Escrit per Lluís Garcia
 |
| La ciutat romana de Pollentia |
“Baleares insulae Hispaniae duae sunt: Aphrosiades et Gymnaside, maior et minor; unde et eas vulgus Maioricam et Minoricam nuncupant. In his primum insulis inventa est funda qua lapides emittuntur, unde et Baleares dictae sunt; BALLEIN enim Graece mittere dicitur...”Sant Isidor de Sevilla, Etymol ogiae, XIVEn aquestes poques línies, Sant Isidor de Sevilla explica àmpliament l’antiguitat de les Illes Balears. Segons això, les illes Balears, anomenades pels grecs
Aphrosiades i
Gi mnèsies,vanpassara anomanenar-se, respectivament, Mallorca i Menorca, rebent així el nom amb què el poble que les habitava les coneixia; nom que perdura fins ara. L’illa Pitiüsa (Eivissa i Formentera) va mantenir, en canvi, una història diferenciada de les balears del nord des del seu origen.El bisbe d’Hispalis destaca el nom amb què es va conèixer -encara avui- l’arxipèlag “Balears” relacionant-lo amb el verb grec βάλλειν “llançar”. No sabem si aquesta etimologia és completament certa, però sí sabem que el motiu que la reforça és ben convincent.
En aquestes illes -afirma el text llatí-
es va inventar la fona amb la qual es llencen pedres i per això són anomenades Balears.Sens dubte, els habitants de les illes van destacar en el món mediterrani durant l’antiguitat per l’ús de la fona. Són moltíssimes les notícies que tenim de la participació de balears en els diferents conflictes bèl·lics com a mercenaris. Amb la fona, eren capaços d’obrir els exèrcits sense necessitat d’apropar-se a l’enemic, provocant baixes insalvables.De com arribaven a dominar amb perícia el llançament de pedres, en dóna compte la notícia que afirma que, essent encara petits, la mare els col·locava el menjar a les copes dels arbres i fins que no el feien caure amb un cop de pedra no el podien agafar. Era, doncs, un entrenament militar de certa duresa.Potser per això, o per l’interès relatiu de Roma en aquestes illes, es van mantenir alienes al poder republicà romà fins a finals del II aC. Cal pensar que gran part de la península Ibèrica ja formava part del poder romà, si fa no fa un segle, en l’expansió territorial resultant de la II Guerra Púnica.Sigui com sigui, l’any 123 aC, i no sense dificultats, Quint Cecili Metel va aconseguir annexionar les Balears -Mallorca i Menorca- al poder romà. Segons les notícies que tenim, va ser enviat per controlar uns pirates que es refugiaven a les costes i que no permetien acabar amb èxit la ruta comercial. De la guerra amb els “balears”, en tenim poca constància escrita, només sabem que Metel decidí cobrir els vaixells amb pells per protegir-los del cops de pedra que arribaven des de la costa, llençats, òbviament, amb la fona.En poc temps, Quint Cecili Metel, conegut amb el sobrenom de “Baleàric”, va construir les dues grans ciutats,
Palma i
Pollentia i va controlar el conjunt del territori, imposant la legislació i els costums romans.D'aquestes ciutats, d'extensió modesta, en queden restes de magnitud i conservació desiguals. De
Pollentia, la "poderosa", se'n poden visitar les restes arqueològiques a l'actual ciutat d'Alcúdia. El fòrum conserva bona part dels espais dedicats a la religió, el mercat i la política. Destaca també per una petita estructura anomenada
aediculum, a partir de la qual, segons els experts, es va construir la ciutat.
La zona residencial, anomenada la Portella, està formada per tres
domus on s'hi han trobat petits tresors i el cap d'una escultura de bronze. Totes les cases tenen la sortida a un carrer porticat, fet que demostra que va ser una ciutat ben estructurada.
 |
| Teatre romà de Pollentia |
Si
Pollentia és coneguda per alguna cosa, és pel seu teatre. Datat en el segle I dC, podem dir que és el teatre construït més petit de tot el territori romà. La seva estructura segueix el paradigme del teatre antic, amb càvea i orquestra semicirculars, excavades a la roca i envoltant l'escena. Aquesta només es conserva parcialment, ja que se n'ha perdut la
front scaenae. A més, l'edifici està situat fora del territori de la ciutat i ben a prop de la zona portuària, fet molt habitual a l'antiguitat.
Palma, l'altra ciutat fundada pels romans a Mallorca, s'ha esvaït amb el pas del temps i la reutilització de molts elements per construir-hi a sobre. Això no obstant, en el traçat de la ciutat actual, encara es poden veure i intuir (sempre amb una mica d'imaginació) alguns elements urbanístics de la ciutat romana. A la tenda del Museu de la Seu, per exemple, resta visible un fragment d'un dels carrers principals amb alguns suports de columnes o d'estàtues.
En els últims anys, l'arquitecte Luis Moranta ha impulsat la hipòtesi de la possible existència d'un teatre a la Palma romana. Certament, basant-se en casos similars, la teoria explica que es van aprofitar els fonaments de l'edifici per construir-ne de nous. Tot i que encara falten excavacions arqueològiques que ho ratifiquin, una simple superposició de la planta del teatre de
Pollentia sobre el plànol del possible teatre palmesà fa paleses les coincidències quant a estructura, mida i situació. I aquest teatre també es trobaria, precisament, a la zona portuària de la ciutat.
El que podríem anomenar la "primera Palma romana" està situada a la finca de Son Espases i va ser excavada en el moment de la construcció del nou hospital universitari. En realitat, els estudis han demostrat que es tracta d'un
castra i és considerat el primer assentament militar romà testimoniat a l'actual capital de les Illes Balears.
Bibliografia: Les Illes a les fonts clàssiques. Coloma Blanes, Joana Bonet, Alexandre Font i Aina M. Rosselló. Ed. Miquel Font. 1990
Direccions web: http://palma.infotelecom.es/~moranta/
