10879 items (3 unread) in 408 feeds


Autor: Cefax.org

![]() |
| Stephanus Berchez de praemio impetrato Roderico congratulans |
| Rodericus a duabus ornatissimis puellis comitatus viae stratae insistens praemiumque accepturus. |
![]() |
| Hispanus grex una cum legato Italo Valentino Gabriele praemium celebrantes. |
| Discipuli Hispani una cum Valentino Gabriele. A sinistra ad dexteram Flavia, Maria, Iordanus, Iohannes Carolus, Sara, Rodericus, Marina et Brunus. |
| Ecce magistri magistraeque Hispani: a sinistra ad dexteram Stephanus Berchez, Maria Dolores Limo, Amparo Gómez, Azucena Vidal, Gregorius Galán, Ansgarius Legionensis et Mercedes Sahuquillo. |
Pedro Olalla (Foto: Jordi Play)
Feien un gran consum de llegums, que condimentaven els entremesos "gustatio", i tenien predilecció per les faves, que segons ells pronosticaven el futur; per tant és normal trobar una fava al tortell de reis. També destacava l'horta mediterrània (col, all, api, naps, carxofes), els cereals, i el peix blau.
"Con motivo de la celebración del Día Internacional del Museo todos los centros de la Ruta Iberos en el Bajo Aragón realizarán una jornada de puertas abiertas el próximo sábado 19 de mayo en horario de 10 a 14 horas. Además del acceso libre y gratuito a todos los Centros de Visitantes se realizarán, mañana viernes y en colaboración con el IES Bajo Aragón, visitas guiadas de grupos de escolares en el Molino Mayor harinero de Alcañiz en cuya planta baja se ha instalado una exposición itinerante sobre los Iberos del Bajo Aragón que incluye la proyección de audiovisuales y la realización de actividades preparadas por los profesores de dicho centro escolar. También el Centro de Alcorisa, gestionado por su Ayuntamiento, y el Museo Juan Cabré de Calaceite organizan diversos actos de promoción de la cultura con motivo del Día Internacional del Museo".
"La nave Argo", el grupo de treatro del colegio, representa el próximo Miércoles, 23 de mayo, Medea de Eurípides en el Centro cultural las Cigarreras de Alicante. El aforo es limitado y ya están vendidas todas las entradas.| Foto: Loreto Aznarte |


Dirigido a todos los escolares de Educación Infantil, Primaria y Secundaria que deseen participar tras la visita a la exposición “El Tesoro de los Bárbaros”, que permanecerá en el MARQ de abril a octubre de 2012, así como a los alumnos/as participantes en las actividades de verano del Club Llumiq.
Bases:
1- Se convoca concurso de Dibujo o Redacción cuya temática se centrará en la exposición temporal El Tesoro de los Bárbaros. Tras la visita a dicha exposición se pretende que los alumnos/as participantes desarrollen su parte más creativa y dibujen la pieza arqueológica que consideren más representativa y/o elaboren una redacción relacionada con la experiencia de la visita.
2- El concurso va dirigido a todos los escolares de Educación Infantil, Primaria y Secundaria que deseen participar tras la visita a la exposición, que permanecerá en el MARQ de abril a octubre de 2012, así como a los alumnos/as participantes en las actividades de verano del Club Llumiq.
3- Los dibujos y/o textos se adaptarán al presente formato. En el trabajo presentado deberá constar nombre y apellidos del autor, teléfono y correo electrónico de contacto. Los trabajos serán presentados en el MARQ en Pza. Gómez Ulla, s/n 03013 Alicante, indicando en el sobre DIDÁCTICA - CLUB LLUMIQ. La fecha límite será el 30 de mayo.
4- Los premios para los ganadores serán:
- Artículos de regalo del Club Llumiq.
- Una entrada gratuita familiar con validez de un año para el MARQ y sus Parques Arqueológicos.
Los premios tienen dos niveles:
- 8 a 10 años
- 11 a 14 años
5- El museo se reserva el derecho de adaptar la ilustración ganadora al formato que considere oportuno. Al participar en el presente concurso, el ganador y los participantes aceptan la cesión de los derechos de reproducción en los materiales de difusión del museo.
6- El fallo del jurado se comunicará al ganador/a. Aparecerá también en la Web del MARQ: www.marqalicante.com.
7- Los carteles que participen en el concurso podrán ser exhibidos en el MARQ.
8- La mera participación en el Concurso supone la expresa aceptación de estas bases.
Descarga aquí la plantilla de presentación de los trabajos
Nosaltres com a proposta de treball sobre el nostre viatge a Tarraco, hem decidit publicar una entrevista que vàrem fer in situ a Pepe Luque, el direcor, com als actors i actrius del grup In albis Teatro de Morón de la Frontera que ens varen representar dues fantàstiques obres a l’auditori del Camp de Mart de Tarragona dia 26 d’abril de 2012: Les Bacants d’Eurípides i El Miles Gloriosus de Plaute.
Ens va agradar molt poder realitzar aquelles dues entrevistes, perquè vàrem tenir l’oportunitat de conèixer-los en persona, de saber les seves opinions, els esforços que han realitzat tant Pepe, com el cor de les bacants. Trobem que representar aquest tipus d’obres, són molt complicades, ja que per una banda, té un vocabulari antic, i clar, cal comptar que té un munt d’anys, normal que tingui aquest vocabulari. Malgrat les dificultats que van tenir amb el vocabulari, ho van fer molt bé, ens van agradar molt les representacions. Podem veure a les entrevistes l’emoció que els hi feien aquelles obres i la il·lusió que li posaven.
Us varen agradar? Què n’opineu?
Victor Barranco i Elisa Moya
4t ESO Llatí opt. 1
SALVETE!
Com bé ja sabeu, els alumnes de batxillerat (Grec i llatí) i els de 4t d’ESO (Llatí) vam portar samarretes personalitzades a l’excursió a l’Auditori de Camp de Mart de Tarragona. Això sí, tots havíem de portar davant HIC ET NUNC (frase llatina) i darrere MHΔEN AΓAN (frase grega).
*HIC ET NUNC: Aquí i ara
*MHAEN AΓAN: Res en excés
Una tarda d’aquelles avorrides i sense res a fer, estava a l’ordinador i vaig obrir el Moodle del Fil de les Clàssiques. Havia de fer un article el més ràpid possible i vaig començar a buscar coses originals i actuals que fessin referència al llatí.
De cop vaig dir: Les empreses creen samarretes amb estampat llatí? Evidenment!
I a partir d’aquí, li vaig passar el link a la Margalida al mur del Facebook dient-li que encara hi havia empreses en les que creien correcte que posar frases llatines en elles estava bé, ja que molta gent considera el llatí una llengua morta.
Seguim amb l’anècdota, a la Margalida li va semblar genial i parlant vam pensar de que nosaltres podríem fer el mateix.
I així va ser, vam anunciar als alumnes de 4t d’ESO i de 1r de batxillerat de que podriem anar d’excursió amb les samarretes personalitzades. Molts alumnes estaven d’acord i d’altres no, però igualment vam anar a Tarragona totalment diferents de les altres escoles.
Una vegada tothom sapigués el nou projecte, el 23 d’abril (Sant Jordi), vam fer un taller exclusivament per a que tots i totes puguessim pintar-les sense haver de comprar routuladors especials. Va ser un èxit i a més, teniem l’ajut d’ unes quantes noies de 1r de batxillerat que pintaven sense rebre re a canvi.
Ara ja només faltava fer la sortida amb les samarretes posades i òbviament ho vam fer sense cap problema.
Si voleu veure com van quedar, l’Alma Bergel ens ha fet un Power Point genial.
Alma Bergel i Paula Franco
4t ESO Llatí Opt.1
Martha C. Nussbaum es considerada una de las voces filosóficas más innovadoras e influyentes del panorama actual y defensora del papel de las humanidades en la educación, Nussbaum defiende en su obra una concepción universal de los derechos de la mujer que sea capaz de superar los límites del relativismo cultural.
![]() |
http://www.fpa.es/premios/2012/galardonado-ciencias-sociales/
http://www.fpa.es/prensa/news/martha-c-nussbaum-premio-principe-de-asturias-de-ciencias-sociales-2012/



"Los vecinos empadronan la estatua de César Augusto para que no la trasladen Varias asociaciones de vecinos del Casco Histórico han realizado este simbólico acto para "reivindicarlo con todas sus fuerzas".Representantes de varias asociaciones vecinales del Casco Histórico han empadronado la estatua del emperador César Augusto, fundador de Zaragoza, para que no la trasladen a otro emplazamiento como propone un proyecto de la sociedad de Los Tranvías que supondría desplazarla de su actual ubicación junto a las murallas romanas a la confluencia de la calle Alfonso I con la Plaza del Pilar.Esta propuesta de traslado se recoge en el proyecto de reforma del entorno de las murallas romanas-Plaza del Pilar que acometería la Sociedad Mixta Los Tranvías de Zaragoza con motivo de la puesta en marcha de la línea 1 del tranvía. Aunque se trata de una propuesta sometida a la opinión de los ciudadanos que pueden participar para expresar su opinión a través de la web municipal 'www.zaragoza.es' algunas asociaciones vecinales han querido mostrar su disconformidad con este simbólico acto de empadronamiento. La presidenta de la Asociación Vecinal Zaragoza Antigua, María Luisa Verde, ha explicado que esta idea "se me ocurrió en una reunión vecinal y pensé en empadronarlo porque es la zona de asentamiento de cuando llegó de Roma". En declaraciones a los medios de comunicación, Verde ha espetado que "a ver quién tiene narices de llevárselo y si alguien quiere llevárselo nos encadenaremos con él para reivindicarlo con todas nuestras fuerzas". Para María Luisa Verde esta escultura es "una figura representativa del barrio" y ha considerado que "no hay que gastar dinero en trasladarla" para recordar que su ubicación original se ubicaba en la calle Salduba. "Ahí es donde la he visto yo siempre y además la altura actual no es la apropiada porque estaba sobre un pedestal y sobre dos columnas con una inscripción", ha rememorado para proponer que "si quiere el Ayuntamiento la montamos los vecinos en un carretillo y la llevamos hasta ahí. No hay que hacer más". Puesto que existe la opción de que deje constancia de su opinión a través de la web municipal se ha lamentado de que "lo he intentado, pero no me ha dejado porque la página se me marcha". Verde ha explicado que también le han expedido un pasaporte a la estatua de César Augusto en el que se deja constancia de su pertenencia a esta parte de Zaragoza. Por su parte, el presidente de la Asociación de Vecinos César Augusta, Manuel Ortiz, ha expresado su apoyo a la asociación de la que ha partido la idea original y ha calificado de "globo sonda" la propuesta de traslado de la estatua. Ortiz ha desestimado el nuevo emplazamiento que se propone porque "corta el flujo de personas que circulan hacia la Plaza del Pilar" para estimar que "es más apropiado el actual emplazamiento junto a las murallas romanas".
NICO: ¡Al fin os he encontrado a todos juntos! ¡Preparaos! D. CELORO: Atorméntanos cuanto quieras, sombra de venganza. Pero tú no eres Nico Foliato, sino un espía al servicio de Dios, que no se cansa de asediarnos. BENEDETTA: Que cada vez que nos mate, me encuentre en tus brazos, Angiolino mío. NUNZIATA: ¿Por qué lo azuzáis? Nico, yo creo en tu realidad porque hasta hueles mal. No me mates más, estoy arrepentida. Distingue al menos los que están arrepentidos o no. Y aquí tienes al padre cura, que todo lo acepta con garbo y tiene prisa por purgar sus pecados. Ataca. NICO: (Asestándole una cuchillada mortal) ¡Apártate de mi camino, desviada! NUNZIATA: ¡Ay! Ya muero de nuevo ¡Ah…! (Cae)
Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4 /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:Arial; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}


![]() |
| Tras la exposición de fotos por Víctor Beltrí (ayuntamiento de Cartagena). |
![]() |
| ¡Esas niñas guapas de 4º ESO! |
![]() |
| Vistas hacia el Teatro Romano de Cartagena. |
![]() |
| Vistas desde nuestros asientos en el Parque Torres con el puerto de fondo. |
![]() |
| Detalle de la obra. |
![]() |
| Final de la obra con todos los actores que participaron. |

Les TAC al centre i a l’aula. Sessions d’intercanvi.
2a sessió, adreçada al professorat de llengües:
Lloc: CRP d’Alella Carrer la Vinya 47-51 Esc La Serreta.
Què són les TAC? Quina diferència hi ha entre les TIC i les TAC?… Són preguntes que em vénen al cap just abans d’acceptar la invitació d’aquesta tarda al CRP d’Alella destinada a professors de llengües, no només de clàssiques, a més demà és el dia d’Internet i des de fa anys ja no concebo les meves classes sense la xarxa i és un dia en què reflexionem a classe sobre aprendre a aprendre amb Internet a l’aula.
Podríem dir que les TAC (Tecnologies d’Aprenentatge i Coneixement) són les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) al centre i a l’aula. Les tecnologies no només ens faciliten la vida a l’aula sinó que suposen una millora en els diferents processos d’ensenyament–aprenentatge, d’avaluació i d’organització, mitjançant noves metodologies i continguts que aprofiten els recursos d’Internet per a l’aprenentatge i la generació compartida de coneixement, la competència digital de l’alumnat, la integració curricular, la inclusió digital, la innovació metodològica,… Els alumnes són nadius digitals. Ja naveguen sols, ja utilitzen les TIC però que cal educar-los per saber quina informació han de buscar, on buscar-la i com gestionar-la per crear coneixement i ser respectuosos amb els drets d’autor i així aplicar les TIC a l’aula (TAC). El pla TAC de centre ha de proporcionar els instruments i les competències per aprendre a aprendre en un context digital, mitjançant noves metodologies i continguts que aprofitin els recursos d’Internet per a l’aprenentatge i la generació compartida de coneixement. D’aquesta manera, les TAC guien l’aprenentatge més autònom i personalitzat de l’alumnat, adaptant-lo als temps que ens ha tocat viure amb la finalitat de preparar-lo per a la vida i el món laboral.
Posiblemente el Bajo Imperio sea uno de los períodos de mayor inestabilidad en la Historia de Roma. La llamada crisis del siglo III tuvo su origen en contradicciones internas que transformaron el antiguo modelo económico del Imperio y debilitaron la estructura de su poderoso estado. Tal vez, el grave conflicto político sea una de las manifestaciones externas más visible, ya que las incesantes luchas por el poder terminaron por instaurar formas de gobierno como la “Anarquía Militar” (235-294 dC).
Las Provincias del Imperio no fueron ajenas a estos cambios y el alto grado de romanización y dependencia de Hispania la hicieron especialmente sensible. Las fuentes escritas poco pueden ayudarnos a entender lo acontecido fuera de Roma, centradas en narrar la sucesión de emperadores y usurpadores, en ellas sólo encontramos algunas referencias a la Península en relación con las incursiones de los pueblos bárbaros y su supuesto ataque a la ciudad de Tarraco.
En el registro arqueológico son las transformaciones en el paisaje urbano lo que caracterizará el periodo. La reducción de los perímetros, la ausencia evergetismo o la reutilización de gran parte del material constructivo, le dieron a la ciudad del Bajo Imperio un manifiesto aspecto de decadencia. Sin embargo, excavaciones recientes en importantes centros hispanos como: Tarraco, Barcino, Emerita Augusta, Corduba, Caesaraugusta, Valentia o Illerda, reflejan en sus hallazgos un significativo mantenimiento de la vida urbana y de su actividad económica y comercial. Es cierto que las ciudades ya no cuentan con el esplendor que tuvieron siglos atrás pero su existencia y función sí se prolongarán en el tiempo, sobreviviendo esta centuria y llegando en su mayoría a perdurar hasta por lo menos el 711.
Com esteu veient, els alumnes de l’institut Isaac Albéniz estem molt endinsats en les formes artístiques, ja siguin clàssiques, prosaiques o tecnològiques, com diu la Teresa a l’article sobre el nostre primer treball a la Viquilletra. Hi participem amb un estudi del personatge de Nausica, de la qual treballem dues versions: la de l’Odissea per treballar els textos grecs, i la versió de Maragall per als textos en català.
Com estava promès, aquest article estarà centrat en la dramatització de les escenes triades de la Nausica de Maragall, que personalment m’ha agradat molt fer, encara que de vegades no estigués gaire d’acord amb les motivacions del personatge, com per exemple, que el seu somni fos casar-se amb un heroi.
Centrant-nos en l’aspecte dramàtic, primer de tot vam fer la selecció de textos a partir de l’obra Nausica de Joan Maragall, i vam decidir quins eren els més representatius:
Com a primera escena, vam escollir el fragment on Nausica somia desperta, imaginant-se que arriba un heroi i s’enamora d’ella. En aquell moment, a la vora del riu amb les donzelles, apareix un nàufrag que demana ajuda, i Nausica se li apropa sense por, al contrari de les donzelles que s’espanten. Això representa la personalitat d’una noia curiosa, atrevida i oberta que vol conèixer coses més enllà del seu palau. La segona escena és el descobriment del nom de l’heroi, Ulisses, davant de la reina dels feacis, on Nausica s’enamora encara més d’Ulisses ja que és l’heroi que sempre havia somiat. La tercera és el desenllaç inevitable, Ulisses ha de tornar a Ítaca, on la seva dona i fill l’esperen. Aquí Nausica entén que Ulisses no és el seu heroi i que no podrà viure la seva història d’amor amb ell, ja que té una família i un deure amb ells. Per finalitzar, es va escollir un fragment de Daimó per la seva gran importancia com a “cec que ho veu tot”, és el personatge que dóna els consells savis i és, com si diguéssim, el personatge que revela el futur.
Com a última cosa a ressaltar, l’escenografia va quedar molt integrada en l’entramat de disciplines que volíem lligar, el piano i el contrabaix integrats en l’escena va ser una bona idea, i lligar-ho tot amb els dibuixos crec que fa la història més clara i entenedora.
Sara Castro
2n batxillerat
INS Isaac Albéniz
El Departamento de Lenguas Clásicas del Instituto de Educación Secundaria Hermanos Argensola de Barbastro (Huesca) organizó una exposición de cómics y maquetas sobre Grecia y Roma como experiencia educativa, aprovechando estos dos soportes gráficos como forma de aproximación al mundo clásico. Dicha exposición tuvo lugar en la Semana de las Lenguas Clásicas que celebraron en dicho centro entre los días 10 y 16 de Abril, como podéis ver en el blog de actividades extraescolares y complementarias del IES Hermanos Argensola. En el Suplemento Escolar de Heraldo de Aragón se hacen eco de dicha exposición, como podéis ver en la imagen.
| Sobreportes. Puerta del kardo N. |
| Patio Torre Gironella |
| "La dama del Unicornio". Tapiz. |
| Ofrenda a Júpiter |
| Castrum de los Manaies |
| Sobreportes. Puerta del kardo N. |
| Patio Torre Gironella |
| "La dama del Unicornio". Tapiz. |
| Ofrenda a Júpiter |
| Castrum de los Manaies |
- Ai, Claudia, quina casa més maca. I aquests dos recintes que estan als costats de l'atri, quin ús tenen? perquè com que no tenen ni porta ni res.- Doncs nena, no ho sé, no he sabut mai quin ús podem fer de les alae. Però mira al costat del tablinum tenim el triclinium que és la sala on mengem. No sé tu, però nosaltres ens estirem en un llit i agafem el menjar de la taula que tenim al mig de l'habitació, que és on els esclaus posen els aliments, però mengem quasi totalment estirats. Sí, de vegades és una mica incòmode, però al final t'acabes acostumant. I ara passem pel passadís anomenat andron que és el passadís que comunica l'atri i el peristil. Com pots veure a la nostra dreta tenim una altra entrada que dóna al carrer, l'anomenem posticum, és l’entrada secundària. I al seu costat hi ha més habitacions que són les dels esclaus. I ara pasem al peristylum, és gran oi? Aquesta és com la segona part de la casa, molt més rica i ornamentada. Mira quin un jardí interior voltejat per un pòrtic i amb columnes més bonic! Veus les plantes que hi hem posat? I l’estanyol (piscina) no és una monada?
Hoy, 16 de mayo, día de San Brendano (San Brandán en Galicia o San Borondón en Canarias) quiero recordaros este verdadero bestseller medieval que es la Nauigatio Sancti Brendani.Els Jocs Olímpics de l’antiguitat (vid. El Fil de les Clàssiques) tenien lloc cada quatre anys i duraven cinc dies; però els preparatius començaven un any abans. Quan els heralds o espondòfores garantien que els participants en els jocs fossin grecs, de condició lliure, no culpables cap crim i sense cap maledicció divina. Un mes abans els atletes més avantatjats arribaven a Elis i s’entrenaven nus sota la supervisió dels hellanodíkai o jutges dels grecs. Aquests desqualificaven els competidors que no gaudien de bona forma física i els que mantenien relacions sexuals o no se saltaven la dieta estricta.
Sovint es parla de la dieta òptima dels esportistes per tal d’augmentar el seu rendiment. No hi ha jocs olímpics sense els patrocinadors en alimentació. A manca de begudes energètiques o de Cola Cao, els antics atletes se sotmetien a unes dietes especials.
Càrmides, vencedor a la cursa de l’estadi el 688 aC, feia una dieta de figues seques.
Dròmeu d’Estimfàlia, vencedor en una cursa de resistència en dos jocs consecutius 484 i 480 aC, la seva dieta era a base de consumir grans quantitats de carn.
Uns mesos abans del solstici d’estiu, els heralds proclamaven la treva sagrada.
Els grecs no lluitaven per diners sinó per la glòria. “Ai, Mardoni, ¿contra quina mena d’homes ens han dut a combatre, que no lluiten per l’or o l’argent, sinó per la virtut?”
Arraquió lluitant contra el seu últim adversari en el pancraci, li agafa aquest del coll amb les cames i comença a escanyar-lo. En un intent per sobreviure, Arraquió li va arrencar un dit del peu i el contrincant, amb dolor insuportable, va abandonar el combat, però ja era una mica tard, ja que Arraquió havia mort per manca d’aire. Els jutges van coronar el cadàver, ja que l’altre s’havia retirat de la contesa.
Cleomedes va matar el seu contrincant en un combat de boxa, els jutges no li van atorgar la victòria, ja que consideren que havia comès una falta. Embogit per tal descrèdit, va a una escola on hi ha seixanta nens i va arrencar la columna que aguantava el sostre. Els pares, en veure la desfeta, decidirien linxar l’heroi a cops de pedra.
En les olimpíades, les dones no podien assistir als jocs, tret de la sacerdotessa de Demèter. Si alguna era enxampada l’estimbaven Tipeu abaix. Tanmateix, Cal·lipatira, filla i germana de vencedors olímpics, es va disfressar d’entrenador per veure el seu fill Pisírode. Amb l’alegria per la victòria del seu fill, va perdre la compostura i va voler saltar a la pista, amb tan mala fortuna que perdé el vestit que cobria la seva feminitat. Van discutir sobre la seva mort, però decidiren perdonar-li la vida en atenció als triomfs aconseguits per la seva família.
L’euga de Feidolas va arribar a la meta sense el seu genet i els jutges la van proclamar victoriosa.
Neró va voler participar en els jocs olímpics; però ningú no va voler competir amb ell. Quan va tornar a Roma, havia aconseguit tot un rècord olímpic: mil vuit-centes corones de triomfador. Se li acudí córrer una cursa amb un carro de deu cavalls, just començar no va poder subjectar les regnes de tants cavalls i va rodolar del carro. L’emperador veient-se-la molt magra, va abandonar dignament la cursa.
Teàgenes, tornant un dia de l’escola va passar per l’àgora i, en adornar-se de la bellesa d’una colossal estàtua divina, se la va voler endur a casa seva. Sense pensar-ho dos cops, arrenca l’estàtua i se la carrega a les espatlles. Els conciutadans el volien matar, però un home de seny va aconsellar que la tornès al seu lloc. Amb el pas del temps, fou un vencedor olímpic molt famós.
Esperem que ens ajudeu a trobar més curiositats olímpiques!
Noelia, Lourdes i Míriam
1r Batx. Grec





Salvete!
A mi el món del dret m’interessa molt i per això vaig decidir fer alguna cosa relacionada amb el dret. I què millor que saber uns quants llatinismes jurídics? Doncs bé, a través d’aquesta pàgina plena de llatinismes els vaig col·locar en una wiki. Allà he afegit llatinismes i he posat el seu significat. En alguns, fins i tot, hi he afegit fotografies per fer-ho així més amè.
A la pàgina web enllaçada abans, hi ha 509 llatinismes. Jo només n’he fet els 100 primers per a que ara vosaltres pogueu seguir editant la meva wiki i introduint cadascú 4 llatinismes (en ordre perquè sino serà un embolic) amb el seu significat i si és possible amb fotografies, vídeos, articles de diari, còmics, música on surti aquest llatinisme.
Per poder fer-ho deixeu-me en comentari el vostre correu electrònic i ja us afegiré a la wiki i així podreu comentar.
Eva Pérez
4t ESO Llatí Opt.1
Institut Joaquima Pla i Farreras,Sant Cugat del Vallès


Este bello óleo sobre tabla de San Vicente de 185x117 cm. procede de una de las capillas de la catedral zaragozana. Ubicada en el Museo del Prado, en ella el santo aparece ocupando la mayor parte de la superficie pictórica, vistiendo una rica casulla y pisando el cuerpo de un musulmán ataviado a la moda andalusí del momento. A los pies del santo encontramos, en una proporción mucho menor, al donante en actitud de oración, mientras que tras el santo se sitúan dos ángeles, uno de ellos tocando un instrumento musical. San Vicente lleva atada al cuello la piedra de molino con la que se intentó hacer desaparecer su cuerpo en alta mar y en la derecha hallamos la cruz en la que murió, portando en su mano derecha la palma del martirio y un libro. Los fondos dorados son un elemento típicamente gótico pero el detallismo y el colorido más vivo son notas tomadas de la pintura flamenca. Este formaba parte de un retablo dedicado a San Vicente con destino a su capilla en la Seo de Zaragoza del que, en la actualidad, se conserva esta pintura como tabla central del titular y dos laterales (San Valero y San Lorenzo y San Martín y Santa Tecla), en el Palacio Arzobispal de Zaragoza.
Quocira vivite fortes
fortiaque adversis opponite pectora rebus.
Horaci, Sàtires 2, 2, 135
Valentia no és no tenir por. Valentia és tenir por i, tot i així, vèncer els límits de la teva pròpia imaginació i sortir allà fora provant de fer-la dèbil. Ser valent és afrontar els problemes de cara, sense colpejar-los amb la força dels punys violents. Ser valent és mirar als ulls i parlar des del cor, no cridar per tal d’ignorar la veritat. Ser valent és anar-hi, tot i sabent que pots perdre més del que voldries. Ser valent és plorar en silenci i saber eixugar-te les llàgrimes tu sol, no plorar per compassió. Ser valent és somriure sempre, des del més profund intent de sinceritat, no somriure per aparentar. Ser valent no és exclamar la llibertat, ni cridar-la sense saber-ne el significat. Ser valent és dur la llibertat dins i aconseguir que t’acompanyi en les situacions més compromeses. Ser valent no és obrir els ulls sempre, ser valent és saber-los tancar en el moment oportú.
Valentia no és parlar sempre, ni fer grans discursos. Les persones que sovint tendeixen a no parlar sense dir res són aquelles que amaguen darrere una història valenta. Ser valent és saber carregar amb la motxilla de la teva història, amb les coses bones i les dolentes, sense haver d’estar demostrant constantment el pes que hom porta a sobre. Ser valent no és demostrar contínuament tot el que saps fer, com de fort ets. Ser valent és estar a l’altura el dia que hi hagi la necessitat. Ser valent no és no plorar mai amb una cançó que t’entendreix, valentia és que no t’importi plorar. Ser valent no és amagar la teva veritat per tal de crear expectació, ser valent és confiar-la a les persones que més aprecies, regalant la teva confiança. Ser valent no és voler oblidar, és intentar conviure amb el record. La valentia és reconèixer que el camí que cada persona ha de seguir no sempre serà paral·lel al nostre, consisteix en deixar marxar encara que dolgui.
Les persones valentes són aquelles que no han negat mai els seus somnis, que s’han atrevit a imaginar una i una altra vegada el cim de la seva muntanya, el cim dels seus desitjos. Les persones amb valentia són aquelles que no necessiten deixar escrita la seva obra de vida i miracles, simplement viuen. Les persones valentes no han de demostrar sempre que admiren els petits detalls, ni ho han de deixar escrit, ni ho han de cridar. Les valentes simplement utilitzen els petits detalls d’amor, sinceritat, amistat i d’altres per tenir un motiu més per somriure, per tenir un motiu més (dins d’una llista interminable) per apreciar més encara les persones que estimen. Ser valent és no tenir por a dir t’estimo: T’estimo, amic, T’estimo, noi. T’estimo, noia. T’estimo pare. T’estimo, mare. T’estimo. T’aprecio. T’ho agraeixo. Gràcies. Perdó. Les persones valentes agraeixen, diuen gràcies en el ple sentit de la paraula, perdonen i saben demanar un perdó. Les persones valentes estimen sense la necessitat d’associar-ho amb l’amor de parella. Estimen i ho demostren. Les persones valentes porten per davant l’empatia, no tenen por de posar-se a la pell de l’altre i estremir-se, o somriure. Valentia és saber que el teló s’està obrint, que els llums funcionen i tu restes sol al centre d’un escenari. Valentia és quedar-s’hi, tot i sabent que segurament aquest cop no hi haurà aplaudiments.
La valentia no es mesura amb els errors, es mesura amb les vegades que una persona s’ha atrevit a equivocar-se. Els valents lluitaran contra les ànsies de deixar d’escriure aquest recull de sentiments, reflexions i confessions sobre aquest mateix paper per poder obrir les portes del seu interior als lectors d’aquestes línies.
Aina Tro
2n Batx.C
![]() |
| Casiopea |
| Casiopea+Las gladiadoras=Gladiopeas |
| Casiopea+Gladiadoras+Patrulla de Nerón=Gladiopeas de Nerón |
El día 15 de Marzo de 2012, en el Salón de Grados de la Facultad de Filología de la Universidad Complutense, se celebró el acto de entrega de los III Premios a la Innovación Educativa en Latín, Griego y Cultura Clásica, organizados por la Delegación de Madrid de la SEEC. La Sra. Vicedecana de Tecnologías Aplicadas a la Filología, la Dra. Da. Ana María Fernández-Pampillón, que presidió el acto, entregó los premios, que este año han recaído ex aequo en las actividades “Contubernia Gregoriana: De Oblivionis fluminis transitu” (realizada por alumnos del I.E.S. Gregorio Marañón, bajo la dirección de las prof. Rosa Ma Mariño y Ana Heydt) y “Los trabajos de Hércules. Vive la leyenda” (llevada a cabo por alumnos del I.E.S. San Isidoro de Sevilla, bajo la dirección de los prof. Victoria Herrero y Carmelo Rubio).
Los alumnos y profesores ganadores expusieron el proceso de realización de las actividades, los resultados obtenidos y las experiencias personales que fueron surgiendo.
Fotos del acto (obra de Julio Cortés Martín).
Proyecto de mejora del entorno Pza del Pilar - Murallas Romanas: Presentación: La llegada de la fase 2 del eje norte sur del Tranvía de Zaragoza al entorno próximo de las Murallas Romanas en la Avenida Cesaragusto genera un ámbito de oportunidad en los espacios asociados al acceso desde la parada del Tranvía hasta la actual Plaza del Pilar. La aparición de un sistema de transporte público de alta capacidad en el entorno del espacio del Mercado Central y Murallas Romanas, unido a las futuras oportunidades que se desprenderán de la disponibilidad de un equipamiento de gran tamaño como son los actuales Juzgados de Zaragoza, exigen una reflexión, con mirada amplia, respecto de la situación actual de los espacios que sirven de acceso a la Plaza del Pilar. La propuesta parte del proyecto redactado por Tranvías de Zaragoza para el ámbito de Murallas Romanas y lo adapta a las necesidades detectadas por el Ayuntamiento de Zaragoza para el ámbito de circulación desde la parada del Tranvía, hasta el acceso a la Plaza del Pilar. Todo ello con la máxima de incorporar los accesos desde el tranvía hacia la plaza del Pilar de manera natural, ordenada, coordinada, considerando tres objetivos generales Objetivos:- Garantizar la correcta accesibilidad a la Plaza del Pilar, así como la prevalencia del peatón sobra el Tráfico rodado. - Poner en valor el Patrimonio Histórico-Artístico del ámbito, reconsiderando estos espacios en función de su nuevo desempeño y de la nueva percepción que de ellos va a tener el ciudadano y el visitante. - Actuar puntualmente, pero desde una mirada amplia y de futuro, que permita un estudio integral de la totalidad de la Plaza del Pilar. Coste:El proyecto es a coste 0 porque está financiado por la empresa Sociedad de Economía Mixta Los Tranvias de Zaragoza SA. con cargo a los ahorros generados en el proceso de construcción Votación:En la encuesta se les presentan tres escenarios y se les formulan 2 preguntas en cada escenario para recabar su opinión sobre el proyecto.Se puede seguir el resultado de la encuesta en dicha web, pinchando el enlace.
Heraldo de Aragón informa sobre las actividades que se organizan en Zaragoza con motivo del Día Internacional de los Museos, entre los que destaca una muestra de gastronomía romana; el artículo se titula "La gastronomía de Caesaraugusta, en el Día Internacional de los Museos", con bajotítulo "Además de conferencias-degustación sobre el pasado de Zaragoza, jornadas de puertas abiertas en los museos y visitas teatralizadas al Pablo Gargallo, el Día de los Museos contará con un banquete en la Caesaraugusta del 33 d.c.". Os pasamos la información: "Un ciclo de conferencias-degustación sobre el pasado gastronómico de la Zaragoza romana, jornadas de puertas abiertas a museos, visitas teatralizadas al Museo Pablo Gargallo o la creación de un banquete en la Caesaraugusta del año 33 d.c, centrarán el programa de actos del Día Internacional de los Museos en Zaragoza. Las actividades comienzan este lunes y se prolongarán a lo largo de toda la semana para conmemorar este día en el que el Ayuntamiento de Zaragoza participa desde el año 1986, según ha recordado en rueda de prensa en consejero municipal de Cultura, Jerónimo Blasco. La gastronomía de la Zaragoza romana En torno al hilo conductor gastronómico romano se ha programado en el Museo del Teatro Romano un ciclo especializado de conferencias en el arte culinario romano bajo el título de 'Cocinando culturas', que comienzan este lunes y en el que se tratarán aspectos relacionados con los productos específicos que se utilizaban, los alimentos, las vajillas, el menaje y el resto de utensilios o los recetarios más populares. Cada una de las cuatro conferencias se cerrará con la degustación de tapas vinculadas con el recetario romano. El viernes día 18, el Museo del Foro de Caesaragusta se transformará en el triclinio de Gaio Pomponio Parra, el magistrado monetal de Caesaraugusta en el año 33. En este escenario los asistentes podrán presenciar la recreación de una celebración de un banquete de la época en el que se detallarán los preparativos de una boda y podrán verse los ritos y costumbres asociados así como la música y la danza que concluían una celebración de este tipo. El mismo día grupos de estudiantes podrán participar en una serie de talleres didácticos en los museos del Foro y Pablo Gargallo que les acercarán al mundo de la gastronomía romana de forma sencilla y pedagógica. Tapas conmemorativas en los bares del Centro y Casco Durante toda la semana un grupo de quince establecimientos del Centro y del Casco Histórico ofrecerán también una serie de tapas conmemorativas que recrean antiguas recetas romanas que se podrán degustar, de forma opcional y promocional, con la cerveza romana Caesaraugusta que produce La Zaragozana siguiendo las huellas de la elaboración de la cerveza tradicional romana. Dulce conmemoración Con motivo de este Día también se consolida la ruta 'Delicias de Pablo Gargallo' en la que once pastelerías de la ciudad, inspiradas en la obra del escultor aragonés, elaboran dulces y postres cual verdaderas piezas artísticas. Puertas abiertas El programa de actos también incluye otras actividades como las jornadas de puertas abiertas, las visitas teatralizadas en el museo Pablo Gargallo, las visitas para familias al Museo del Teatro Romano o la exhibición del audiovisual divulgativo "El teatro de Caesaraugusta. 20 siglos de historia". Exhibición musical y danzas En el ámbito musical, el grupo vocal Gaia Nueva ofrecerá un recital el día 18 a las 20.00 en el pablo Gargallo, y al día siguiente el Teatro Romano acogerá una exhibición musical y de danzas romanas. Auspiciada por la plataforma Zaragoza Cultura 2.0 el viernes a las 19.00 se organizará una visita al museo para seguidores de la red social Twitter que permitirá a los participantes interactuar y compartir su experiencia en tiempo real".A partir de la sortida que vàrem fer a Tarragona, on vam poder veure les obres de Les bacants i El soldat fanfarró, dos exemples d’obres de teatre grec i llatí (una tragèdia i una comèdia), hem decidit fer aquest Glogster que també hem exposat a classe.
Esperem que us agradi.
Sabina Cervero, Laura Torrent i Clara Trullenque
4t Llatí optativa 2
Un dia, Tàntal va ser convidat pel déu Zeus a la taula dels déus a l'Olimp, allà va menjar, va escoltar, va parlar i el més important: va assabentar-se'n de tots els secrets dels déus.Frígia al mapa
Per si us semblava poc, i ja, per acabar de rematar les males passades que Tàntal estava fent als déus, va convidar-los a tots a sopar a casa seva un dia on, de primer plat va servir la carn del seu propi fill mort, Pèlops.
Nèctar i ambrosia
Deixebles de 2n de batxillerat,
com que s’acosta el final de curs, enguany una mica accidentat, entre retallades, vagues, et cetera, potser val la pena recapitular, mirar enrere i contemplar el curs com un camí recorregut, encara que no sapigueu del cert on us portarà.
Confesso que en aquests nou mesos de pràctica docent -com una gestació, ara que hi penso- he après, de vosaltres: noves pel·lícules que potser mai no hauria vist, per exemple, i on en cap cas no se m’hauria acudit buscar un tòpic horacià; lectures no del tot recomanables, però que, si més no, cal conèixer; còmics de televisió “guapos” i amb una gran vis comica; llocs i establiments amb ressò clàssic que mai no m’havia parat a mirar; cançons amb una lleugera referència a Virgili en boca de cantants mediàtiques…
Reconec que també m’he enriquit amb l’empenta amb què heu col·laborat en els projectes que us hem proposat des de matèries agermanades; amb l’interès per descobrir llocs nous i la curiositat de saber tots el detalls d’uns temps remots, per acabar descobrint que no són tan llunyans; amb la generositat de dedicar el vostre temps d‘otium a fer reviure el llegat romà de la vostra ciutat, sense cap afany de negotium.
Espero -tant de bo!- que vosaltres també hagueu après, si més no, que el nostre llegat passat ens ajuda a comprendre el present, i desitjaria que sentíssiu que us heu enriquit o que ara sou capaços de mirar al vostre voltant i escoltar d’una manera nova, oberts a la descoberta del verb i l’essència clàssica present arreu. Nihil novum sub sole!
Si més no, us demano que no trenqueu la tradició que us vau trobar a inici de curs, pròpia dels finals d’etapa, i deixeu un petit llegat per les generacions futures en forma de comentari, on podeu fer una síntesi del curs, destacar-ne alguna cosa, deixar-los un consell per arribar a bon port, regalar-los un llatinisme,… o tot això a la vegada.
Per la meva part, com que aquest any ja heu publicat uns quants vídeos amb la vostra petja al bloc, he pensat en una altra mena de comiat. Espero que us agradi i, sobretot, que pugueu entendre’l sense excessius problemes. Per si un cas, podríeu intentar traduir-ho entre tots.

Avete, discipuli discipulaeque!
Χαίρετε, μαθεταί!
Cursus finis advenit atque hodie vobis pauca consilia dare volo.
Carpete diem, sed festinate lente atque auream mediocritatem non obliviscimini.
Beatus ille qui ab schola exit dives sapientiae speique.
Mementote: labor omnia vincit, sed errare humanum est.
Hae sententiae utiles vobis erunt.
Valete et Fortuna secunda!
TERESA

El teatre de Sàbrata (Líbia)Autor: Laberint Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del s. I a. C. a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades: la graderia, on seien els espectadors; l'orchestra, un espai circular on cantava i ballava el cor, i les construccions de l'escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (scaena). Els romans van seguir bàsicament aquesta estructura, però van introduir-hi innovacions per millorar-los:
Autora: Vanessa Ponte Arrebola
A raíz de la polémica de la estatua de Augusto en Zaragoza, la empresa GOZARTE ha organizado la actividad Una tarde con Augusto (Visita gratuita) con la siguiente información: "Hola, caesaraugustanos. Seguro que en los últimos días habéis oído hablar del proyecto del Ayuntamiento para reformar el entorno de las murallas romanas, que incluye entre otras cosas el traslado de la escultura de Augusto (en principio, a la intersección entre la Calle Alfonso y la Plaza del Pilar). ¿Queréis conocer la historia de esta estatua tan viajera, de su rana, de los arcos que tiene detrás, de la Fuente de la Hispanidad...? Pues os invitamos a descubrirlo con nosotros". Cuándo: 18 y 25 de mayo a las 19:00 y a las 20:30 Dónde: Escultura de Augusto, frente al Mercado Central Precio: Gratuita Reserva: pinchando este enlace
Possessions de la família Valèria
Família Valèria


perseu
Perseu era un heroi, fill de Zeus i de Dànae. És conegut per haver matat Medusa i haver alliberat Andròmeda amb qui es va casar.
Pare de Danae no volia que tingues fills perquè a l'oracle li van di que el net el destronaria, Danae es tancada a un a torre però Zeus s'uneix am ella i tenen un fill, l'avi els llença al mar en una caixa, sobreviuen i quan Perseo es fa gran reclama el tro a l'avi, ell li diu que li donara el tro si li porta el cap de la medusa. Perseu es comprometé a portar el cap de Medusa en compensació.
Per a aquesta missió comptà amb l'ajut dels déus: Hermes li deixà les sandàlies alades i una espasa corba i Atenaun escut brunyit. Primerament l'adreçaren a les Grees, germanes de les Gòrgones, perquè li indiquessin la localització de les nimfes estígies, que vigilaven l'elm d'Hades, que feia invisible a qui el portava. Perseu s'acostà a les Grees i els prengué l'únic ull i l'única dent que compartien les tres, i només els hi tornà quan li van dir el que volia. Es dirigí aleshores on vivien les nimfes que li entregaren l'elm i una bossa màgica en què podia guardar el cap de Medusa.
Quan arribà a l'estatge de les Gorgones, a l'extrem occident, les trobà adormides. Caminant d'esquena i usant l'escut com a mirall per esquivar la mirada petrificadora del monstre, s'acostà a Medusa i la decapità amb ajuda d'Atena, que li guiava la mà. A continuació, ficà el cap a la bossa i fugí cobert amb el casc d'Hades mentre les altres Gorgones el buscaven.
medusa
Medusa era originalment una bonica dona humana. Posidó es va enamorar d'ella, i la va seduir o violar en un temple dedicat a Atena. Posidó i Atena eren rivals des que varen competir pel patronatge d'Atenes i els habitants de la ciutat varen preferir l'olivera d'Atena a la font o els cavalls de Posidó.
Atena, després de descobrir la profanació que havia sofert el seu temple, va castigar Medusa transformant-la en la mateixa forma que les seves germanes Gòrgones. Els seus cabells es van convertir en serps i la seva mirada tenia el poder de petrificar qualsevol criatura viva.


Bel·lerofont, fill de Glaucos, rei de Carint, i d'Eurímede.
Aquesta és la història d'un heroi pràcticament invencible que va aconseguir derrotar grans monstres com la Quimera i temibles guerreres com les Amazones. Un jove que va cavalcar a lloms del cavall alat Pegàs i que va gosar creure's a l'alçada dels Déus, motiu pel qual va ser castigat per Zeus, el totpoderós. Iòbates, creient que els deus el protegien, li concedí la mà de la seva filla Filònoe.
Quan el jove Iponoo, fill del rei Glauco de Corint, matà accidentalment el seu germà Belero en una competició de caça, canvià el seu nom original pel de Bellerofont, que significa assassí de Belero, i s'exilià a Tirint, a la cort del rei Preto com a hoste.
Va lluitar contra la Quimera, una bèstia monstruosa que devastava la regió, Atena prestà a l'heroi el cavall volador Pegas, per poder acostar-se la monstre desde el aire i el traspassà amb les seves fletxes.
Bel·lerofount orgullos, volgué arribar a l'Olimp muntant en Pegas, pero els deus varen enviar un tàvec contra el cavall, enfurismat per la picada, va enderrocar el seu genet.
Va ser un mític rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i D'etra. Teseu és l'heroi de l'Àtica, considerat pels atenencs com el seu gran reformador.Aquí tienes las intrucciones para añadir a tu blog el botón de adhesión a Χείρων·Chiron.
