
4631 artículos (0 sin leer) en 434 blogs
La Maryama i jo, vam decidir fer un còmic amb Pixton per a la tasca de la vida a l’antiga Grècia. En aquest còmic, expliquem com una dona del segle XXI que treballa en un museu d’arts clàssiques, entra en un quadre de l’antiga Grècia i …
Por orden del Presidente, tengo el gusto de convocarles a la reunión de la Asamblea General de Socios de la SEEC que tendrá lugar el próximo 24 de febrero de 2017, viernes, en la sede social de la SEEC, calle Serrano 107, 28006-Madrid, a las 18:00 h en primera convocatoria y a las 19:00 h en segunda con el siguiente ORDEN DEL DÍA:
Por orden del Presidente, tengo el gusto de convocarles a una Asamblea Extraordinaria de Socios de la SEEC que tendrá lugar el próximo 24 de febrero de 2017, viernes, en la sede social de la SEEC, calle Serrano 107, 28006-Madrid, a las 15.30 h en primera convocatoria y a las 16.30 h en segunda con el siguiente ORDEN DEL DÍA:
Estimados colegas de la SEEC,
Os envío el “Call for papers” y el cartel del congreso internacional que organizaremos en Salamanca el próximo octubre sobre literatura tardoantigua, con el ruego de que lo colguéis en la página web de la Sociedad.
Cartel WEB
CFP_español_5th ISLALS
Como siempre, muchas gracias por vuestro valioso trabajo,
Un saludo muy cordial,
Óscar Prieto Domínguez
Dpto. de Filología Clásica e Indoeuropeo
Universidad de Salamanca
[1] Circa primam ferme noctis vigiliam experrectus pavore subito, video praemicantis lunae candore nimio completum orbem commodum marinis emergentem fluctibus; nanctusque opacae noctis silentiosa secreta, certus etiam summatem deam praecipua maiestate pollere resque prorsus humanas ipsius regi providentia, nec tantum pecuina et ferina, verum inanima etiam divino eius luminis numinisque nutu vegetari, ipsa etiam corpora terra caelo marique nunc incrementis consequenter augeri, nunc detrimentis obsequenter imminui, fato scilicet iam meis tot tantisque cladibus satiato et spem salutis, licet tardam, subministrante, augustum specimen deae praesentis statui deprecari; confestimque discussa pigra quiete <laetus et> alacer exsurgo meque protinus purificandi studio marino lavacro trado septiesque summerso fluctibus capite, quod eum numerum praecipue religionibus aptissimum divinus ille Pythagoras prodidit, [laetus et alacer] deam praepotentem lacrimoso vultu sic adprecabar:
[2] "Regina caeli, — sive tu Ceres alma frugum parens originalis, quae, repertu laetata filiae, vetustae glandis ferino remoto pabulo, miti commonstrato cibo nunc Eleusiniam glebam percolis, seu tu caelestis Venus, quae primis rerum exordiis sexuum diversitatem generato Amore sociasti et aeterna subole humano genere propagato nunc circumfluo Paphi sacrario coleris, seu Phoebi soror, quae partu fetarum medelis lenientibus recreato populos tantos educasti praeclarisque nunc veneraris delubris Ephesi, seu nocturnis ululatibus horrenda Proserpina triformi facie larvales impetus comprimens terraeque claustra cohibens lucos diversos inerrans vario cultu propitiaris, — ista luce feminea conlustrans cuncta moenia et udis ignibus nutriens laeta semina et solis ambagibus dispensans incerta lumina, quoquo nomine, quoquo ritu, quaqua facie te fas est invocare: tu meis iam nunc extremis aerumnis subsiste, tu fortunam collapsam adfirma, tu saevis exanclatis casibus pausam pacemque tribue; sit satis laborum, sit satis periculorum. Depelle quadripedis diram faciem, redde me conspectui meorum, redde me meo Lucio, ac si quod offensum numen inexorabili me saevitia premit, mori saltem liceat, si non licet vivere."
[3] Ad istum modum fusis precibus et adstructis miseris lamentationibus rursus mihi marcentem animum in eodem illo cubili sopor circumfusus oppressit. Necdum satis conixeram, et ecce pelago medio venerandos diis etiam vultus attollens emergit divina facies; ac dehinc paulatim toto corpore perlucidum simulacrum excusso pelago ante me constitisse visum est. Eius mirandam speciem ad vos etiam referre conitar, si tamen mihi disserendi tribuerit facultatem paupertas oris humani vel ipsum numen eius dapsilem copiam elocutilis facundiae subministraverit. Iam primum crines uberrimi prolixique et sensim intorti per divina colla passive dispersi molliter defluebant. Corona multiformis variis floribus sublimen destrinxerat verticem, cuius media quidem super frontem plana rotunditas in modum speculi vel immo argumentum lunae candidum lumen emicabat, dextra laevaque sulcis insurgentium viperarum cohibita, spicis etiam Cerialibus desuper porrectis <conspicua. Tunica> multicolor, bysso tenui pertexta, nunc albo candore lucida, nunc croceo flore lutea, nunc roseo rubore flammida et, quae longe longeque etiam meum confutabat optutum, palla nigerrima splendescens atro nitore, quae circumcirca remeans et sub dexterum latus ad umerum laevum recurrens umbonis vicem deiecta parte laciniae multiplici contabulatione dependula ad ultimas oras nodulis fimbriarum decoriter confluctuabat.
[4] Per intextam extremitatem et in ipsa eius planitie stellae dispersae coruscabant earumque media semenstris luna flammeos spirabat ignes. Quaqua tamen insignis illius pallae perfluebat ambitus, individuo nexu corona totis floribus totisque constructa pomis adhaerebat. Nam dextra quidem ferebat aereum crepitaculum, cuius per angustam lamminam in modum baltei recurvatam traiectae mediae paucae virgulae, crispante brachio trigeminos iactus, reddebant argutum sonorem. Laevae vero cymbium dependebat aureum, cuius ansulae, qua parte conspicua est, insurgebat aspis caput extollens arduum cervicibus late tumescentibus. Pedes ambroseos tegebant soleae palmae victricis foliis intextae. Talis ac tanta, spirans Arabiae felicia germina, divina me voce dignata est:
[5] "En adsum tuis commota, Luci, precibus, rerum naturae parens, elementorum omnium domina, saeculorum progenies initialis, summa numinum, regina manium, prima caelitum, deorum dearumque facies uniformis, quae caeli luminosa culmina, maris salubria flamina, inferum deplorata silentia nutibus meis dispenso: cuius numen unicum multiformi specie, ritu vario, nomine multiiugo totus veneratus orbis. Inde primigenii Phryges Pessinuntiam deum matrem, hinc autochthones Attici Cecropeiam Minervam, illinc fluctuantes Cyprii Paphiam Venerem, Cretes sagittiferi Dictynnam Dianam, Siculi trilingues Stygiam Proserpinam, Eleusinii vetusti Actaeam Cererem, Iunonem alii, Bellonam alii, Hecatam isti, Rhamnusiam illi, et qui nascentis dei Solis <et occidentis inclinantibus> inlustrantur radiis Aethiopes utrique priscaque doctrina pollentes Aegyptii caerimoniis me propriis percolentes appellant vero nomine reginam Isidem. Adsum tuos miserata casus, adsum favens et propitia. Mitte iam fletus et lamentationes omitte, depelle maerorem; iam tibi providentia mea inlucescit dies salutaris. Ergo igitur imperiis istis meis animum intende sollicitum. Diem, qui dies ex ista nocte nascetur, aeterna mihi nuncupavit religio, quo sedatis hibernis tempestatibus et lenitis maris procellosis fluctibus navigabili iam pelago rudem dedicantes carinam primitias commeatus libant mei sacerdotes. Id sacrum nec sollicita nec profana mente debebis opperiri.
[6] Nam meo monitu sacerdos in ipso procinctu pompae roseam manu dextera sistro cohaerentem gestabit coronam. Incunctanter ergo dimotis turbulis alacer continuare pompam mea volentia fretus et de proximo clementer velut manum sacerdotis osculabundus rosis decerptis pessimae mihique iam dudum detestabilis belvae istius corio te protinus exue. Nec quicquam rerum mearum reformides ut arduum. Nam hoc eodem momento, quo tibi venio, simul et ibi praesens, quae sunt sequentia, sacerdoti meo per quietem facienda praecipio. Meo iussu tibi constricti comitatus decedent populi, nec inter hilares caerimonias et festiva spectacula quisquam deformem istam quam geris faciem perhorrescet vel figuram tuam repente mutatam sequius interpretatus aliquis maligne criminabitur. Plane memineris et penita mente conditum semper tenebis mihi reliqua vitae tuae curricula adusque terminos ultimi spiritus vadata. Nec iniurium, cuius beneficio redieris ad homines, ei totum debere, quod vives. Vives autem beatus, vives in mea tutela gloriosus, et cum spatium saeculi tui permensus ad inferos demearis, ibi quoque in ipso subterraneo semirutundo me, quam vides, Acherontis tenebris interlucentem Stygiisque penetralibus regnantem, campos Elysios incolens ipse, tibi propitiam frequens adorabis. Quodsi sedulis obsequiis et religiosis ministeriis et tenacibus castimoniis numen nostrum promerueris, scies ultra statuta fato tuo spatia vitam quoque tibi prorogare mihi tantum licere."
Conjunto arqueológico de Itálica |
Anfiteatro de Itálica |
![]() |
Lectura del poema "Canción a las ruinas de Itálica" de R. Caro |
![]() |
Monasterio de San Isidoro del Campo |
Reconstrucción ideal de Itálica en Cotidiana Vitae |
![]() |
*PASO 2 (MANUAL)(Añadimos el MARCADOR) ![]() PASO 3 (Comprobamos que la ubicación es correcta y AÑADIMOS al MAPA) |
“Divendres” a Cabrera de Mar
Dilluns 23 va sortir al programa Divendres de TV3 un dels molts patrimonis arqueològics d’època romana que hi ha al Maresme. Concretament, el patrimoni arqueològic situat a la vall de Cabrera de Mar. La muntanya que presideix el castell de Burriac, on es troba el poblat ibèric més extens de la Laietània, el qual tot i ser conegut des de 1915 i haver estat objecte de un bon grapat d’intervencions al llarg dels anys, resta en la seva major part completament desconegut, i solament uns pocs punts (torre de ponent, porta meridional) permeten visualitzar avui dia la seva entitat.
Aquest poblat va conviure en la seva darrera etapa amb un assentament itàlic de nova fundació, situat a la plana, sota el nucli de població actual. La importància històrica d’Ilturo és innegable per comprendre el procés de romanització de la Laietània en el període anterior a la estructuració del territori en municipis, de fet es considera que l’abandó del lloc respon a la implantació de les noves ciutats de Baetulo i Iluro.
Els diversos closos arqueològics on s’ha detectat part de la superfície construïda d’Ilturo, responen als noms de Ca l’Arnau-Can Mateu, Can Benet i Can Rodon de l’Hort, així com alguns altres de menor entitat situats als encontorns. Tot plegat, fa que se li suposi a aquest assentament una extensió de més de tres hectàrees.
Un cop abandonats aquests nuclis de població abans de la meitat del segle I aC, la vall no va quedar deshabitada, sinó que si varen implantar instal·lacions agropecuàries, sobretot dedicades a la viticultura. Però el que més destaca del període alt-imperial és el jaciment de Can Modolell, interpretat con un centre cultual d’àmbit regional, que va sobreviure com a tal fins l’adveniment del cristianisme.
Entre l’agost de 1997 i el de 1998 es va documentar i delimitar aquest conjunt arqueològic, però una visió quasi completa de les restes constructives no es va aconseguir fins el 2007. Des dels primers treballs, ja es va evidenciar que tot el conjunt estava format per dos realitats constructives diferents. La primera d’elles va ser interpretada com un centre administratiu i polític, amb un període de vida establert entre la meitat del segle II aC i el primer quart del segle I aC, i que ara identifiquem com Ilturo. La segona corresponia a un establiment de producció d’àmfores vinateres (figlina) que hauria funcionat entre el segon quart del segle I aC i els primers decennis de la centúria següent.
La troballa més rellevant del conjunt fou la dels banys públics (Balnea), la qual va facilitar la identificació de tota la superfície construïda que els envoltava com a pertanyent a un assentament de la República Romana, que gaudia del mateix tipus d’equipament que hi havia als llocs d’origen dels seus habitants.
Es tracta d’un edifici molt ben dissenyat, que originalment constava només de tres sales de servei, que marquen alhora un recorregut en el seu us. A l’edifici s’accedia des d’un carreró que donava directament al vestuari (apodyterium), el qual tenia al canto nord uns bancs adossats. D’allà es podia passar a la sala tèbia (tepidarium) proveïda d’una pica (labrum) de la qual es conservava el suport. D’aquesta habitació es passava després a la sala calenta (caldarium), proveïda d’un banc al mig i també d’un labrum. Al cantó oest tenia la banyera (alveus) situada al damunt d’un hipocaust (subsòl buit i escalfat). La resta d’instal·lacions la composàvem els forns amb el seu praefurnium, que permetien l’escalfament de l’aigua i del alveus.
En un moment posterior, la instal·lació s’amplia amb la construcció d’una sauna de planta circular (laconicum), algunes habitacions annexes pel cantó oest i també una sala porxada al sud del laconicum. De retruc això fa modificar l’accés principal del complex, que ara es fa des de l’oest. L’abastiment de l’aigua necessària per als banys ve des de la muntanya per mitja de conduccions en plom primer i per canalons de ceràmica després, que permetien el seu emmagatzematge en l’espai situat entre el praefurnium i el tepidarium.
Un fet singular que presentaven aquests banys era que tant el tepidarium com elcaldarium estaven coberts per mitja de sostres de superfícies corbes fabricats a base d’unes peces de ceràmica d’uns 20 cm de llarg (tubuli afusats) que s’inserien les unes dins les altres. Aquests tubuli, ja muntats i armats amb varetes de ferro transversals i verticals, estaven recoberts per morter de calç i emblanquinades, fet que donava a aquests sostres l’aparença exterior i interior de cúpules i superfícies corbes molt avançades per al seu temps.
Les construccions situades al sud del Balneum i una bona part dels que hi ha entre aquest i la figlina corresponen a domus de tipus itàlic. També es poden interpretar com a tallers i magatzems les construccions que hi ha just al nord del balneum. Una de les característiques de l’assentament és la seva disposició adaptant-se al terreny, forma poc regular, amb absència de carrers creuats en angle recte. De fet, l’eix principal de circulació de sud a nord seria, com avui dia, el curs de la riera.
A l’extrem nord del clos, la part ocupada per la figlina, centre terrissaire, es superposa a les estructures d’hàbitat anteriors ja abandonades. Tot plegat sembla ocupar una àrea d’uns 600 m2, presidida per un forn de planta rectangular de set per sis metres que encabeix dins seu tant la cambra de foc i el laboratori com el praefurnium. L’entrada de les àmfores dins el forn es feia per una porta situada al nord, de metre i mig d’ample. El laboratori esta separat de la cambra de foc per una graella que té 14,75 m2 de superfície útil i que esta suportada per dues naus separades per un muret central que serveix de base a les arcades que suporten el pes de la graella i de les àmfores que si posarien al damunt. Les àmfores produïdes en aquesta figlina corresponen als tipus Dressel 1 citerior, Tarraconense 1 i Pascual 1.
Aquí us deixo el programa de Divendres de dilluns, dedicat a el jaciment arqueològic de Cabrera de Mar:
Amb Espartac Peran i Oriol Soler
Origen: El jaciment arqueològic de Cabrera de Mar
Mariona Cava i Ruiz, alumna clàssiques de segon de batxillerat
Estase empezando a enviar os libros e as entradas do Festival de Teatro. Ricardo Martín poñerase en contacto cos centros que vaian á Coruña, xa que as entradas as emite o propio teatro e el dirá como as fará chegar aos profesores responsables dos grupos.
![]() |
Imagen de Pixabay |
Filius enim Francogallice legit, sed etiam versionem Hispanicam aliquando inspicit, si quas sententias vel iuncturas non bene intellegit. Et locutiones verbaque sic conferens is repperit quam dissimiles inter se nonnumquam interpretationes rerum sint.- Sane! -respondi-. Hispanice primum, deinde Francogallice puella perlegi.
- Num Latine? -filius mirus interrogavit non dubitans quin non exstaret nulla.
- Mm! Nondum totam evolvi - confessa sum-, quia penes me sunt tres versiones et nonnullae paginae cuiusdam editionis non venalis[1] huius fabulae in sermonem Latinum conversae et nescio adhuc quam vel optima sit.
1. Lorsque j’avais six ans j’ai vu, une fois, une magnifique image, dans un livre sur la Forêt Vierge qui s’appelait «Histoires Vécues». Ça représentait un serpent boa qui avalait un fauve. Voilà la copie du dessin.
On disait dans le livre : «Les serpents boas avalent leur proie tout entière, sans la mâcher. Ensuite ils ne peuvent plus bouger et ils dorment pendant les six mois de leur digestion.»
J’ai alors beaucoup réfléchi sur les aventures de la jungle et, à mon tour, j’ai réussi, avec un crayon de couleur, à tracer mon premier dessin. Mon dessin numéro 1. Il était comme ça :
6. Ah! petit prince, j’ai compris, peu à peu, ainsi, ta petite vie mélancolique. Tu n’avais eu longtemps pour distraction que la douceur des couchers de soleil. J’ai appris ce détail nouveau, le quatrième jour au matin, quand tu m’as dit : – J’aime bien les couchers de soleil. Allons voir un coucher de soleil…
Haec autem in libro scripta erant: “Boae serpentes praedas integras exsorbent nec mandunt. Deinde se movere non possunt et sex menses dormiunt dum pastus concoquunt.”
I. Quodam die, cum sex annos natus essem, imaginem praeclare pictam in libro de silva quae integra dicitur vidi; qui liber inscribebatur: “Narratiunculae a vita ductae.” Picta erat boa serpens beluam exsorbens. Quam imaginem sic expressam vides.
Tum ego de eis quae in dumetis ac paludibus illis casu fiunt multum mecum cogitavi et ipse perfeci ut miniatula cerula aliquid pingerem. Primae quidem illius meae picturae species haec erat:
VI. O Regule! Sic sensim intellexi quam tristem aetatulam degeres. Cui nulla alia oblectatio diu fuerat nisi suaves illi solis occidentis conspectus. Hoc novi ... quarto die mane didici, cum mihi dixisti: Reg. -Solis occasus me multum delectant. Ad solem occidentem spectandum eamus.
Liber dicebat: “Boae serpentes praedas integras, non mansas, uorant. Postea moueri non possunt et per sex digestionis menses dormiunt”.
I. Cum septimum annum agebam, certo die splendidam laminam in libro de Nemore Arcano uidi cui nomen erat “Historiae Expertae”. Serpens feram uorans effingebatur. Ecce picturae exemplar.
VI. Heu, paruule princeps! Sic, paulatim, tuam paruam ac maestam uitam intellexi. Diu unus ludus tibi solis occasus suauitas fuit. Quarto die mane, hanc nouam rem cognoui cum mihi dixisti: Solis occasus mihi gratissimi sunt. Videamus solis occasum….
I. Cum sex annos natus essem, in libro de vastissimis silvis, qui inscriptus erat “Verae fabulae”, picturam egregiam conspexi. Picta erat anguis mirabili corporis magnitudine feram devorans. En picturam depictam.
Multum eo tempore cogitabam quae in hisce vastissimis silvis essent pericula, monstra, primamque picturam perfeci. Quae quidem talis erat:
VI. Eheu! Mi regule! Hoc modo parvan tuam miseramque vitam gradatim cognovi cognovi. Diu nihil aliud habebas quo delectareris nisi gratam occidentis solis lucem. Hoc comperi cum quarto die mane dixisti: - “Gratus mihi est solis occasus. Eamus spectatum solis occasum…”
In libro hoc scriptum erat: “Boae serpentes praedas suas integras devorant nec dentibus lacerant. Quo facto non iam moventur et per sex menses, quibus pastum concoquunt, dormiunt.”
I. Die quodam, cum sex annos natus essem, in libro de silva vetusta, qui liber “Fabulae verae” inscribitur, imaginem mirificam vidi. Boa serpens picta erat, quae beluam hauriebat. Hic imaginem depictam vides.
VI. O principule mi! Eo modo gradatim cognovi quam tristem vitulam agebas. Diu e nihilo nisi ex aspectu solis occidentis voluptatem quandam capiebas. Quod novi quarto die mane, quo mihi dixisti: “Valde delector pulchritudine solis occasus. Solis occasum eamus spectatum…”
El 24 de gener de 1913 s’aprovaren les Normes Ortogràfiques del català modern i establiren l’ús del punt volat en català per a escriure la ela geminada. Avui, per primer cop, se celebra el Dia del punt volat, inspirat en el «Word Nerd Day», amb la intenció de donar-lo a conèixer. En català el tenim a la ela geminada (l·l), però molta gent l’escriu malament: amb un punt baix, un guionet o un punt gruixut.
En grec clàssic, utilitzem el punt volat, a més del punt (.) i la coma (,) com en català. En grec el punt volat (·) equival als nostres dos punts (:) o al punt i coma (;). Ara bé, la consonant geminada λλ (que es pronuncia ela geminada) es mantené inalterada en català i es transcriu per l·l (J. Alberich i M. Ros, La transcripció dels noms propis grecs i llatins, Barcelona 1993) amb punt volat. No hem de confondre el punt volat del grec (en castellà, “punto alto”) amb el punt volat (o punt alçat) del català (dit “punto medio” en castellà).
Celebrem avui aquesta ben encertada iniciativa: el Dia del punt volat! Reivindiquem el grec del català i el bon ús de la ela geminada amb el punt volat!
Imatge de Xavi Novell
Us proposo de trobar en català mots d’origen grec amb λλ (en llatí ll) perquè aquests s’escriuen en català amb l·l (ela geminada amb punt volat) i compartir-los a les xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram…) amb l’etiqueta #DiaDelPuntVolat (el 2015 Twitter va reconèixer el punt volat).
Escolteu, tal com es proposa, aquests dues cançons (Fal·lera Geminada dels Sulfitos i Punt volat dins Jo què sé…es diuen tantes coses! de Xavieruga) i, a més de les activitats proposades, detecteu els mots d’origen grec (no us oblideu d’escriure el mot grec corresponent) o bé llatí que en català s’escriuen amb ela geminada per raons etimològiques i obriu un apunt a L’empremta d’Orfeu:
Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.
La SEEC organiza entre los días 8 y 18 de julio del 2017 un viaje a Malta y la parte oriental de Sicilia. El viaje permitirá conocer una de las islas más interesantes y bellas del Mediterráneo, como es Malta, con miles de años de cultura, resultado del paso de griegos, fenicios, cartagineses, romanos, árabes, normandos, órdenes de caballería, españoles. Su lengua propia es básicamente una variedad del árabe.
En la segunda parte del viaje se recorrerán con detalle muchos de los principales lugares históricos y arqueológicos de la parte oriental de Sicilia, empezando por la bellísima Siracusa y continuando por Catania, Taormina, Piazza Armerina, Morgantina, Ragusa, Noto y otros lugares. Muchas de estas ciudades son patrimonio de la humanidad y atesoran también siglos de historia y arte.
Anto i Ada, 1r Batxillerat Humanístic
Nunc etiam infectos demens imitare Britannos,
ludis et externo tincta nitore caput?
Vt natura dedit, sic omnis recta figu ra est:
turpis Romano Belgicus ore color.
Illi sub terris fiant mala multa puellae,
quae mentita suas uertit inepta comas!
Deme: mihi certe poteris formosa uideri,
mi formosa sat es, si modo saepe uenis.
An si caeruleo quaedam sua tempora fuco
tinxerit, idcirco caerula forma bona est?
Cum tibi nec frater nec sit tibi filius ullus,
frater ego et tibi sim filius unus ego.
Ipse tuus semper tibi sit custodia lectus,
nec nimis ornata fronte sedere uelis.
Credam ego narranti, noli committere, famae:
et terram rumor transilit et maria.
Properci 2, 17b, 23-38
Ah boja! ¿Ara també imites els pintats bretons, i et diverteixes duent el cap tenyit d’una lluentor manllevada? Tal com la Natura la dota, tota figura és perfecta: el color del belga deshonra una cara romana. Que sota terra hagi de patir mil turments, la dona estúpida que altera els seus cabells amb una aparença mentida. Pel que fa a mi, sempre podràs semblar-me bella: prou bella ets per a mi, mentre vinguis sovint. ¿Per ventura, només perquè una dona qualsevol s’ha tenyit els polsos de blau, la bellesa blava és admirable? Jo creuré la fama parlera, no vulguis cometre faltes: les murmuracions travessen les terres i els mars.
Traducció de : J. Mínguez (1946)
Qui és Properci? A quina època va viure? Després de llegir amb molta atenció el fragment anterior, comenteu-lo.
Creieu que portar els cabells blaus és només una moda actual? Vosaltres també us heu tenyit o us agradaria lluir els cabells blaus com nosaltres?
Ada Andiñach & Antonella Cerdà, 1r de Batxillerat Llatí
A Badalona, s’han trobat restes romanes a partir d’un estudi arqueològic realitzat abans de la construcció de les millores al lateral de l’autopista C-31. L’estudi, elaborat per l’empresa d’arqueologia ATICS S.L., ha aportat uns resultats positius pel coneixement de l’antiga Baetulo romana.
El passat mes de maig la Generalitat de Catalunya va licitar aquesta excavació per a valorar el nou projecte sobre les restes romanes que formen part del Bé Cultural i d’Interès Nacional de Badalona (BCIN). Amb un pressupost de 270.000 euros i després de tres mesos de constant estudi, els investigadors han pogut obtenir uns grans resultats que, per la seva banda, no es veuran afectats per les properes obres, ja que quedaran per sota del camí viari.
Els principals descobriments d’aquest patrimoni arqueològic són alguns murs i paviments relacionats amb l’àmbit industrial i domèstic, 8 sitges, més de 170 rases de vinya d’època romana i època moderna i altres estructures arqueològiques que s’han trobat fins al límit de l’àrea del BCIN. Però la identificació més important que s’ha fet ha sigut la del traçat del cardo maximus, que ajudarà a aclarir la distribució urbana de l’antiga Baetulo.
Ara, i després d’aquestes excavacions, s’espera que es faci un informe per a cada resta abans de portar-les al Museu de Badalona, on se situen les termes. Pel que fa a les obres dels laterals de l’autopista es té previst començar-les a principis de la primavera, entre els mesos d’abril i maig, segons ha pogut confirmar l’Ajuntament de Badalona.
Obres realitzades a la C-31
Restes romanes a Badalona.
Jonathan Romero, estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona
Mireia Sánchez, 2n Batxillerat Humanístic
Buenas tardes. Les adjuntamos el programa y los videos de las conferencias presentadas el 15-11-2016 en la Facultad de Letras de la UPV dentro del III Simposio organizado por la sección de la SEEC del País Vasco: “El Mundo Clásico y los medios audiovisuales” para que sean publicados en la página web de la sociedad.
Programa_III Simposio SEEC-EH_ 2016
Reciban un cordial saludo.
María Jesús Ramírez.
Aquí tienes las intrucciones para añadir a tu blog el botón de adhesión a Χείρων·Chiron.