. En una versió diu que la mateixa Ifigènia és la que es converteix en óssa, vedella, toro o en una senyora gran i desapareix. La seva desaparició és possible ja que quan estan  a punt de matar-la, la gent aparta la mirada i ella aprofita. La versió més racionalista ens diu que en el moment del sacrifici apareix una cérvola, un toro, o una vella i el sacerdot ho interpreta com un presagi que els déus no accepten el sacrifici d'Ifigènia i que Artemisa li ha perdonat la vida. 

Segons la versió en què no se sacrifica la jove, diuen que després d'això, Ifigènia va viure al servei d'Artemisa al seu temple a Tàurida, on sacrificava els nàufrags estrangers que arribaven a la costa. Un dia va arribar el seu germà Orestes juntament amb Pílades que havien sigut enviats per l'oracle de Delfos a buscar l'estàtua d'Artemisa. Ifigènia els va lliurar la imatge de la deessa i va marxar amb ells cap a Grècia. 
El sacrifici d'Ifigènia, Francesco Fontebasso
Sobre el seu final, es creu que Artemisa li va donar la immortalitat i la va identificar amb la deessa Hécate. També es creu que es va casar secretament amb Aquil·les complint així amb l'engany del seu pare quan anava a ser sacrificada. 

Hi ha una versió que diu que Ifigènia seria la filla de Criseida i Agamèmnon, o la filla de Teseu i Helena que havia estat raptada per ell.  Els Dioscurs, Càstor i Pol·lux, germans d'Helena la rescaten i ella els jura que és verge. Per mantenir la veritat entrega a la seva germana Clitemnestra el fruit de les seves relacions amb Teseu, per tant, Ifigènia. 

Silvia Kanuteh Rubio
2n batx ]]>
Málaga Clásica: XVI Jornadas de Cultura Clásica http://seec-malaga.blogspot.com/2020/02/xvi-jornadas-de-cultura-clasica.html Mon, 17 Feb 2020 21:09:00 +0000 http://seec-malaga.blogspot.com/2020/02/xvi-jornadas-de-cultura-clasica.html XVI Jornadas de Cultura Clásica, que este año se celebrarán en Carmona (Sevilla) entre los días 17 a 19 de abril. 
Las Jornadas, organizadas por la Asociación Cultura Clásica, cuentan con la colaboración del Ayuntamiento de Carmona, la Federación Andaluza de Estudios Clásicos (FAEC), la UPO de Carmona, la Universidad de Málaga y la Sociedad Española de Estudios Clásicos.

El Programa de actividades incluye, entre otras cosas, las intervenciones de Ricardo Lineros, sobre la arqueología de la Carmo romana y Ricardo Moreno Castillo, que hablará sobre la vigencia de las Humanidades (el viernes 17); Oroel Marcuello, "ἔσµεν εἴδωλα· Si Platón, las matemáticas, discapacidad y educación se sentaran juntos en un texto…", Irene Regini, "Callida simplicitas: quomodo simplicitatis ars possit iuvare magistros et discipulis prodesse", Irene Vallejo, "La aventura épica de los libros. Reflexiones en torno a El infinito en un junco" y Luigi Miraglia, "Miscere utile dulci, a la búsqueda de nuevas maneras para transmitir mensajes sempiternos" (sábado 18). A todo ello hay que sumar una representación teatral didáctica de Las nubes de Aristófanes, a cargo de In Albis Teatro (viernes 17) y un informe sobre la situación de las lenguas clásicas en nuestros centros a cargo  de Jesús Torres y Manuel Cirera (sábado 18).
El programa se completa con el ya tradicional "Convivium apud sodales", el sábado 18, y los interesantes talleres que llenarán la mañana del domingo 19.
Las actividades del viernes y del sábado se realizarán en el Teatro Cerezo de Carmona, mientras que los talleres tendrán lugar en la UPO en Carmona.
Para más información os remitimos a la página de la Asociación Cultura Clásica. ¡Os animamos a inscribiros! Nos vemos en Carmona. Optime valeatis

]]>
SEECGALICIA - Sección Galega da Sociedade Española de Estudios Clásicos: Odisea 2020: Clasificación final en Galicia https://seecgalicia.org/odisea-2020-clasificacion-final-en-galicia/ Mon, 17 Feb 2020 17:40:51 +0000 https://seecgalicia.org/odisea-2020-clasificacion-final-en-galicia/ SEECGalicia Despois do desempate celebrado o pasado mércores, e tras atender as reclamacións presentadas, xa temos os gañadores da fase galega:
1º ΣΤΡΑΤΙΑΙ – IES DE VALGA (VALGA)
2º SYNORIS – IES DE MELIDE (MELIDE)
3º LUSAMA – IES MARCO DO CAMBALLÓN (VILA DE CRUCES)

Noraboa aos integrantes dos tres equipos e aos seus profesores.

E moita sorte para ΣΤΡΑΤΙΑΙ, do IES de Valga, que representará a Galicia na FINAL ESTATAL do próximo mércores 19 de febreiro.

]]>
Bizantinística: «El mundo de los manuscritos iluminados bizantinos» (serie de conferencias, Tesalónica) https://bizantinistica.blogspot.com/2020/02/el-mundo-de-los-manuscritos-iluminados.html Mon, 17 Feb 2020 17:35:00 +0000 https://bizantinistica.blogspot.com/2020/02/el-mundo-de-los-manuscritos-iluminados.html Sociedad Española de Bizantinística Ο κόσμος των εικονογραφημένων βυζαντινών χειρογράφων es el título de una serie de conferencias que organizan el Departamento de Historia y Arqueología de la Universidad de Tesalónica y el Instituto Patriarcal de Estudios Patrísticos, en el que el 25 de mayo intervendrá nuestro socio Manuel Castiñeiras. Aunque somos conscientes de la dificultad para asistir para muchos de nuestros socios, no dejamos de compartíroslo por el interés del tema. ]]> Sociedad Española de Estudios Clásicos: Convocatoria de la Asamblea General de la SEEC 2020 http://www.estudiosclasicos.org/seec/convocatoria-de-la-asamblea-general-de-la-seec-2020/ Mon, 17 Feb 2020 16:26:10 +0000 http://www.estudiosclasicos.org/seec/convocatoria-de-la-asamblea-general-de-la-seec-2020/ Carmen Chincoa

Por orden del Sr. Presidente, tengo el gusto de convocarle a la reunión de la Asamblea General de la SEEC que tendrá lugar el próximo día 21 de febrero de 2020 a las 15:00 h. en primera convocatoria y a las 16:00 h. en segunda, en la sede social de la SEEC (c/ Serrano, 107), con el siguiente ORDENDEL DÍA:

1. Lectura y aprobación, si procede, del acta de la sesión anterior.
2. Aprobación, si procede, de la gestión de la Junta Directiva durante 2019.
3. Aprobación, si procede, del balance económico de 2019 y de los presupuestos de 2020.
4. Nombramiento como socio de honor de la SEEC de D. José Francisco González Castro.
5. Votación (hasta las 19.00 h) y escrutinio (a partir de las 19.00 h), si procede, para la renovación de los cargos directivos de
la Junta de la SEEC.
6. Ruegos y preguntas.

Mª Ángeles Almela Lumbreras
Secretaria de la SEEC

]]>
Sociedad Española de Estudios Clásicos: Convocatoria de premios de la SEEC de Tesis, TFM y TFM de formación de profesores 2019 http://www.estudiosclasicos.org/ayudas-concursos-y-premios/convocatoria-de-premios-de-la-seec-de-tesis-tfm-y-tfm-de-formacion-de-profesores-2019/ Mon, 17 Feb 2020 16:16:53 +0000 http://www.estudiosclasicos.org/ayudas-concursos-y-premios/convocatoria-de-premios-de-la-seec-de-tesis-tfm-y-tfm-de-formacion-de-profesores-2019/ Carmen Chincoa


La SEEC, en su reunión de la Junta Directiva del pasado 29 de noviembre de 2019, decidió realizar la convocatoria anual de los
premios de Tesis, TFM y TFM de Formación del Profesorado que hayan sido defendidos durante el año 2019, de acuerdo con las siguientes bases:
Se convocan dos premios a las mejores Tesis Doctorales, dos premios a los mejores Trabajos de Fin de Máster de investigación y
un premio al mejor Trabajo de Fin de Máster de Formación de Profesorado de la especialidad de Lenguas y Cultura Clásicas.
Podrá presentarse a estos premios cualquier socio de la SEEC que haya defendido su Tesis Doctoral, TFM de investigación o
TFM de formación de profesores durante el año 2019.
El plazo de presentación de trabajos vence el 31 de mayo de 2020. Los trabajos habrán de remitirse a la sede social de la SEEC (c/
Serrano, 107, 28006 Madrid), en papel y en formato electrónico (pdf).

]]>
Madrid, Capital del Mito: Preparando la Gymkhana http://madridcapitaldelmito.blogspot.com/2020/02/preparando-la-gymkhana.html Mon, 17 Feb 2020 16:00:00 +0000 http://madridcapitaldelmito.blogspot.com/2020/02/preparando-la-gymkhana.html Colegio Oficial de Docentes de Madrid, se convoca a los participantes de la Gymkhana y a sus profesores a disfrutar de la conferencia que nos brindará el profesor Antonio Guzmán Guerra, Catedrático Emérito de Filología Griega de la Universidad Complutense de Madrid, el próximo 13 de marzo a las 17:00 horas. Requiere reserva previa. Os iremos informando sobre este evento.

]]>
SEEC - Valencia y Castellón: Concurso Odisea 2020. Clasificación final en la Comunidad Valenciana http://seecvalc.blogspot.com/2020/02/concurso-odisea-2020-clasificacion.html Mon, 17 Feb 2020 11:52:00 +0000 http://seecvalc.blogspot.com/2020/02/concurso-odisea-2020-clasificacion.html domingo
 
     Disponemos ya del resultado final de la fase local autonómica del concurso Odisea 2020. Los equipos premiados en la Comunidad Valenciana han sido los siguientes:

     1º ΚΑΤΑ ΚΡΑΤΟΣ, del IES Auxiàs March de Gandía

     2º HEDONISTAS, del IES Juan de Garay de Valencia

     3º ATENEA Y PALAS, del Colegio Ntra. Sra. del Carmen de Elche

     Por consiguiente, el equipo ganador ΚΑΤΑ ΚΡΑΤΟΣ, del IES Auxiàs March de Gandía, representará a la Comunidad Valenciana en la final estatal que se celebrará el próximo miércoles día 19 de febrero. Los premios de la fase local se entregarán durante los Ludi Saguntini.

     Aprovechamos también para recordar los datos de participación en nuestra Comunidad en la presente edición del concurso:

   Grupos inscritos: 258

   Número total de alumnos participantes: 646

   Número total de Profesores responsables de algún grupo: 50

   Número total de centros participantes: 43

     Desde aquí nuestra felicitación a los equipos premiados y nuestro agradecimiento a todos los alumnos y profesores que han participado en la presente edición de Odisea 2020.




]]>