Fa unes setmanes, a classe de llatí, en Jordi va proposar-nos una activitat de recerca plurilingüe consistent a traduir paraules del vocabulari llatí -vinculades a diferents àmbits lèxics- a cinc llengües diferents: quatre de romàniques (català, castellà, francès, italià) i una d’origen no llatí (anglès). L’elecció de l’anglès em va sobtar, en certa manera, doncs a diferència de les altres, no és una llengua neollatina. A partir d’aquesta proposta vaig sentir curiositat per saber quina relació hi havia entre l’anglès i el llatí i vaig decidir buscar informació al respecte. El resultat de la recerca que he fet, ha donat lloc a aquesta entrada. Sabem que al segle V l’anglès era ja una llengua embrionària, resultat, per una banda, de la barreja de dialectes que van arribar a les illes Britàniques portats per les tribus germàniques dels saxons, els juts i els angles, i per l’altra de la forta influència del celta, el llatí i d’alguns trets propis de les llengües escandinaves. El primer grup va dotar l’anglès de la major part del vocabulari i va fixar les bases de la seva gramàtica. El segon grup va influir especialment en el lèxic, que en el cas de la llengua dels romans es considera força important (fins a un 30% segons alguns estudis en el llenguatge col·loquial i fins a un 80% en el científic).
Recordem que va ser durant el govern de l’emperador Claudi (41-54 dC), després dels intents frustrats de Juli Cèsar durant la primera meitat del segle I aC, qui va aconseguir conquerir Britànnia el 43 dC. No va poder, però, ocupar Escòcia ni Gales, territoris on predominà la llengua dels celtes. Val a dir que invasions posteriors, com la dels normands en el segle XI, van propiciar que a través del francés, que va esdevenir llengua de la reialesa i la noblesa, la influència del llatí tornés a ser determinant en la construcció de la llengua anglesa . Podríem pensar que degut a aquesta invasió el llatí va substituir l’anglès però no va ser així. La llengua de Roma es feia servir, sobretot, en l’àmbit religiós i militar. També el parlaven la classe alta i una petita part de la població urbana, però no va arribar mai a reemplaçar-lo. És més, es va deixar d’utilitzar pràcticament quan les últimes legions romanes van ser expulsades de l’illa durant els primers anys del segle V dC. Però la seva influència ha perseverat fins als nostres dies. De fet, l’anglès és una llengua germànica amb més de la meitat del seu vocabulari procedent del llatí: grosso modo, unes 125.000 paraules!
La població envaïda es va deixar influenciar per la més avançada, en aquest cas la romana; per això, les paraules manllevades procedien de les dues principals ocupacions d’aquests: l’agricultura i el comerç i la guerra, juntament amb paraules relacionades amb la vida domèstica i social. Aquests en són alguns exemples:
Guerra:
allied: del llatí alius, a, -ud (“altre”) army: del llatí arma, -orum (“armes”) battle: del llatí battuere (“batre, picar, colpejar, lluitar amb l’espasa”), a través del francès bataille. captain: del llatí caput, -itis (“cap”) casualties: del llatí casus, -us (“caiguda, accident, adversitat”) conflict: del llatí conflictus, -us (“xoc, col·lisió, topada), de confligere (“topar, lluitar”) banner: del llatí bandum, -i (“estendard”) -chester, -caster, -cester (sufixos): del llatí castra (“campament”) [topònims] enemy: del llatí inimicus, -i (“enemic”) hostilities: del llatí hostis, -is (“enemic”) missile: del llatí missilis, -e (“llancívol, que es llança”) de mittere (“enviar”) navy: del llatí navis, -is (“nau, vaixell”) military: del llatí miles (“soldat”)
Comerç:
transfer: del llatí transferre (“traspassar”) [forma imperativa] wine: del llatí vinum (“vi”) trade: del llatí tradere (“fer a mans, cedir, transmetre”) commerce: del llatí commercium, -ii (“comerç, negoci, intercanvi”) oil: del llatí oleum, -i (“oli”, especialment el d’oliva i com a combustible) pound: del llatí pondus, -eris (“pes, quantitat, mesura”) coin: del llatí cuneus (“cuny, falca, tascó”) money: del llatí moneta, -ae (“moneda”), referència a Juno Moneta [apel·latiu de la deessa]
Vida domèstica i social:
table: del llatí tabula, -ae (“taula, tauló, tauler”) carpet: del llatí, carpere (“filar, estirar per filar, escarpir”) curtain: del llatí cortina, -ae (“volta del cel, cortina”) kettle: del llatí catillus, -i (“cassó fondo per cuinar”) pepper: del llatí piper, -eris (“pebre”) cheese: del llatí caseus, -i (“formatge”) butter: del llatí butyrum, -i (“mantega”) salt: del llatí sal, salis (“sal”) street: del llatí stratum, -i (“paviment, empedrat dels carrers”)
El
cristianisme va arribar a l’illa el 597 i, com és lògic, resten també paraules del lèxic anglès que en són testimoni:
abbot: del llatí abbas, -atis (“pare, abat”) altar: del llatí altaria, -ium (“altar, lloc per a sacrificis”) angel: del llatí angelus, -i (“àngel, missatger”) candle: del llatí candela, ae (“espelma, ciri”) epistle: del llatí epistula, -ae (“carta”) [ús formal] temple: del llatí templum, -i (“temple”) tunic: del llatí tunica, -ae (“túnica”) ark: del llatí arca, -ae (“bagul”) nun: del llatí nonna, -ae (“monja”)
Però la influència del llatí no només la trobem en el lèxic sinó també en la morfologia. La llengua anglesa utilitza molts dels prefixos i sufixos llatins:
PREFIXOS
abstract, adventure, anteroom, bilingual, codependent/compassion, detach, disintegrate, enlarge, extraordinary, illimitable, impotent, inability, irregular, infrahuman, interact, nonexistent, postscript, prehistoric, reuse, subway, transport, trilingual, ultrasound, et cetera.
SUFIXOS curious/obnoxious (curiosus, obnoxius), comfortable (comfortabilis, -e), terrible (terribilis, -e), scenic (scaenicus), special (specialis), productive (productivus), rector (rector), teacher (magister), violence (violentia), silent (silentium), et cetera.
En altres casos la morfologia llatina va solucionar alguns problemes. Un plural de nucleus que fos nucleuses, de basis, basises, d’alga, algaes o de datum, datumes, resultaria un tant malsonant, de manera que la morfologia llatina va permetre la formació de nuclei , bases, algae i data.
Finalment, apuntar que en anglès, com en altres llengües romàniques, hi ha moltes paraules o expressions d’origen llatí que han perdurat sense canvis i conformen estructures fixes de la llengua. Aquests en són alguns exemples:
- El terme campus, que significa literalment “terreny pla”, s’utilitza per nombrar amplis espais adscrits a una universitat.
- Idem, que significa “un mateix, el mateix” en anglès s’utilitza, per exemple, per nombrar quelcom que s’ha citat anteriorment.
- exit, prové del participi de passat exitus, a, um del verb exire (“sortir”)
- habitat, que significa “habita o viu”, en anglès vol dir “lloc de condicions apropiades per a que hi visqui un organisme, espècie o comunitat animal o vegetal”
- ictus, que significa “cop, especialment el que marca un ritme, xoc”, és el participi de passat de icere (“golpejar, donar un cop amb violència”)
- junior, en llatí iunior, és el comparatiu de iuvenis que significa “més jove que o el més jove”. Abreviació jr.
- senior és el comparatiu de senex i significa “més vell que o el més vell”. L’abreviació en anglès dóna el terme de cortesia o títol de sir.
- maximum amb el significat de “el més gran”. Superlatiu de magnus, a, um
- minimum amb el significat de “el més petit”. Superlatiu de parvus, a, um
- duplex, que significa “doble”.
- RIP, prové del llatí “Resquiescat in Pacem”. Els anglesos utilitzen les mateixes sigles que han adaptat a la seva llengua en traducció directa “Rest in Peace”.
- Master és una paraula anglesa que prové del llatí abreujat magister, “senyor, mestre”.
- snob. Aquest llatinisme rebut de l’anglès, que defineix persones que imiten a d’altres de major classe social, té el seu origen en la locució sine nobilitate, que vol dir “sense noblesa”, aplicada als estudiants de la universitat d’Oxford sense tradició familiar noble.
- versus. En realitat, és una preposició de direcció que vol dir “cap a”, però en anglès se li va donar un nou significat, “contra”, i així és com s’utilitza avui dia.
- a.m, acrònim de l’expressió llatina ante meridiem (“abans del migdia”), i fa referència a les hores posteriors a la mitjanit i anteriors al migdia.
- p.m, acrònim de l’expressió llatina post meridiem (“després del migdia”), i fa referència a les hores posteriors al migdia i anteriors a la mitjanit.
- alias, que significa “altre nom”, de l’adjectiu llatí alius, alia, aliud.
- sponsor, que prové del verb llatí spondeo, la traducció de la qual seria “prometre, assegurar o comprometre’s”.
I fins aquí aquest apunt amb què he volgut fer observar que el llatí ha deixat la seva profundíssima petjada en moltes altres llengües, fins i tot en una llengua no derivada com és el cas de l’anglès, l’autèntica lingua franca del segle XXI.
Sara Pedraza Sarrablo4t ESO - Llatí
IMG_1156
IMG_1155 - còpia
IMG_1154
IMG_1161
IMG_1160
IMG_1159
IMG_1158
IMG_1157
